Archivo de la etiqueta: Ignasi Guasch

CrĆ­tica teatro: L’habitació tancada, en la Sala Versus Glòries

No es muy habitual que el gĆ©nero de terror llegue a los escenarios de teatro, por lo que el esfuerzo de la Sala Versus Glòries al estrenar L’habitació tancada es, ya de por sĆ­, loable. Para esta ocasión ha adaptado tres relatos cortos clĆ”sicos de terror, con los que ha creado un montaje de claro tinte fantĆ”stico y de suspense: una historia de deseos con final infortunado; una trama de intriga relacionada con un asesinato llevado a cabo en una habitación cerrada donde solo ha aparecido el cuerpo de la vĆ­ctima y una historia fantĆ”stica sobre la bĆŗsqueda de los orĆ­genes del tiempo que pondrĆ” en riesgo la vida del indagador.

La compañía La Salamandra, dirigida por Loredana Volpe y residente en la Sala Versus Glòries, se atreve de esta forma con un género nada habitual, adaptando tres historias de terror e intriga que revisitan el clasicismo del género.

El espectĆ”culo se ha construido ensamblando los relatos The Monkey’s Paw de William Jacobs, Blind Spot de Barry Perowne y The Hounds of Tindalos de Frank Belknap Long, que se irĆ”n representando de forma enlazada permitiendo al espectador avanzar poco a poco en la trama de cada una de las historias con la intención de crear un ambiente de creciente suspense. Y en cada una de ellas el reparto de la compaƱƭa, que incluye a Marc Pujol, PatrĆ­cia Mendoza, Xavier PĆ mies, Anna Casas, Chap RodrĆ­guez Rosell e Ignasi Guasch, irĆ” desovillando las tres tramas argumentales para alcanzar un clĆ­max final.

Lhabitacio tancada_1

El montaje es, así, original y atrevido, aunque el resultado no acaba de exprimir todas las posibilidades. La Salamandra se esfuerza a la hora de hacer creíbles sus interpretaciones, ha cuidado el escenario, minimalista pero funcional, algo necesario para representar las tres historias que se narran, pero el montaje, la transición entre las diferentes escenas y el corte constante entre ellas no permite al espectador meterse de lleno en la substancia de intriga y terror de las relatos. Así, aunque las actuaciones son las adecuadas, el público no acaba de zambullirse en la ficción escénica, o lo que es lo mismo, el montaje pierde la magia necesaria para cualquier representación, y mÔs una de este género, en el que la fantasía y el terror tienen un papel fundamental.

La propuesta de La Salamandra y la Sala Versus Glòries se queda, así, a la mitad del recorrido, desarrollando una idea atrayente y poco habitual en el teatro pero con un resultado final que no acaba de convencer del todo. Aún así, un planteamiento a desarrollar en el futuro con el objetivo de integrar nuevos géneros en la programación teatral.

Ā«L’habitació tancadaĀ» se representa en la Sala Versus Glòries del 10 de noviembre al 5 de diciembre de 2021.

Autoría y dirección: Loredana Volpe
IntƩrpretes: Marc Pujol, Patrƭcia Mendoza, Xavier PƠmies, Anna Casas, Chap Rodrƭguez Rosell, Ignasi Guasch
MĆŗsica original y espacio sonoro: Alvar LlusĆ”-Damiani
EscenografĆ­a: Alba Cruells
Vestuario: Loredana Volpe
Iluminación: Daniel Gener
Producción: Cia. La Salamandra

Horarios: de miƩrcoles a sƔbado a las 20:30 horas y domingos a las 18:00 horas
Precio: 12€
Duración: 80 minutos
Idioma: catalƔn
NOTA CULTURALIA: 6

——
Jorge Pisa

ā€œEl llarg dinar de Nadalā€ de la Cia. La Ruta 40: Postres agredolces

L’esplendor d’una famĆ­lia es mesura per la consistĆØncia dels seus vincles afectius. AixĆ­ es com ens agrada pensar que es fa. Però en realitat cal anar molt mĆ©s endins. I Ć©s per això que la majoria de nissagues acaben convertint-se en una caricatura, en un grapat d’estampes malmeses per la convenció social i el bloqueig emocional.

Al CĆ­rcol MaldĆ  paren una taula opulenta i hi instalĀ·len tot seguit els Bayard, que cada cop que comparteixen Ć pat respiren assossegats a la ā€œzona de confortā€. Però la solemnitat de senyors i criats teixeix amb paciĆØncia infinita una teranyina on s’agita atrapada la tendresa, que quedarĆ  engolida voraƧment pel temps.

ā€œEl llarg dinar de Nadalā€ suposa una proposta molt oportuna aquests dies i, malgrat el seu alĆØ de fulletó familiar (o desfilada incessant de generacions descendent els uns dels altres), resulta exemplar per la delicadesa amb quĆØ el seu autor, Thornton Wilder, exposa la dificultat d’expressar-nos emocionalment i d’acceptar la individualitat de cada membre del clan i, finalment, la importĆ ncia de l’herĆØncia sentimental per a assumir la pròpia personalitat. Tot plegat, sense caure en la trampa del discurs moralista ni el transcendentalisme indigest. En aquest sopar, els plats són plens de poesia quotidiana i els coberts, les ganes dels comensals d’equilibrar els seus neguits vitals amb els imperatius contextuals.

Ā 

Alberto DĆ­az dirigeix una feina digna reproduint amb sensibilitat el luxe que demana l’ocasió i, malgrat algunes incoherĆØncies en la posada en escena (la carn es talla amb el ganivet del peix), assoleix, al capdavant de la Cia. La Ruta 40, una elegĆ ncia escĆØnica combinant el recurs a la suggestió amb una eficaƧ delimitació de l’espai: El camĆ­ que recorren els personatges quan agonitzen resulta tan bell que els nostres ulls lamenten que s’esborri en la llunyania. DesprĆ©s hi ha l’entusiasme interpretatiu: Tot i que la major part del repartiment Ć©s poc creĆÆble quan li toca donar vida als personatges en les seves etapes mĆ©s joves, a mesura que van madurant al llarg de la representació creix tambĆ© la seva convicció. I entre els seus companys, Maria Rodriguez Soto exhibeix una classe excepcional i destilĀ·la matisos encisadors; Magda Puig ensenya amb grĆ cia les dents de la covardia que arriba a rebelĀ·lar-se; i Ignasi Guasch inquieta amb la seva autoritat patriarcal.

I ara, a desparar la taula, que les restes del banquet no valen res soles.

per Juan Marea

ā€œEl llarg dinar de Nadalā€ es representa al CĆ­rcol MaldĆ  de Barcelona fins al 7 de desembre.
http://circolmalda.cat/el-llarg-dinar-de-nadal/

Ā 

CrĆ­tica teatral: Magnetismes, al Teatre GaudĆ­ de Barcelona

magnetismes_02

ā€œAbandonat per tothom, fins i tot per la sortā€, confessa, desolat i al caire de l’abisme mĆ©s absolut, un dels sis protagonistes de Magnetismes, el nou encert del Teatre GaudĆ­ de Barcelona amb quĆØ pretĆ©n sacsejar els sentiments dels espectadors, una d’aquelles propostes que s’estrenen sense fer gaire soroll però que de ben segur es guanyaran el favor del pĆŗblic grĆ cies a un text excelĀ·lent i de molta actualitat –precarietat laboral, aturats ofegats per la hipoteca, el pĆ nic a la solitud en fer-se gran, parelles atrapades en relacions que no els satisfan,…– basat en tres històries entrellaƧades que, per un motiu o un altre i de forma inevitable, connectaran amb les nostres pròpies experiĆØncies.

Una de les obsessions de la companyia RAS Teatre –responsables d’aquesta producció– Ć©s la de tractar temes propers i contemporanis; el seu debut va ser amb The Lonesome West, de l’autor escocĆØs Martin McDonagh, però per al seu segon espectacle s’estimaven mĆ©s un text signat per un ā€œautor de casa nostraā€, i van demostrar tenir un olfacte privilegiat a l’hora d’escollir quan van optar per aquesta peƧa que Elisenda Guiu va escriure inspirant-se en esdeveniments que vivia de prop, relats protagonitzats per uns personatges desorientats, desesperats i sense gaire fortuna per afrontar els reptes amb quĆØ els posa a prova el destĆ­. AixĆ­, Pepa FluviĆ  torna a dirigir amb subtilesa els actors de la companyia –Sergio Alfonso i Isidre Montserrat–, als quals s’hi han afegit Cristina SolĆ , Ignasi Campmany, Ignasi Guasch i Ruth Llopis per a completar el repartiment d’aquesta obra coral, mentre que Josecho de Linares ha estat l’encarregat de realitzar els audiovisuals que serveixen com a presentació melancòlica dels personatges.

I qui són aquests Ć©ssers atrapats en una realitat infeliƧ? Guiu utilitza tres històries on confronta individus de carĆ cter totalment oposat que, per motius casuals o no, s’acaben trobant i aprenent de l’altre: la Sara encadena fracassos amorosos mentre observa, impotent, com passen els anys sense tenir l’estabilitat desitjada, però coincideix amb el Jofre, un jove marcat per un accident de trĆ nsit que, malgrat tot, no perd l’humor ni les ganes de viure; el Marc viu atrapat en una relació que no el satisfĆ , però la trucada de la Martina, una llicenciada en comunicació audiovisual que treballa com a teleoperadora, impulsiva i de forta personalitat, el farĆ  dubtar sobre quin camĆ­ prendre en el futur mĆ©s immediat; i el LluĆ­s, que va aparcar els seus somnis per treballar en un banc i que una nit es retroba amb el Joan, un vell amic sense feina des de fa dos anys i que, desesperat, estĆ  decidit a fer qualsevol cosa per aconseguir diners.

El muntatge reflecteix amb senzillesa i extraordinĆ ria habilitat les frustracions, les pors i els dubtes a quĆØ estem exposats cadascun de nosaltres, emprant el to adequat per a una trama com aquesta, seriós però sense caure en el drama mĆ©s absolut, evitant enredar-se en un excĆ©s d’explicacions que penalitzarien el ritme de l’obra i afegint-hi el punt just d’humor que requereix cada moment. D’aquesta manera, Magnetismes esdevĆ© un exemple magnĆ­fic de bon teatre actual culminat amb un brillant discurs final amb quĆØ l’autora dóna sentit al tĆ­tol de l’obra.

Magnetismes es representarĆ  al Teatre GaudĆ­ de Barcelona des del 24 d’abril fins al 8 de juny de 2013.

Autora: Elisenda Guiu
Direcció: Pepa Fluvià
Direcció audiovisuals: Josecho de Linares
IntĆØrprets: Cristina SolĆ , Ignasi Campmany, Ignasi Guasch, Ruth Llopis, Sergio Alfonso, Isidre Montserrat
Ajudant de direcció: Xavier Lastra
Producció: RAS Teatre
Producció executiva: Sergio Alfonso, Isidre Montserrat
Disseny d’escenografia i ilĀ·luminació: Elisenda RodrĆ­guez
TĆØcnic d’ilĀ·luminació: Albert Giner
Vestuari: Maria Tuset
MĆŗsica original i piano: Sergio Alfonso
Fotografia: Ester Villaescusa
Disseny grĆ fic: Dosbcn

Horaris: dijous, divendres, dissabte i diumenge a les 20:00 hores
Preu: 20 €
Idioma: catalĆ 
Durada: Una hora i quinze minuts

____________________
Escrit per: Robert MartĆ­nez