Archivo de la etiqueta: Míriam Tortosa

Crítica teatral: Animals de companyia, al Club Capitol

Animals de companyia_00

Ningú va dir que el camí per a un dramaturg incipient seria fàcil, ni molt menys. Estel Solé podria escriure tot un tractat sobre les traves amb què el circuit de teatres convencional va rebre la seva primera proposta teatral; ella, però, lluny de caure en el desànim més absolut, va cercar una solució per a estrenar aquell text que havia modelat conjuntament amb els seus amics/actors, i va trobar en Bárbara Aurell la millor còmplice: ella li va oferir el menjador de casa seva com a escenari improvisat per a la primera representació d’Animals de companyia, un primer èxit al qual van seguir les actuacions en més de setanta pisos arreu de Catalunya i una gira per Centreamèrica, el rodatge perfecte abans del gran premi, l’estrena al Club Capitol, un merescudíssim reconeixement per a aquesta falsa comèdia sobre l’amistat i la solitud que el públic barceloní ha rebut amb entusiasme, exhaurint les entrades en diverses ocasions i convertint-la en una recomanació obligada.

La fórmula de Solé sembla senzilla: un grup d’amics organitzen un sopar amb què celebrar el retorn a casa de la Bet, una jove que ha passat els dos darrers mesos en un centre psiquiàtric. Les bones intencions amb què ultimen els preparatius de la vetllada quedaran sacsejades per la necessitat d’arribar a un acord per a mantenir la mentida –aparentment innocent– amb la qual un dels nois fa setmanes que oculta la realitat a la noia. Sostenir l’engany no serà una empresa fàcil, els quatre amics tindran problemes per a posar-se d’acord en la versió que explicaran, així que serà qüestió de temps que el sopar prengui una deriva terrible i difícil de solucionar, just a mesura que la nit avanci i l’alcohol, inevitablement, comenci a fer estralls en cadascun d’ells.

El plantejament inicial de l’obra pot recordar, en certa manera, el film Petites mentides sense importància, però el cert és que aviat Animals de companyia pren el seu propi camí: comença com una comèdia d’embolics, a estones un vodevil histèric més o menys clàssic, però és en la segona meitat de la funció, amb els primers retrets, quan l’obra es transforma en un notable drama carregat de veritat en què s’evidencia la dificultat per conservar l’amistat quan la sinceritat esdevé un instrument terriblement feridor i que destapa l’egoisme amb el qual sovint tractem els nostres amics, al mateix temps que comprovem que, en el fons, tan sols som animals desemparats que necessitem afecte urgentment. D’altra banda, la trama també posa de manifest que no és fàcil acceptar que mai serem aquell que un dia vam somiar i que els dubtes, inherents en molts de nosaltres, són mals companys de viatge: sovint donem massa voltes per arribar a un lloc i en el trajecte perdem un temps preciós que, per desgràcia, mai recuperarem.

A més, un dels grans encerts d’Animals de companyia el trobem en el seu procés de creació, en què van participar els actors conjuntament amb l’autora de la peça. Aquesta característica potencia la naturalitat amb què cada intèrpret defensa les seves rèpliques, amb un valuós repartiment on trobem Miriam Tortosa, Martina Tresserra i Jacob Torres, però és de justícia destacar la feina d’Eduard Buch i Mercè Martínez, dos grans actors que capten bona part de les mirades dels espectadors: ell en la seva faceta més còmica, amb un memorable monòleg, un discurs marcat per l’alcohol tan divertit com vigorós i en què intuirem com seria la seva vida si tingués tot el valor de què va mancat; per la seva part, ella protagonitza la vessant més dramàtica de l’obra, esplèndida en la seva fragilitat, quan és incapaç de reprimir el plor en adonar-se del poc interès que els seus suposats amics mostren vers ella i els seus sentiments.

Animals de companyia es representarà al Club Capitol fins al 15 de març de 2015.

Autora: Estel Solé
Direcció: Estel Solé
Intèrprets: Eduard Buch, Miriam Tortosa, Martina Tresserra, Jacob Torres, Mercè Martínez
Escenografia: Ramon B. Ivars
Ajudant d’escenografia: Macià Garcias
Il·luminació i so: Bernat Treserra
Vestuari: Maria Armengol
Il·lustració i tipografia: Paula Bonet
Fotografia: Lita Bosch
Assistent fotografia: Berta Vicente
Producció: Carles Roca, Olalla Calvo
Assistent de producció: Violeta Borrell
Construcció d’escenografia: Ricardo Alcaide
Regidoria: Clàudia Flores
Tècnic teatre: Alfons Mas
Disseny gràfic: Eduard Buch
Administració: Teresa Gómez
Premsa: Marta Solé
Distribució: Vania Produccions

Horaris: dimecres, dijous i divendres a les 20:00 hores; dissabte a les 17:30 hores i a les 20:00 hores; i diumenge a les 17:30 hores
Preu: de 17 € a 21 €
Idioma: català
Durada: 1 hora i quinze minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Anuncios

Crítica teatral: Davant l’Empire, al Teatre del Raval

Davant_Empire

Un jove coneix una noia a la Nova York més cosmopolita. ¿Una altra típica i ensucrada comèdia romàntica? Doncs no exactament: aquesta és només l’escena inicial de Davant l’Empire, la nova proposta del Teatre del Raval en què dos personatges sense gaire fortuna en l’amor es coneixen al terrat que tots dos comparteixen –un lloc privilegiat situat just al davant del famós edifici novaiorquès–, una delicada comèdia que reflexiona amb encert sobre l’amistat, les relacions sentimentals i la dificultat de fer realitat els propis somnis en aquesta gran ciutat –com en qualsevol altra– durant els anys cinquanta del segle XX.

Una nit més, en Bo passeja pel terrat de casa seva buscant la inspiració en companyia d’una copa de vi i la seva inseparable llibreta: ell és un escriptor carregat d’il·lusions que ha arribat a la ciutat somiant que un dia estrenarà una de les seves peces teatrals a Broadway. Aquella nit, però, no serà com qualsevol altra: coneixerà la veïna del pis del davant, la Jo, una perruquera que és tot candidesa i amb qui establirà una relació de confiança mútua; malgrat viure en una ciutat plena de gent, tots dos es troben molt sols i desorientats, i aquest encontre fortuït els permetrà explicar a algú els maldecaps que els turmenten, descobriran en l’altre el confident ideal amb qui compartir les frustracions a què els ha conduït la vida, tant si són laborals com sentimentals, converses que mantindran al mateix temps que observen i admiren l’Empire State –aleshores encara l’edifici més alt del món–, a qui convertiran en el símbol de les seves il·lusions compartides.

D’aquesta manera, i tot i que les seves opinions en qüestions d’amor són diametralment oposades –en Bo és bisexual i s’enamora amb envejable facilitat de qualsevol que es creua pel seu camí, mentre que la Jo somia viure feliç amb el seu amant, el Frank, malgrat que ell no s’ha plantejat mai deixar la seva dona–, entre ells dos s’establirà una complicitat especial que els farà dubtar sobre els seus principis; la màgia sobrevola l’ambient i no és fàcil controlar els sentiments, però ¿aconseguiran mantenir l’amistat i evitar enamorar-se l’un de l’altre, tal i com es van proposar el mateix dia en què es van conèixer? Només el temps ho dirà…

Mónica Aybar és l’encarregada de dirigir el text d’Octavi Egea, un muntatge que arriba a Barcelona avalat pels dos premis amb què ha estat guardonat –l’Ignasi Iglésias de l’Institut del Teatre i el Premi Popular de la 17a Mostra de Teatre de Barcelona– i que es caracteritza per tractar amb humor subtil els temes habituals dels relats romàntics. Així, el fil conductor de la funció són les trobades que tots dos mantindran al terrat durant més d’un any, temps en què compartiran amb l’espectador les seves alegries i les seves tristeses, rialles i plors, les bones notícies i les que no ho són tant, aquells moments que formen part de la història d’uns personatges que podríem ser nosaltres mateixos, un fragment de vida que es presenta al Teatre del Raval amb habilitat i elegància i en què cal destacar l’elecció d’una banda sonora excel·lent, amb grans títols del jazz i el swing del moment acompanyats de diverses falques publicitàries que ens permetran reviure aquella època daurada, un temps llunyà en què els grans noms de Hollywood presumien de ser fumadors empedreïts sense ser perseguits, mentre el masclisme no era impediment a l’hora de vendre una polidora…

Amb una bona acollida per part del públic, Davant l’Empire és un exemple de teatre ben elaborat, amb una notable història sustentada en dues excel·lents interpretacions –la química entre ells és evident: Marc Homs defensa amb èxit l’esperit bohemi i descarat del seu personatge, mentre que Míriam Tortosa està esplèndida com la ingènua Jo– i en què també destaca la magnífica feina d’escenografia –tan simple com efectiva, amb l’inoblidable skyline de la ciutat al fons, representat amb notable senzillesa– i vestuari –on no podien faltar aquells vestits emmidonats tan característics dels anys cinquanta–, un treball acurat que ens apropa a la ciutat que mai no dorm. I, per si tot això no fos prou al·licient, els seus responsables han decidit sortejar un viatge a Nova York entre els espectadors que aquests dies visitin la sala del Raval, així que, qui sap, potser ben aviat vostè també es trobarà davant l’Empire.

Davant l’Empire es representarà al Teatre del Raval del 4 d’abril al 28 d’abril de 2013.

Dramatúrgia: Octavi Egea
Direcció: Mónica Aybar
Intèrprets: Marc Homs, Míriam Tortosa
Escenografia: Pau Seguí, Adrià Pinar
Il·luminació i so: David Muñiz
Vestuari i caracterització: Víctor Genestar
Locució radiofònica: Miquel Bonet, Mónica Aybar
Grafisme: Víctor Genestar i Reactiva.cat
Fotografia: Paco Navarrete
Fotografia cartell: Víctor Genestar

Horaris: dijous, divendres i dissabte a les 21:00 hores, i diumenge a les 18:30 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i trenta minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé