Archivo de la etiqueta: Llibreria

Entrevista: Llibreria Calders, al barri de Sant Antoni de Barcelona.

Calders

De la mà d’Isabel Sucunza i Abel Cutillas, l’abril de 2014 naixia la Llibreria Calders, un nou punt de trobada per a lectors, escriptors, editors i altres lletraferits desitjosos de sacsejar culturalment el barri de Sant Antoni de Barcelona. Culturalia ha volgut parlar amb un dels socis de l’establiment, l’Abel, per a conèixer la seva valoració d’aquest primer any, descobrir les dificultats dels inicis de tot projecte, saber la seva opinió sobre l’ofici del libreter en l’actualitat i, per descomptat, xerrar sobre llibres.

La Llibreria Calders té poc més d’un any de vida. Quin balanç feu d’aquest primer aniversari?

El balanç és positiu en molts aspectes, hem tingut una molt bona rebuda, el barri ens ha respost molt bé, molta gent vol col·laborar amb nosaltres… Estem molt satisfets, el que passa és que una llibreria és un negoci difícil de per si, amb uns percentatges complicats, i patim les dificultats econòmiques pròpies de tot començament, però, en línies generals, sí, estem molt contents.

Iniciar qualsevol aventura cultural en temps de crisi és més aviat un acte de fe i gairebé heroic. ¿Aquest és un bon moment per emprendre un projecte com aquest?

Això és tan relatiu… La veritat és que no depèn tant del temps o del moment, sinó de l’estructura com muntes les coses, no? És a dir, de ser conscient del punt en què està el mercat, de l’economia real d’una llibreria… Crec que els pròxims anys les coses estaran més o menys iguals, i per tant no tenia sentit esperar. Per dir-ho d’alguna manera, més que el moment és l’oportunitat.

La vostra experiència com a llibreters es reduïa exclusivament al teu pas per La Central.

Sí, vaig treballar a La Central del carrer Mallorca. Aquest era el nostre únic bagatge en una llibreria, cert, però els dos ens dediquem al món del llibre des de fa deu anys: tots dos hem publicat, hem col·laborat amb editorials, la meva sòcia treballa en una editorial i també ho ha fet en la producció de programes sobre literatura de TV3… Fa molts anys que treballem en l’àmbit del llibre, però la veritat és que només jo havia treballat dos anys a La Central, que no és poca cosa: és una bona formació en una bona llibreria.

És evident que el nom de la llibreria té molt a veure amb la seva ubicació -Passatge Pere Calders, número 9-, però ¿hi ha alguna cosa més rere aquest nom?

Fa uns anys van dedicar aquest passatge a Pere Calders, que era del barri i vivia aquí al costat. Quan vam trobar aquest local ni tan sols ens vam plantejar escollir un altre nom perquè aquest era evidentíssim: en primer lloc, perquè un nom d’escriptor en una llibreria és un fet que em sembla molt normal, i després perquè Pere Calders és un dels escriptors de referència, tant d’aquest país com nostre, és un autor a qui és molt fàcil apropar-s’hi.

Us definiu com “una llibreria especialitzada en llibres”.

Això tan sols és una broma privada: simplement la gent ens preguntava en què ens especialitzaríem, i aquesta era la nostra resposta perquè la idea era fer una llibreria clàssica, generalista, amb les seccions habituals.

Què té la Llibreria Calders que no tinguin les altres llibreries? Quin és el vostre fet diferencial?

Doncs no ho sé, crec que som una llibreria molt normal. Potser el que ens defineix és que intentem fer moltes activitats, presentacions, xerrades… Per les nostres pròpies dinàmiques li donem molta importància a aquestes activitats, però no volem inventar-nos res, com a llibreria intentem ser una llibreria generalista, bàsica, amb una bona selecció de literatura, amb algunes seccions d’assaig, i ja està.

IMG_20150826_171733Quin creus que ha de ser el paper del llibreter al segle XXI? Ha canviat en referència al passat?

Sí, suposo que sí, però al final el llibreter només és un intermediari, algú que ha de portar al públic un producte que li interessa. Simplement és un botiguer que coneix una part del mercat perquè es dedica a això i la ofereix a la gent que vol comprar els llibres. Aquesta és la base, i estructuralment segueix sent la mateixa des de sempre, amb lleugeres modificacions perquè els temps han canviat i els gustos de la gent també, però l’ofici bàsic és el mateix.

Actualment el llibre en format paper competeix amb el digital i les noves tecnologies. ¿Com és la vostra relació amb el llibre electrònic?

No, això és mentida, aquesta pregunta és de fa deu anys… El llibre electrònic no existeix, de fet no ha existit mai; jo crec que no, vaja, jo no n’he vist mai cap i no crec que existeixi. Això és una broma del passat que ja s’ha acabat.

La Llibreria Calders és present a Facebook i a Twitter. ¿Com és la vostra relació amb les noves tecnologies i les xarxes socials? ¿Us beneficien en el vostre negoci?

Són molt importants perquè, al final, la comunitat de gent a qui li interessen els llibres en aquesta ciutat és una comunitat més o menys limitada. La gent del món del llibre -escriptors, editors, públic…- és una comunitat molt activa, molt fèrtil i molt interessant, i les xarxes socials serveixen per estar en contacte i socialitzar-te millor i amb més facilitat, i això està bé, a nosaltres ens funcionen i hi prestem molta atenció.

Què busquen els lectors a la vostra llibreria? ¿Quins són els tipus de llibres que més veneu?

Crec que la gent cada vegada està més interessada en el llibre de fons, és a dir, el llibre que es ven és el que saps que és infal·lible, que sempre ha estat aquí, llibres que tots hem llegit i ho continuarem fent, sobretot els clàssics de la literatura, assaig, també novetats interessants, autors que van cobrant rellevància… Bàsicament la gent el que ve a buscar aquí és, per dir-ho d’alguna manera, literatura respectable, però no és exclusiu de la nostra llibreria.

A la llibreria teniu un petit escenari, ideal per a presentar diferents activitats culturals. De quin tipus?

Des del començament teníem la idea de ser una llibreria activa, fer presentacions i activitats similars, i abans de veure el local ja teníem pensat reservar-hi un espai específic i que no interrompís la llibreria mateixa. I vam reservar aquest espai, que ens va molt bé i és un lloc que ens ha donat molt bones tardes.

Quines activitats teniu previstes per a les properes setmanes?

A partir de setembre farem gairebé un acte diari. A la segona quinzena de setembre dedicarem una setmana a la literatura txeca; coincideix amb el centenari de La metamorfosi, de Franz Kafka, i juntament amb editors i amb un centre txec dedicarem quatre o cinc dies a la literatura d’aquell país. Després donarem continuïtat a la setmana de la literatura argentina (la primera sessió va ser al març). A part d’això, continuarem fent presentacions de llibres, recitals…

Per acabar, recomana’ns algun llibre que hagis llegit darrerament i t’hagi interessat especialment.

Només un? [Pregunta mentre es dirigeix a les taules on exposa els llibres]. És molt important que s’hagi traduït al català l’Alfred Jarry (Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic). També són molt bons els dos premis Llibreters (Gegants de gel, de Joan Benesiu, i Reparar els vius, de Maylis de Kerangal). Finalment, recomanaria La vida lenta, els diaris inèdits de Josep Pla.

Llibreria Calders: Passatge Pere Calders, número 9

Horari: de dilluns a divendres, de 10:00 a 21:00. Dissabte i diumenge, d’11:00 a 21:00 h

____________________
Escrito por: Robert Martínez

Entrevista: Babèlia Books & Coffee, una llibreria-cafeteria a l’Eixample de Barcelona.

Babelia_00

Ara fa dos anys, dues amigues –la Berta i la Louise– van decidir emprendre una nova aventura professional inaugurant Babèlia Books & Coffee, una acollidora llibreria de segona mà on els clients també poden degustar cafès i rebosteria local i internacional. Avui, a “Culturoscopia” us volem presentar aquest petit local del carrer Villarroel, i per això hem parlat amb elles sobre els seus inicis al capdavant de Babèlia, però també sobre llibres de segona mà, sobre el seu model de negoci i les activitats que ofereixen periòdicament als seus clients.

¿Com arriben dues amigues del món audiovisual a dirigir un projecte de caire cultural com Babèlia? L’audiovisual sembla un camp més adient per a la innovació i l’emprenedoria que no pas la cultura, no creieu?

Ens vam conèixer treballant a una productora de cine i TV. Les dues fèiem feines d’oficina, gestió de projectes, subvencions, ajudes, etc. Ens agradava molt veure créixer un projecte, des de l’inici, veure’l néixer, créixer, i sortir a la llum, a les pantalles. Les dues somiàvem en que aquests projectes fossin nostres, idees pròpies; està bé ajudar a altres projectes, però ens encantava la idea de fer quelcom propi.

Definiu què és Babèlia. És més una llibreria o una cafeteria? ¿Quin és el vostre model de negoci?

La idea inicial era que cafeteria i llibreria fossin 50 %, però amb el temps ha anat essent la cafeteria qui porta gran part dels beneficis i del negoci. Aquest any ens hem proposat que la llibreria tingui més pes, estem pensant en buscar una línia més clara d’oferta, per exemple oferir més literatura en anglès, principalment, i en altres llengües estrangeres. També ens agradaria buscar traduccions de la literatura catalana en altres idiomes, estem buscant. Després hi ha la part cultural: les exposicions, els clubs de lectura, les xerrades, els tallers… tot això també volem fomentar-ho, la llàstima és que la cafeteria ens treu molt de temps.

¿Quin sector és la vostra competència directa: les cafeteries o les llibreries?

Ara mateix les cafeteries, el client encara ens veu més com a cafeteria que com a llibreria, però a poc a poc.

Babelia_01¿Penseu que teniu una clientela diferent a la que pot tenir una llibreria o cafeteria convencional?

Sí, segurament. La veritat és que estem encantades amb la nostra clientela, mai hem tingut cap problema, tothom és molt amable, obert, i tranquil. Suposem que la tranquil·litat que oferim crida a gent tranquil·la, que busca un lloc on hi hagi calma i se senti a gust, sense problemes.

Per què opteu per oferir llibres de segona mà i en diferents llengües?

Un dels somnis de la Louise era tenir una llibreria de segona mà en anglès, a Barcelona se’n troben poques. La idea va créixer una mica més, i vàrem decidir que l’oferta fos principalment en català, castellà i anglès a parts iguals, i, en menys quantitat, altres llengües com el francès, l’italià i l’alemany.

Com aconseguiu els exemplars?

Els hem aconseguit de diferents maneres. En un principi vàrem comprar lots aquí i a Irlanda; ara comprem a particulars que s’acosten a nosaltres. Oferim el 50% del PVP en crèdit de cafeteria o llibreria, o un 25% en efectiu.

Com us heu adaptat a les noves tecnologies? ¿Esteu actives a les xarxes socials? Us beneficien en el vostre negoci?

Nosaltres intentem ser actives a les xarxes, tenim compte de Facebook, Twitter, Tumblr, Instagram… però qui ens ajuda realment, i dels qui estem molt agraïdes, són els bloggers i la gent interessada a escriure sobre nosaltres, a fer fotos i penjar-les, recomanacions al TripAdvisor, Yelp o Foursquare.

???????????????????????????????Què us va portar a combinar gastronomia catalana i anglesa? Hem vist que oferiu sandvitxos amb noms d’escriptors. ¿Quin criteri heu seguit per associar-los? Quins són els vostres preferits?

Cap de les dues som cuineres professionals, estem a anys llum de ser-ho, però sí que som grans llamineres. Sabem cuinar i preparar el que hem menjat sempre, el que fem a casa. De fet, ara mateix estem treballant en una nova carta, amb més oferta anglosaxona, sobretot irlandesa, amb productes com l’Irish soda bread o les baked beans. Pel que fa als sandvitxos, era una manera que vam creure original de presentar-los, segons els ingredients buscàvem una nacionalitat i després un escriptor. També n’estem buscant de nous, després de dos anys ja els tenim molt vistos i tastats.

Què busquen els lectors a la vostra llibreria? ¿Hi ha algun tipus de llibre que tingui més sortida que d’altres?

A Babèlia ve molt d’angloparlant buscant oferta de segona mà. El que sempre surt són els clàssics, tant moderns com antics; els més recents i els últims best sellers.

Quines activitats paral·leles organitzeu al vostre local? ¿En teniu alguna prevista pels propers dies?

Tenim dos clubs de lectura permanents des de fa quasi dos anys: l’English Book Club i el Club de Lectura de Novel·la Gràfica i Còmic. Per exemple, aquest dilluns 17 de novembre, a l’English Book Club, que porta la Louise, parlarem de “The French Lieutenant’s Woman”: la gent ve amb el llibre llegit i la conversa és en anglès. Després tenim altres tallers que no són propis, que organitzem amb altres entitats, com el “Read and Play in English” amb Barcelona English Garden, dirigit a nens de 3 a 10 anys, o un taller sobre Perspectives Feministes que ens van proposar i ens va semblar interessant. Totes aquestes propostes les trobareu al web i al Facebook.

Babèlia Books & Coffee
C/ Villarroel 27, 08011 Barcelona
De dilluns a divendres, de 9:00 hores a 21:00
Dissabte, de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00
Diumenges tancat.
Web: http://babeliabcn.com/