Archivo de la etiqueta: Ignasi Guasch

Crítica teatro: L’habitació tancada, en la Sala Versus Glòries

No es muy habitual que el género de terror llegue a los escenarios de teatro, por lo que el esfuerzo de la Sala Versus Glòries al estrenar L’habitació tancada es, ya de por sí, loable. Para esta ocasión ha adaptado tres relatos cortos clásicos de terror, con los que ha creado un montaje de claro tinte fantástico y de suspense: una historia de deseos con final infortunado; una trama de intriga relacionada con un asesinato llevado a cabo en una habitación cerrada donde solo ha aparecido el cuerpo de la víctima y una historia fantástica sobre la búsqueda de los orígenes del tiempo que pondrá en riesgo la vida del indagador.

La compañía La Salamandra, dirigida por Loredana Volpe y residente en la Sala Versus Glòries, se atreve de esta forma con un género nada habitual, adaptando tres historias de terror e intriga que revisitan el clasicismo del género.

El espectáculo se ha construido ensamblando los relatos The Monkey’s Paw de William Jacobs, Blind Spot de Barry Perowne y The Hounds of Tindalos de Frank Belknap Long, que se irán representando de forma enlazada permitiendo al espectador avanzar poco a poco en la trama de cada una de las historias con la intención de crear un ambiente de creciente suspense. Y en cada una de ellas el reparto de la compañía, que incluye a Marc Pujol, Patrícia Mendoza, Xavier Pàmies, Anna Casas, Chap Rodríguez Rosell e Ignasi Guasch, irá desovillando las tres tramas argumentales para alcanzar un clímax final.

Lhabitacio tancada_1

El montaje es, así, original y atrevido, aunque el resultado no acaba de exprimir todas las posibilidades. La Salamandra se esfuerza a la hora de hacer creíbles sus interpretaciones, ha cuidado el escenario, minimalista pero funcional, algo necesario para representar las tres historias que se narran, pero el montaje, la transición entre las diferentes escenas y el corte constante entre ellas no permite al espectador meterse de lleno en la substancia de intriga y terror de las relatos. Así, aunque las actuaciones son las adecuadas, el público no acaba de zambullirse en la ficción escénica, o lo que es lo mismo, el montaje pierde la magia necesaria para cualquier representación, y más una de este género, en el que la fantasía y el terror tienen un papel fundamental.

La propuesta de La Salamandra y la Sala Versus Glòries se queda, así, a la mitad del recorrido, desarrollando una idea atrayente y poco habitual en el teatro pero con un resultado final que no acaba de convencer del todo. Aún así, un planteamiento a desarrollar en el futuro con el objetivo de integrar nuevos géneros en la programación teatral.

«L’habitació tancada» se representa en la Sala Versus Glòries del 10 de noviembre al 5 de diciembre de 2021.

Autoría y dirección: Loredana Volpe
Intérpretes: Marc Pujol, Patrícia Mendoza, Xavier Pàmies, Anna Casas, Chap Rodríguez Rosell, Ignasi Guasch
Música original y espacio sonoro: Alvar Llusá-Damiani
Escenografía: Alba Cruells
Vestuario: Loredana Volpe
Iluminación: Daniel Gener
Producción: Cia. La Salamandra

Horarios: de miércoles a sábado a las 20:30 horas y domingos a las 18:00 horas
Precio: 12€
Duración: 80 minutos
Idioma: catalán
NOTA CULTURALIA: 6

——
Jorge Pisa

“El llarg dinar de Nadal” de la Cia. La Ruta 40: Postres agredolces

L’esplendor d’una família es mesura per la consistència dels seus vincles afectius. Així es com ens agrada pensar que es fa. Però en realitat cal anar molt més endins. I és per això que la majoria de nissagues acaben convertint-se en una caricatura, en un grapat d’estampes malmeses per la convenció social i el bloqueig emocional.

Al Círcol Maldà paren una taula opulenta i hi instal·len tot seguit els Bayard, que cada cop que comparteixen àpat respiren assossegats a la “zona de confort”. Però la solemnitat de senyors i criats teixeix amb paciència infinita una teranyina on s’agita atrapada la tendresa, que quedarà engolida voraçment pel temps.

El llarg dinar de Nadal” suposa una proposta molt oportuna aquests dies i, malgrat el seu alè de fulletó familiar (o desfilada incessant de generacions descendent els uns dels altres), resulta exemplar per la delicadesa amb què el seu autor, Thornton Wilder, exposa la dificultat d’expressar-nos emocionalment i d’acceptar la individualitat de cada membre del clan i, finalment, la importància de l’herència sentimental per a assumir la pròpia personalitat. Tot plegat, sense caure en la trampa del discurs moralista ni el transcendentalisme indigest. En aquest sopar, els plats són plens de poesia quotidiana i els coberts, les ganes dels comensals d’equilibrar els seus neguits vitals amb els imperatius contextuals.

 

Alberto Díaz dirigeix una feina digna reproduint amb sensibilitat el luxe que demana l’ocasió i, malgrat algunes incoherències en la posada en escena (la carn es talla amb el ganivet del peix), assoleix, al capdavant de la Cia. La Ruta 40, una elegància escènica combinant el recurs a la suggestió amb una eficaç delimitació de l’espai: El camí que recorren els personatges quan agonitzen resulta tan bell que els nostres ulls lamenten que s’esborri en la llunyania. Després hi ha l’entusiasme interpretatiu: Tot i que la major part del repartiment és poc creïble quan li toca donar vida als personatges en les seves etapes més joves, a mesura que van madurant al llarg de la representació creix també la seva convicció. I entre els seus companys, Maria Rodriguez Soto exhibeix una classe excepcional i destil·la matisos encisadors; Magda Puig ensenya amb gràcia les dents de la covardia que arriba a rebel·lar-se; i Ignasi Guasch inquieta amb la seva autoritat patriarcal.

I ara, a desparar la taula, que les restes del banquet no valen res soles.

per Juan Marea

El llarg dinar de Nadales representa al Círcol Maldà de Barcelona fins al 7 de desembre.
http://circolmalda.cat/el-llarg-dinar-de-nadal/

 

Crítica teatral: Magnetismes, al Teatre Gaudí de Barcelona

magnetismes_02

“Abandonat per tothom, fins i tot per la sort”, confessa, desolat i al caire de l’abisme més absolut, un dels sis protagonistes de Magnetismes, el nou encert del Teatre Gaudí de Barcelona amb què pretén sacsejar els sentiments dels espectadors, una d’aquelles propostes que s’estrenen sense fer gaire soroll però que de ben segur es guanyaran el favor del públic gràcies a un text excel·lent i de molta actualitat –precarietat laboral, aturats ofegats per la hipoteca, el pànic a la solitud en fer-se gran, parelles atrapades en relacions que no els satisfan,…– basat en tres històries entrellaçades que, per un motiu o un altre i de forma inevitable, connectaran amb les nostres pròpies experiències.

Una de les obsessions de la companyia RAS Teatre –responsables d’aquesta producció– és la de tractar temes propers i contemporanis; el seu debut va ser amb The Lonesome West, de l’autor escocès Martin McDonagh, però per al seu segon espectacle s’estimaven més un text signat per un “autor de casa nostra”, i van demostrar tenir un olfacte privilegiat a l’hora d’escollir quan van optar per aquesta peça que Elisenda Guiu va escriure inspirant-se en esdeveniments que vivia de prop, relats protagonitzats per uns personatges desorientats, desesperats i sense gaire fortuna per afrontar els reptes amb què els posa a prova el destí. Així, Pepa Fluvià torna a dirigir amb subtilesa els actors de la companyia –Sergio Alfonso i Isidre Montserrat–, als quals s’hi han afegit Cristina Solà, Ignasi Campmany, Ignasi Guasch i Ruth Llopis per a completar el repartiment d’aquesta obra coral, mentre que Josecho de Linares ha estat l’encarregat de realitzar els audiovisuals que serveixen com a presentació melancòlica dels personatges.

I qui són aquests éssers atrapats en una realitat infeliç? Guiu utilitza tres històries on confronta individus de caràcter totalment oposat que, per motius casuals o no, s’acaben trobant i aprenent de l’altre: la Sara encadena fracassos amorosos mentre observa, impotent, com passen els anys sense tenir l’estabilitat desitjada, però coincideix amb el Jofre, un jove marcat per un accident de trànsit que, malgrat tot, no perd l’humor ni les ganes de viure; el Marc viu atrapat en una relació que no el satisfà, però la trucada de la Martina, una llicenciada en comunicació audiovisual que treballa com a teleoperadora, impulsiva i de forta personalitat, el farà dubtar sobre quin camí prendre en el futur més immediat; i el Lluís, que va aparcar els seus somnis per treballar en un banc i que una nit es retroba amb el Joan, un vell amic sense feina des de fa dos anys i que, desesperat, està decidit a fer qualsevol cosa per aconseguir diners.

El muntatge reflecteix amb senzillesa i extraordinària habilitat les frustracions, les pors i els dubtes a què estem exposats cadascun de nosaltres, emprant el to adequat per a una trama com aquesta, seriós però sense caure en el drama més absolut, evitant enredar-se en un excés d’explicacions que penalitzarien el ritme de l’obra i afegint-hi el punt just d’humor que requereix cada moment. D’aquesta manera, Magnetismes esdevé un exemple magnífic de bon teatre actual culminat amb un brillant discurs final amb què l’autora dóna sentit al títol de l’obra.

Magnetismes es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona des del 24 d’abril fins al 8 de juny de 2013.

Autora: Elisenda Guiu
Direcció: Pepa Fluvià
Direcció audiovisuals: Josecho de Linares
Intèrprets: Cristina Solà, Ignasi Campmany, Ignasi Guasch, Ruth Llopis, Sergio Alfonso, Isidre Montserrat
Ajudant de direcció: Xavier Lastra
Producció: RAS Teatre
Producció executiva: Sergio Alfonso, Isidre Montserrat
Disseny d’escenografia i il·luminació: Elisenda Rodríguez
Tècnic d’il·luminació: Albert Giner
Vestuari: Maria Tuset
Música original i piano: Sergio Alfonso
Fotografia: Ester Villaescusa
Disseny gràfic: Dosbcn

Horaris: dijous, divendres, dissabte i diumenge a les 20:00 hores
Preu: 20 €
Idioma: català
Durada: Una hora i quinze minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez