Archivo de la categoría: Música

El disc de La Marató de TV3

 

Ens apropem a les festes nadalenques i, un any més, rebrem infinitats de missatges apel·lant a la nostra solidaritat envers els altres. Aquest any, però, no serà fàcil que ens hi involucrem massa, ja que la crisi afecta a tothom, així que probablement ens ho pensarem dues vegades a l’hora de fer qualsevol donatiu. Amb tot, de vegades una petita aportació econòmica pot quedar compensada amb una bona contraprestació, com succeeix amb La Marató de TV3, enguany dedicada a la regeneració i el transplantament d’òrgans i teixits, que el dia 11 de desembre posarà a la venda el disc de versions que ha preparat per aquesta edició.

Aquest any el disc de La Marató serà especial ja que, per celebrar l’edició número vint del programa, els seus responsables han decidit que s’hi incloguin un total de vint cançons, totes elles conegudíssimes i d’estils tan diferents com l’òpera, el pop, la rumba, la cançó tradicional i fins i tot una balada heavy, temes que interpreten en català alguns dels músics més interessants de l’escena catalana, a qui s’hi han afegit alguns artistes de fora de les nostres fronteres.

La banda sonora de l’anunci de La Marató d’enguany és “Em dónes força” (“You raise me up”, del baríton nord-americà Josh Groban), interpretada per Sergio Dalma, a qui acompanyen l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música de Montserrat. Al CD també hi trobem cantants pop que canten en català per primera vegada, com Malú (que transforma la mítica “The show must go on” en “No tinguis por”), Ana Torroja (“Per sempre més”, versió de “Forever young”) o Melendi (qui fa seva una cançó de Cyndi Lauper amb el títol “Ulls dolços”).

Imatge dels artistes que col·laboren al disc

També hi ha lloc per a grups joves i cantants poc coneguts pel gran públic. Entre els primers trobem els Teràpia de Shock, grup revelació de la temporada gràcies a la banda sonora de “Polseres vermelles” i que aquí interpreten una cançó d’El Canto del Loco (“Em quedo al teu costat”), La Pegatina, que posen la seva rumba descarada al servei de “Love is in the air”, La Iaia, que recorden John Lennon amb el tema “Una altra vegada”, i The Pepper Pots, autors d’una de les millors versions d’aquest treball, la de la lluminosa “Sunny” de Bobby Hebb. El disc permet descobrir intèrprets menys mediàtics com Èric Vinaixa (“La clau de tots ets tu”), Nia (“Sentir l’eternitat”), Lidia Guevara (“Ho faig per tu”) i Joan Masdeu en la seva nova faceta en solitari (“Tot el que tinc”).

En aquest treball també s’hi inclouen uns duets ben especials, com el que formen Momo Ballesteros i Sergi Albert per interpretar un dels passatges més coneguts de l’òpera “La traviata”, o el del músic d’Alella Narcís Perich amb els lleidatans Hewel per cantar un tema de Marshall Crenshaw (“Someday, someway”, que han traduït per “Com et puc ajudar?”). Altres curiositats d’aquest CD són l’adaptació als sons cubans de “Time after time”, de Cyndi Lauper, que han fet els Salsa de Reyes, o la cançó col·lectiva “Teixit humà” que Marc Parrot ha realitzat amb les set-centes lletres que ha rebut per a l’ocasió. Finalment els Always Drinking Marching Band s’encarreguen d’interpretar la “Sintonia de la Marató”.

A més els responsables d’aquest disc l’han encertat plenament amb la inclusió de dues joies de la música catalana actual: per un costat hi trobem una versió de la conegudíssima balada “More than words”, dels Extreme, que aquí es titula «Més que paraules» i la interpreta la joveníssima Andrea Motis (acompanyada pel Joan Chamorro Group), una de les veus més espectaculars i increïbles del jazz fet al nostre país amb només disset anys; d’altra banda Sílvia Pérez Cruz s’ha consolidat en l’escena del país com una veu inclassificable, amb un talent insòlit per emocionar a aquells que l’escolten, capaç d’interpretar amb la mateixa facilitat boleros, jazz, flamenc fusió, fados,… Pérez Cruz canta «Plora amb mi”, versió que unifica tres cançons en una (“Per tu ploro”, “L’hereu Riera” i “El testament d’Amèlia”).

La cirereta d’aquest extraordinari pastís, i una de les curiositats més interessants del CD, és la versió en català de “I say a little prayer” que canta Raphael («Tinc un pensament per a tu») amb La Principal de la Bisbal i The Gospel Viu Choir, un artista que no va dubtar ni un instant a col·laborar en aquesta edició de La Marató ja que ell mateix va superar una delicada operació: es va haver de sotmetre a un transplantament del qual ja està totalment recuperat.

A la nostra memòria queda molt lluny aquell 19 de desembre de 1992, la data en què es va celebrar la primera edició de La Marató de TV3. Poc es podien imaginar els seus responsables que, vint anys després, aquell fenomen televisiu, nascut al mateix temps que altres telemaratons de l’estat que avui ja són història, s’hauria consolidat de tal manera que es consideraria una tradició més en les jornades prèvies al Nadal de la societat catalana. L’objectiu de La Marató de TV3 ha estat sempre recaptar diners per emprar-los en investigar les malalties que afecten la societat i, en aquesta ocasió, el 18 de desembre dedicaran els seus esforços en la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits sota el lema “Quan acaba una vida, en comencen sis”.

Produït de forma conjunta per Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino, el disc de La Marató es podrà adquirir només el proper 11 de desembre amb qualsevol edició dels diaris catalans, un disc extraordinari de versions que té el simbòlic preu de 9 €.

Més informació: www.tv3.cat/marato/disc

Reedició del disc Jo, la donya i el gripau, de Pau Riba

L’any 1971, moment d’efervescència hippie a l’illa de Formentera, tres amics van enregistrar un disc amb uns mètodes que, en ple segle XXI, ens poden semblar totalment prehistòrics i rudimentaris: amb un Nagra (un magnetòfon de so directe per a cinema accionat per bateries) i a l’aire lliure, els músics Pau Riba, Toti Soler i el seu germà Martí es van reunir a Can Pep Carlos (la Mola) per gravar un disc –Jo, la donya i el gripau– dedicat a les especials circumstàncies en què es va produir el naixement del Gripau (el Pauet, un dels fills de Pau Riba).

Aquesta tardor, doncs, es compleixen quaranta anys d’aquell treball experimental (el Pauet estrena, per tant, els quaranta) i per celebrar-ho es reedita el disc en dos formats: en vinil (publicat per Bankrobber amb l’edició original completada amb alguns continguts extres de la reedició) i en llibre-disc (dins una capsa il•lustrada per Miquel Barceló que conté un llibre, un CD, un DVD i dos desplegables, coeditada per matriu/matràs, G33Grecords i LaCasaCalba.Ed).

La banda dels Gripaus

L’acurada reedició presentada en llibre-disc conté, a més d’una còpia facsímil de l’LP original, nombrosos materials que fan d’aquesta una oportunitat única. Per un costat, trobem un llibre amb la portada original (un dibuix fet a llapis pel mateix Pau Riba), una entrevista de Pedro Martin Matilla en què el patriarca dels Riba rememora aquells dies, les idees, les emocions i les felices circumstàncies que van acompanyar al naixement del Gripau, símbol de l’arribada d’una nova era (nous temps que els esdeveniments còsmico-terrenals i l’estat de descomposició de la civilització mundial semblen estar corroborant en l’actualitat) i fotos de Mario Pacheco, Manel Joseph, Ferran Freixa i Mercè Pastor (mare del Pauet).

Pel que fa al DVD hi trobarem un reportatge elaborat per Isaki Lacuesta a partir d’imatges rodades per Mario Pacheco (productor del disc) i Joaquim Jordà, videoclips de les cançons Donya Mixeires (Pastora) i de Cançó 7a en colors (Albert Pla), un divertit muntatge del Maus i el Juansu (De Mortimers) titulat Concert per a llamàntols en MI BEnMOLL i un making off de 40 Gripaus 2011, l’espectacle de presentació de la reedició, dut a terme per Zoë Valls i Marc Folch de CopdeCap Productions.

Finalment, el llibre-disc es completa amb dos desplegables: el primer amb una il•lustració que Miquel Barceló ha fet per a l’ocasió, dues peces gràfiques de Pascal Comelade, una foto de l’escultura Els 2 Paus (Maragall/Malvido i Riba) realitzada per Ester Ramon i les lletres de les cançons; al segon desplegable hi ha una carta on la donya (Mercè Pastor) expressa els seus sentiments i les seves conviccions sobre la vida, la maternitat i la filiació amb el cosmos.

Imatge promocional del concert

L’incansable Pau Riba ha volgut dedicar aquesta nova edició de Jo, la donya i el gripau a aquells qui, d’una manera o d’una altra, van intervenir en la gravació del disc aquell llunyà 1971: Mario Pacheco (productor de l’LP l’any 1971 i que va morir l’any 2010), Joaquim Jordà (que va ajudar a resoldre els problemes tècnics del disc, desaparegut l’any 2006), Pau Maragall/Malvido (padrí del Gripau, mort el 1994), Damià Escuder (guru circumstancial del Pau mort aquest any), Marisa Drago (llevadora en cap) i, per descomptat, Mercè Pastor (mare del Gripau morta l’any 1995).

Per celebrar aquesta nova edició s’ha preparat un concert pel dijous 24 de novembre al C.A.T. (Centre Artesà Tradicionàrius), a les 21:30 hores, una actuació que servirà de festa d’aniversari on el joc, l’alegria i la instrumentació insospitada en seran els protagonistes. Al concert hi actuarà La banda dels Gripaus (l’Ivan, el Llull, el Mau, el Maus, el Juanso i, al capdavant de tots ells, el Pau), a qui acompanyaran músics convidats com Enric Cassasses, Pascal Comelade, Albert Pla, Pastora, Moon Ribas, Neil Harvisson i El Petit de Ca l’Eril.

Títol: Jo, la donya i el gripau
Autor: Pau Riba
Discogràfica: Bankrobber
Més informació: www. pauriba.com/gripau
                                  www.tradicionarius.com

Concierto de Russian Red en el Teatre Coliseum de Barcelona

Un magnífico debut (I love your glasses, en el año 2008) convirtió a Russian Red, pseudónimo de Lourdes Hernández, en la nueva musa de la escena indie española. De esta manera la joven madrileña dejaba el listón muy alto para sus siguientes trabajos, al mismo tiempo que las expectativas de la crítica y el público crecían a la espera de su nuevo disco, que llegaría tres años después, cuando el pasado mes de mayo publicaba Fuerteventura.

En Fuerteventura Russian Red ofrece once nuevas canciones, todas cantadas en inglés, unas composiciones que suponen una evolución de la propuesta que ofreció en su primer disco. Aquí la cantautora mantiene la esencia naif y las melodías alegres y luminosas de aquél, aunque también se muestran unos textos más maduros, canciones que escribió mientras estaba de gira y que muestran los diferentes estados de ánimo que experimentó aquellos días. Además Fuerteventura se caracteriza por un sonido mucho más cuidado que el de su debut, debido en buena parte a la producción de Tony Doogan y a la colaboración de cuatro músicos de Belle & Sebastian.

Lourdes Hernández

Russian Red ha forjado un estilo propio en el que la sutileza y su cautivadora voz, de suaves matices, son sus principales características. El single de presentación de Fuerteventura fue I hate you but I love you, un título de marcado carácter contradictorio con raíces en los años 50. Entre las canciones más destacadas del disco están la alegre The Sun The Trees, el ritmo pop de January 14th, Everyday Everynight y la melancólica A Hat.

La gira de presentación de Fuerteventura se inició el pasado mes de mayo en Barcelona, y será en esta misma ciudad donde regresará el próximo 25 de noviembre, en un concierto que tendrá lugar en el Teatre Coliseum, y en el que el grueso del repertorio serán los temas de Fuerteventura, aunque no faltarán las canciones más conocidas del primer álbum, como Loving Strangers o Cigarettes. Por lo que respecta a las entradas, se pueden adquirir a través del SERVICAIXA de La Caixa.

Más información: www.russianred.es

 

Concierto: Pedro Guerra presenta su nuevo disco, el mono espabilado, en el teatro Coliseum de Barcelona.


El próximo 12 de noviembre Pedro Guerra regresa a Barcelona para presentar su nuevo disco El mono espabilado. La cita tendrá lugar en el teatro Coliseum y está organizada por The Project y de Grup Balaña.

A estas alturas, Pedro Guerra tiene poco que demostrar para ser considerado uno de los mejores cantautores de este país. Creador de clásicos imperecederos como Contamíname o Biografía entre tantos otros, el canario publicó el pasado mes de octubre El mono espabilado, un álbum con 13 nuevas canciones que además incluye colaboraciones con Miguel Poveda e Iván Ferreiro. Pedro Guerra presentará el disco en Barcelona el sábado 12 de noviembre en el Teatre Coliseum, acompañado por una formación acústica e intimista (piano, bajo, batería y guitarra) ideal para desgranar toda la calidez de su exquisito repertorio.

Temas del nuevo disco: El mono espabilado.

Concierto Pedro Guerra:

Día: 12 de noviembre de 2011.
Lugar: teatro Coliseum.
Hora: 21 horas.
Precio: de 15 a 35 €

Novedad discográfica: Bikote Bat, de Jabier Muguruza

Existe una clase de músicos que, sin apenas alzar la voz ni aprovecharse de grandes actos promocionales, van haciendo su camino con paso firme, despacito y buena letra que suele decirse, y, sin apenas darse cuenta resulta que consolidan una sólida carrera con un gran número de discos interesantes. Éste es el caso del intérprete vasco Jabier Muguruza, un cantautor que acaba de sacar su undécimo álbum: Bikote Bat, todo un ejemplo de poesía musicalizada que significa una nueva muestra de su enorme talento.

Jabier Muguruza

Jabier Muguruza alcanza la madurez como músico gracias a Bikote Bat (“Una pareja”), un disco que huye del ruido y de exagerados arreglos y se convierte en un bálsamo para nuestros oídos, especialmente indicado para estos tiempos en los que las prisas desmesuradas se han vuelto habituales. Las canciones de este trabajo nacen de textos de aquellos poetas vascos que ya son frecuentes en Muguruza, como Bernardo Atxaga, Iñaki Irazu, Harkaitz Cano, Gerardo Markuleta o José Luis Padrón; sin embargo, ésta es también una buena ocasión para descubrir otros autores, quizás menos conocidos, como Lourdes Oñaederra, Rikardo Arregi y Javier Rodríguez Marcos.

Bikote Bat mantiene el estilo intimista que tanto ha caracterizado al músico de Irún desde sus comienzos, aunque esta vez se ha encargado de llevarlo al extremo; así, dos son los principales protagonistas: Muguruza pone voz y se encarga del acordeón, y Mike Azpiroz lo acompaña al piano, en una muestra de la excelente complicidad existente entre ambos. Además, y para completar el sonido del álbum, el músico ha logrado que colaboraran Mireia Otzerinjauregi (en puntuales intervenciones como vocalista) y el norteamericano Jackson Browne (quien interpreta, en inglés, un fragmento de la canción Lausoa kristalean).

En los próximos días Jabier Muguruza presentará en directo Bikote Bat con una serie de actuaciones –la primera en Donostia, el 4 de noviembre– que lo traerán a Catalunya el sábado 5 de noviembre, cuando interpretará sus nuevas canciones en el Auditori Ateneu de Banyoles. Aquellos seguidores del cantautor vasco que quieran verlo en Barcelona deberán esperar hasta el 25 de febrero de 2012, cuando actuará en la sala Luz de Gas dentro del extenso programa del Festival BarnaSants.

Título: Bikote Bat
Autor: Jabier Muguruza
Discográfica: Resistencia
Fecha de publicación: Octubre 2011

Más información: www.jabiermuguruza.net

Festival a Barcelona: La Gran Festa de Tardor. RIBERMÚSICA’11

Un any més, arriba a Barcelona La Gran Festa de Tardor. RIBERMÚSICA’11, un festival que enguany celebra la seva setzena edició, i que uneix música comunitària i compromís social al barri de La Ribera-Born, un esdeveniment que s’inaugurarà el 20 d’octubre i que s’allargarà fins al 23 d’octubre. Aquesta edició, a més, sota l’etiqueta de “Catalans… i universals” pretén ser una reflexió sobre aquells nouvinguts que s’han decidit establir al nostre país, gent de tot tipus i condició que han deixat la seva terra de naixement i s’han volgut quedar aquí (catalans… i universals).

Brincadeira

L’objectiu principal de La Gran Festa de Tardor. RIBERMÚSICA’11 és conjugar art i cultura amb compromís social. D’aquesta manera, els monuments, les botigues i els locals de La Ribera-Born de Barcelona s’ompliran de música i activitats sòcioformatives de caire musical, actuacions gratuïtes de diferents estils, aptes per a tots els públics, que es desenvoluparan en més de 100 espais repartits pel barri.

El dijous 20 d’octubre a les 20:30 hores s’inaugurarà La Gran Festa de Tardor. RIBERMÚSICA’11 amb el pregó –titulat “Indignats!”– que llegirà l’actriu Roser Batalla a les escales de Santa Maria del Mar. Tot seguit, dins la basílica es representarà l’acte central del festival, un poema escènic –“El Nou Món”– que llegirà l’actriu Mercè Managuera, basat en les cançons de Raimon, amb guió de Joan Puigdellívol i direcció musical de Peter Bacchus, un cant al diàleg intercultural que anirà acompanyat d’un muntatge audiovisual realitzat per Guillamino i Miki Arregui.

El cantautor Cesk Freixas

Després de les activitats del primer dia a Santa Maria del Mar, els ciutadans podran gaudir, en les següents jornades, d’una llarga llista d’actuacions d’estils ben diversos en escenaris tan diferents com els palaus i museus del carrer Montcada, el Convent de Sant Agustí, les galeries, les botigues, els espais d’art, els tallers d’artesania, els bars i restaurants del barri. Així, al Convent de Sant Agustí hi actuarà Izuran, una formació barcelonina integrada per músics de diverses procedències, mentre que al Centre Cultural Euskal Etxea hi trobarem el cantautor Cesk Freixas. Altres intèrprets que actuaran a La Ribera-Born seran: Roleguita i Boquerón, amb la seva fusió de funky, jazz, hip-hop i blues dedicat als més petits de la casa; els músics de La Raval’s Band, formats en escoles d’aquest barri de Barcelona; el flamenc contemporani de Cargolé; els Son de la Rambla, veterans músics catalans especialitzats en música tradicional cubana; la batucada de Brincadeira; entre d’altres.

Ribermúsica és molt més que un festival de música: és la culminació de la feina de tot un any per part de la Fundació Ribermúsica, un projecte gestat en contacte permanent amb el teixit social de La Ribera. L’any 1996 va néixer Ribermúsica, convertit en associació l’any 1997; a partir d’aquest instant, comença a tenir activitat concertística durant tot l’any i posa en marxa un ampli programa social, aprofitant la vessant educativa, integradora i sensibilitzadora del fet musical. El setembre de l’any 2000 es constitueix en Fundació, amb l’objectiu de convertir La Ribera en un nucli cultural de Barcelona, amb la música com a fil conductor i vehicle de cohesió, i així desenvolupar un important projecte cultural a les escoles de Ciutat Vella, contribuint a la projecció dels joves intèrprets. Finalment, l’acció conjunta entre la Fundació, els espais, els intèrprets i els espectadors ha fet possible el naixement de nombroses activitats que es duen a terme durant tot l’any.

Programació La Gran Festa de Tardor. RIBERMÚSICA’11

Dijous 20 d’octubre:
20:30 hores. Pòrtic del Ribermúsica. A la Plaça de Santa Maria, “Indignats!”, a càrrec de Roser Batalla.
21:00 hores. Acte central. A la Basílica de Santa Maria del Mar, “El Nou Món”. La Pentalogia. Catalans… i universals: Els orígens, a càrrec de Mercè Managuera.

Divendres 21 d’octubre:
20:30 hores. Música al Convent de Sant Agustí. Actuació del grup Izuran.
22:00 hores. Música, copes i… Actuacions musicals als bars i locals de La Ribera.

Dissabte 22 d’octubre:
18:00 hores. Música, art i comerç. Concerts de joves intèrprets a més de 60 museus, galeries, espais d’art, tallers d’artesania i botigues singulars.

Diumenge 23 d’octubre:
12:00 hores. Cultures en ritme. Passeig del Born: Trobada Ribermúsica.

Més informació: http://www.ribermusica.org/

Novedad discográfica: Su nombre era el de todas las mujeres, de Loquillo

A lo largo de los más de treinta años que lleva vinculado al mundo de la música, José María Sanz, Loquillo, siempre ha mostrado un especial interés en acercar a su público la obra de aquellos poetas que admira y revisa constantemente, ya sean autores clásicos o contemporáneos. De su pasión por la poesía nacieron dos discos, magníficos oasis dentro de su extensa discografía de raíz más rock’n’rollera: La vida por delante (1994) y Con elegancia (1998). Prácticamente catorce años después, Loquillo sigue en su empeño de llevar la contraria a aquellos incrédulos y demostrar que musicalizar los pensamientos de los poetas no tiene porqué resultar aburrido, y por ello ha escogido el extenso trabajo de Luis Alberto de Cuenca para, junto a su inseparable socio y amigo Gabriel Sopeña, transformarlo en las canciones que constituyen su nuevo disco, Su nombre era el de todas las mujeres, a la venta desde el pasado 4 de octubre.

En aquellos dos álbumes publicados en la década de los 90, Loquillo y Sopeña revisaban la poesía de una amplia selección de autores, escritores tan distintos como Jacques Brell, Manuel Vázquez Montalbán, Mario Benedetti o Joan Salvat Papasseit, entre otros; ahora, en cambio, ambos músicos han decidido centrarse únicamente en una figura, un autor vivo contemporáneo: Luis Alberto de Cuenca (Madrid, 1950), un poeta de estilo irónico y desenfadado que mantiene ciertos vínculos con el mundo del rock (entre sus múltiples trabajos hay también canciones), por lo que este disco no le resultará extraño.

Loquillo

Presentado a modo de elegante disco-libro, Su nombre era el de todas las mujeres contiene diez poemas de Luis Alberto de Cuenca pasados por el particular filtro de Loquillo, de entre las que el músico del Clot ha escogido Political Incorrectness como excelente single de presentación, una historia que defiende ir a contracorriente, aunque eso no sea lo que la sociedad espere de uno: que el individuo siga a la mayoría, sea políticamente correcto y no moleste. En este cuidado álbum, Sanz es quien pone voz a los textos del escritor madrileño y Sopeña se ha encargado de la música, mientras que los arreglos y la grabación del disco son responsabilidad del productor Jaime Stinus.

“A solas”, la gira de presentación de Su nombre era el de todas las mujeres, será especial: se desarrollará en los próximos cuatro meses, de noviembre a febrero de 2012, y se alejará de forma premeditada de los grandes escenarios que habitualmente acogen a José María Sanz para recalar en pequeños teatros que permitan ofrecer un recital intimista y próximo, y para el que, además de las canciones de este último trabajo, también incluirá piezas de sus seis discos en solitario que no suele incluir en sus habituales conciertos.

Título: Su nombre era el de todas las mujeres
Autor: Loquillo
Discográfica: Warner Music Spain, S.L.
Fecha de publicación: Octubre 2011

Más información: www.loquillo.com

Novetat discogràfica: Música i lletra, de Feliu Ventura

Cinc anys després del seu darrer treball (Alfabets de futur), el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura presenta nou disc, Música i lletra, un treball que el mateix músic ha qualificat com “un disc de síntesi, un disc d’essència, de concreció”, amb la intenció de fugir d’artificis i embolcalls interferents.

Feliu Ventura

Ventura explica els anys de silenci discogràfic (un període en què ha estat centrat en els concerts i en les col•laboracions amb altres músics) perquè, per a ell, és necessari un cert temps per tal de crear una obra de qualitat, unes cançons en les quals pugui tenir especial cura de la música i lletra, d’aquí el títol de l’àlbum. Així, les onze cançons que ara presenta tenen com a característica la fórmula del “menys és més”, i tenen el seu origen en la tradició mediterrània de la riba valenciana, sense deixar de banda l’estètica pop amb continguts compromesos.

D’aquesta manera Música i lletra ofereix cançons com la que obre el disc, Història d’un sofà, on trobem l’orgull dels seus orígens; la denúncia davant la crua realitat a Torn de preguntes; el compromís a País de carretera; l’humor i la sàtira d’El nus de la corbata; l’homenatge a la resistència sahrauí a Lluna de safrà; o la necessitat d’alimentar amb l’esperança la propera generació a Present.

Per a aquesta ocasió, Ventura s’ha envoltat dels músics Borja Penalba (encarregat de les guitarres acústiques, l’acordió i la percussió menor, a més d’exercir de productor), Sara Chordà (al violoncel), Pau Figueres (la guitarra espanyola i l’slide) i Miquel Córdoba (amb el violí i la viola).

El proper 15 d’octubre Feliu Ventura presentarà el seu nou disc Música i lletra a Barcelona, en un concert que oferirà a l’Auditori, a les 21 hores. Les entrades per a aquest concert (15 €) ja es poden adquirir mitjançant el servei del Telentrada de Catalunya Caixa.

Títol: Música i lletra
Autor: Feliu Ventura
Discogràfica: Propaganda pel Fet!
Més informació: www.musicailletra.cat/

Concierto: Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop, Maria del Mar Bonet y Manel Camp en el Teatre Lliure.


Maria del Mar Bonet
y Manel Camp regresan al Teatre Lliure (Gràcia) para presentar su nuevo disco Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop, que incluye, además de composiciones propias, temas de Gershwin, Serrat, los Stones, y poemas musicados de Maria Aurèlia Capmany y Miquel Àngel Riera.

Del 4 al 21 de febrero de 1988, Maria del Mar Bonet y Manel Camp ofrecieron en una serie de conciertos en el Teatre Lliure su primer encuentro musical centrado en un repertorio hasta entonces poco habitual para la cantante. De ese encuentro surgió un disco de gran éxito: Ben a prop.

Al cumplirse veinte años de aquel éxito, el dúo Bonet-Camp realizó varios conciertos conmemorativos Hoy, tres años después, vuelven a apostar por un nuevo disco juntos: Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop.

El Teatre Lliure (Gràcia) presenta este disco que recopila algunos de los temas más destacados de Ben a prop y temas nuevos. De nuevo en el Lliure, de nuevo en Gràcia.

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop es el título de este aniversario que enlaza el pasado con el presente en forma de doble cd; que consolida la complicidad artística del dueto y que vuelve a la misma sala del Lliure tras más de dos décadas para compartirlo posteriormente con el público de los teatros y auditorios del país.

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop combina los aires mediterráneos de la cantante mallorquina en su vertiente más jazzística, con la maestría de uno de los grandes del piano.

Ambos resultan una manera única y común de hacer música que les permite visitar tanto a Gershwin como a Serrat, a Bibiloni, los Stones, Billie Holliday o Toti Soler. Y sin dejar de lado algunos temas propios de Maria del Mar y composiciones de Manel Camp, cantar algunos poemas de Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal y Miquel Àngel Riera.

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop” se representará en el Teatre Lliure de Gràcia del 27 de septiembre al 2 de octubre de 2011.

Autores: Maria del Mar Bonet y Manel Camp
Intérpretes: Maria del Mar Bonet (voz) y Manel Camp (piano)
Dirección artística y concepto: Maria del Mar Bonet y Manel Camp
Sonido: Joan Fornés
Iluminación: Roger Puiggener
Producción ejecutiva y producción: C Managers & LMS

Horarios: de martes a sábado a las 20:30 horas y domingo a las 18:00 horas.
Precio: 27 €; 18 € (miércoles, día del espectador); 22 € (con descuento, excepto día del espectador)
Duración del concierto: 90 minutos sin pausa
Espectáculo en catalán


Algunas de las canciones que sonarán:

Abraça’m (Embraceable you), de George e Ira Gershwin
La barbera, de Maria Aurèlia Capmany
No sé tu com ho sents, de Miquel Àngel Tena
Què volen aquesta gent?, de Lluís Serrahima y Maria del Mar Bonet
Jim, de Nelson Shawn, Caesar Petrillo y Milton Samuels
No voldria res més ara, de Maria del Mar Bonet
Cançó de l’amor petit, de Joan Manuel Serrat
Si véns prest, de Maria del Mar Bonet
Es fa llarg esperar, de Pau Riba
Lover Man, de Jimmy Davis, Roger Ramírez y Jimmy Sherman
Epigrama, de Joan Salvat-Papasseit, música Toti Soler

Blaus de l’ànima en gira:

Madrid – Sala Clamores, 22 y 23 de septiembre
L’Hospitalet de Llobregat Auditori Barradas, 7 de octubre
Manresa – Kursaal – Espai d’Arts Escèniques, 8 de octubre
El Prat de Llobregat – Teatre Modern, 9 de octubre
Vilafranca del Penedès – Auditori Municipal, 14 de octubre
Castellbisbal, 15 de octubre
Parets del Vallès – Can Rajoler, 16 de octubre
Vic – Teatre Atlàntida, 23 de octubre
Alacant – Paranimf de la Universitat, 4 de noviembre
Igualada – Teatre l’Ateneu, 12 de noviembre
Sant Joan Despí, 13 de noviembre
Sant Celoni – Teatre Municipal Ateneu, 19 de noviembre
Cornellà de Llobregat, 20 de noviembre
Montcada i Reixach – Espai Cultural Kursaal, 26 de noviembre
Sant Andreu de la Barca – Teatre Núria Espert, 27 de noviembre
Palau-Solità i Plegamans, 4 de diciembre
L’Ametlla del Vallès – Teatre Municipal, La Sala 18 de diciembre
Sant Fruitós del Bages, 28 de enero 2012

Crítica musical: Bigoti Vermell, d’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien

Ser un grup jove i debutar amb un disc original i ben rebut per la crítica sempre fa una mica més difícil la forma amb què encarar la creació del segon disc. I si el primer treball conté cançons que són, més que cançons, petites joies, la dificultat és encara més gran. Segurament els cinc components d’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien devien pensar en tot això abans d’enfrontar-se a la gravació de noves cançons pel seu nou disc, uns dubtes que, ara que el nou treball ja és al mercat, s’han esvaït definitivament: Bigoti Vermell es mostra digne hereu del seu debut homònim, un conjunt de bones cançons que res han d’envejar a extraordinàries composicions de l’anterior disc, com Je t’aime o Corro sota la pluja.

Malgrat sonar més eclèctics que en l’anterior treball (gràcies a la producció de Magí Batalla, guitarrista del grup), Bigoti Vermell manté una forta influència de la cançó francesa, convertida ja en una marca de la casa d’aquests joves del Penedès que els allunya de la resta de grups de la seva generació. El seu discurs continua en aquesta línia, amb ritmes que parteixen de la chanson per coquetejar amb el pop, el jazz i el swing, a més de mantenir un encisador bilingüisme en les onze cançons que podem trobar en aquest disc (vuit són en català i tres en francès).

Els seus són textos tractats amb molt sentit de l’humor, tot i que l’Anna Roig, autora de les cançons, mostra en ells una certa actitud rebel lluny de ser conformista, tal i com podem comprovar en el single de presentació, Bigoti Vermell, una història de desamor on la protagonista, amb cert despit, no es resigna a recordar amb dolor un viatge a París que va ser qualsevol cosa menys idíl•lic.

Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien

En les seves composicions, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien mostren una bona varietat de sentiments i temàtiques, des de la ràbia a la tendresa, passant pels comiats difícils o la despreocupació infantil, i tot amb la complicitat d’uns ritmes que desprenen optimisme, simpatia, teatralitat i alegria. Així, el sofriment d’una dona amb dificultat per relacionar-se es converteix en La senyora tímida que només troba refugi en els seus somnis; una història que desprèn l’alegria vital dels infants, com Corre, salta, brinca, vola; hi ha relacions impossibles que troben el seu lloc en àrees de descans (la melangiosa Petons entre camions); una història d’amor amb evident regust parisenc (Chanson d’amour); el bilingüisme del grup queda patent en La vedette del teu cap, on comparteixen versos en català i francès; referències als contes de la infància amb la particular visió d’aquesta formació (Caputxeta Roig); la dolorosa història d’un comiat definitiu (L’últim petó), amb l’intèrpret, més que cantant, xiuxiuejant.

Bons textos, una musicalitat amb una forta personalitat que ens transporta, sense remei, a altres llocs i altres temps, i una veu deliciosa són les característiques que fan d’aquest Bigoti Vermell un dels millors treballs dels darrers mesos dins les nostres fronteres, i que fan de l’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien una de les propostes més interessants i amb més futur de l’actual panorama musical català.

Títol: Bigoti Vermell
Autor: Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien
Discogràfica: Satélite K
Més informació: www.annaroigilombredetonchien.com

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé