El darrer Sant Jordi un llibre sobre òpera i música clàssica donava la sorpresa i es feia un forat entre volums signats per cuiners de renom i relats protagonitzats per esportistes d’elit: Si Beethoven pogués escoltar-me (Ara Llibres) es va posicionar com un dels regals preferits pels catalans en aquella jornada, i només uns dies més tard s’enfilava fins al número 1 dels títols més venuts en la categoria de no ficció, una posició que, a dia d’avui i per mèrits propis, encara no ha abandonat. I quin és el seu secret? Sens dubte la sinceritat amb què el seu autor, Ramon Gener, el carismàtic presentador d’Òpera en texans, evoca els seus inicis en el món de l’òpera, un recorregut vital que l’ha consagrat com un excel·lent divulgador d’allò que més l’apassiona: la música.

El camí fins a convertir-se en un personatge popular, però, no ha estat gens fàcil, assegura Gener: de ben petit va deixar el conservatori en un acte de rebel·lió, i va seguir una carrera de cantant errant fins que es va topar amb Victoria de los Ángeles; la generositat i la paciència d’aquesta gran veu catalana amb aquell simpàtic jove va ser clau per al seu futur, el va ajudar a créixer com a músic i com a persona, redreçant la seva carrera professional i descobrint-li una disciplina que, encara ara, el fascina amb la mateixa intensitat que el primers dies de classe amb ella.

Si Beethoven pogués escoltar-me bascula entre el recull de memòries i el relat iniciàtic a la història de la música, dos mons que l’autor relaciona amb habilitat gràcies a un discurs sòlid basat en la passió, en l’emoció que el mou en cada moment: la seva voluntat és compartir les seves sensacions en cadascuna de les seves vivències, i ho aconsegueix amb un estil fresc i optimista foguejat en les xerrades prèvies al seu debut televisiu. En aquelles intervencions, a més, Ramon Gener va comprovar que el seu públic seguia les seves explicacions amb més interès si, a les experiències personals i la informació històrica objectiva, hi afegia referents actuals que tothom conegués, un truc fantàstic que en aquesta ocasió també utilitza; d’aquesta manera, no és estrany que a Giacomo Puccini, Ludwig van Beethoven i Frédéric Chopin els acompanyin els protagonistes de la pel·lícula Rain Man, Bruce Springsteen o Sancho Panza.

I així, entre dades autobiogràfiques –“Tot plegat em va resultar pesat i avorrit”, d’aquesta manera descriu la primera vegada que va trepitjar el Liceu– i anècdotes dels músics més destacats de la història –“el gran Johann Sebastian Bach (…) ja tocava al carrer a principis del segle XVIII per distreure els clients d’una cafeteria”–, amb sentències pròpies de l’autoajuda –“(…) per recordar-nos que, a la vida, la millor opció sempre és escoltar els desitjos del nostre cor amb valentia”– i paral·lelismes difícils amb l’esport rei –“Quan t’adones que l’òpera i el futbol es poden viure més o menys de la mateixa manera, ja res no és mai més igual que era abans”–, el lector es converteix en alumne i còmplice, en espectador i confident, fent de Si Beethoven pogués escoltar-me l’obra que li obrirà les portes a un món nou que l’acompanyarà per sempre més.

Títol: Si Beethoven pogués escoltar-me
Autor: Ramon Gener
Editorial: Ara Llibres
Pàgines: 229 pàgines
Data de publicació: Abril 2014
ISBN: 9788415642756
Preu: 18,90 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez