Archivo de la categoría: Música

Novetat discogràfica: Jo mai mai, de Joan Dausà i Els Tipus d’Interès

Coneixeu el “Jo mai mai”? Per qui no sàpiga de què parlo diré que és un d’aquells jocs que triomfen en les reunions entre amics, i que ens fa explicar els nostres secrets i conèixer els dels altres acompanyats d’una copa: si has fet allò que algú proposa, has de beure un glop; si no, no beus. L’èxit d’aquest popular joc va fer que l’actor Joan Dausà pensés que seria un bon títol per a un disc, així que dit i fet: el passat 14 de febrer va sortir a la venda Jo mai mai, el debut de Joan Dausà i Els Tipus d’Interès, un treball que es va començar a gestar fa gairebé dos anys mentre Dausà feia una barbacoa amb uns amics d’allò més interessants: Martí Maymó i Arnau Vallvé (dels Manel), Axel Pi (bateria de Sidonie) i Carol Duran (de La Carrau), uns amics que no van dubtar ni un instant a oferir-li el seu suport en la seva aventura com a cantant.

Conegut pels seus treballs en televisió (on ha participat en sèries com Ventdelplà o Porca Misèria), la veu de Joan Dausà se’ns va fer habitual quan va doblar el personatge de Xavi Masdéu, el protagonista modernet d’Arròs covat, la magnífica sèrie d’animació creada per Juanjo Sáez l’any 2009. Mentre treballava com a actor, la música només era una afició per a Dausà, qui ja a l’adolescència es va iniciar tocant temes de Lluís Llach i Joan Manel Serrat, fins que l’any 2010 va guanyar el Premi de la Votació Popular del Concurs de Maquetes Sona9 amb les cançons que ara publica.

Joan Dausà
Joan Dausà

Produït per Santos Berrocal i Florenci Ferrer (productors de grups com Sidonie o Love Of Lesbian) Jo mai mai conté onze cançons que pretenen emocionar, un treball marcat per la malenconia i la nostàlgia, amb un so íntim i sense artificis, que parla d’històries quotidianes, de parella, de sentiments personals, fins i tot de tristesa, però sense recrear-s’hi, ja que el músic de Sant Feliu recomana ser positiu davant les adversitats.

De les onze cançons cal destacar Martina, un preciós exercici imaginatiu en què Dausà evoca la joventut de La Tieta de Serrat, quan no podia imaginar que envelliria tota sola; M’hauria agradat, on s’expliquen desitjos que no es fan realitat; El señor Sommer i l’ós polar, la preferida de l’autor, una faula basada en el llibre de Patrick Süskind; 1979, que l’autor dedica a la seva mare, que va morir pocs dies després de néixer ell; i la cançó que dóna nom al disc, Jo mai mai, una història d’amor que es resumeix en un sopar on es juga a aquest joc, i que ve acompanyat d’un videoclip fantàstic en què Joan Dausà es reuneix amb els seus amics (Els Tipus d’Interès) per fer un cafè i jugar, i on trobarem les curioses confessions de Pep Cruz, Carles Flavià, Agnès Busquets, Marc Angelet, Juanjo Sáez, Clara Segura (que també col·labora a Encara hi som a temps), Miqui Puig, Anna Moliner,…

La gira de presentació de Jo mai mai va començar de forma exitosa a la sala Heliogàbal de Barcelona, on va esgotar totes les entrades per a la triple cita que va oferir a finals de febrer. Per a aquestes actuacions en directe (la propera, a Terrassa el 8 de març), i davant la impossibilitat de comptar amb Els Tipus d’Interès originals per problemes d’agendes, Joan Dausà ha reunit un nou grup que l’acompanyarà dalt de l’escenari, amb els músics Pere Ruiz, Eloi Isern, David Romero i Ferran Resines.

Títol: Jo mai mai
Autor: Joan Dausà i Els Tipus d’Interès
Discogràfica: Cameo
Data de publicació: Febrer 2012
Més informació: www.joandausa.com

Programación teatral y musical del Casino de l’Aliança del Poble Nou: enero, febrero y marzo de 2012.


El Casino de l’Aliança del Poble Nou continúa este año 2012 con su programación estable de espectáculos musicales y teatrales. Aquí os dejamos con un avance de las actividades de los próximos meses de enero, febrero y marzo.

SIN PALABRAS presenta la programación de los primeros meses del 2012 que combina calidad y variedad de formatos escénicos siguiendo la misma línea establecida el año pasado.

PROGRAMACIÓN DE LOS MESES DE ENERO, FEBRERO Y MARZO DE 2012:

28 de enero, Xuriguera i Faixedas, “LIVE” (ex-Teatre Guerrilla)
29 de enero, Èxits de Viladomat, con Núria Feliu
3 de febrero, Pi de la Serra
4 y 5 de febrero, Sergi López, Non solum
10 de febrero, Marley, 30 anys, con Natxo Tarrés
12 de febrero, Mercedes Sampietro, Sensualitats
17 de febrero, Vuit, Quinze diez i una nit
18 de febrero, José Sacristán, “Antonio Machado, De los días azules al sol de la infancia”
23 de febrero, Please U2 Experience, Tributo a U2
24 de febrero, Reugenio, Hablamos
25 de febrero, BrodasBros, Snippet
26 de febrero, Pinocho, Un cuento musical
27 de febrero, Recordant a Pepe RubianesACTO ANULADO!!
2 de marzo, Beatriz Rico, Mejor viuda que mal casada
3 y 4 de marzo, 100% Tricicle
8 de marzo, Hotel Dulce Hotel, Cia. Hotel Cochambre, Espectáculo musical basado en la obra de Joaquin Sabina
9, 10 y 11 de marzo, Los Modernos
15 de marzo, Manu Guix
16 de marzo, Reugenio, Hablamos
18 de marzo, Yllana, Pagagnini
23 de marzo, Angelina i els Moderns, Col·labora Òscar Dalmau
24 de marzo, Brodas Bros, Snippet
25 de marzo, Pep Bou, Rebufaplanetes
30 de marzo, Paco Ibáñez
31de marzo, Yllana, 666
1 de abril, Ventafocs, El musical amb ritme dels 50

Venta de entradas: Telentrada

CASINO ALIANÇA POBLE NOU – Rambla Poble Nou, 42.

Más información:
Web: http://www.casinoalianca.com/
Facebook: http://es-es.facebook.com/pages/CASINO-LALIAN%C3%87A-DEL-POBLENOU-ESPECT%C3%80CLES/307621432584960

Novetat discogràfica: Magnòlia, de Maria Coma

Des de fa uns anys una jove de veu delicada s’ha fet un lloc en el panorama musical català: Maria Coma, una artista que malgrat la seva joventut (25 anys) ja porta quatre discos publicats que han seduït tant al públic com a la crítica. El seu darrer treball és Magnòlia, un projecte interdisciplinari que va més enllà de la música: els vídeos realitzats per a l’ocasió, les fotografies, les actuacions en directe i el nou disseny del web complementen les onze cançons del disc.

Maria Coma, en una imatge promocional de Magnòlia

Poques cantants tenen la capacitat i el talent de generar una atmosfera tan captivadora i intimista com la que es desprèn de Magnòlia, hereu del primer disc de Coma, de marcat caràcter introspectiu i en què la melancolia juga un paper essencial. Aquest és un treball on el piano i la veu de Maria Coma són els protagonistes principals, amb la resta d’instruments exclusivament al seu servei; s’hi inclouen onze temes amb lletres que parlen de somnis, dubtes i pors, cançons de les quals cal destacar el single de presentació, Tots els colors, Fugir de l’ou, la instrumental 360 º, Bosc adormit i Dins Magnòlies, per a la qual ha comptat amb les veus de Pau Vallvé, membres d’Anímic i Inspira i la realitzadora Lyona, entre d’altres.

Magnòlia és molt més que un disc, és un projecte ambiciós en què la cantant barcelonina ha cuidat fins el més petit dels detalls. Així ha confiat el disseny de la portada a Román Yñán, autor de la imatge en blanc i negre sobre la qual l’il·lustrador Rafa Castañer hi ha afegit unes curioses taques de color; la resta de fotografies que acompanyen el disc són de Maria Coma retocades també per Castañer. A més la mateixa artista signa els quatre vídeos que il·lustren les cançons del disc i que es poden veure al seu web, actualitzat per a l’ocasió.

Maria Coma ja prepara la gira de presentació de Magnòlia, una sèrie de concerts que complementaran el “projecte Magnòlia” i per als quals ha format una banda amb Pau Vallvé, Nico Roig i Jordi Casadesús. Debutaran al Cafè del Teatre de Lleida el 20 de gener, i aquest mateix mes també actuaran a Manlleu (Teatre Casal de Gràcia, 27 de gener) i a Tarragona (Sala Trono, 29 de gener). La gira no arribarà a Barcelona fins el 23 de març, quan presentaran el disc al Palau de la Música en una actuació per a la qual tindran el Quartet Brossa com a acompanyants de luxe.

Títol: Magnòlia
Autora: Maria Coma
Discogràfica: Amniòtic Records
Data de publicació: Novembre 2011
Més informació: www.mariacoma.com

Novedad editorial: Bruce Springsteen en España, de Mar Cortés y Jordi Bianciotto

El próximo mes de mayo Bruce Springsteen volverá a actuar en nuestro país, una tradición que lleva décadas repitiéndose en cada gira que el músico estadounidense realiza, para regocijo de sus fans incondicionales, los mismos que no dudan en hacer horas y horas de paciente cola para conseguir una entrada –mucho más que un simple trozo de papel: un divino tesoro– para asistir a uno de sus conciertos. Pero aún estamos en enero, así que, para empezar a calentar motores, sus más fervientes seguidores pueden hacerse con el libro Bruce Springsteen en España (editorial Quarentena), un repaso de todas las visitas que el Boss ha hecho a este país, una compilación realizada a cuatro manos entre Mar Cortés y Jordi Bianciotto que intenta explicar la fascinación mutua entre Springsteen y sus seguidores españoles.

Bruce Springsteen en uno de sus conciertos

El idilio se remonta a un lejano 21 de abril de 1981. España intentaba recuperar el tiempo perdido en aquellos cuarenta grises años, no solo en el aspecto político –la democracia daba sus primeros pasos, titubeante, con algún amago de desmoronarse ante la presión de algunos nostálgicos–: la juventud también quería abrazar unos ritmos que hasta entonces se consideraban poco menos que satánicos. Así en esa convulsa sociedad actuó un joven de Nueva Jersey, acompañado por su inseparable E Street Band, que muy pronto se puso al público en el bolsillo con su Rock and Roll, en un concierto celebrado en el Palacio Municipal de los Deportes de Barcelona.

Después de esa actuación han venido muchas más, y todas ellas quedan documentadas en este libro, un volumen, imprescindible para todo fan que se precie de serlo, que repasa cada uno de los conciertos que el Boss ha realizado en nuestro país desde ese 1981 hasta la reciente gira de Working on a Dream (2009). En Bruce Springsteen en España el seguidor del rocker encontrará crónicas de los conciertos, recortes de prensa, documentación inédita relacionada con su figura, entrevistas a las personas que fueron decisivas para lograr que actuara en nuestro país –el publicista de CBS Adrian Vogel o Salvador Trepat, todo un experto en cualquier aspecto relacionado con el músico–, un extenso capítulo con los artículos publicados sobre él en España desde 1973 a 1981, y todo ello aderezado por más de cien fotografías, tanto de fans como de algunos de los más prestigiosos fotógrafos musicales.

Prologado por el director de cine Manuel Huerga –para quien el Boss “es una estrella típicamente americana que se moja cuando hay que mojarse, lo que le convierte en una estrella americana muy poco típica”–, Bruce Springsteen en España es la segunda ocasión en que Cortés y Bianciotto ahondan en la relación de Bruce Springsteen con sus seguidores peninsulares: si bien el anterior libro (El fenomen Springsteen, de la editorial Ara Llibres) se centraba exclusivamente en los testimonios de sus fans catalanes, el volumen publicado el mes de noviembre de 2011 amplía sus miras a todos los incondicionales españoles.

Título: Bruce Springsteen en España
Autores: Mar Cortés y Jordi Bianciotto
Editorial: Quarentena
Páginas: 264 páginas
Fecha de publicación: Noviembre 2011
ISBN: 9788415191087
Precio: 35,00 €

Concert de Betty Belle al Pop Bar de la Sala Razzmatazz

A finals dels anys 60 i durant la dècada dels 70 un nou estil musical va fer fortuna entre els joves de l’època: el soul, una música d’arrels marcadament negres que combinava el rhythm and blues amb elements del gospel, i que va conquerir la societat nord-americana amb els seus ritmes. Quaranta anys després aquest estil ha estat recuperat per grans veus com les d’Amy Winehouse, Alicia Keys, Seal o Joss Stone, un revival del qual també tenim exemples al nostre país: fins ara el màxim exponent del nou soul eren els The Pepper Pots, però un jove grup, els Betty Belle, han començat a fer-se un forat en el panorama musical català, enamorant tots aquells que els han vist actuar en directe ja que el seu disc de debut, Eroticah, no sortirà al mercat fins al 2012.

Betty Belle

A principis del 2011 quatre joves van muntar un grup, una banda instrumental que es va transformar en els actuals Betty Belle amb la incorporació d’una jove de veu poderosa que els va captivar des del primer instant. D’aquesta manera Gemma Tutusaus (veu), David Montoro (guitarra), Javier Zurita (baix), Otger Garcia (hammond) i Roger Guardia (bateria), units per una passió en comú –el deep-soul del Memphis dels 60–, van iniciar la seva carrera musical com a Betty Belle, una banda blanca amb ànima negra que viu entre el soul més pur, les balades de la dècada dels 50, el boogaloo, els ritmes surf i la música disco. El seu primer concert a la Sala Monasterio de Barcelona, el gener de 2011, ja va ser tota una declaració d’intencions dels joves, amb un repertori basat en versions dels temes més emblemàtics de James Brown, Stevie Wonder o Little Richard.

Poc a poc van adquirir la confiança necessària per a tocar les seves pròpies cançons; les primeres, It Hurts To An End –una balada soul obscura– i Allen Gainsbourg –una moguda composició que narra un idil·li amorós amb un imaginari poeta maleït, una figura barreja de Serge Gainsbourg i Allen Ginsberg– van tenir tan bona rebuda que els va convèncer per gravar un LP. Així el passat mes d’octubre Betty Belle es va reunir al teatre GER de Sant Pere de Ribes amb el tècnic David Casamitjana per gravar Eroticah, deu temes enregistrats en un estudi mòbil i a la manera tradicional, és a dir, gravant tots els instruments i la veu a la vegada, una experiència que dóna com a resultat un producte directe, enèrgic i encomanadís amb un punt en comú entre totes les cançons: l’erotisme.

Per cloure aquest any de debut musical Betty Belle actuarà a la festa nadalenca del Club Mensual OldWaveNewWave organitzada per Miqui Puig, un dels seus grans valedors, el proper divendres 23 de desembre al Pop Bar de la Sala Razzmatazz (Barcelona), una ocasió ideal per descobrir un dels grups que tindrà més protagonisme en l’escena musical catalana del 2012, una afirmació fàcil i sense risc d’equivocació si s’escolten les primeres cançons que el grup a penjat en el seu web, quatre temes –That Kind of Women, Boogaloo Toys, Bell Shaped Skirt i Mothers & Sisters– que prometen escalfar la Sala Razzmatazz el proper divendres.

El Pop Bar de la Sala Razzmatazz (C/Almogàvers, 122) acollirà l’OldWaveNewWave, una festa on actuaran Betty Belle + Miqui Puig DJ + Napoleón Pincha, i que obrirà les seves portes al públic a la una de la matinada.

Més informació: www.bettybelle.bandcamp.com

El disc de La Marató de TV3

 

Ens apropem a les festes nadalenques i, un any més, rebrem infinitats de missatges apel·lant a la nostra solidaritat envers els altres. Aquest any, però, no serà fàcil que ens hi involucrem massa, ja que la crisi afecta a tothom, així que probablement ens ho pensarem dues vegades a l’hora de fer qualsevol donatiu. Amb tot, de vegades una petita aportació econòmica pot quedar compensada amb una bona contraprestació, com succeeix amb La Marató de TV3, enguany dedicada a la regeneració i el transplantament d’òrgans i teixits, que el dia 11 de desembre posarà a la venda el disc de versions que ha preparat per aquesta edició.

Aquest any el disc de La Marató serà especial ja que, per celebrar l’edició número vint del programa, els seus responsables han decidit que s’hi incloguin un total de vint cançons, totes elles conegudíssimes i d’estils tan diferents com l’òpera, el pop, la rumba, la cançó tradicional i fins i tot una balada heavy, temes que interpreten en català alguns dels músics més interessants de l’escena catalana, a qui s’hi han afegit alguns artistes de fora de les nostres fronteres.

La banda sonora de l’anunci de La Marató d’enguany és “Em dónes força” (“You raise me up”, del baríton nord-americà Josh Groban), interpretada per Sergio Dalma, a qui acompanyen l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música de Montserrat. Al CD també hi trobem cantants pop que canten en català per primera vegada, com Malú (que transforma la mítica “The show must go on” en “No tinguis por”), Ana Torroja (“Per sempre més”, versió de “Forever young”) o Melendi (qui fa seva una cançó de Cyndi Lauper amb el títol “Ulls dolços”).

Imatge dels artistes que col·laboren al disc

També hi ha lloc per a grups joves i cantants poc coneguts pel gran públic. Entre els primers trobem els Teràpia de Shock, grup revelació de la temporada gràcies a la banda sonora de “Polseres vermelles” i que aquí interpreten una cançó d’El Canto del Loco (“Em quedo al teu costat”), La Pegatina, que posen la seva rumba descarada al servei de “Love is in the air”, La Iaia, que recorden John Lennon amb el tema “Una altra vegada”, i The Pepper Pots, autors d’una de les millors versions d’aquest treball, la de la lluminosa “Sunny” de Bobby Hebb. El disc permet descobrir intèrprets menys mediàtics com Èric Vinaixa (“La clau de tots ets tu”), Nia (“Sentir l’eternitat”), Lidia Guevara (“Ho faig per tu”) i Joan Masdeu en la seva nova faceta en solitari (“Tot el que tinc”).

En aquest treball també s’hi inclouen uns duets ben especials, com el que formen Momo Ballesteros i Sergi Albert per interpretar un dels passatges més coneguts de l’òpera “La traviata”, o el del músic d’Alella Narcís Perich amb els lleidatans Hewel per cantar un tema de Marshall Crenshaw (“Someday, someway”, que han traduït per “Com et puc ajudar?”). Altres curiositats d’aquest CD són l’adaptació als sons cubans de “Time after time”, de Cyndi Lauper, que han fet els Salsa de Reyes, o la cançó col·lectiva “Teixit humà” que Marc Parrot ha realitzat amb les set-centes lletres que ha rebut per a l’ocasió. Finalment els Always Drinking Marching Band s’encarreguen d’interpretar la “Sintonia de la Marató”.

A més els responsables d’aquest disc l’han encertat plenament amb la inclusió de dues joies de la música catalana actual: per un costat hi trobem una versió de la conegudíssima balada “More than words”, dels Extreme, que aquí es titula «Més que paraules» i la interpreta la joveníssima Andrea Motis (acompanyada pel Joan Chamorro Group), una de les veus més espectaculars i increïbles del jazz fet al nostre país amb només disset anys; d’altra banda Sílvia Pérez Cruz s’ha consolidat en l’escena del país com una veu inclassificable, amb un talent insòlit per emocionar a aquells que l’escolten, capaç d’interpretar amb la mateixa facilitat boleros, jazz, flamenc fusió, fados,… Pérez Cruz canta «Plora amb mi”, versió que unifica tres cançons en una (“Per tu ploro”, “L’hereu Riera” i “El testament d’Amèlia”).

La cirereta d’aquest extraordinari pastís, i una de les curiositats més interessants del CD, és la versió en català de “I say a little prayer” que canta Raphael («Tinc un pensament per a tu») amb La Principal de la Bisbal i The Gospel Viu Choir, un artista que no va dubtar ni un instant a col·laborar en aquesta edició de La Marató ja que ell mateix va superar una delicada operació: es va haver de sotmetre a un transplantament del qual ja està totalment recuperat.

A la nostra memòria queda molt lluny aquell 19 de desembre de 1992, la data en què es va celebrar la primera edició de La Marató de TV3. Poc es podien imaginar els seus responsables que, vint anys després, aquell fenomen televisiu, nascut al mateix temps que altres telemaratons de l’estat que avui ja són història, s’hauria consolidat de tal manera que es consideraria una tradició més en les jornades prèvies al Nadal de la societat catalana. L’objectiu de La Marató de TV3 ha estat sempre recaptar diners per emprar-los en investigar les malalties que afecten la societat i, en aquesta ocasió, el 18 de desembre dedicaran els seus esforços en la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits sota el lema “Quan acaba una vida, en comencen sis”.

Produït de forma conjunta per Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino, el disc de La Marató es podrà adquirir només el proper 11 de desembre amb qualsevol edició dels diaris catalans, un disc extraordinari de versions que té el simbòlic preu de 9 €.

Més informació: www.tv3.cat/marato/disc

Reedició del disc Jo, la donya i el gripau, de Pau Riba

L’any 1971, moment d’efervescència hippie a l’illa de Formentera, tres amics van enregistrar un disc amb uns mètodes que, en ple segle XXI, ens poden semblar totalment prehistòrics i rudimentaris: amb un Nagra (un magnetòfon de so directe per a cinema accionat per bateries) i a l’aire lliure, els músics Pau Riba, Toti Soler i el seu germà Martí es van reunir a Can Pep Carlos (la Mola) per gravar un disc –Jo, la donya i el gripau– dedicat a les especials circumstàncies en què es va produir el naixement del Gripau (el Pauet, un dels fills de Pau Riba).

Aquesta tardor, doncs, es compleixen quaranta anys d’aquell treball experimental (el Pauet estrena, per tant, els quaranta) i per celebrar-ho es reedita el disc en dos formats: en vinil (publicat per Bankrobber amb l’edició original completada amb alguns continguts extres de la reedició) i en llibre-disc (dins una capsa il•lustrada per Miquel Barceló que conté un llibre, un CD, un DVD i dos desplegables, coeditada per matriu/matràs, G33Grecords i LaCasaCalba.Ed).

La banda dels Gripaus

L’acurada reedició presentada en llibre-disc conté, a més d’una còpia facsímil de l’LP original, nombrosos materials que fan d’aquesta una oportunitat única. Per un costat, trobem un llibre amb la portada original (un dibuix fet a llapis pel mateix Pau Riba), una entrevista de Pedro Martin Matilla en què el patriarca dels Riba rememora aquells dies, les idees, les emocions i les felices circumstàncies que van acompanyar al naixement del Gripau, símbol de l’arribada d’una nova era (nous temps que els esdeveniments còsmico-terrenals i l’estat de descomposició de la civilització mundial semblen estar corroborant en l’actualitat) i fotos de Mario Pacheco, Manel Joseph, Ferran Freixa i Mercè Pastor (mare del Pauet).

Pel que fa al DVD hi trobarem un reportatge elaborat per Isaki Lacuesta a partir d’imatges rodades per Mario Pacheco (productor del disc) i Joaquim Jordà, videoclips de les cançons Donya Mixeires (Pastora) i de Cançó 7a en colors (Albert Pla), un divertit muntatge del Maus i el Juansu (De Mortimers) titulat Concert per a llamàntols en MI BEnMOLL i un making off de 40 Gripaus 2011, l’espectacle de presentació de la reedició, dut a terme per Zoë Valls i Marc Folch de CopdeCap Productions.

Finalment, el llibre-disc es completa amb dos desplegables: el primer amb una il•lustració que Miquel Barceló ha fet per a l’ocasió, dues peces gràfiques de Pascal Comelade, una foto de l’escultura Els 2 Paus (Maragall/Malvido i Riba) realitzada per Ester Ramon i les lletres de les cançons; al segon desplegable hi ha una carta on la donya (Mercè Pastor) expressa els seus sentiments i les seves conviccions sobre la vida, la maternitat i la filiació amb el cosmos.

Imatge promocional del concert

L’incansable Pau Riba ha volgut dedicar aquesta nova edició de Jo, la donya i el gripau a aquells qui, d’una manera o d’una altra, van intervenir en la gravació del disc aquell llunyà 1971: Mario Pacheco (productor de l’LP l’any 1971 i que va morir l’any 2010), Joaquim Jordà (que va ajudar a resoldre els problemes tècnics del disc, desaparegut l’any 2006), Pau Maragall/Malvido (padrí del Gripau, mort el 1994), Damià Escuder (guru circumstancial del Pau mort aquest any), Marisa Drago (llevadora en cap) i, per descomptat, Mercè Pastor (mare del Gripau morta l’any 1995).

Per celebrar aquesta nova edició s’ha preparat un concert pel dijous 24 de novembre al C.A.T. (Centre Artesà Tradicionàrius), a les 21:30 hores, una actuació que servirà de festa d’aniversari on el joc, l’alegria i la instrumentació insospitada en seran els protagonistes. Al concert hi actuarà La banda dels Gripaus (l’Ivan, el Llull, el Mau, el Maus, el Juanso i, al capdavant de tots ells, el Pau), a qui acompanyaran músics convidats com Enric Cassasses, Pascal Comelade, Albert Pla, Pastora, Moon Ribas, Neil Harvisson i El Petit de Ca l’Eril.

Títol: Jo, la donya i el gripau
Autor: Pau Riba
Discogràfica: Bankrobber
Més informació: www. pauriba.com/gripau
                                  www.tradicionarius.com

Concierto de Russian Red en el Teatre Coliseum de Barcelona

Un magnífico debut (I love your glasses, en el año 2008) convirtió a Russian Red, pseudónimo de Lourdes Hernández, en la nueva musa de la escena indie española. De esta manera la joven madrileña dejaba el listón muy alto para sus siguientes trabajos, al mismo tiempo que las expectativas de la crítica y el público crecían a la espera de su nuevo disco, que llegaría tres años después, cuando el pasado mes de mayo publicaba Fuerteventura.

En Fuerteventura Russian Red ofrece once nuevas canciones, todas cantadas en inglés, unas composiciones que suponen una evolución de la propuesta que ofreció en su primer disco. Aquí la cantautora mantiene la esencia naif y las melodías alegres y luminosas de aquél, aunque también se muestran unos textos más maduros, canciones que escribió mientras estaba de gira y que muestran los diferentes estados de ánimo que experimentó aquellos días. Además Fuerteventura se caracteriza por un sonido mucho más cuidado que el de su debut, debido en buena parte a la producción de Tony Doogan y a la colaboración de cuatro músicos de Belle & Sebastian.

Lourdes Hernández

Russian Red ha forjado un estilo propio en el que la sutileza y su cautivadora voz, de suaves matices, son sus principales características. El single de presentación de Fuerteventura fue I hate you but I love you, un título de marcado carácter contradictorio con raíces en los años 50. Entre las canciones más destacadas del disco están la alegre The Sun The Trees, el ritmo pop de January 14th, Everyday Everynight y la melancólica A Hat.

La gira de presentación de Fuerteventura se inició el pasado mes de mayo en Barcelona, y será en esta misma ciudad donde regresará el próximo 25 de noviembre, en un concierto que tendrá lugar en el Teatre Coliseum, y en el que el grueso del repertorio serán los temas de Fuerteventura, aunque no faltarán las canciones más conocidas del primer álbum, como Loving Strangers o Cigarettes. Por lo que respecta a las entradas, se pueden adquirir a través del SERVICAIXA de La Caixa.

Más información: www.russianred.es

 

Concierto: Pedro Guerra presenta su nuevo disco, el mono espabilado, en el teatro Coliseum de Barcelona.


El próximo 12 de noviembre Pedro Guerra regresa a Barcelona para presentar su nuevo disco El mono espabilado. La cita tendrá lugar en el teatro Coliseum y está organizada por The Project y de Grup Balaña.

A estas alturas, Pedro Guerra tiene poco que demostrar para ser considerado uno de los mejores cantautores de este país. Creador de clásicos imperecederos como Contamíname o Biografía entre tantos otros, el canario publicó el pasado mes de octubre El mono espabilado, un álbum con 13 nuevas canciones que además incluye colaboraciones con Miguel Poveda e Iván Ferreiro. Pedro Guerra presentará el disco en Barcelona el sábado 12 de noviembre en el Teatre Coliseum, acompañado por una formación acústica e intimista (piano, bajo, batería y guitarra) ideal para desgranar toda la calidez de su exquisito repertorio.

Temas del nuevo disco: El mono espabilado.

Concierto Pedro Guerra:

Día: 12 de noviembre de 2011.
Lugar: teatro Coliseum.
Hora: 21 horas.
Precio: de 15 a 35 €

Novedad discográfica: Bikote Bat, de Jabier Muguruza

Existe una clase de músicos que, sin apenas alzar la voz ni aprovecharse de grandes actos promocionales, van haciendo su camino con paso firme, despacito y buena letra que suele decirse, y, sin apenas darse cuenta resulta que consolidan una sólida carrera con un gran número de discos interesantes. Éste es el caso del intérprete vasco Jabier Muguruza, un cantautor que acaba de sacar su undécimo álbum: Bikote Bat, todo un ejemplo de poesía musicalizada que significa una nueva muestra de su enorme talento.

Jabier Muguruza

Jabier Muguruza alcanza la madurez como músico gracias a Bikote Bat (“Una pareja”), un disco que huye del ruido y de exagerados arreglos y se convierte en un bálsamo para nuestros oídos, especialmente indicado para estos tiempos en los que las prisas desmesuradas se han vuelto habituales. Las canciones de este trabajo nacen de textos de aquellos poetas vascos que ya son frecuentes en Muguruza, como Bernardo Atxaga, Iñaki Irazu, Harkaitz Cano, Gerardo Markuleta o José Luis Padrón; sin embargo, ésta es también una buena ocasión para descubrir otros autores, quizás menos conocidos, como Lourdes Oñaederra, Rikardo Arregi y Javier Rodríguez Marcos.

Bikote Bat mantiene el estilo intimista que tanto ha caracterizado al músico de Irún desde sus comienzos, aunque esta vez se ha encargado de llevarlo al extremo; así, dos son los principales protagonistas: Muguruza pone voz y se encarga del acordeón, y Mike Azpiroz lo acompaña al piano, en una muestra de la excelente complicidad existente entre ambos. Además, y para completar el sonido del álbum, el músico ha logrado que colaboraran Mireia Otzerinjauregi (en puntuales intervenciones como vocalista) y el norteamericano Jackson Browne (quien interpreta, en inglés, un fragmento de la canción Lausoa kristalean).

En los próximos días Jabier Muguruza presentará en directo Bikote Bat con una serie de actuaciones –la primera en Donostia, el 4 de noviembre– que lo traerán a Catalunya el sábado 5 de noviembre, cuando interpretará sus nuevas canciones en el Auditori Ateneu de Banyoles. Aquellos seguidores del cantautor vasco que quieran verlo en Barcelona deberán esperar hasta el 25 de febrero de 2012, cuando actuará en la sala Luz de Gas dentro del extenso programa del Festival BarnaSants.

Título: Bikote Bat
Autor: Jabier Muguruza
Discográfica: Resistencia
Fecha de publicación: Octubre 2011

Más información: www.jabiermuguruza.net