Darrerament els responsables de les sales barcelonines s’han proposat recuperar alguns símbols de l’escena catalana de dècades anteriors, ja sigui tornant a programar aquelles obres que van esdevenir grans èxits de públic en el passat (sense anar més lluny, fins fa uns dies podíem veure Violines y Trompetas) com copiant aquelles figures emblemàtiques que ja han desaparegut (el cas més significatiu és el de Reugenio, un clon de l’humorista d’ulleres fosques i eterna barba espessa). El Teatre Condal s’apunta a aquesta tendència amb l’estrena de Joan Pera Capri, un espectacle nostàlgic que, de la mà de Joan Pera, presenta alguns dels monòlegs més famosos de l’enyorat Joan Capri, un còmic considerat el gran mestre dels humoristes catalans.
Resulta curiós –i molt encertat– que justament ara torni als escenaris la figura de Joan Capri: l’actor barceloní es va convertir en un dels especialistes en fer riure la gent en aquells temps tan durs –bona part de la seva carrera la va exercir en plena dictadura–; ara, salvant les distàncies, l’espectador també necessita refugiar-se en l’humor per a deixar de banda els maldecaps provocats per la crisi. No hi ha dubte que, si fos viu, Capri esmolaria la seva memorable ironia per a defensar el ciutadà i atacar els responsables de la situació actual, entre els quals hi ha un dels col·lectius que més rebien en els seus monòlegs: els banquers, encarregats de vetllar per la seguretat dels diners que tant l’obsessionaven.
Així, el públic que vagi a veure Joan Pera Capri podrà gaudir amb les seves anècdotes més celebrades; l’espectacle es centra en sis dels seus monòlegs –El Despistat, Nàufrags, El Maniàtic, El Matrimoni, El pobre Gonzàlez i Els Savis–, relats senzills en què dóna veu a persones humils, del carrer, personatges amb els quals els espectadors d’aleshores es sentien molt identificats, amb problemes com els de qualsevol altre i que feien gala d’un vocabulari planer i pròxim. D’aquesta manera, el protagonista comparteix amb el públic la seva visió fatalista del món, la seva afició malaltissa vers els diners, el pànic que li feien els metges –era vox populi la seva hipocondria–, l’animadversió que sentia per aquells que tot ho saben, la dificultat de mantenir una bona relació amb la sogra o l’opinió sincera que tenia de l’amor, amb sentències tan contundents com “L’amor s’acaba… però ella es queda!”.
Tanmateix, per aconseguir reviure amb èxit l’humor d’aquest còmic sempre malhumorat era necessari trobar un gran actor capaç de transformar-se en ell, i ningú millor que Joan Pera per a interpretar a Capri, un actor habitual de l’escena barcelonina que aparca els vodevils per a ficar-se en la pell de qui va ser el seu mestre, i amb qui va treballar en la sèrie de finals dels anys setanta Doctor Caparrós. Pera, sense cap mena de caracterització, copia els gestos, les pauses i la veu per a exercir de Capri, un esforç generós i valent amb què aconsegueix un resultat notable, malgrat que alguns dels moments més agraïts pel públic són precisament aquells en què l’intèrpret es desfà del personatge per donar la seva visió del matrimoni i de com n’és, de dura, la vida per a un actor amb sis boques per alimentar a casa, instants en què, evidentment, veiem el Pera més natural de la funció. A més, Joan Pera complementa els textos originals amb breus pinzellades d’actualitat –Millet, Bankia, l’afició del monarca a la cacera–, i afegeix algunes cites imprescindibles de dos humoristes universals: Woody Allen i Groucho Marx.
Malgrat que Capri mai reia i mostrava una actitud tragicòmica en les seves intervencions, el seu sentit de l’humor va connectar ràpidament amb el públic català de l’època, molt necessitat d’alegries, un fet que explica el perquè d’aquest retorn. Així, Joan Pera Capri és un sentit homenatge a la figura de l’humorista desaparegut l’any 2000, una obra imprescindible per als incondicionals d’aquell magnífic actor que fuig de grans artificis per a presentar un escenari despullat, sense atrezzo, amb un telèfon i una butaca com a únics complements, i on una taronja simbolitza en tot moment l’esperit de Joan Capri, un home d’un talent tan impressionant que era capaç d’arrencar grans riallades sense fer altra cosa que pelar una taronja. En definitiva, una magnífica oportunitat de gaudir de dos joans al preu d’un.
Joan Pera Capri es representarà al Teatre Condal del 12 de juny fins al 8 de juliol de 2012.
Intèrpret: Joan Pera
Il·luminació: Raúl Martínez
Producció executiva: Marina Vilardell
Direcció tècnica: Miguel Montes
Regidor: Blai Pera
Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz
Producció: Focus
Horaris: de dimarts a divendres, a les 20:00 hores; dissabte, a les 18:00 hores i 20:00 hores; diumenge, a les 18:00 hores (no hi haurà funció els dies 23 i 26 de juny, i el 3 de juliol)
Preu: de 21 € a 24 €
Idioma: català
Durada: una hora i vint-i-cinc minuts
____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé
Culturalia 