Archivo de la etiqueta: Institut del teatre

Novetat editorial: ‘Infàmia’ i ‘Desclassificats’, de Pere Riera

En la seva decidida voluntat de recuperar els textos teatrals contemporanis, la col·lecció Dramaticles (fruit de la feina conjunta entre l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre) acaba de publicar en un sol volum dues de les obres més prestigioses de Pere Riera (Canet de Mar, 1974): Infàmia i Desclassificats, representades amb èxit a la sala barcelonina La Villarroel els anys 2016 i 2011, respectivament. Aprofitant La Setmana del Llibre en Català, l’editorial va voler fer-ne la presentació oficial amb una xerrada amb l’autor conduïda per Carles Batlle, i en què van participar altres noms de la col·lecció, com David Plana (Els encantats), Llàtzer Garcia (La pols) i Josep Maria Miró (La travessia).

A Infàmia (Premi de la Critica 2016), Riera reflexiona sobre la vocació i l’ambició a partir de la trobada de quatre actors de dues generacions diferents: una actriu veterana retirada de l’escena treballa com a coach de dos joves intèrprets que viuen la professió de maneres molt diferents; paral·lelament, l’actriu haurà de decidir què fer amb la proposta del quart protagonista, un actor d’èxit que pretén que torni a l’escenari. Pel que fa a Desclassificats, un text centrat en l’ètica periodística, els abusos del poder i la integritat dels propis ideals, l’autor proposa un cara a cara entre una prestigiosa periodista i el president del govern, implicat en un delicte monstruós; en aquest enfrontament, a més, hi jugarà un paper important el secretari de premsa del president, capaç de provocar els dubtes i la confusió en l’entrevistadora.

L’escriptor Pere Riera (segon per l’esquerra), durant la presentació a La Setmana del Llibre en Català

Considerat deixeble de Josep Maria Benet i Jornet i comparat amb reconeguts noms del teatre del país, com ara Jordi Galceran, Pere Riera és un dels dramaturgs que ha irromput amb més força en l’escena catalana dels darrers anys, motiu suficient per a recuperar aquestes peces, decisives en la seva trajectòria teatral i que van ser escrites amb deu anys de diferència: Desclassificats fou un exercici de classe necessari per a llicenciar-se a l’Institut del Teatre, mentre que Infàmia va aparèixer quan ja estava professionalitzat i a partir d’un encàrrec de la directora de La Villarroel, Tania Brenlle; segons Riera, aquestes dos textos publicats conjuntament funcionen com “un viatge que va des de la inconsciència a la consciència”.

A la presentació del volum, Carles Batlle es va mostrar feliç de tenir una col·lecció de teatre com Dramaticles, pensada principalment per “donar veu als autors vius de casa nostra”, però sense que això signifiqui oblidar els clàssics. Per la seva part, Riera va admetre que escriu els seus textos amb la idea de representar-los en un escenari i no per ser llegits, i ho comparava amb la partitura que escriu un músic per a què després els instrumentistes la facin seva: “Em fa il·lusió i, alhora, em fa pudor pensar que algú, a part de mi mateix i dels que han format part de l’obra, llegirà aquesta partitura que jo havia escrit per a mi sense pensar que podria sortir de l’àmbit de casa meva”. Sigui com sigui, el volum ja és a les llibreries, motiu suficient per a felicitar-nos tots plegats perquè, en paraules de Josep Maria Miró, “Quan es presenta un llibre és una festa; quan es presenta un llibre de teatre, un miracle”.

 

Títol: Infàmia i Desclassificats
Autor: Pere Riera
Editorial: Comanegra
Col·lecció: Dramaticles
Data de publicació: Setembre 2017
ISBN: 9788416605927
Pàgines: 192 pàgines
Preu: 14,00 €

 

Anuncios

Novetat editorial: Els encantats, de David Plana

De la mà de l’Institut del Teatre i l’editorial Comanegra arriba a les llibreries Els encantats, una peça teatral escrita per David Plana (Manlleu, 1969) que explica les conseqüències del trencament d’una família. I per a fer un tast d’aquesta nova publicació, l’editorial ha organitzat un vermut teatral amb el mateix autor el proper dissabte 10 de juny a les 12.30 h al pati de la fàbrica Lehmann, amb els actors Estel Solé, Edu Buch i Lluís Soler, que faran una lectura dramatitzada de fragments de l’obra i, a continuació, el poeta Jordi Julià conversarà amb Plana sobre el seu text.

L’Arnau i la Bruna decideixen organitzar una escapada familiar amb el pare a Aigüestortes, l’últim lloc on van ser feliços durant un estiu llunyà, quan eren adolescents. Però aquest no només serà un viatge físic, també serà un viatge simbòlic a un temps passat marcat pel record i la felicitat perduda. Durant el sopar apareixeran els traumes, les culpabilitats i els retrets que els tres han callat durant tant temps i que, ara, esdevindran el cop definitiu per a la família.

L’escriptor David Plana, en una imatge promocional

Malgrat la seva extensa experiència com a guionista televisiu, Plana ha trobat el reconeixement en el teatre, en la seva faceta d’autor i director, amb diversos textos premiats que evidencien que és en aquest àmbit on es troba més còmode; a més, les seves obres han estat programades en els teatres de més renom de Barcelona (com el Teatre Lliure, el TNC i la Sala Beckett). Amb Els encantats (Premi Frederic Roda l’any 2015) reflexiona sobre la complexitat de les relacions entre pares i fills, una constant en les seves obres, i es desenvolupa en set escenes centrades en tres moments: l’abans, el durant i el després de l’escapada que fan els tres personatges protagonistes.

Els encantats és el darrer títol que s’afegeix a les peces publicades per Dramaticles, la col·lecció que Comanegra edita conjuntament amb l’Institut del Teatre i on conviuen clàssics –Luigi Pirandello, Harold Pinter o Jean Anouilh– amb autors contemporanis –Llàtzer Garcia, Estel Solé, Lluïsa Cunillé o Josep Maria Miró–, un catàleg que properament s’ampliarà amb Infàmia, de Pere Riera, i un volum de dramatúrgia francesa contemporània.

 

Títol: Els encantats
Autor: David Plana
Editorial: Comanegra
Col·lecció: Dramaticles
Data de publicació: Abril 2017
Pàgines: 100 pàgines
Preu: 12,50 €

Crítica teatral: Bartolomé encadenado, en el Teatre Grec.

PROJECCIO_CARA-1_2_El pasado 18 de julio llegó al Teatre Grec Bartolomé encadenado, una de las producciones más significativas del Festival tanto por el tema que trataba como por la forma en la que lo hacía, una oda tragicómica que reflexionaba sobre la crisis económica y sus graves consecuencias sociales escrita por José Sanchis Sinisterra, dirigida por Antonio Simón Rodríguez e interpretada por Lluís Soler, Manel Barceló, Maria Molins, Tilda Espluga, Montse Vellvehí, Bernat Quintana, Xavier Ruano y un nutrido grupo de 14 jóvenes graduados del Institut del Teatre.

En ella hallamos a Bartolomé encaramado a un pilar inacabado de un puente que la crisis económica ha dejado a medio construir. Bartolomé está acabado, la crisis ha consumido sus reservas económicas, físicas y vitales y ha decidido suicidarse en un espacio público para que todo el mundo sea consciente de los monstruos provocados por el trance económico que vive su país y gran parte de la órbita europea. Debajo de Bartolomé y alrededor de la base del pilar, se congrega un circo mediático y social, tanto aquellos que quieren ayudar a Bartolomé a cumplir sus deseos, como los medios que se desplazan hacia allí para dar cobertura a la noticia e incluso la autoridad competente que intentará poner orden en la situación.

Sanchis Sinisterra es el encargado de dar inicio a un nuevo proyecto en el marco del Grec en el que cada año un autor presentará una pieza teatral sobre un tema actual, utilizando los principios formales del teatro griego. Y en este caso ha contado con la ayuda de Simón Rodríguez en una propuesta que aunque atrayente visualmente y, evidentemente actual en el tema que analiza, la crisis económica omnipresente de la cual aún sufrimos sus amargas consecuencias, resulta bastante vacía con respecto a los asuntos sobre los que trata.

El modelo a partir del que se crea la obra es el del Prometeo encadenado, tragedia griega en la que el titán Prometeo, que favorece el conocimiento y la civilización de los hombres en detrimento de los dioses, es castigado por Zeus, una leyenda que se transmuta en la versión escénica de los hechos que llevaron al jubilado griego Dimitris Khristulas a suicidarse en abril del año 2012 delante del Parlamento griego debido a la situación de indigencia a la que le condenaba la crisis económica griega.

Por desgracia, Bartolomé encadenado es una obra de titulares periodísticos, en los que el texto no va más allá de las ideas, contundentes, eso sí, que aquellos pueden contener y que, si lo pensamos bien, ya conocemos, aunque solo sea por el “machaconismo” de los medios de comunicación. Así en Bartolomé encadenado se habla acerca de la crisis económica, de la actuación del Estado y de las fuerzas de seguridad, del papel de los medios de comunicación, del poder detrás del poder, de la pasividad de parte del cuerpo social ante las vejaciones provocadas por la crisis, de la actitud ominosa de parte de la juventud… Aunque, y como les decía, sin la más mínima intención de profundizar en estos temas, que aunque actuales e importantes, digo yo, importantísimos, quedan en agua de borrajas tras haber acabado la función, no conociendo el espectador mucho más de lo que ya intuía cuando ocupaba su asiento al inicio de la función.

COR_I_TORRE_2_El aspecto visual de la obra sí que destaca algo más que el contenido. Bartolomé nos es presentado como un antiguo anacoreta, o más concretamente como un estilita, uno de aquellos ermitaños que vivieron en época medieval sobre columnas, como símbolo de su rechazo a la sociedad materialista. La representación está estructurada, en parte, como una obra clásica griega, en la que los actores interactúan con una especie de coro conformado por los jóvenes graduados del Institut del Teatre, y nos hace revivir, en parte, como sería una obra representada durante la antigüedad. Además el espectáculo hace uso de un potente audiovisual, que acompaña al desarrollo de la obra y que impacta en el público en más de una ocasión.

La obra está cocinada con dos ingredientes principales: la tragedia de la situación que vive Bartolomé y que le ha forzado a acabar con su vida de forma pública y la comedia que se desarrolla a su alrededor y en la que los periodistas, la familia y el grupo de jóvenes, que dan forma al coro y a veces al cuerpo de danza, intentan mostrar al público algunas de las flaquezas de nuestra sociedad occidental. La obra, sin embargo, en su avance va derivando poco a poco hacia una especie de drama familiar que debilita en parte su potencia narrativa.

En Bartolomé encadenado destacan sobre las demás las interpretaciones tanto de Lluís Soler, el hacedor de la situación que nos narra el espectáculo y la breve actuación de Manel Barceló, que da vida a uno de los secuaces del poder invisible de los mercados. Maria Molins interpreta a una periodista que se verá afectada por lo que está pasando sobre y en los aledaños de la plaza escenario de los acontecimientos; Tilda Espluga y Bernat Quintana encarnan a dos policías muy peculiares; Montse Vellvehí interpreta a una alocada aspirante a periodista y finalmente Xavier Ruano encarna a un cámara que sigue a Molins alrededor del mundo proveyendo al público de la cadena de las imágenes de los conflictos que cubren como periodistas, y es el protagonista, seguro, de uno de los speechs con más fuerza que se oyen a lo largo de la representación.

Bartolomé encadenado representa, así, una promesa escénica que va perdiendo fuelle a medida que avanza la representación y que se salva por lo actual de su contenido y por el trabajo de los actores que dan vida a los personajes en liza, aunque el desarrollo de la obra no sea tan competente ni trascendente de principio a final. Esperemos, pues, que este proyecto escénico dentro del Festival Grec de Barcelona se vigorice algo más en futuras ediciones.

Bartolomé encadenado” se representa en el Teatre Grec del 18 al 20 de julio del 2014.

Autor: José Sanchis Sinisterra
Dirección: Antonio Simón Rodríguez
Intérpretes: Lluís Soler, Manel Barceló, Maria Molins, Tilda Espluga, Montse Vellvehí, Bernat Quintana y Xavier Ruano
Coros: Arnau Armengol, Ramon Bonvehí, Carles Calabuig, Laura Calvet, Anna Farriol, Ana Roche, Alberto Ruiz, Ivan Giménez, Alicia Lorente, Anna Massó, Marina Mulet, Ariadna Pastor, Laia Pastor y Andrea Portella
Escenografía: Ramon Simó
Vestuario: Irantzu Ortiz
Espacio sonoro: Lucas Ariel Vallejos y Damien Bazin
——

Jorge Pisa Sánchez