Archivo de la etiqueta: Història de Barcelona

Crítica literaria: Guía de la Barcelona mágica, Ernesto Milá Rodríguez, Ediciones Luciérnaga

guia-de-la-barcelona-magicaSolo hace falta estar algo atento a las noticias o recorrer las calles del barrio gótico de Barcelona para darse cuenta de que el turismo se está desarrollando en nuestra ciudad a fuerza de récord. Cada vez nos vemos y nos sentimos más invadidos por turistas de otros países que quieren conocer, un poco mejor, las entrañas de la ciudad la ciudad condal. A esto se suma, también, el interés creciente que los propios barceloneses mostramos por conocer la historia, las anécdotas y las leyendas de nuestra ciudad, una de las claves que explican el auge de las visitas guiadas tan habituales en Barcelona.

De ahí que la bibliografía relativa a la historia, las leyendas y los misterios de Barcelona también esté en auge, como lo demuestra la reedición de Guía de la Barcelona mágica de Ernesto Milá Rodríguez por la editorial Luciérnaga. Milá, periodista y escritor con experiencia en el estudio de las tradiciones, costumbres y leyendas de la ciudad condal, nos ofrece una nueva oportunidad para conocer la magia y los misterios de una ciudad por dos veces milenaria y por ello poseedora de un patrimonio rico y diverso al respecto.

El libro se organiza con diferentes tipos de capítulos. Los iniciales realizan un recorrido temporal por la historia mágica de la ciudad centrándose en la época prehistórica e ibera, en el período de dominio romano y en la etapa medieval, tan rica en leyendas e historia arcana. A partir de aquí el relato avanza centrándose no tanto en períodos sino en temáticas, todas ellas vinculadas con el misterio y la magia: alquimistas, brujos y verdugos; etnias malditas; las Ramblas mágicas; los misterios de la ciudad moderna y, cómo no, la masonería y el enigma Gaudí.

Milá Rodríguez lleva a cabo un recorrido por muchas de las leyendas y misterios de Barcelona y lo hace con un relato que no se interesa tanto en definir la veracidad o falsedad de los asuntos que trata, sino que más bien se estructura como una conversación que el autor mantuviera con los lectores. De esta forma los temas son analizados de una forma más global y ligera, proporcionándonos una reflexión mistérica sobre Barcelona y su historia. Un estilo muy apropiado y ameno para una obra y una temática que apela más a los sentimientos y las creencias que no a los datos técnicos. Por delante de nuestros ojos desfilarán, así, la mayoría de los grandes temas de la historia mágica y mistérica de la ciudad.

Guía de la Barcelona mágica de Ernesto Milá Rodríguez se convierte, así, en un disfrute para aquellos que quieran conocer algo más del patrimonio mistérico y las leyendas de la ciudad, aquellas por las que los turistas se pirran y recorren, exhaustos, los viales de Barcelona, intentando sentir, aunque solo sea durante algunos instantes, el fluir de la energía mágica que recorre la ciudad condal.

Título: Guía de la Barcelona mágica
Autor: Ernesto Milá Rodríguez
Editorial: Ediciones Luciérnaga
Colección: PRACTICA
Páginas: 416
Formato: 15 x 23 cm.
Presentación: Rústica con solapas
Fecha de publicación: 02/02/2016

NOTA CULTURALIA: 7
——

Jorge Pisa

Anuncios

Crítica: Barcelona, una biografía, Enric Calpena, Edicions 62.

portada_barcelona_enric-calpenaEn noviembre del año pasado (2015) Edicions 62 publicó Barcelona, una biografía, de Enric Calpena, una esperado esfuerzo compilatorio de la historia de la ciudad condal de 832 páginas. Una publicación que es, sin duda, una buena noticia, ya que Barcelona requería desde hacía tiempo una actualización de su historia que recogiera no tan solo los nuevos hallazgos existentes, sino que también estuviera provista de una nueva visión acerca de lo que es Barcelona.

El estilo del texto es de marcada difusión, algo en lo que Calpena tiene mucha experiencia, no por otra es un periodista con una larga trayectoria en la divulgación histórica ya sea en la televisión o, más actualmente, en la radio. Calpena le da a su obra un tono muy cercano y fluido, y en parte reflexivo, hecho este que agradece el lector medio interesado en la materia.

El libro comienza con un capítulo dedicado a los orígenes iberos del territorio que posteriormente fue ocupado por Barcelona, al que sigue un análisis de los primeros siglos de dominación romana. Tras ello el libro avanza por los diversos periodos de la historia de la ciudad: la Barshiluna musulmana; la conversión de la ciudad en capital del condado de Barcelona y su progresiva hegemonía política a lo largo del territorio catalán.

Tras conocer los principios constitutivos de la Barchinona medieval, Calpena recorre los siglos de esplendor de la ciudad, ligados a la expansión de la Corona de Aragón, para después pasar a analizar la crisis bajo medieval y la llegada de la Edad Moderna, época en la que Barcelona pierde su capitalidad en el contexto de la historia política de la Europa del momento. La monografía analiza también el final de la dinastía de los Austria y el inicio de la Guerra de Sucesión de la Corona Española a principios del siglo XVIII, hecho este que llevó a Barcelona a implicarse en un conflicto que comportó, seguramente, la crisis político, social y económica más grave que la ciudad tuvo que enfrentar a lo largo de su historia.

Los últimos capítulos del libro los dedica el autor a examinar la recuperación económica y social de Barcelona a lo largo del siglo XVIII y el inicio del despegue industrial de la ciudad a lo largo del siglo XIX, para acabar con el análisis de Barcelona a principios del siglo XX, su participación en la Guerra Civil española y la posterior etapa franquista.

Consell de Cent_Barcelona
Saló de Cent

Llama la atención, sin embargo, el escaso espacio que el autor consagra a la Barcelona post-franquista, a la que el libro dedica tan solo tres páginas, periodo que aunque reciente encarna la transformación de Barcelona en una ciudad referente a nivel mundial.

El libro dispone, además, de escasas imágenes o ilustraciones, algo que también extraña debido al tipo de obra que es, aunque es entendible si tenemos en cuenta la voluntad de autor y editorial de publicar un libro accesible, ya que la inclusión de un gran número de imágenes y mapas hubiera hecho aumentar el número de páginas de una forma poco asequible para el lector. Tampoco cuenta la obra con un apéndice bibliográfico, un elemento siempre de agradecer para aquellos lectores a los que les gusta profundizar en sus lecturas.

Barcelona, una biografía es, pues, un intento impetuoso y logrado de poner al día la historia de la ciudad de Barcelona, no desde un punto de vista científico y académico sino desde una visión más cercana y amena, del que solo un periodista especializado en difusión histórica como Calpena podría salir exitoso. Y una ocasión propicia para acercarse con avidez al pasado de una ciudad con más de 2.000 años de historia.

Título:  Barcelona. Una Biografia
Autor: Enric Calpena
Editorial: Edicions 62
Fecha de publicación: 25 de novembre de 2015
Páginas: 832
Formato: 15 x 23 cm.
Presentación: Tapa dura amb sobrecoberta
Colección: Llibres a l’Abast

NOTA CULTURALIA: 8
——

Jorge Pisa

Entrevista: Llibreria Etcètera, al barri del Poblenou de Barcelona.

Etcetera_00Des de Culturalia volem donar visibilitat als establiments i als professionals que es dediquen a la cultura, i per això inaugurem una nova secció: “Culturoscopia”, on intentarem mostrar com s’ho fan alguns per sobreviure dins del complex i moltes vegades difícil món de la cultura. En aquesta secció volem fer difusió de les llibreries, les editorials, els teatres, el món del cinema i l’audiovisual, la música, el turisme cultural, els museus…

I per inaugurar la secció hem entrevistat els responsables de la llibreria Etcètera, que des de fa més de trenta anys ofereix la seva saviesa literària a tot aquell qui es vulgui deixar caure pel barri del Poblenou de Barcelona. Amb ells hem parlat de la seva història, del comerç de barri, de l’IVA cultural i, sobretot, parlem de literatura, la seva gran passió.

Etcètera va néixer fa més de trenta anys. Explica’ns quina és la història de la llibreria. ¿Quin balanç feu d’aquestes tres dècades?

Nosaltres vam adquirir el negoci a finals del 1983. La llibreria ja existia d’abans. Al principi vam continuar amb la idea d’una papereria diferent amb la venda de joguines didàctiques i llibres. Amb el temps va anar guanyant espai el llibre i al cap d’uns quinze anys vam decidir convertir-nos en una llibreria i vam deixar l’altre material. El balanç que fem es positiu perquè treballem en el que ens agrada, que és el llibre.

Us definiu com una llibreria “especialitzada: la nostra especialització és la cultura. És el llibre, el paper, les persones”. En un temps en què la cultura no passa pel seu millor moment, sobreviure és una veritable heroïcitat?

Actualment ja és una heroïcitat conservar la feina. Bé, nosaltres diem que la nostra especialització és la cultura en general i el tracte amb la gent en relació a la idea de llibreria superespecialitzada, una tendència cada cop amb més força a Europa i també a Barcelona. Així doncs, nosaltres ens especialitzem en la cultura en general, per tant igual podem parlar d’un llibre de cuina, com d’un llibre infantil, com d’una novel·la negra, un llibre de filosofia… Intentem abastar-ho tot, perquè estem en un barri on més que una missió tenim una funció i intentem tenir-ho tot.

Com us ha afectat la pujada del 21 % de l’IVA cultural?

No, això és un error! Els mitjans i la gent no fa més que repetir-ho i als llibres no se li ha pujat l’IVA. Encara estan al 4%, en el super reduït. Nosaltres, fins i tot, vam penjar a l’entrada de la llibreria un cartell en què informàvem que l’IVA del llibre no s’havia pujat. Però la gent s’ho pensa, i d’aquesta forma també ens afecta la pujada de l’IVA cultural encara que sigui d’una forma indirecta

La vostra ubicació –els trobareu al carrer LLull, número 203, al barri del Poble Nou– està allunyada del centre de la ciutat. ¿Penses que això us fa tenir un tipus de client diferent o característic? ¿Quins són els vostres públics?

Sí, crec que tenim un públic propi. Creiem que a l’estar en un barri fidelitzem més al client. Si algú que viu a prop vol un llibre i no el tenim, l’encarrega i nosaltres li portem. Per tant, la relació amb el client és molt diferent. Si tu vas a una llibreria del centre i no tenen el llibre que busques no el demanes. El buscaràs en un altre lloc. Si ets del barri potser vindràs a la nostra llibreria. Així, doncs, tenim un ventall de públic immens, des de molt públic infantil, força públic adolescent, molt públic gran, tenim molt públic femení… En definitiva, tenim un gran ventall de clients.

Quin creus que ha de ser el paper del llibreter al segle XXI? ¿Ha canviat en referència al passat?

Jo penso que, d’entrada, no t’has de posar en contra de res. Per exemple, nosaltres portem un any negociant per poder vendre llibre electrònic. Hem arribat a un acord i segurament al març o a l’abril d’aquest any començarem a vendre llibre electrònic, tant e-readers com e-books. Estarem amb altres llibreries en una plataforma que es diu liberdrac, que s’ha creat des del gremi i on podràs triar a quina llibreria vols comprar el llibre.

A més, també hem d’aprofitar les coses positives de la tecnologia i jo crec que el món del llibre no l’està acabant d’aprofitar. Nosaltres, per exemple, fa temps vam decidir que com no érem una gran llibreria no ho podíem tenir tot. Així, doncs, vam optar per donar servei. Ens vam posar en contacte amb un distribuïdor i un parell de subdistribuïdors que et donen serveis de 24-48 hores. I en això ens hem abocat.

Quins són els tipus de llibres que més es venen a Etcètera?

Nosaltres treballem molt amb la novel·la negra perquè ens agrada, dediquem una especial atenció a la història i també tractem molt les monografies locals. Tenim al barri un arxiu històric molt actiu que a més a més coedita amb l’Ajuntament i un barri que té molta vida cultural i molta inquietud i tenim molts autors que s’autoediten. A més hem comprovat que tot el que és història de Barcelona també interessa. En general som una llibreria de novel·la, tenim molt poca cosa d’assaig i prestem especial atenció a la literatura infantil perquè es ven molt.

Etcetera_01Quina és la temàtica que més t’agrada a tu com a lector?

Jo (Xon) sóc molt lectora de novel·la negra; l’Àlex és molt lector de novel·la històrica i d’història (assaig); al Pedro també li agrada molt la novel·la negra i la fantasia. Així cobrim gèneres diferents.

Els darrers anys la literatura romàntica-eròtica ha tingut un gran actiu de vendes gràcies a Cinquanta ombres d’en Grey, mentre que al seu moment la literatura policíaca es va tornar a posar de moda gràcies a Stieg Larsson. Quina opinió us mereixen els anomenats “fenòmens literaris”? ¿Creieu que és una manera de captar nous lectors o només serveix per a vendre puntualment un tipus de llibres concrets?

No, els fenòmens literaris serveixen per a captar lectors. La novel·la eròtica, de la qual Cinquanta ombres d’en Grey va ser el detonant, ha servit perquè molta gent llegeixi. Aquest llibre l’ha llegit gent que no llegia i que quan ha acabat els tres volums et pregunta què més hi ha i descobreixen altres autors i a potser tens sort i un tant per cent d’aquests lectors els desvies cap a una altra banda i descobreixen altres coses. Aquesta és la part bona. Apart, com a venedora vull que hi hagin fenòmens literaris ja sigui que me’l crea l’editor, els mitjans de comunicació, o el que sigui… perquè ho necessito, perquè m’agrada recomanar llibres però també m’agrada vendre’ls.

Veiem que teniu uns llibres destacats en relació a la resta. ¿Com decidiu a quin llibre doneu més visibilitat? ¿És una aposta personal vostra o ve marcada per altres factors externs?

El 90% de les vegades és una aposta nostra perquè ens ha agradat un llibre o perquè és un fenomen literari. Les Ombres de Grey van anar a l’aparador, m’entens… Però normalment és una aposta nostra. S’han de trobar els dos elements, l’oportunitat i el desig de tenir-ho. Bé, arribarà Sant Jordi, i es clar, a l’aparador hi haurà només novetats. A nosaltres ens agrada Sant Jordi, el Nadal i tot el que sigui vendre. Però també ens agrada els períodes de entremig, perquè llavors és quan posem un llibre de fa un any a l’aparador perquè ha passat desapercebut i a mi m’han agradat i mira, li puc dedicar a aquest llibre un espai que en altres moments no puc.

Ja fa uns anys que el llibre en format paper ha de competir amb el llibre digital i les noves tecnologies. ¿Com és la vostra relació amb el llibre electrònic? Creieu que el llibre en paper està en perill?

Jo crec que els dos formats podran conviure perfectament. Nosaltres vendrem llibre electrònic malgrat que la demanda és molt petita, la majoria de la gent utilitza la tablet per mirar les notícies destacades, els titulars, però pocs lectors em comenten que hi llegeixen un llibre. A més, segons les dades que he pogut consultar, el consum de llibre electrònic és un percentatge molt baix, així que anirem convivint i nosaltres estarem expectants, però estic segura que el llibre en paper no desapareixerà. O potser sigui una qüestió generacional, i els que han nascut en l’era digital s’acostumaran a llegir en aquest format més fàcilment, però serà una evolució lenta ja que llegir requereix un esforç, i és el mateix esforç mirant una pantalla que fent-ho en paper.

Etcètera aposta per les noves tecnologies? ¿Les utilitzeu en el vostre model de vendes?

Sí, sí, molt. Encara no venem llibres a través del nostre web, però estem estudiant vendre el llibre en paper a la plataforma en què ja venem llibres digitals. I si no ens hi hem posat abans és perquè requereix un gran esforç, i nosaltres només som tres, no donem a l’abast i no ens atrevim a fer-ho. D’altra banda, preferim els avantatges del comerç de proximitat, que vinguin els clients a demanar-nos llibres que en altres llibreries els han dit que trigaran una o dues setmanes, i nosaltres els entreguem en quaranta-vuit hores.

A més de vendre llibres, oferiu als vostres clients diferents activitats culturals. De quin tipus? Com decidiu què programeu en cada moment? Quines activitats teniu previstes per a les properes setmanes?

Improvisem molt, la veritat. Vam començar organitzant durant un parell d’anys i amb força èxit els “Sopars d’autor”: convidàvem un escriptor a un restaurant del barri, i durant el sopar els lectors podien preguntar tot el que volguessin. Però ens vam cansar perquè se’ns allargava massa la jornada, i nosaltres fem les coses només per motivació. A més, no ens agradava que vingués gent sense haver-se llegit el llibre. Ara fem presentacions d’autors o llibres sobre el barri, i ho fem a la Biblioteca, a l’Arxiu Històric o al Centre Moral. També som una mica mercenaris: si una editorial ens proposa anar a vendre uns llibres a algun lloc concret, doncs allà hi anem. El proper dia 3 de març presentarem El tant per cent, de Rafael Vallbona, novel·la negra ambientada al barri –i ens cita a nosaltres a la pàgina 161–; el 10 de març estarem a la presentació de l’Autobiografia de Barcelona, escrita per un autor del barri, Daniel Venteo; el 21 de març presentarem el llibre dels Encants. I també col·laborarem en una conferència de Jordi Pujol al Centre Moral.

Etcetera_02Al web veiem que oferiu viatges literaris.

Més aviat nosaltres col·laborem amb Global Book, una empresa que treballa tot el sector del llibre per aconseguir dades, fer estadístiques, ajudar amb informacions a les llibreries i els editors, etc., i han creat aquest projecte: oferir un viatge literari al lector, i la nostra funció és fer d’intermediari perquè qui vulgui fer un viatge d’aquest tipus el pugui fer; per exemple, si vols anar a Anglaterra i vols fer la ruta Jane Austen, realitzen un itinerari per la zona on va néixer, els llocs on va ambientar les seves novel·les,… També tenim clients que ho fan pel seu compte, hi ha qui admira a Henning Mankell i se’n va a Suècia perquè s’ha creat la ruta Mankell. A la nostra ciutat existeix la ruta Carlos Ruiz Zafón, i segurament també la del Manolo Vázquez Montalbán.

Recomana’ns algun llibre que hagis llegit darrerament i t’hagi interessat especialment.

Xon: ara he descobert Jo Nesbø, vaig llegir la preedició d’El ninot de neu i em va agradar tant que vaig devorar la resta de les seves novel·les. També tinc predilecció per la literatura anglesa i la novel·la victoriana, em va agradar molt que es reedités l’obra de G. K. Chesterton, i ara estic llegint un llibre d’aire victorià però d’època actual: El libro de la señorita Buncle, de D.E. Stevenson, la història d’un poblet anglès que m’està agradant molt. Ah, i vull destacar La lladre de llibres, que és un llibre genial i gràcies a la pel·lícula ara se’n torna a parlar.

Àlex: La rubia de ojos negros, de Benjamin Black, que es publicarà el 26 de febrer. Black (alter ego de John Banville) pren Philip Marlowe, el personatge de Raymond Chandler que protagonitzà Adiós, muñeca i El llarg adéu, juga amb el personatge i li fa viure una nova història, a més de recrear encertadament l’estil i la forma de les novel·les dels anys 40 i 50. Val molt la pena, de veritat.

Pedro: m’agrada molt la fantasia, i he descobert Patrick Rothfuss, un autor nord-americà que sembla que hagi agafat el relleu a George R. R. Martin. Els lectors de Rothfuss ja estan impacients perquè surti el tercer volum que tancarà la trilogia, però abans publicarà un nou llibre al marge de la sèrie. A més, el vam conèixer en l’acte de presentació de la novel·la a Random House Mondadori (l’editorial que el publica aquí), i va demostrar ser súperdivertit tot i estar tres hores signant llibres, va estar molt proper amb els seus lectors, més que no pas altres autors ja consagrats; va signar fins que no va quedar ningú a qui signar. D’altra banda, com autor de novel·la policíaca m’agrada Petros Márkaris, un autor grec que mostra la Grècia del moment a les seves novel·les, i ara està fent una trilogia sobre la crisi en què descriu les penúries que està passant la població del seu país.

Xon: nosaltres som molt seguidors de la novel·la negra i creiem que es pot aprendre molt llegint aquest gènere, pots apreciar la realitat grega o, pel que fa als autors nòrdics com Mankell, podem desmitificar la societat nòrdica, que no és tan idíl·lica com ens imaginàvem.

Una darrera curiositat: veig que teniu un munt de fotografies d’autors signades, hi ha alguna que us hagi fet especial il·lusió?

Xon: n’estem orgullosos de totes. Tot va començar quan vam veure l’aparador d’una joieria a Suïssa en què hi havia tot un seguit de fotografies de gent famosa (Sofia Loren, Paul Newman…) que hi havia anat a comprar, i vam pensar que nosaltres teníem molt accés als escriptors i podíem apropar l’autor al lector penjant aquestes fotografies. Per a mi una de les més entranyables és la del Miquel Martí i Pol, a qui li va costar molt fer la signartura.

Àlex: el problema és que se’ns han esborrat alguns autògrafs, com ara el d’Eduardo Mendicutti, o el de Roberto Saviano, que va signar el llibre amb bolígraf vermell i se’ns ha esborrat. Aquestes que hem perdut ens dolen moltíssim.

Xon: i encara tenim fotografies per emmarcar, en total en tenim més de 70. En línies generals estem contents de totes les signatures, potser triaria la de Josep Maria Huertas per la proximitat. Però aquells que s’hi esforcen més ens fan molta il·lusió, com Jesús Montcada, un autor entranyable mort el 2005 i que ens va dedicar uns dibuixets. També la de Paul Auster, que ens la va aconseguir un amic que se’l va trobar per la Rambla. D’altra banda, ens va saber greu no aconseguir la signatura de José Saramago perquè la editorial no el va deixar signar, o la d’Andrea Camilleri, per evitar-li esforços per l’edat.

Llibreria etcetera_5

Llibreria Etcètera
C/LLull, número 203 08005 Barcelona
Horari: 10:00–14:00, 17:00–20:00
Telèfon: 933 09 34 36