Crítica literaria: El anillo de Polidoro, Andrea Maggi, Duomo Ediciones

el-anillo-de-polidoroSiempre es de agradecer la lectura de novelas históricas que escapan de lo habitual, esto es, de los personajes, escenarios y periodos trillados en el género, para mostrarnos realidades históricas no tan familiares para el lector, alejadas de la Roma imperial, la Atenas de Pericles, o la España del siglo de Oro.

Duomo ediciones apuesta otra vez por estos extraños parajes con la publicación de El anillo de Polidoro, de Andrea Maggi, un thriller histórico ambientado en la Esparta del siglo IV a.C. La novela en cuestión, la segunda entrega de la serie iniciada con Muerte en la Acrópolis, nos permite reencontrarnos con Apolófanes y Filoxena, que tras las aventura acaecidas durante la primera novela se dirigen a Esparta, llamados por Tisámeno el hermano de ella, un perieco de origen ateniense instalado allí. La polis lacedemonia está viviendo una situación política difícil debido a la mengua de ciudadanos espartiatas y a la lucha de periecos e ilotas por mejorar su situación socio-económica. Todo se complica cuando Dercilidas, uno de los espartanos más distinguidos y éforo de la ciudad, es asesinado, hecho este que puede provocar la guerra civil en Esparta.

Maggi, profesor de literatura y apasionado de la historia, construye una trama de intriga histórica en un periodo de la historia de Esparta poco conocido y alejado del apogeo de la ciudad, aquel que vivió en los siglos V y principios del IV a.C., y nos presenta una polis superada por los avances de las conquistas macedonias y dividida interiormente. Es en este contexto donde Apolófanes y Filoxena tendrán que esforzarse por descubrir quién está detrás de las intrigas y de las muertes que se están produciendo en la ciudad.

Por esta razón, la trama se ubica mejor en el ámbito de la intriga histórica que en el de la novela histórica. Si bien el contexto histórico está muy presente, ya que todo lo que acontece en el libro se insiere en un momento de crisis de Esparta hábilmente ambientado por el autor.

Asimismo, la intriga investigada por Apolófanes es independiente respecto a la primera novela. Lo único que enlaza ambos argumentos son los personajes principales, y algunos secundarios, y la relación que mantienen entre ellos.

Lo que le interesa a Maggi es, sin embargo, la trama detectivesca, que es la que de verdad hará avanzar la historia. Una investigación que se complicará no tan solo debido a las peculiaridades políticas y sociales de la Esparta de la época, sino porqué será llevada a cabo por un ateniense, un extranjero, que al recibir el anillo de Polidoro obtendrá la autoridad para investigar los oscuros acontecimientos que están golpeado a Esparta en un momento tan difícil.

El desarrollo del argumento es el habitual en una novela de este tipo, con toda una serie de sospechosos que pueden estar detrás de los acontecimientos luctuosos que afectan a la ciudad. No puede faltar, tampoco, la historia de amor, en este caso la relación sentimental entre Apolófanes y Filoxena, de la que el lector será testigo de su avance, algo esto que salpimienta la trama de la novela.

Maggi tiene la capacidad de urdir una trama que aunque sencilla afecta no tan solo a la vida de los personajes sino también a la propia existencia de la ciudad de Esparta, ya que las pesquisas llevadas a cabo por Apolófanes serán la clave para evitar el enfrentamiento entre espartiatas, periecos e ilotas.

Es posiblemente este hecho, la crisis social espartana, la que más intensidad adquiere en la novela, y la que permitirá al lector conocer a la Esparta después de Esparta y evitar, como decía antes, los escenarios típicos y tópicos de la novela histórica.

El anillo de Polidoro es una correcta novela de intriga histórica ambientada en una época poco habitual, narrada de una forma amena y fácilmente entendible y que nos permite profundizar en el conocimiento de unos personajes, que, seguro, nos depararán más aventuras en el futuro.

Título: El anillo de Polidoro
Autor: Andrea Maggi
Editorial: Duomo ediciones
Colección: Los imperdibles
Encuadernación: Tapa dura
Formato: 15,5 x 24 cm
Páginas: 320
Precio: 18.50 €

NOTA CULTURALIA: 7
——

Jorge Pisa

Sorteo: 3 entradas dobles para el estreno de ‘Con un canto en los dientes’ en el Teatro Bellas Artes

Culturalia en colaboración con entradasymás te ofrece 3 entradas dobles para asistir al estreno de Con un canto en los dientes en el Teatro Bellas Artes de Madrid.

Te invitamos el próximo jueves 14 de junio a la representación de Con un canto en los dientes en el Teatro Bellas Artes de Madrid a las 20:30 horas.

“Una nueva aventura musical del grupo referencia de la música a cappella en España: b vocal
El nuevo espectáculo del quinteto aúna toda la esencia de su arte y la ofrece en un carrusel de sensaciones en las que las voces adquieren todo el protagonismo y el humor sutil las acompaña como perfecto complemento.
Nuevos temas que llegan al corazón y a la sonrisa del espectador, sketches musicales que desgranan de forma divertida y magistral lo cotidiano, escenas con una visión hilarante, optimista e irónica de la realidad, sonidos increíbles que surgen de la voz humana; números musicales que aúnan el ritmo, la armonía, la sensibilidad y el humor; cantos que salen de la boca… ¡cantos en los dientes!
Con este divertido juego de palabras el quinteto anuncia que están en plena forma, y que sus 21 años sobre los escenarios les han colocado en el top artístico a nivel nacional e internacional.
Por eso, en este nuevo show, b vocal se da “Con un canto en los dientes”, ofreciendo su música a cappella ante la continua sonrisa del espectador.

Para participar en el sorteo debes:

•    Hacer un “Me gusta” en la página de Facebook de Culturalia o seguirnos en Twitter.
•    Enviar un mail a concurso_culturalia@hotmail.es antes del lunes 12 de junio a las 20:00 horas. En el asunto del mensaje has de indicar Concurso “Con un canto en los dientes” y en el correo has de indicarnos tu nombre completo y tu número de móvil.

De esta forma podrás participar en el sorteo de 3 entradas dobles para asistir al estreno de Con un canto en los dientes en el Teatro Bellas Artes el próximo miércoles 14 de junio a las 20:30 horas.

“El nombre del ganador aparecerá publicado en nuestro blog”

Novetat editorial: Els encantats, de David Plana

De la mà de l’Institut del Teatre i l’editorial Comanegra arriba a les llibreries Els encantats, una peça teatral escrita per David Plana (Manlleu, 1969) que explica les conseqüències del trencament d’una família. I per a fer un tast d’aquesta nova publicació, l’editorial ha organitzat un vermut teatral amb el mateix autor el proper dissabte 10 de juny a les 12.30 h al pati de la fàbrica Lehmann, amb els actors Estel Solé, Edu Buch i Lluís Soler, que faran una lectura dramatitzada de fragments de l’obra i, a continuació, el poeta Jordi Julià conversarà amb Plana sobre el seu text.

L’Arnau i la Bruna decideixen organitzar una escapada familiar amb el pare a Aigüestortes, l’últim lloc on van ser feliços durant un estiu llunyà, quan eren adolescents. Però aquest no només serà un viatge físic, també serà un viatge simbòlic a un temps passat marcat pel record i la felicitat perduda. Durant el sopar apareixeran els traumes, les culpabilitats i els retrets que els tres han callat durant tant temps i que, ara, esdevindran el cop definitiu per a la família.

L’escriptor David Plana, en una imatge promocional

Malgrat la seva extensa experiència com a guionista televisiu, Plana ha trobat el reconeixement en el teatre, en la seva faceta d’autor i director, amb diversos textos premiats que evidencien que és en aquest àmbit on es troba més còmode; a més, les seves obres han estat programades en els teatres de més renom de Barcelona (com el Teatre Lliure, el TNC i la Sala Beckett). Amb Els encantats (Premi Frederic Roda l’any 2015) reflexiona sobre la complexitat de les relacions entre pares i fills, una constant en les seves obres, i es desenvolupa en set escenes centrades en tres moments: l’abans, el durant i el després de l’escapada que fan els tres personatges protagonistes.

Els encantats és el darrer títol que s’afegeix a les peces publicades per Dramaticles, la col·lecció que Comanegra edita conjuntament amb l’Institut del Teatre i on conviuen clàssics –Luigi Pirandello, Harold Pinter o Jean Anouilh– amb autors contemporanis –Llàtzer Garcia, Estel Solé, Lluïsa Cunillé o Josep Maria Miró–, un catàleg que properament s’ampliarà amb Infàmia, de Pere Riera, i un volum de dramatúrgia francesa contemporània.

 

Títol: Els encantats
Autor: David Plana
Editorial: Comanegra
Col·lecció: Dramaticles
Data de publicació: Abril 2017
Pàgines: 100 pàgines
Preu: 12,50 €

Entrevista: Kristina Sandberg, escriptora que publica ‘La vida a qualsevol preu’.

L’any 2010 Kristina Sandberg (Sundsvall, 1971) debutava en el panorama literari suec amb el primer volum de la trilogia protagonitzada per la Maj, una mestressa de casa de mitjans dels anys 30, que va ser celebrat tant per lectors com per la crítica; dos anys més tard va arribar el segon títol, i amb el tercer (La vida a qualsevol preu, que ara publica l’editorial Les Hores) va ser premiada amb el prestigiós August Prize. Entre les tres novel·les han venut més de 400.000 exemplars, però quin és el secret del seu rotund èxit? Culturalia ha conversat amb Sandberg per a descobrir-lo, conèixer aquesta escriptora convertida en la nova sensació de les lletres del seu país i, de pas, saber més coses de la Maj, un personatge que, d’una manera o una altra, a tots ens serà familiar.

La vida a qualsevol preu és la teva primera novel·la traduïda al català. Què vas pensar quan t’ho van proposar? ¿Coneixies Catalunya?

Vaig estar molt contenta de que una editorial catalana volgués traduir la meva novel·la. La veritat és que no sabia gaire de Catalunya, però em va semblar molt interessant que una editorial nova es fixés en la meva obra, per això em va agradar molt la proposta. I ara sóc aquí, feliç!

Aquesta és la tercera part de la trilogia protagonitzada per la Maj. Parla’ns d’ella, qui és?

Quan coneixem la Maj és una dona jove als anys 30, de classe obrera i nascuda al nord de Suècia. Es trasllada a una altra ciutat i allà coneix en Tomas, un home més gran, ja divorciat i de qui es queda embarassada. La primera part està dedicada a aquest embaràs accidental, ella es sent avergonyida, no és fàcil ser mare en aquestes circumstàncies durant aquella època, i l’única sortida que els queda és casar-se. Així, la Maj viu un ascens social a classe petit burgesa, passa a ser mestressa de casa i es veu obligada a adaptar-se ràpidament a aquest nou ambient mentre tracta de ser acceptada per la seva nova família. D’aquesta manera, a través de la Maj el lector podrà comprovar com va ser el desenvolupament de la societat.

Tinc entès que per a crear la Maj t’has basat lliurement en la vida de la teva àvia materna. És així? ¿Quin és l’origen d’aquesta història?

Sí, em vaig inspirar en la meva àvia, però vaig crear una àvia fictícia perquè aquesta no és exactament la seva història. Quan em vaig quedar embarassada vaig preguntar a la meva àvia si ella ja estava casada amb l’avi quan va saber que esperava la meva mare, i en el seu rostre vaig veure que aquest fet encara l’avergonyia. Vaig reflexionar sobre la seva situació, vaig investigar una mica més sobre aquells temps i em vaig dedicar a escriure sobre això. També em va sobtar que fos en aquella època quan s’introduís la idea de Louis Pasteur de que la casa havia d’estar sempre neta per combatre les bactèries, això em va permetre entendre com pensava la meva àvia. El cert, però, és que no només m’he inspirat en la meva àvia, també en altres dones de la història, testimonis que he conegut durant la meva recerca per a la novel·la.

¿Creus que el lector del segle XXI es pot identificar amb una mestressa de casa de mitjans segle XX?

Sí, sé que és possible perquè així m’ho han transmès els lectors suecs. Molts reconeixen les seves àvies en la Maj, els més joves estan enfadats amb la protagonista perquè és una mestressa de casa feliç, que era el que es suposava que una dona havia de ser en aquell temps, i creuen que ella podia haver escollit una altra vida. Però és una època molt diferent a l’actual, no existia el divorci ni hi havia possibilitat d’avortar, i per això la Maj fa el que s’espera d’ella. Sigui com sigui, tots els lectors es poden identificar amb la història, i els qui estiguin interessats en aquest període podran aprendre que les circumstàncies eren molt diferents a les dels nostres dies.

Hi ha escriptors que afirmen que cada personatge té aspectes d’ells mateixos. Hi ha alguna cosa teva en la Maj?

Sí, totalment, hi ha una part meva que s’identifica amb la Maj, però no és un retrat meu en cap cas. Em desagraden aquells escriptors que afirmen que no hi ha res seu en els seus personatges. Hi ha coses que no compartim, com que la Maj està obsessionada amb la neteja i jo no, però sí és veritat que tots tenim aquest flux de pensaments dolents quan feinegem a casa que no ens agrada tenir. També compartim la passió per cuinar, m’encanta fer pastissos, galetes, com la Maj, i en el fons el meu ofici d’escriptora té a veure amb cuinar, només que en el meu cas ho faig amb l’idioma.

A Suècia la trilogia ha venut més de 400.000 còpies. ¿Quin creus que és el secret de l’èxit? Com l’explicaries?

Penso que l’èxit té a veure amb el fet que és una història bastant comú i que encara no havia estat escrita; en certa manera tots els lectors s’hi poden reconèixer, tothom té una àvia, una mare, una tia, que podria ser la Maj, i per això senten aquesta història com un relat proper. A més, a mi m’agradaria creure que també és per la qualitat del llenguatge, molts lectors han confessat que sembla que només s’hi parli de cuina i neteja però, sense saber per què, estan tan enganxats a la història com si es tractés d’un thriller.

Els crítics t’han comparat amb Virginia Woolf, que no està gens malament. És una de les escriptores que t’han influït?

Absolutament, m’agrada pensar que tinc un estil semblant amb el de Virginia Woolf: el seu flux de pensament, la seva forma d’escriure, ella també escrivia sobre fets íntims, comuns, domèstics, i això m’atrau molt. També m’agrada la relació de Woolf amb els seus lectors, a vegades fins i tot una mica distant, i sovint també em passa a mi amb els meus lectors. Però no ha estat l’única escriptora que m’ha influït, tinc altres autores de referència, com la caribenya Jamaica Kincaid o la francesa Nina Bouraoui, que també escriuen sobre la part més íntima de l’individu.

Amb aquest llibre poses fi a la trilogia, ¿tens pensat quin serà el teu proper llibre? El llegirem en català?

Espero que sí! Ara mateix no estic en el procés de creació de cap novel·la, però ja toca tornar a escriure. Després d’aquest últim llibre he estat voltant molt per Suècia, he parlat amb editors, llibreters, i actualment sóc conscient que m’he de posar a escriure aviat. I si La vida a qualsevol preu és un èxit per a l’editorial, desitjo que puguem publicar les dues primeres parts de la trilogia en català.

 

Títol: La vida a qualsevol preu
Autora: Kristina Sandberg
Editorial: Les Hores
Data de publicació: Maig 2017
ISBN: 9788494677519
Pàgines: 590 pàgines
Preu: 21,90 €

 

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Publicación: Imperios de las arenas, Javier Sánchez Gracia y Arturo Sánchez Sanz, HRM Ediciones

Imperios de las arenasDe nuevo os informamos en Culturalia de una novedad relacionada con la Historia Antigua: Imperios de las arenas, de Javier Sánchez Gracia y Arturo Sánchez Sanz, publicado por HRM Ediciones, y que analiza la relación de algunos de los grandes imperios del Oriente Próximo antiguo, esto es, Macedonia, Roma, Bizancio y Persia.

El conflicto entre Occidente y Oriente no es nuevo, sino que hunde sus raíces en la Antigüedad. A la muerte de Alejandro Magno (323 a.C) el enfrentamiento se enquistó entre sus herederos, los seléucidas, y los partos, que libraron cruentas luchas. La llegada de Roma a Oriente aumentó dicha rivalidad, estallando un conflicto militar entre partos y romanos casi perpetuo, que conllevó grandes triunfos para Roma, pero también desastres de consideración. Mientras que Roma, en su guerra contra los partos, perdió en combate a un triunviro y a dos emperadores, ningún rey persa murió ni fue capturado en batalla. Poco a poco la hegemonía occidental sufrió un declive y los partos terminaron por volver a adueñarse de Oriente.

La monarquía sasánida construyó un imperio burocratizado y con un ejército profesional, por lo que Roma se enfrentó en Oriente con un enemigo mucho más parecido a sí misma y con unas particularidades que lo diferenciaban, con mucho, de los “bárbaros” del Rin o del Danubio.

Los persas no sólo libraban guerras contra seléucidas y romanos: hicieron frente a invasiones de tribus esteparias por el norte y de diversos pueblos árabes por el sur, mientras libraban un sinnúmero de guerras civiles. Por su parte, los romanos no sólo tuvieron que enviar sus águilas para controlar tan preciado territorio frente a seléucidas, partos y sasánidas, sino también para intentar frenar al que se convertiría en uno de sus enemigos más acérrimos y famosos, el poderoso Mitrídates, rey del Ponto.

El presente libro narra la historia de estos acontecimientos, en un enclave donde intrigas política, potencia militar, rivalidad, poder y ambición se convirtieron en los protagonistas perpetuos de un territorio, el Oriente Próximo antiguo, de contacto permanente entre civilizaciones.

Título: Imperios de las arenas: Persia y Roma frente a frente
Autor: Javier Sánchez Gracia y Arturo Sánchez Sanz
Editorial: HRM ediciones
Género: Historia militar
Fecha publicación: 3 de abril de 2017
Tema: Historia Antigua
Páginas: 384
Formato: 21,5×14 cm, tapa blanda con solapas; incluye cuadernillo 8 páginas a color
ISBN: 978-84-946070-5-9
Precio: 24,95€

Entrevista: Maria Sempere, editora al capdavant de Les Hores.

La passió és una font inesgotable de creativitat que, si ens deixem guiar per ella, ens impulsa a aparcar pors absurdes i afrontar nous reptes. Per a Maria Sempere, la passió que des de sempre sentia pels llibres finalment l’ha portat a donar un cop de timó a la seva vida professional (és llicenciada en Polítiques i Sociologia i va treballar a Accenture i Vueling) i llançar-se a l’aventura incerta que és crear una nova editorial, Les Hores, un projecte que neix aquests dies amb la publicació dels seus dos primers títols. Culturalia ha parlat amb Sempere sobre aquesta nova etapa que tant la il·lusiona, i hem descobert una dona que transmet felicitat per la decisió presa, al mateix temps que es mostra prudent i amb moltes ganes d’aprendre per mantenir-se en un àmbit, el de les lletres, que fins fa poc veia des de la distància.

El teu perfil professional no té res a veure amb el món de les lletres. Com arribes a muntar una editorial?

Fa un any i mig vaig pensar que havia acabat un cicle i volia fer alguna cosa relacionada amb allò que m’agradava de debò. Crear una editorial sempre havia estat la meva il·lusió, així que vaig analitzar la viabilitat del projecte, vaig parlar amb editors, escriptors, traductors, distribuïdors, etc. per esbrinar si hi havia espai per a una editorial catalana com la que jo volia muntar, centrada en les grans reflexions quotidianes, el pas del temps, la vida, les relacions… Jo volia fer el que realment m’apassionés, era un repte difícil però m’he envoltat de bons professionals perquè vull presentar un llibre de qualitat, el que es mereixen els nostres lectors. A Les Hores hem estat molt curosos i som molt perfeccionistes per intentar tenir bons llibres, som conscients que hem d’aprendre molt i segur que ens equivocarem, però tenim la voluntat de treballar molt professionalment i amb tot l’entusiasme que requereix embrancar-te en un projecte així.

¿Creus que aquest és un bon moment per endegar una nova editorial?

Sí perquè en els darrers tres anys sembla que el sector està superant la crisi econòmica de l’any 2008, hi ha una lleugera recuperació del voltant del 2-3 % cada any. A més, petites editorials (com Raig Verd, Periscopi o Les Males Herbes) han trobat el seu espai amb propostes originals i arriscades precisament en aquests anys més difícils; això ens dóna ànims, és encoratjador que se n’hagin sortit amb estructures molt petites i sent molt professionals, són exemples a seguir perquè han demostrat que hi ha lectors que esperaven aquest tipus de literatura en llengua catalana. Per això penso que, amb molta feina i molt esforç, nosaltres també trobarem el nostre lloc.

En aquest sentit, ¿què us diferencia d’aquestes petites editorials que han sorgit en els darrers anys?

El que seria més propi de Les Hores són les nostres temàtiques: volem parlar de la vida, les relacions, el pas del temps, volem fer reflexionar el nostre lector perquè creiem en la literatura que et fa pensar, descobrir, replantejar-te coses… Segurament no tenim grans solucions sobre la realitat que ens envolta, però aquests són els temes a tractar, com el cas de la Maj (la protagonista de La vida a qualsevol preu), un tipus de dona que no era visible a la societat i aquesta és una manera de parlar-ne; l’altre títol que publiquem (Història d’un matrimoni) és totalment actual, parla d’una parella amb una relació oberta, i es centra en l’amor, la dependència, la llibertat… Tractem aquestes temàtiques amb una visió actual, volem aportar reflexió i debat a assumptes quotidians, però d’una forma més personal i íntima.

Per què vas escollir Les Hores per batejar el teu projecte?

Les hores és el llibre de l’escriptor Michael Cunningham que va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1999, basat en la vida de Virginia Woolf i la novel·la La Senyora Dalloway. Aquestes dones es plantegen què fan al món, quin és el sentit de la vida, i evoca fàcilment el tipus de literatura que volem publicar. També coincideix amb l’obra de Josep Pla Les hores, que mostra fets quotidians en diferents dates del calendari. Al final volem que ens associïn a aquestes temàtiques, ens agrada preguntar-nos: “I tu, de què omples les hores?”. Doncs pensem que de petites coses quotidianes, de relacions, d’amor, d’amistats…, per això el nom transmet molt bé aquesta voluntat nostra de publicar un tipus precís de literatura.

A quin públic potencial us dirigiu?

A lectors que els agradi aquest tipus de literatura, que es vulguin sorprendre amb noves històries, nous punts de vista sobre la nostra realitat més propera i sobre les grans preguntes. Volem lectors a qui els agradi la literatura de qualitat i vulguin endinsar-se amb nosaltres en aquests nous punts de vista, noves perspectives que poden enriquir el debat sobre què estem fent aquí i què dóna sentit al pas de les hores.

Els dos primers títols que publiques estan escrits per dos autors nòrdics. Què et va seduir d’aquests llibres?

De La vida a qualsevol preu em va seduir que donés visibilitat a les mestresses de casa, tots hi identifiquem a les nostres àvies, fins i tot algunes mares que han tingut aquest rol. És important veure com vivien aquestes dones i donar valor a una vida que es considerava menor, però que elles així ho van viure i són les que ens han precedit i portat fins als nostres dies. Sóc feminista i estic a favor de l’alliberació de la dona, però no hem de menystenir a aquelles dones que van permetre el desenvolupament de l’estat del benestar. La protagonista és filla del seu temps i nosaltres volem fer-li justícia, fer-la visible perquè no ha tingut mai veu, mostrar quina era la seva vida per a saber d’on venim i comprendre millor la nostra realitat.

I de la novel·la de Geir Gulliksen?

És un autor noruec que a Història d’un matrimoni ens mostra una parella moderna amb els rols intercanviats i que no vol ser convencional, amb dos fills preadolescents, ell és freelance, treballa a casa i s’ocupa de la bugada, dels nens, etc., mentre que ella treballa en l’administració pública. Són una parella oberta, creuen que el seu amor perdurarà per sempre i es donen plena llibertat, però quan entra una tercera persona a la parella –això se sap a la primera pàgina– s’acaba el matrimoni, i el llibre reflexiona, des del punt de vista del marit, sobre què els ha passat, sobre l’amor, la llibertat, la dependència, la gelosia… Els crítics lloen Gulliksen per mostrar explícitament la intimitat de la parella i, així, compartir amb el lector la seva evolució. A mi em va seduir aquest punt de vista diferent, i també que fos una novel·la que et remou, s’atreveix a qüestionar la nostra realitat i dóna molt joc per al debat.

¿Publicareu només traduccions o a Les Hores també hi haurà lloc per a autors catalans? ¿Has pensat en algun nom que et faci especial il·lusió?

Nosaltres volem publicar traduccions d’autors contemporanis i del segle XX que no hagin estat mai traduïts al català. I sí, i tant!, voldríem publicar aquells escriptors catalans que estiguin en sintonia amb la línia argumental que volem publicar. Noms? Uf, molts, però pertanyen a altres editorials, i per això ho tenim una mica complicat.

Què en penses del format digital? ¿Tens previst utilitzar aquest suport en el futur?

A mig termini sí, però ara mateix tinc molts fronts oberts i volem anar a poc a poc i amb prudència. El món digital és una realitat, no el podem obviar, però en el sector del llibre no arriba a un 5 % de la facturació. Progressivament aquest percentatge de lectors s’anirà incrementant, no volem anar a contracorrent i per això hi serem en el futur. Sigui com sigui, a molts ens agrada llegir en format paper, així que no crec que el llibre com a tal corri perill.

Quin és el vostre pla editorial? ¿Quants llibres teniu previst publicar anualment? Ens pots avançar algun títol?

La nostra idea és publicar sis llibres l’any; aquest mes tindrem aquestes dues novel·les, i al setembre podreu trobar Les tristes recances, de la canadenca Miriam Toews, amb dues germanes com a protagonistes: una és una pianista d’èxit casada amb un home fantàstic, però sense ànims per viure; l’altra és una noia separada i amb una vida normaleta, però desitja viure i no vol que la seva germana mori. Toews relata les seves vides durant uns anys, però arriba el moment en què la primera demana a l’altra que l’acompanyi a morir a una clínica de Suïssa, i així reflexiona amb sensibilitat sobre la mort, sempre amb el to necessari perquè malgrat tot puguem somriure.

 

____________________
Escrit per: Robert Martínez