L’esplendor d’una família es mesura per la consistència dels seus vincles afectius. Així es com ens agrada pensar que es fa. Però en realitat cal anar molt més endins. I és per això que la majoria de nissagues acaben convertint-se en una caricatura, en un grapat d’estampes malmeses per la convenció social i el bloqueig emocional.

Al Círcol Maldà paren una taula opulenta i hi instal·len tot seguit els Bayard, que cada cop que comparteixen àpat respiren assossegats a la “zona de confort”. Però la solemnitat de senyors i criats teixeix amb paciència infinita una teranyina on s’agita atrapada la tendresa, que quedarà engolida voraçment pel temps.

“El llarg dinar de Nadal” suposa una proposta molt oportuna aquests dies i, malgrat el seu alè de fulletó familiar (o desfilada incessant de generacions descendent els uns dels altres), resulta exemplar per la delicadesa amb què el seu autor, Thornton Wilder, exposa la dificultat d’expressar-nos emocionalment i d’acceptar la individualitat de cada membre del clan i, finalment, la importància de l’herència sentimental per a assumir la pròpia personalitat. Tot plegat, sense caure en la trampa del discurs moralista ni el transcendentalisme indigest. En aquest sopar, els plats són plens de poesia quotidiana i els coberts, les ganes dels comensals d’equilibrar els seus neguits vitals amb els imperatius contextuals.

 

Alberto Díaz dirigeix una feina digna reproduint amb sensibilitat el luxe que demana l’ocasió i, malgrat algunes incoherències en la posada en escena (la carn es talla amb el ganivet del peix), assoleix, al capdavant de la Cia. La Ruta 40, una elegància escènica combinant el recurs a la suggestió amb una eficaç delimitació de l’espai: El camí que recorren els personatges quan agonitzen resulta tan bell que els nostres ulls lamenten que s’esborri en la llunyania. Després hi ha l’entusiasme interpretatiu: Tot i que la major part del repartiment és poc creïble quan li toca donar vida als personatges en les seves etapes més joves, a mesura que van madurant al llarg de la representació creix també la seva convicció. I entre els seus companys, Maria Rodriguez Soto exhibeix una classe excepcional i destil·la matisos encisadors; Magda Puig ensenya amb gràcia les dents de la covardia que arriba a rebel·lar-se; i Ignasi Guasch inquieta amb la seva autoritat patriarcal.

I ara, a desparar la taula, que les restes del banquet no valen res soles.

per Juan Marea

“El llarg dinar de Nadal” es representa al Círcol Maldà de Barcelona fins al 7 de desembre.
http://circolmalda.cat/el-llarg-dinar-de-nadal/