Archivo de la etiqueta: La Perla 29

CrĆ­tica teatro: L’Albada, en el Teatre La Biblioteca

El teatro y la historia han mantenido desde siempre un abrazo muy intenso, que ha provisto a los escenarios de grandes historias y retratos históricos mĆ”s o menos remedados. L’Albada, producida por La Perla 29 y el Festival Grec 2026, nos propone, sin embargo, otro tipo de juego basado en un rompecabezas en el que la Guerra Civil EspaƱola y los dramas que se vivieron en ella tienen un papel protagonista.

ā€œDurante la preparación de los Juegos OlĆ­mpicos de Barcelona 92, Alba (Clara Mir) estĆ” terminando la carrera de Historia y emprende una investigación que la llevarĆ” mĆ”s allĆ” de lo que nunca hubiera podido imaginar. Guiada por un buen profesor (Ramon Vila) de la universidad y acompaƱada por otro joven historiador que busca sus orĆ­genes sin descanso (Jaume ViƱas), se adentrarĆ” en la historia mĆ”s oscura de la EspaƱa moderna y trazarĆ” un camino que la llevarĆ” desde la Guerra Civil hasta la euforia olĆ­mpica.

L’Albada, escrita por Jaume ViƱas y dirigida por Oriol Broggi, nos presenta una historia compleja en la que la historia reciente de EspaƱa y la investigación histórica estĆ”n muy presentes. Y si hay un tema protagonista en la historia reciente de EspaƱa no es otro que el de la Guerra Civil. En esta ocasión, Alba, una estudiante de Historia, inicia una investigación sobre unos milicianos anarquistas que la llevarĆ”, poco a poco, a descubrir no solo cómo vivieron ellos el final de la guerra, sino, tambiĆ©n, sus propios orĆ­genes.

L_Albada_1

Para ello Viñas ha creado una arquitectura guionística compleja en la que veremos cómo dos tiempos históricos confluyen para mostramos un mapa vital de recuerdos, memoria, olvidos y silencios que recorren las venas de todos los personajes de la obra. Una representación que intenta mantener la atención del público a través de una espesura de secuencias, flashbacks y crónicas escénicas que se irÔn intercalando entre ellas, y que guiarÔn y a veces dificultarÔn el descubrimiento de la verdad escénica e histórica.

Y es que hablar de la Guerra Civil y de las consecuencias que esta tuvo en nuestra historia reciente es un propósito en sí mismo complicado y en muchos casos socavado por capas de miedo, vergüenza y silencio, caminos por los que habrÔn de transitar los protagonistas de la obra. Un reparto que en gran medida es coral, y en el que el buen hacer de once actores y actrices permitirÔ hacer creíble una historia en la que el drama y las pérdidas estÔn muy presentes. Desde un profesor de historia implicado, a una estudiante de fin de carrera con traumas de infancia, a hombres y mujeres trÔgicamente afectados por la guerra. Un puzle de memoria y olvido que resume las vivencias de una época muy reciente incluso a principios del siglo XXI.

Si bien, aunque el propósito es digno y voluntarioso, el resultado escénico es demasiado complejo, con múltiples historias que se entrelazan y a las que el espectador ha de estar muy atento, creo que demasiado. AdemÔs, la acumulación de historias hace que la obra se alargue hasta 3 horas y 40 minutos, una extensión que no estÔ al alcance de la atención de todos los públicos.

AĆŗn asĆ­, L’Albada es un portento en muchos aspectos, y aunque partidista en su confección, es una propuesta que nos obliga a reflexionar sobre nuestro propio pasado mĆ”s reciente. Y en un mundo en el que la guerra y los conflictos polĆ­ticos estĆ”n en auge, y las opciones polĆ­ticas de ultraderecha estĆ”n consolidĆ”ndose, vale la pena repensar las consecuencias que tiene una guerra, cualquiera, y en las vidas que quedan afectadas por ella durante generaciones.

ā€œL’Albadaā€ se representa en el Teatre La Biblioteca del 25 de junio al 30 de julio de 2026.

Autorƭa: Jaume ViƱas
Dirección: Oriol Broggi
Reparto: Cristina Arenas, Patrícia Bargalló, Joan Marmaneu, Clara Mir
Noƫl OlivƩ, Eduard Paredes, Maria Ribera, Oriol Ruiz Coll, Ismael Sempere, Ramon Vila, Jaume ViƱas
Vestuario: Gina MolinƩ
Espacio y escenografĆ­a: Oriol Broggi i Yaiza Ares
Sonido: ƒscar Camƭ i Oriol Broggi
Producción: La Perla 29 y el Grec Festival de Barcelona 2026

Horarios: Ver web La Perla 29
Precio: a partir de 30€
Duración: 3 horas y 40 minutos (con intermedio)
Idioma: catalƔn / castellano
NOTA CULTURALIA: 8
——

Jorge Pisa

CrĆ­tica teatral: Una giornata particolare, a la Biblioteca de Catalunya

Parlar dels muntatges de La Perla 29 Ć©s parlar d’èxit garantit, tant per la proposta acurada a quĆØ ens tenen acostumats com per la quantitat de seguidors fidels que, espectacle rere espectacle, esgoten les entrades allĆ  on estrenin. I, com era d’esperar, Una giornata particolare no n’és una excepció: basada en la pelĀ·lĆ­cula d’Ettore Scola de 1977 (amb Sophia Loren i Marcello Mastroianni en els papers protagonistes), aquesta giornata aconsegueix crear un clima Ć­ntim i subtil carregat d’emotivitat –en bona part grĆ cies a l’espai en quĆØ es representa, la Biblioteca de Catalunya– entre dues Ć nimes ferides i desemparades que troben consol l’un en l’altra durant aquest dia tan especial, el de la trobada entre Adolf Hitler i Benito Mussolini a Roma (6 de maig de 1938), un espectacle convertit ja en una recomanació obligada de la cartellera actual.

Oriol Broggi no pretén marcar una ruptura amb el film de Scola, i per això la funció que ell signa comença amb les primeres imatges de la pel·lícula, amb Sophia Loren llevant el seu marit i els seus fills per a que no facin tard a la desfilada militar en honor a Hitler. Un cop han marxat tots, Loren es pren un respir, i és en aquest precís instant quan apareix Clara Segura en escena, compartint amb el personatge del cel·luloide les seves primeres paraules fins que la imatge de la pel·lícula desapareix i comença, ara sí, aquest muntatge en què les mirades i els silencis són els veritables protagonistes.

AixĆ­, trobem a Antonietta, esposa abnegada i mare de sis fills, fent les labors domĆØstiques quan, per un fet fortuĆÆt, coneix el seu veĆ­ Gabriele. Sense que cap dels dos ho pugui preveure, es trobaran dues formes d’entendre el món: ell Ć©s un locutor de rĆ dio acomiadat de la feina per la seva homosexualitat i per les seves idees contrĆ ries al rĆØgim, mentre que ella sent una fascinació total per la figura d’Il Duce. Malgrat tot, aquest encontre farĆ  que ell recuperi l’alegria d’estar viu i ella tornarĆ  a sentir-se una dona –i no una invisible mestressa de casa com fins ara–, però confondrĆ  els seus jocs i les ganes de fer-la riure –«Plorar ho pots fer sol, però per riure cal ser dos»– amb un desig que nomĆ©s serĆ  imaginari, una situació delicada en quĆØ el pĆŗblic exercirĆ  d’espectador passiu amb una posició d’avantatge respecte a ella: sap els secrets que oculta Gabriele i que Antonietta ni tan sols sospita, i això fa que intueixi amb certa tristesa l’inevitable desengany final.

Una giornata particolare aconsegueix reflectir encertadament i amb senzillesa l’esperit d’aquella ĆØpoca, uns temps difĆ­cils en quĆØ el feixisme controlava amb mĆ  ferma la societat i perseguia aquell que no estiguĆ©s d’acord amb Mussolini i els seus, relegant la dona al paper de mestressa de casa al servei de marit i fills. En la ItĆ lia del moment no hi havia lloc per a Gabriele, per a qui Ā«un home ha de ser marit, pare i soldat. I jo no sóc cap de les tres cosesĀ», fet que el porta al llindar de la desesperació mĆ©s absoluta. Per a aquesta ocasió l’espai escĆØnic de la Biblioteca de Catalunya s’ha dividit en dos Ć mbits, el pis d’ella i el pis d’ell, però amb quatre llenƧols es pot transformar en el terrat de l’edifici, moment en quĆØ l’espectacle viu una de les escenes mĆ©s emotives de la funció, amb la confessió desesperada de Gabriele i la fulminant reacció d’Antonietta.

El secret, però, que fa d’aquesta una peƧa imprescindible ha estat la tria dels actors, amb Clara Segura i Pablo Derqui deixant-se la pell novament per a defensar, amb la seva habitual intensitat, els seus papers. En aquest sentit, Segura combina l’expressivitat de la seva mirada amb la tristesa que desprĆØn el seu somriure durant tota la funció, aconseguint que el seu personatge perdi la desconfianƧa del principi i es deixi anar, empesa per conclusions equivocades; per la seva banda, Derqui esprem la capacitat de Gabriele de jugar amb l’ambigüitat. A ells, i per a completar el repartiment, s’hi afegeix MĆ rcia Cisteró com la portera que adverteix Antonietta per a que no es deixi entabanar.

Una giornata particolare es representarĆ  a la Biblioteca de Catalunya fins al 3 de maig de 2015.

Text: Ettore Scola, Ruggero Maccari
En col·laboració amb: Gigliola Fantoni
Direcció: Oriol Broggi
Traducció: Anna Madueño
Col·laboració en el text: Marc Artigau
Intèrprets: Clara Segura, Pablo Derqui, Màrcia Cisteró
Escenografia: Oriol Broggi
Il·luminació: Albert Faura
Disseny de so: Damien Bazin
Vestuari: Berta Riera
Disseny audiovisual: Francesc Isern
Caracterització: ƀngels Salinas
Construcció d’escenografia: Taller d’escenografia Castells i Planas
Confecció de vestuari: Dress Art i Irene FernÔndez
Veu en off: Pasquale Bavaro
Assistent en prĆ ctiques de l’IT: Melina Pereyra
Regidor: Marc Serra
Cap tĆØcnic: Guillem Gelabert
Tècnic: Juan Boné
Atenció al públic i figuració: Lídia Figueras, Núria Ubiergo
Fotografia: David Ruano
Disseny gràfic: Pau Masaló
Una producció de: La Perla 29

Horaris: dimarts, dimecres, dijous i divendres a les 20:30 hores; dissabte a les 18:00 hores i a les 21:00 hores; i diumenge a les 18:00 hores
Preu: 27 €
Idioma: catalĆ 
Durada: una hora i quaranta minuts

____________________
Escrit per: Robert MartĆ­nez

ā€œCelsā€ de La Perla 29: Intriga atemorida

celsCom mĆ©s irresoluble Ć©s un problema, mĆ©s coneixem la resposta. Ho diu en Wajdi Mouawad a Cels i des del bocĆ­ de terra on sigui que ens trobem ara tenim dues opcions: O bĆ© reservem una mica d’espai a la nostra ment per pensar-lo i ens alliberem o bĆ© permetem que la incògnita ens eclipsi i llavors serem mĆ©s manipulables.

Mouawad Ć©s invocat a la Biblioteca de Catalunya a travĆ©s de la claustrofòbia provisional d’un equip de salvadors mundials que, paradoxalment, es troba aĆÆllat en un cau de coordenades ocultes. Aquest grup d’elegits empresonats haurĆ  d’esbrinar els detalls d’un atemptat que ja ha comenƧat a cobrar-se vĆ­ctimes entre ells. La intriga que se’n deriva servirĆ  per intensificar les tensions internes, per atrapar l’espectador, i fins i tot per plantar la llavor d’un debat que podria germinar desprĆ©s.

Però les mesures de seguretat escrupolosament adoptades no poden impedir la presĆØncia d’un infiltrat: el transcendentalisme, sempre vistós però sovint intrĆŗs. Mouawad fa crĆ©ixer aquest membre de l’escamot concebent uns personatges esquemĆ tics que lluitaran al llarg de la representació per esdevenir prototipus però que nomĆ©s de manera excepcional desprenen un alĆØ semblant al vital i curiosament són aquells amb presĆØncia escĆØnica diferida: el desaparegut ValĆ©ry (contingut Carles MartĆ­nez), poeta de la informĆ tica; i el Victor, fill que desperta a la sensibilitat artĆ­stica institucional (desimbolt ƀlex López). MĆ©s l’agent burocratitzat Vincent (estrident Ernest Villegas), contrapunt necessari.

Mouawad vol parlar de la naturalesa artĆ­stica de la immolació davant la crueltat del Sistema PolĆ­tic Hegemònic Globalitzat, s’entusiasma tractant la indefensió de sentir-nos envaĆÆts per les veus crĆ­tiques, i s’encĆ©n incitant al poder de la intuĆÆció com a defensa contra l’obediĆØncia a l’autoritat. Però pretĆ©n ajustar aquests temes de magnitud gegantina amb la petitesa d’exposar les dificultats individuals exterioritzant les emocions pròpies quan hom Ć©s el mer apĆØndix d’un grup. No content amb això, s’anticipa a mostrar la seva visió apocalĆ­ptica de la Societat com a conseqüència de la incapacitat de pensar-se amb termes de solidaritat i sensibilitat.

El llistó estĆ  tan alt que el seu treball no assoleix l’equilibri indispensable per a quĆØ pugui superar l’anĆØcdota argumental ni tampoc qualli el seu vessant discursiu de reflexió temĆ tica. PerquĆØ Mouawad no considera prou valuosa la intriga dosificada al llarg de la història tot utilitzant-la com a pretext per a enlairar-se en l’etĆØria atmosfera del pensament polĆ­tic. I precisament Ć©s el misteri que circula pel firmament del seu treball el que eleva l’interĆØs de l’espectador. Quan el text recorre la seva recta final i es produeix l’explosió ideològica, el pĆŗblic lluita per no caure colpejat al terra.

Oriol Broggi pren el relleu i dóna forma al Manifest. Amb coherència i posant-se al servei de la seva doble condició: com a exercici de suspens i com a apunt per a la discussió.

Quant a la primera faceta, estructura el joc interpretatiu mitjanƧant el diĆ leg constant amb les veus exteriors provinents de les furibundes xarxes socials. I oposant a la claustrofòbia dels protagonistes (cadascĆŗ a la seva celĀ·la –cambra i immobilitzat per les respectives misĆØries personals; i tots cinc reunits al voltant d’una taula mai conciliadora) l’esplendor de les pantalles reproductores de seductora internacionalitat, de dades en permanent encadenament i d’intimitat familiar, assoleix un grau d’efectisme molt atractiu. No demostra, en canvi, la mateixa habilitat en la direcció d’actors, paralitzats per un dramatisme de vegades irritant i d’altres, acovardits per la concisió acadĆØmica. D’entre ells, Xavier Ricart aixeca la mĆ  esporĆ dicament i demostra entendre que estĆ  jugant a sobreviure i els moments de diĆ leg amb el seu dòcil fill obren escletxes d’humanitat quotidiana.

Pel que fa a l’aspecte dogmĆ tic, a l’edĆØn de Broggi no flueixen els nĆŗvols de la suggestió ni tampoc els raigs i trons de la polĆØmica, de tan servil que resulta ser al Totpoderós Mouawad.

Per Juan Marea

ā€œCelsā€ es representa a la Biblioteca de Catalunya fins al 27de juliol.
http://www.laperla29.com/espectacle/111

ā€œLlibertā€ a la Biblioteca de Catalunya: La seva vida de mitja polzada

Un nadó no mereix viure si no pot ser com els altres. Però abans d’alƧar la veu, vull presentar-vos la responsable d’aquesta sentĆØncia inapelĀ·lable que es dicta aquests dies a la Biblioteca de Catalunya: La seva mare Ada, que en cap moment de la funció amaga l’F foragitada del seu nom. PerquĆØ Ć©s forta en el seu determini; ferotge quan entĆ©n la seva realitat; i a mĆ©s fa feliƧos els espectadors que s’hi atansen.

Amb ā€œLlibertā€, Gemma Brió esquitxa d’un blau ferm (amb ā€œfā€ tambĆ©) un escenari blanc per on llisca la seva frescor com a actriu, la comicitat de TĆ tels PĆ©rez i els dits juganers de Mürfila a la guitarra elĆØctrica. I plegades, combinades per la mĆ  generosa de Norbert MartĆ­nez com a director, despleguen un espectacle que comenƧa com a encisadora història tenebrosa, segueix encarrilada sobre la tragicomĆØdia mĆ©s informal i acaba frenant per l’impacte de l’alĀ·legat.

Brió estructura el seu text donant veu a les tres artistes, que s’intercalen com a narradores, amplien equip artĆ­stic amb el pĆŗblic sense fer-lo moure’s de la butaca (però sĆ­ estremint-lo) i aconsegueixen un to molt atractiu a l’hora de tractar un tema tabĆŗ: la necessitat de reaccionar davant el naixement d’una criatura amb tara irreversible. La proposta escĆØnica, doncs, no hauria d’admetre resolució acomodada. MartĆ­nez recorre a la combinació d’elements dramatĆŗrgics de diferents gĆØneres per tal d’elaborar un producte que funcioni com a proposta arriscada i, alhora, compti amb el beneplĆ cit de l’espectador. Ɖs per això que a ā€œLlibertā€ la concurrĆØncia de mĆŗsica rock efectista, ā€œperformanceā€ amb teatre d’objectes, monòleg redundant i comicitat (meravellosa TĆ tels com a Sant Pepe Rubianes) irresistible afavoreixen un espectacle amĆØ, reflexiu i de vegades ambigu. Aquestes virtuts s’apaivaguen en la segona part, moment en quĆØ sembla que l’autora haguĆ©s de justificar-se per haver declarat amb certa valentia poc abans la seva desconcertant humanitat quan proclamava que ā€œno vol ser lletjaā€ i que ho seria si assumĆ­s ser mare d’un paralĆ­tic cerebral. I llavors l’obra inclina la balanƧa a favor del melodrama i ens mata.

Si a ā€œMi vida sin mĆ­ā€ Isabel Coixet ens emocionava amb el bondadós hermetisme d’una malalta terminal i a ā€œHedwig and the Angry Inchā€ John Cameron Mitchell gosava desafiar el nostre ordre moral mostrant-nos la malenconia d’un transsexual a cop de mĆŗsica rock crepuscular, la grandesa d’aquest ā€œLlibertā€ ens aixafa amb els silencis de la Brió intĆØrpret a la sala d’espera, amb les seves mirades a l’espectador convertint-lo en ā€œpartenaireā€ mut, amb les melodies que brollen dels seus llavis ā€œunpluggedā€, amb la seva interessant reflexió sobre lā€™ā€œexistencialisme burocrĆ ticā€ (ā€œa la vida i a la mort sempre queden trĆ mits per fer i papers per presentarā€) i amb la seva elegĆ ncia blava que, com el mar, Ć©s ensems acollidora i ferĆ©stega.

Per Juan Marea

ā€œLlibertā€ es representa a la Biblioteca de Catalunya fins al 27 d’abril.
http://www.laperla29.com/espectacle/114

Image

 Mürfila, Brió i Pérez esperen i desesperen.

ā€œTranslations-Traduccionsā€ de La Perla 29: Entenent el context.

Quan parlem de manera diferent i coincidim als viaranys de la vida tenim la possibilitat d’entendre’ns. Ɖs llavors quan ens comuniquem.Ā Si, a mĆ©s, les nostres llengües tambĆ© ens separen, seran l’afecte i el respecte el traductor mĆ©s acurat.

A la Biblioteca de Catalunya se’ns obre aquests dies una sendera de pols irlandĆØs vuitcentista que un vent anglĆØs bufa capritxosament, on les pedres tenen l’ànim d’aprendre però alhora pateixen l’erosió de la globalització educativa.

La Perla 29 ambienta aquesta via estreta en una petita escola rural que aplega la ingenuĆÆtat i les ganes de progressar dels seus alumnes amb l’alegre inconsciĆØncia d’aquells foranis designats per frenar subtilment aquell esforƧ. Però ni els primers són capaƧos de veure que qui millor s’adapta als canvis de l’entorn Ć©s qui aprĆØn, ni els segons tindran temps d’adonar-se que un nou entorn Ć©s l’eina idònia per completar-se.

A ā€œTranslations-Traduccionsā€, Brian Friel crea un racó de món sacsejat per la convivĆØncia imposada. I alternant estampes costumistes dels vilatans amb l’apunt solemne dels invasors oficials aconsegueix una nova versió de la Història Universal: La vanitat humana ofega la passió amorosa i l’amor familiar. TambĆ© hi apareix l’esperanƧa en forma de solidaritat envers el mĆ©s feble. Tot plegat molt ben amanit per a quĆØ l’espectador aprengui sense presses la lliçó.

Ferran Utzet dirigeix un equip artĆ­stic que propaga per la sala entusiasme quan invoca l’expressivitat i energia del grup però que desplega les seves ales en els moments de curta distĆ ncia (l’aprenentatge de l’encisadora sordmuda per l’entregat jove mestre; la jornada de treball toponĆ­mic entre el tendre oficial i el viu retornat). I obtĆ© d’alguns dels seus protagonistes interpretacions extraordinĆ ries: un Ivan Benet esplĆØndid en la seva elegant humanitat, un exquisidament versĆ til ƒscar Intente i una vigorosa JennyĀ Beacraft.

L’embolcall escĆØnic dissenyat per Maura Nylon hi acaba de dibuixar el miracle: la conjunció de la sorra, la boira gairebĆ© a tocar, la pluja que delata el declivi dels temps feliƧos. Utzet sap, a mĆ©s a mĆ©s, subratllar les principals lĆ­nies temĆ tiques del text mitjanƧant una emotiva posada en escena de la seva lectura simbòlica: l’intelĀ·lectual ebri rellisca sobre el nou mapa de la terra; l’aplicada sorda serĆ  lliure quan aprengui a parlar; els amants impossibles que no comprenen el ā€œsempreā€ de l’altre. Tanmateix, Utzet no arrisca i permet que prevalgui l’èpica (de vegades forƧada com l’excĆ©s de mĆŗsica ambiental o les projeccions permanents) a la sinceritat de la història aconseguint, això sĆ­, un bonic espectacle. I si traduĆÆm les seves imatges impactants nosaltres podrem entendre una miqueta mĆ©s que som criatures plurals fetes de mĆŗltiples accents i lĆØxic contaminat alegrement.

Per Juan Marea

ā€œTranslations-Traduccionsā€ es representa a la Biblioteca de Catalunya fins al 14 de marƧ.
http://www.laperla29.com/espectacle/98

ImageLa tendresa de Beacraft i la perseveranƧa d’Albert Prat parlen el mateix idioma.

CrĆ­tica teatral: Luces de bohemĆ­a, en la Biblioteca de Catalunya.


Ayer finalizaron en el espacio escénico de la Biblioteca de Catalunya las representaciones de la adaptación de la obra de teatro de Valle-InclÔn Luces de Bohemia, un maravilloso ejemplo del esperpento literario, político y social de la España de principios del siglo XX y, también, de la España de inicios del siglo XXI.

Ciertas obras escritas se acaban convirtiendo a lo largo del tiempo, debido a diversos factores, en una referencia clÔsica para épocas posteriores que despliegan la amplitud de su mirada para, de vez en cuando, fijarla en sus pÔginas y extraer de ellas motivos e ideas vÔlidas para su momento histórico concreto y aprovecharse, de esta manera, de la fuerza creativa del pasado para redirigirla hacia el presente y a veces, incluso, hacia el futuro.

Todo lo dicho en el pÔrrafo anterior se podría aplicar a esta Luces de Bohemia adaptada por la compañía La Perla 29 y que se ha representado dentro del marco del Festival Grec de Barcelona 2011 en la Biblioteca de Catalunya. Un esfuerzo teatral destacado que se ha visto recompensado con la asistencia masiva del público que, como si fuera un partido de futbol, ha llenado las graderías/patio de butacas del teatro incluso en las sesiones de los días previos al final de sus representaciones, algo insólito en la oferta teatral de la ciudad y, mÔs aún, a finales del mes de julio.

Y el Ć©xito reside en la calidad y la clarividencia del texto, no por otra razón la obra mĆ”s conocida de Ramón del Valle-InclĆ”n, por el acierto en la adaptación de La Perla 29 liderada por Oriol Broggi y por la elección del cartel de actores, entre ellos Lluis Soler, Manel Dueso, Marissa Josa, Camilo GarcĆ­a o Jordi MartĆ­nez, un seguro de profesionalidad y de ā€œpedigrĆ­ā€ teatral.

Aunque me imagino que la trama de Luces de Bohemia es conocida por muchos, la sección en la que escribo me obliga a hacer una breve sinopsis de su argumento, que no es otro que el malsano pulular nocturno de Max Estrella, escritor y poeta ciego venido a menos, por las calles de un Madrid opresivo y bohemio de principios de la dĆ©cada de los aƱos veinte del siglo pasado. La necesidad económica obliga a Estrella a salir de su casa para intentar deshacer una venta de libros al librero Zaratustra. La imposibilidad de llevar a buen fin esta transacción obliga a Estrella, acompaƱado de su ā€œfielā€ amigo Latino, a iniciar una odisea noctĆ”mbula que le harĆ” recorrer calles, tabernas, prisión e incluso los despachos de un ministro excompaƱero suyo, lo que le harĆ” entrar en contacto con algunos de los moradores de la noche, ya sean bohemios, prostitutas, guardias civiles, revoltosos, o anarquistas y le llevarĆ” a iniciar una Ćŗltima experiencia vital en la que serĆ” fiel testigo de las inmundicias de una EspaƱa que se dirigĆ­a a marchas forzadas hacia el enfrentamiento polĆ­tico y social que desencadenarĆ­a la Guerra Civil y la instauración de un rĆ©gimen fascista y dictatorial encarnado por la figura del general Franco.

Si aquellos que estÔn leyendo ahora mismo esta reseña lo consideran correcto, evitaremos aquí hacer un anÔlisis histórico de la obra de teatro, que necesitaría mucho mÔs espacio del disponible aquí (y muchas mÔs capacidades de las detentadas por mi persona), y nos centraremos mÔs en la adaptación realizada por la compañía La Perla 29, que tendría que ser en un principio lo que mÔs nos interesa.

Lo primero, sin duda, es el espacio en el que se desarrolla la obra. El escenario estÔ cercado en forma de U por tres graderías que delimitan el desarrollo de la trama y aproximan el espectÔculo al espectador. En el único límite abierto del mismo se ubica una entrada que tanto se convertirÔ en la parte exterior de una taberna como en el linde de un espacio interior. No hace falta que diga nada sobre el contenido arquitectónico y estructural del espacio teatral de la Biblioteca de Catalunya, un elemento que potencia el clasicismo y la sustancia de la obra en representación.

La adaptación de Broggi le da un tono animado a la obra. Son los mismos actores, en segundo plano, los que presentan las escenas que los focos se encargan de delimitar visualmente. De nuevo el final de un acto se reconvierte en el inicio del siguiente cuando se retiran o se resitúan los pocos elementos de atrezo que se muestran, entre ellos algunas mesas, sillones y cajones, lo que da a la obra un importante dinamismo. El único inconveniente para los espectadores lo representa la extremadamente alargada extensión del escenario rectangular que impide, en determinadas ocasiones y desde determinados sectores, poder seguir visualmente el acontecer dramÔtico de la trama.

Broggi ha decidido mantener el esquema clÔsico (pensemos en los años veinte del siglo pasado) de la obra, manteniendo el formato visual de la misma, con un vestuario adecuado y unas formas precisas y ubicables temporalmente, hecho que se agradece y mucho en estos tiempos en los que casi cualquier cosa se actualiza y «tunea artísticamente» a la medida, consiguiendo, muchas veces, tan solo alborotar y confundir al respetable que resulta desorientado por el hecho de no establecer una relación clara entre lo que oye y lo que ve.

Y por Ćŗltimo el trabajo de unos actores que enriquecen y redondean un artĆ­culo ya de por sĆ­ precioso. De nuevo nos hallamos con Luces de bohemia en presencia de lo que podrĆ­amos llamar, y permĆ­tanme que utilice de nuevo un sĆ­mil futbolĆ­stico, una plantilla de Champions que incluye, y quiero citarlos a todos, a Lluis Soler, Xavier Boada, MĆ rcia Cisteró, Manel Dueso, Marissa Josa, Camilo GarcĆ­a, Jordi MartĆ­nez y Jacob Torres, interpretando todos los personajes necesarios para la dramatización de la obra, lo que obliga a alguno de ellos a encarnar a mĆ”s de un carĆ”cter. Creo, pues, que no hace falta decir nada mĆ”s de la ā€œpotenciaā€ actoral y teatral de la obra despuĆ©s de haber citado a los actores y las actrices que actĆŗan en ella, las ā€œhoras de vueloā€ de los cuĆ”les garantizan un espectĆ”culo de alta categorĆ­a y un reclamo seguro en taquilla, algo que ya se podĆ­a suponer, como asĆ­ ha ocurrido, desde un principio.

Ya para finalizar, aunque el inicio del pĆ”rrafo anterior comenzaba con un ā€œY por Ćŗltimoā€, destacar la categorĆ­a literaria del texto y del autor adaptados, Luces de Bohemia y Ramón MarĆ­a del Valle-InclĆ”n, dos clĆ”sicos de la literatura en letras hispĆ”nicas y, como no podrĆ­a ser de otra forma, tambiĆ©n de la literatura universal, que producen una sensación de empequeƱecimiento en el espectador que acude a una representación de la obra y le genera unas irrefrenables ganas de conocer algo mĆ”s de la vida y de la obra de un gigante, en este caso de uno sobre pies de hierro colado.

ā€œLuces de Bohemiaā€ se representó en el espacio escĆ©nico de la Biblioteca de Catalunya del 22 de junio al 24 de julio de 2011.

REESTRENO: La obra se repone en el espacio escƩnico de la Biblioteca de Catalunya del 20 de septiembre al 2 de diciembre de 2012.

Autor: Ramón María del Valle-InclÔn
Dirección: Oriol Broggi
Intérpretes: Lluís Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Manel Dueso, Camilo García, Marissa Josa, Jordi Martínez y Jacob Torres
Espacio: Oriol Broggi y SebastiĆ  Brossa
Iluminación: Pep Barcons
Vestuario: Berta Riera
Sonido: Jordi Agut
TƩcnico: Guillem Gelabert
Producción: La Perla 29 con la colaboración del Grec 2011 Festival Barcelona
Horarios: de martes a sƔbado a las 20:30 horas y los domingos a las 18:30 horas.
Precio: 22 €.
Idioma: castellano.
Duración de la obra: 120 minutos.
—————————————————-
Escrito por: Jorge Pisa SƔnchez

Estreno teatral: Luces de Bohemia, en la Biblioteca de Catalunya.


Llega al espacio escénico de la Biblioteca de Catalunya la adaptación teatral de Luces de Bohemia de Valle-InclÔn, realizada por la compañía La Perla 29 y dirigida por Oriol Broggi, un repaso a la vida literaria y a la sociedad española de principios del siglo xx.

Max Estrella, el escritor, artista, quizÔs un payaso que vive al margen del sistema, se pasea por Madrid en un itinerario que pasa por cafés, tabernas y prisiones y que es, de hecho, un cruel repaso a la vida literaria y a la sociedad española de principios del siglo xx. La decadencia de un país y sus ciudadanos son los protagonistas de la obra, donde Valle-InclÔn proyecta su Ôcida mirada a través de los ojos de un miserable poeta que, en su ceguera, es el único que logra ver con claridad mÔs allÔ de la uniformidad que lo rodea.

Valle-IncĆ”nescribió Luces de bohemia desde una actitud crĆ­tica radical respecto a la EspaƱa oficial de su tiempo, siendo muy consciente que el sistema polĆ­tico de la restauración estaba agotado y que por un lado iban los polĆ­ticos y por otro la realidad social. Denunció los excesos del sistema, a travĆ©s de la sĆ”tira. Y la obra realmente fue mĆ”s allĆ”, explicando una manera de entender la cultura espaƱola y al mismo tiempo proponiendo una visión muy trĆ”gica de la existencia. Entre la sĆ”tira y la elegĆ­a grotesca encontramos el recorrido completo del Esperpento. Max Estrella encarna al artista bohemio del cambio de siglo anterior, para pasar revista al fracaso de sus ideas y a sus contradicciones, con un cierto tono elegĆ­aco…Valle-InclĆ”n tiene la habilidad de sintetizar elementos diversos y concretos, a la vez que puede plantear grandes preguntas.

Es así como Luces de bohemia es un repaso de la actualidad política y social española, y una profunda reflexión sobre la cultura española y, a la vez, sobre la existencia.

ā€œYo estoy arrepentido de haber cultivado tanto tiempo la literatura por la literatura, el arte por el arte. Por eso dedico ahora mis esfuerzos a una literatura especial que llamo de los Esperpentos. Actualmente en la vida ya no se observan mĆ”s que eso: esperpentos.ā€ R. De Valle- InclĆ”n.

ā€œLuces de Bohemiaā€ se representa en el espacio escĆ©nico de la Biblioteca de Catalunya del 22 de junio al 24 de julio de 2011.

REESTRENO: La obra se repone en el espacio escƩnico de la Biblioteca de Catalunya del 20 de septiembre al 2 de diciembre de 2012.

Autor: Ramón María del Valle-InclÔn
Dirección: Oriol Broggi
Intérpretes: Lluís Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Manel Dueso, Camilo García, Marissa Josa, Jordi Martínez y Jacob Torres
Espacio: Oriol Broggi y SebastiĆ  Brossa
Iluminación: Pep Barcons
Vestuario: Berta Riera
Sonido: Jordi Agut
TƩcnico: Guillem Gelabert
Producción: La Perla 29 con la colaboración del Grec 2011 Festival Barcelona.

Horarios: de martes a sƔbado a las 20:30 horas y los domingos a las 18:30 horas.
Precio: 22 €.
Idioma: castellano.
Duración de la obra: 120 minutos.

CrĆ­tica de la obra en Culturalia: https://cinelatura.wordpress.com/2011/08/01/critica-teatral-luces-de-bohemia-en-la-biblioteca-de-catalunya/