Archivo de la etiqueta: exposición

Exposición: Entropología, de Miguel Soler.

El Palacio Pimentel de Valladolid inaugura una exposición de la obra de Miguel Soler titulada Entropología, visitable del 18 de octubre al 17 de noviembre de 2012.

ENTROPOLOGÍA
Un proyecto de Miguel Soler
del 18 de octubre al 17 de noviembre de 2012

El ideólogo del vocablo Entropología, fue Claude Lévi-Strauss, quien en 1955 lo citó en su libro Tristes trópicos. Partiendo de este término Miguel Soler, Sevilla (1975) ha realizado un proyecto de investigación, en el que ha analizado tanto su propio proceso creativo, como el de diferentes artistas que han sido referentes en su evolución artística.

La disciplina entropológica tiene como uno de sus objetivos estudiar la sociedad e intentar lograr que las grandes catástrofes o situaciones extremas, aquellas que suponen la extinción, no se vuelvan a repetir; así, el estudio entropológico sirve como ejemplo moralizante de lo que no tiene que suceder en la historia. De igual forma pero desde una perspectiva artística, la disciplina entropológica también intentaría que el mundo no fuese hacia el desastre. Esa sería la determinante función socializadora que realizaría el artista.

Soler ha titulado su exposición ENTROPOLOGÍA, en ella podemos apreciar una selección de obras de los últimos cinco años…

Miguel Soler (Sevilla, 1975) expone en el Palacio de Pimentel de Valladolid Entropología, su muestra más reciente. El artista, a quien se le ha denominado en el pasado como Entómologo social utiliza este término como punto de partida para su última investigación. Pero ¿qué es la entropología visual? Para acercarnos a una definición concreta, Soler hace referencia a la fórmula de trabajo empleada por algunos artistas-activistas que, con un marcado compromiso social, político y cultural, articulan a través de los nuevos medios de expresión una obra donde concepto y mensaje resultan fundamentales. En una sociedad saturada de información, las noticias y los acontecimientos que tienen lugar a nuestro alrededor nos llegan “multiversionados”, lo que nos impide conocer a fondo la “verdadera realidad” de las cosas. El papel del entropólogo es procurar, pues, la implementación y utilización adecuada de los avances tecnológicos para así contrarrestar los efectos negativos de la mediatización a la que estamos sometidos.”

Exposición: Entropología
Autor: Miguel Soler
Lugar: Palacio Pimentel de Valladolid
Valladolid, del 18 de octubre al 17 de noviembre de 2012
Horario: laborables de 12:00 a 14:00 y de 19:00 a 21:00 horas; domingos y festivos de 12:00 a 14:00 horas; lunes: cerrado.

Más información:

www.miguelsoler.com
www.gatoencerrado.tv

Liber 2012. Un paseo por la 30ª Feria Internacional del Libro.

Del 3 al 5 de octubre se ha celebrado en Barcelona, en el recinto Gran Via de la Fira de Barcelona, la 30ª edición del Liber, Feria Internacional del Libro, en la cual ha estado presente Blog Culturalia. Os dejamos aquí un resumen de las ponencias a las que asistimos, todas ellas relacionadas con el sector editorial y los retos que supone la llegada del paradigma digital al mundo del libro.

Hacia una nueva industria editorial
Con este lema, se han desarrollado las Jornadas Liber, un reconocido foro formativo y de conocimiento sectorial. Estas jornadas, que incluyeron más de 50 ponencias, talleres y mesas redondas, han sido impartidas por un centenar de expertos y profesionales.

La crítica literaria: ¿viejos usos para nuevos formatos?
Paula Corroto, Jose Antonio Muñoz, Ernest Alós, Ricard Ruiz y Pere Sureda.

La primera mesa redonda a la que asistimos resultó ser una interesante charla acerca del papel que la crítica literaria debe desarrollar en los medios de comunicación vinculados a las nuevas tecnologías e internet. Los ponentes discutieron sobre el tipo de críticas literarias requeridas por los nuevos medios y los nuevos lectores; las diferencias entre crítica, reseña o nota de prensa; los diversos tipos de prescriptores y la actividad que desarrollan; qué modelo de negocio se asocia a la crítica literaria; la libertad de opinión en un entorno dominado por los intereses editoriales o sobre la profesionalización de la actividad crítica literaria, asociando este último punto a la proliferación y la diversidad de los nuevos prescriptores en el mundo digital.

Cómo pasar del papel al ebook sin morir en el intento.
Roger Domingo, Ismael Nafría, Luis Solano, Blanca Rosa Roca y Martín Gómez.

En esta segunda mesa redonda diversos editores discutieron acerca de las transformaciones que ha comportado para el mundo editorial la llegada del ebook. Nos informaron del desarrollo de la edición electrónica en cada una de las editoriales respresentadas en la mesa; de cómo han abordado el tema de la publicación de nuevas obras o la digitalización del fondo editorial y de las estructuras de e-edición que han implementado. Trataron también el espinoso tema del precio del libro electrónico y hablaron sobre las populares aplicaciones para los diversos lectores de ebooks o las tiendas digitales y estrategias que han desarrollado las mismas editoriales para potenciar sus ventas. No quedó exento de discusión el papel de la redes sociales en el mundo editorial o el tema de los derechos de autor y las oportunidades o dificultades que estos suponen para la edición electrónica.

Los géneros literarios de la digitalización.
María Cardona, Toni Iturbe, Patxi Beascoa y Cristina Fallarás.

En la segunda jornada de Liber se programó el debate “Los géneros literarios de la digitalización”, moderado por María Cardona y en el que participaron Toni Iturbe –director de la revista Queleer–, Patxi Beascoa –director comercial del departamento digital de la editorial Random House Mondadori– y Cristina Fallarás –escritora involucrada en el proyecto Sigueleyendo.es, una pequeña librería digital que es un punto de encuentro entre autores, lectores, opinión, venda de libros…–. Los tres ponentes defendieron la necesidad de digitalizar los libros porque, de esta manera, se recuperarán libros que existirán siempre (un libro en papel termina guillotinado en unos meses o pocos años); además, este formato permite a Fallarás dar una nueva oportunidad a aquellos “libros que han desaparecido de la industria editorial, una industria que no es un fenómeno de masas, como la del cine o la música”. En cuanto a los géneros literarios, parece que la tendencia será volver al formato más corto, quizás recuperar el folletín del siglo XIX y las novelas por entregas, ya que cada vez nos cuesta más concentrarnos en una única ocupación (“la multitarea a largo plazo provocará en el lector un problema de déficit de atención”, advertía Beascoa), e incluso próximamente podríamos ver “un género que será arte+literatura+música desde el primer momento, todo ello será parte de la obra”, según Iturbe.

Libros digitales, libros enriquecidos y aplicaciones: qué son y qué no son.
Josep Maria Vinyes,

La tercera y última jornada de Liber fue la elegida para presentar la conferencia “Libros digitales, libros enriquecidos y aplicaciones: qué son y qué no son”, a cargo de Josep Maria Vinyes, gestor del observatorio de la edición digital (Beat.cat) junto a Iolanda Bethencourt. Vinyes mostró la evolución del libro digital desde su aparición hasta la actualidad; con él se favorece la experiencia gratificante del usuario, pero no siempre es necesario enriquecer el producto y, cuando se hace, debe ser determinado por el texto y no algo trivial. Para él, este es un entorno que está cambiando constantemente y donde no solo encontramos libros, también otro tipo de productos editoriales. En su discurso, Vinyes mostró las diferencias entre libros de papel –cuyos contenidos se han enriquecido desde hace años con troqueles, pegatinas, cd’s, enlaces web, códigos QR…–, libros digitales –que ofrecen otras formas de lectura y están desplazando al papel–, libros electrónicos enriquecidos –van más allá de la simple traslación de un libro a un entorno digital–, aplicaciones –programas creados para funcionar en un dispositivo y un sistema operativo específico (aplicaciones nativas iOS o Android)– y aplicaciones web –se accede a la aplicación a través de un navegador, la web se encarga de redirigir al lector en función del dispositivo que posee–. En definitiva, un mundo fascinante aún por descubrir.

Por lo que respecta al espacio dedicado a exposición, este año han participado 450 editoriales, distribuidores y empresas de tecnología y servicios para el libro digital provenientes de 15 países diferentes. Una feria con un destacado carácter empresarial que ha intentado, de nuevo, convertirse en el gran escaparate de las editoriales y de los libros en español.

Además el encuentro ha contado, por segundo año consecutivo, con el sector Liber Digital, que aglutina 30 proveedores de servicios tecnológicos para la industria editorial. Entre ellos destacan gestores bibliotecarios de libros electrónicos, plataformas on-line de venta y distribución de e-books, libros interactivos táctiles, la impresión bajo demanda de libros digitales; o la producción de booktrailers, videos promocionales para comunicar los lanzamientos editoriales en Internet y las redes sociales.

El país invitado de esta edición ha sido Paraguay. La creación literaria paraguaya vive uno de sus mejores momentos y quiere traspasar fronteras. El auge de pequeñas editoriales independientes que apuestan por el talento joven y el uso de las nuevas tecnologías para la comercialización de libros, son las principales bazas de Paraguay para exportar lo último de su producción literaria. Autores, editores, artistas y representantes institucionales han conformado la delegación paraguaya que ha visitado Barcelona para tender un puente comercial y cultural con España.

Escrito por Robert Martínez Colomé y Jorge Pisa Sánchez

Exposición: La realidad de la fantasía, de Daniel Suárez.


Hoy se ha inaugurado en el Centro Cultural Quinta del Berro de Madrid la nueva exposición del dibujante e ilustrador Daniel Suárez titulada “La realidad de la fantasía“.

Esta es la primera muestra del autor en la que todas las obras que expone son producto de su “propia imaginación”, variada e imaginativa.

La exposición se puede visitar del 15 al 30 de abril de 2012.

 


Exposición:
La realidad de la fantasía
Autor: Daniel Suárez
Lugar: Centro Cultural Quinta del Berro (Madrid)
Dirección: Enrique D´Almonte,1 (metro O´Donnell)
Horario: de lunes a viernes de 9:00 a 21:30 horas; sábados y festivos de 10:00 a 21:30 horas, y domingos sólo visitable por la tarde.

Nueva exposición: Apuntes de campo de un escéptico participativo, de Manolo García

Hay artistas que no pueden centrar su talento en una única disciplina; así, muchos coquetean con otras actividades, a modo de válvula de escape de la que propiamente es su profesión. Una de esas personas inquietas es Manolo García, un músico que estos días será noticia por partida triple: el 25 de octubre saldrán a la venta su nuevo disco (Los días intactos) y el libro El fruto de la rama más alta (Editorial Temas de hoy), y tres días más tarde inaugurará la exposición Apuntes de campo de un escéptico participativo, una recopilación de sus dibujos y pinturas que se podrá visitar en la Sala de Exposición de la Fundación Círculo de Lectores de Barcelona.

Los seguidores de Manolo García sabrán que su ídolo tiene inquietudes artísticas, al margen de la música, desde tiempos inmemoriales: cuando empezó a viajar debido a sus constantes giras, decidió inmortalizar los mejores instantes con su cámara fotográfica, mientras que su pasión por los pinceles se remonta aún más lejos, cuando aquel adolescente se hizo con sus primeros útiles para pintar, una tarea que le permitió ganarse la vida con el diseño de carátulas para covers (copias) de discos de éxito, a principios de los años 80. Así, en la actualidad, el que fuera cantante de El Último de la Fila aprovecha cualquier momento de descanso para pintar, ya sea en los hoteles donde se hospeda en sus largas giras, como en la tranquilidad de su casa, cuando desaparece de la vida pública para reposar de su frenética actividad musical.

Ahora, Manolo García reúne en esta exposición un total de sesenta cuadros y cincuenta dibujos, todos ellos realizados desde que acabó la gira de su anterior álbum, en el año 2009. Para esta ocasión, García cuidará hasta el más mínimo detalle, ya que está preparando de forma artesanal los marcos para cada una de sus obras, además de diseñar la decoración de la sala que exhibirá su obra, con pinturas que reproducirán sus propios bocetos. Asimismo, en los próximos días, y con la ayuda de los alumnos de la Escola Massana de Barcelona, el músico del Poble Nou decorará también la antesala de la exposición, una ornamentación que reproducirá algunos de los textos incluidos en el libro El fruto de la rama más alta.

Apuntes de campo de un escéptico participativo es una oportunidad inmejorable para conocer la figura del Manolo García pintor, algo que no es habitual en él, ya que son pocas las ocasiones en las que decide mostrar sus obras al público. La exposición se inaugurará el próximo 28 de octubre en la Sala de Exposición de la Fundación Círculo de Lectores de Barcelona, situada en la calle Consell de Cent, 323, y podrá visitarse hasta el mes de diciembre, de 10 a 20 horas. A partir de enero de 2012, la muestra viajará a Madrid.

Más información: www.manolo-garcia.net

Nova exposició: A la recerca dels tresors perduts

Si hi ha un nom que ha popularitzat la professió de l’arqueòleg arreu del món, si hi ha una figura que ha captivat milers de seguidors per haver mostrat una versió aventurera de l’arqueologia, aquest no és altre que Indiana Jones, el personatge que va popularitzar al cinema Harrison Ford de la mà de George Lucas i Steven Spielberg als anys 80.

Aquest any es celebra el trentè aniversari del debut a les pantalles cinematogràfiques d’aquest intrèpid professor d’arqueologia: l’any 1981 es va estrenar A la recerca de l’Arca perduda, la primera de les – fins ara – quatre entregues que han portat al doctor Jones a enfrontar-se a nombroses situacions de perill per tot el planeta, acompanyat del seu inseparable barret d’ala ampla i amb un fuet com a única arma, popularitzant així una professió, la d’arqueòleg, que fins aleshores no era gaire coneguda fora dels ambients acadèmics.

Per commemorar aquest esdeveniment, el Museu d’Arqueologia de Catalunya inaugura una exposició que serveix com a homenatge a Indiana Jones, tot un referent per aquells que han encaminat la seva trajectòria professional cap a l’arqueologia. D’aquesta manera, el Museu d’Arqueologia de Catalunya exposa alguns dels objectes que Jones buscava en les seves aventures cinematogràfiques, com ara el Sant Graal, l’ídol d’Or de la Fertilitat, l’Arca de l’Aliança o el Capçal de Rà, per citar alguns exemples.

A més, com a complement d’aquesta exposició, el museu té l’encert de programar els quatre títols que formen aquesta famosa sèrie d’aventures, que es podran veure els dissabtes a les 18:30 hores, i que cadascuna d’elles anirà precedida d’una presentació en què es recordaran les anècdotes més interessants de cada film:

• A la recerca de l’Arca perduda (dissabte 23 de juliol): el govern nord-americà encarrega al doctor Jones la recerca de l’Arca de l’Aliança, on es conserven les Taules de la Llei que Déu va lliurar a Moisès, una tasca que l’enfrontarà als nazis.

 Indiana Jones i el Temple Maleït (dissabte 6 d’agost): després de fugir de Xangai, en companyia d’una cantant i un fidel seguidor, Indiana Jones arriba a l’Índia, on els habitants d’un petit poblat li demanaran ajuda per tal de recuperar els nens que han estat segrestats.

 Indiana Jones i l’Última Croada (dissabte 20 d’agost): els nazis han segrestat Henry Jones, pare d’Indiana, que té informació que permetria localitzar el Sant Graal. D’aquesta manera, el doctor Jones no tindrà altre remei que enfrontar-se altra vegada als nazis per salvar el seu pare.

 Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall (dissabte 10 de setembre): Indiana Jones torna al seu país després d’enfrontar-se a uns espies russos. Ja a casa, un jove rebel li proposa trobar la Calavera de Cristall d’Akator, un repte que el portarà a enfrontar-se de nou als agents soviètics.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya l’encerta al programar totes aquestes activitats de forma gratuïta i amb aforament limitat.

Exposición: “El Gran Zoo” de Arnal Ballester, en Centre Cívic Can Deu


El próximo jueves 3 de febrero se inaugura la exposición de Arnal Ballester «El Gran Zoo», con las ilustraciones que realizó el artista para el libro del poeta cubano Nicolás Guillén. El acto contará, además del ilustrador, con las palabras de ultratumba del poeta, el sonido de un piano y los espiritosos habituales de este tipo de actos.

«Éstos son, señoras y señores, señoritas, niños, viejos, jóvenes y paseantes, éstos son los poemas del Gran Zoo, en que las bestias no son animales, sino lo que enseguida verá la audiencia y que yo iré mentando para que resuenen con la voz que les pertenece: montañas, ríos, nubes…»Nicolás Guillén.

La exposición “El Gran Zoo” será visitable del 3 al 28 de febrero de 2011.

Lugar de la exposición: Centre Cívic Can Deu, Plaza de la Concòrdia, 13, Les Corts, Barcelona. Vestíbulo y primer piso.
Fecha inauguración: Jueves 3 de febrero a las 20:00 horas.
Organiza: Libros del zorro rojo

Más información:
http://www.facebook.com/pages/Libros-del-Zorro-Rojo/150808068445
http://www.cccandeu.com/

Nits d’estiu a Caixaforum 2010

CaixaForum Barcelona continua amb la programació de la novena edició de les Nits d’estiu cedint el protagonisme a la música durant tots els vespres de dimecres de juliol i agost, amb una programació que acosta algunes de les més interessants propostes artístiques del panorama internacional. Des de figures destacades de la música brasilera (Drum & Brazz Project), argentina (Sandra Rehder) i portuguesa (Joana Amendoeira), passant pels homenatges a grans poetes com Marina Tsvietàieva, o la projecció de la performance de Miquel Barceló i Josef Nadj que va triomfar a Avinyó, Paso doble.

Els concerts a l’Auditori i al Pati Anglès, els espectacles multimèdia, les arts escèniques o les visites nocturnes completaran la programació.

CONCERTS:

Drum & Brazz Project. Drum & Brazz és el nou projecte del guitarrista i cantant brasiler resident a Barcelona Darlly Maia. En aquesta ocasió, compta amb la col·laboració de Darwin Barboza per dur a terme un experiment musical que es submergeix en la riquesa de la música brasilera a fi de trobar-ne l’expressió harmònica més genuïna. La incorporació d’elements de música electrònica als ritmes clàssics aconsegueix crear una atmosfera suau i envoltant, plena de matisos, que encara fa més atractiva la calidesa característica de la música brasilera.

Dimecres 28 de juliol, a les 20.00 i a les 22.00 hores, al Pati Anglès. Activitat gratuïta.

Sandy River Jazz Band. Els enregistraments que el mític productor i crític musical John Hammond va impulsar a partir dels anys 30 del segle passat van produir algunes de les sessions més memorables de la història del jazz. Entre molts d’altres, li correspon el mèrit de descobrir i donar a conèixer figures tan emblemàtiques com Billie Holiday o Lester Young. Creada el 2005 per un grup de músics experimentats, a Riudarenes (la Selva), la Sandy River Jazz-Band ret homenatge i ens convida a gaudir de la música d’aquesta època daurada i irrepetible del jazz.

Dimecres 4 d’agost, a les 20.00 i a les 22.00 hores, al Pati Anglès. Activitat gratuïta.

Rumba Vella. Nascut a les aules del Taller de Músics de Barcelona, el conjunt Rumba Vella reivindica les rumbes clàssiques, aquelles que formen part de la nostra vida i de la nostra memòria cultural. No endebades, entre els seus membres trobem néts i besnéts dels mestres que van escriure peces tan conegudes com el cèlebre Achilipú o Una lágrima cayó en la arena. Potser aquest vincle familiar tan fort i proper fa que el quintet deixi de banda altres influències musicals per centrar-se en el so més tradicional, del qual n’extreu el bo i millor.

Dimecres 11 d’agost, a les 20.00 i a les 22.00 hores, al Pati Anglès. Activitat gratuïta.

Joana Amendoeira. Gairebé sempre ple de malenconia, el fado sembla sorgir directament de l’ànima per expressar tota mena de sentiments mitjançant una intensitat concentrada. Joana Amendoeira ha assolit un gran domini d’aquest art difícil que requereix un control precís de l’emoció i és una de les cantants més brillants d’una nova generació de joves fadistes que ha dut a terme una important renovació del gènere. Els registres generosos de la seva veu aporten nous matisos al fado més arrelat, el qual aborda amb una gran força i mestria.

Dimecres 18 d’agost, a les 20.00 i a les 22.00 hores, al Pati Anglès. Activitat gratuïta.

Sandra Rehder. La relació entre Barcelona i el tango ve de lluny, fins al punt que el poeta argentí Enrique Cadícamo, autor d’algunes lletres molt conegudes, la va batejar el 1930 com la tercera pàtria del tango, darrere de Buenos Aires i París. Potser per això, s’hi va instal·lar Sandra Rehder, qui des de llavors s’ha consolidat com una de les referències més destacades del gènere a la ciutat. Acompanyada per músics de gran experiència, interpreta els grans clàssics i temes actuals amb una veu que sorprèn per la seva poderosa energia i gran versatilitat.

Dimecres 25 d’agost, a les 20.00 i a les 22.00 hores, al Pati Anglès. Activitat gratuïta.

———————————————————————————————————-

RECITALS POÈTICS
:

Marina Tsvietàieva. “Viva voz de vida”. De la mà de la filòloga i traductora literària, Selma Ancira, i la cantautora russa, Elena Frolova, el programa d’Humanitats de la Fundació “la Caixa” presenta en escena un diàleg entre la prosa i la poesia, la veu cantada i la narració, entre la vida quotidiana i l’art, entre el rus i el castellà. Es tracta d’un relat viu que la poeta Marina Tsvietáieva fa de si mateixa a través dels seus diaris i de les seves cartes, poemes i assaigs. És la veu de qui va ser, en paraules de Joseph Brodsky, la poeta més gran que va donar el segle XX.

Dimecres 11 d’agost, a les 21.00 hores, a l’Auditori. Entrada: 4,00 €.

La veu i la paraula: homenatge a Màrius Torres
. Enguany se celebra el centenari del naixement d’un dels grans poetes de la literatura catalana del segle XX, Màrius Torres. És per aquest motiu que el targarí Xavier Ribalta, un home lliure que canta als poetes lliures, ha decidit retre un homenatge a la seva figura a través del seu cant exquisit i la seva veu plena, entusiasta de la bellesa i les paraules, en aquest cas les de Torres. Al cap i a la fi, segons Ribalta, és només la poesia la que pot salvar l’home.

Dimecres 25 d’agost, a les 21.00 hores, a l’Auditori. Entrada: 4,00 €.

———————————————————————————————————-

PARAULES I MÚSICA:

La rosa del verí. Sense presses ni guions preestablerts, el poeta Luís Alberto de Cuenca, el cantant barcelonès Loquillo i el professor i músic Gabriel Sopeña parlaran lliurement de poemes i poetes, de música, de llibres i de discos, i dels seus pròxims projectes, entre ells: La rosa del verí, on els versos de l’escriptor madrileny, la veu de l’artista català i la música del compositor saragossà s’agermanen. Posteriorment al col·loqui, juntament amb el guitarrista i productor Jaime Stinus, els quatre oferiran un recital en format acústic.

Dimecres 4 d’agost, a les 21.00 hores, a l’Auditori. Entrada: 4,00 €.

———————————————————————————————————-

PROJECCIONS:

Paso doble. Miquel Barceló crea una obra en directe amb la col·laboració del coreògraf i ballarí Josef Nadj, Paso doble, un diàleg transversal entre l’actor, l’artista i la matèria, en un original intercanvi de llenguatges artístics que juga amb la ceràmica i l’acció sobre l’escenari. En aquest cas, en forma de projecció, se’ns ofereix l’oportunitat de veure el resultat de la performance comissionada pel Festival de Teatre d’Avinyó del 2006 i que va aconseguir un enorme èxit de crítica i públic.

Dimecres 28 de juliol i dimecres 18 d’agost, a les 21.00 hores, a l’Auditori. Activitat gratuïta.

———————————————————————————————————-

VISITES NOCTURNES A LES EXPOSICIONS

Enguany, CaixaForum ofereix la possibilitat d’accedir a les exposicions en un horari especial i de forma gratuïta dins el programa de visites nocturnes. El centre restarà obert fins les 20.00 hores i tots els dimecres de juliol i agost fins les 23.00 hores, amb la possibilitat de visitar les següents exposicions:

•    Un món flotant. Fotografies de Jacques Henri Lartigue (1894-1986)
•    Miquel Barceló 1983-2009. La solitude organisative (a partir del 15 de juliol)
•    Infància. Fotografies d’Isabel Muñoz
•    Objectes desclassificats. Col•lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa” (fins el 22 d’agost)

Entrada gratuïta

Exposició i cicle de recitals: La Nova Cançó. La veu d’un poble

El Museu d’Història de Catalunya posa el colofó final a les celebracions del 50è aniversari de la Nova Cançó amb l’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble.

La cançó en català ha estat la banda sonora que ha acompanyat la vida quotidiana dels ciutadans dels Països Catalans en l’últim mig segle. Des del despertar del final de la postguerra, l’any 1959 es considera oficialment l’inici del moviment, fins a les acaballes de la primera dècada del segle XXI, els cantants catalans han posat veu a l’ànsia de llibertat del seu país projectant-la cap al món i han consolidat l’ús de la nostra llengua com a vehicle d’expressió.

L’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble és un recorregut, des dels inicis de la Nova Cançó fins a l’herència llegada a les noves generacions, que evoca sobretot el paper dels cantants en la lluita antifranquista i en el trànsit de la dictadura a la democràcia. La mostra, que és de gran format, està concebuda com un trajecte des de la germinació de la cançó catalana en els anys 50, protagonitzada pel que van significar els primers ballables en català en ple franquisme, passant per l’aparició d’artistes que van donar visibilitat als anhels de tota una generació i l’impuls que van donar els promotors que van crear i desenvolupar la indústria discogràfica catalana i en català.

L’exposició està dividida en una introducció, La bases per a una cançó moderna, i quatre àmbits que dibuixen les etapes del moviment des que els primers cantants comencen el fenomen com Una aventura de complicitat (1961-1968) en un context en què La resistència a una dictadura en agonia (1969-1975) va en augment. És aleshores quan la Nova Cançó es converteix en La banda sonora d’una eufòria col•lectiva (1976-1979) que acaba deixant L’herència d’uns cantants en una crisi crònica (1980-2010) un cop arribada la democràcia. L’exposició, però, també reserva un espai pels grups actuals, els hereus del moviment i els continuadors de la música en català.

Gairebé 300 objectes representatius de la Nova Cançó van vestint una exposició en què es veuran cobertes de EP, LP i CD; cartells; programes d’actuacions; documents originals de les discogràfiques com contractes d’enregistrament de discs o d’actuacions, certificats de la censura i correspondència; agendes de mànagers; partitures manuscrites dels mateixos autors de cançons representatives; llibres i revistes que tracten el fenomen; i, objectes com l’escultura dedicada al moviment per Andreu Alfaro que té com a títol La veu d’un poble, subtítol de l’exposició, o la mascota del programa radiofònic descobridor de nous talents i difusor de la Nova Cançó, RadioScope, que dirigia Salvador Escamilla. La majoria d’aquestes peces provenen de la col•lecció particular de Fermí Puig, cronista de cançó i gran col•leccionista, i de la Biblioteca de Catalunya.

Tot plegat, integrat en una escenografia evocadora i emotiva, en què l’espectador reviurà els moments emblemàtics de la nostra memòria col•lectiva; ambientat per la música, autèntica protagonista de l’exposició; i acompanyat per projeccions audiovisuals excepcionals: com les entrevistes realitzades especialment per aquesta exposició als protagonistes de la Nova Cançó; fragments de les pel•lícules La Nova Cançó i Canet Rock dirigides per Francesc Bellmunt; imatges dels grans concerts multitudinaris de l’època; i un espai final dedicat als grups hereus dels que se’n projecten vídeos.

El Museu d’Història de Catalunya complementarà l’exposició sobre la Nova Cançó amb recitals dels seus protagonistes i nous grups.

Aquest cicle de recitals a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya comptarà amb les actuacions de cantants de la Nova Cançó i nous intèrprets hereus del moviment. Als recitals de la terrassa, que es faran tots els dijous de juliol i agost i el 2 i 10 de setembre, estaran protagonitzats per cantautors clàssics com Jaume Sisa, Quico Pi de la Serra, Toti Soler, Joan Isaac, Francesc Burrull i el Grup de Folk i nous intèrprets com Roger Mas, Sanjosex, Mazoni, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien i Miquel Lladó. Seran un total d’11 concerts al preu de 4 euros i amb reserva prèvia. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions.

Programa d’actuacions Cicle de Recitals de la Nova Cançó a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya:

1 juliol – Jaume Sisa
8 juliol – Grup de Folk
15 juliol – Joan Isaac
22 juliol – Mazoni
29 juliol – Sanjosex
5 Agost – Pi de la Serra
12 Agost – Francesc Burrull
19 Agost – Toti Soler
26 Agost – Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien
2 Setembre – Miquela Lladó
10 Setembre – Roger Mas

El cicle de recitals està compost per un total d’onze concerts al preu de 4 euros. Per assistir-hi cal reservar l’entrada, a partir del 15 de juny, al telèfon 93 552 61 82 (de dilluns a divendres de 10 a 18 h.) o a l’adreça de correu electrònic concertsestiu.mhc@gencat.cat. L’Aforament als concerts està limitat a les places que permet la terrassa del Museu d’Història de Catalunya. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions. Aquests dies l’exposició amplia l’horari de visita en tres hores, és a dir, de 10 a 22 h.
El cicle de recitals de Nova Cançó a la terrassa està organitzat pel Museu d’Història de Catalunya i l’Institut Català de les Indústries Culturals, institucions que depenen del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Més informació:
Web del Museu d’Història de Catalunya: www.mhcat.cat

Exposició:
La Nova cançó. La veu d’un poble
Museu d’Història de Catalunya
Del 3 de juny al 31 d’octubre de 2010