Archivo de la etiqueta: sexe

Crítica teatral: Venus in fur, en el Teatre Goya Codorniu.

cartell-venus-in-furAunque sabíamos que la novela romántica es, desde hace tiempo, uno de los géneros más leídos (y vendidos) a nivel mundial, pocos podían vaticinar que un género que podríamos considerar como “pornografía romántica” (si encuentran una denominación mejor no duden en utilizarla!!), capitaneado por el fenómeno mediático Cincuenta sombras de Grey, de E. L. James, que el año pasado reventó la “taquilla” literaria a lo largo y ancho del planeta, generará un interés tal que creara un nuevo nicho de consumo cultural.

Esto es, en parte, lo que ha pasado, según mi parecer, con el estreno el pasado 12 de julio de Venus in Fur en el teatre Goya, la obra para dos actores (actriz y actor) escrita por el norteamericano David Ives, dirigida por Héctor Claramunt e interpretada por Joel Joan y Meritxell Calvo. Un claro ejemplo de que un producto teatral con generosos toques y ambigüedades sensuales y sexuales puede estrenarse en uno de los grandes teatros de Barcelona y de que los temas que se tratan en él, ya sean el sometimiento de la mujer por el hombre, el deseo sexual y las contradicciones del alma humana, pueden generar un resuelto interés en el público.

Venus in fur nos plantea una situación muy teatral. Àlex Novak (Joel Joan) ha finalizado una agotadora e infructuosa sesión de casting para hallar a la actriz ideal para encarnar a Wanda von Dunajew en la adaptación que él mismo ha realizado y dirige de la obra de Leopold von Sacher-Masoch, La Venus de las pieles, novela que dio origen, posteriormente, al término masoquismo. Novak decepcionado por el escaso encanto y profesionalidad que ha visto desfilar por el escenario reniega de las jóvenes actrices del momento en particular y de la condición femenina en general. Justo en ese momento una última aspirante, Wanda Jorba (Meritxell Calvo), entra a trompicones en el teatro y solicita un último casting ya que cree ser la candidata idónea. Novak, reticente al principió, cederá, para acabar subyugado ante el vigor interpretativo de la actriz. ¿Es posible que haya encontrado, al fin, a su Wanda ideal?

venus_87-11Venus in fur es una obra de reivindicación femenina, por el tema que trama y por la forma en la que lo hace. Y para ello el ambiente no podría ser más perfecto: un casting, aquel momento en que un intérprete (masculino o femenino) se lo juega todo a dos caras: el éxito (un sí) o el fracaso (un no, o un simple “ya te llamaremos”). Un contexto en el que existe un personaje dominante y un personaje dominado. Aunque la obra se esfuerza en demostrarnos que estas situaciones y este vínculo momentáneo no son, ni mucho menos estáticos, sino que pueden llegar a transformarse incluso completamente dependiendo, claro está, de las personas y de las reglas del juego.

Y de ese evolucionar de la situación es de lo que trata la obra. Si en un principio Álex se muestra negativo e incluso despectivo con la candidata, a medida que avanza el casting veremos como él mismo va siendo seducido por la capacidad de la joven acriz de mimetizarse con la protagonista de la obra. En medio de esta evolución seremos, además, conscientes del eterno “conflicto” de sexos en el que todas las estrategias están permitidas, siempre que lleven al éxito final.

Para mostrar todo esto los actores son básicos, y más en una obra en donde solo actúan dos. Joel Joan se mantiene fiel a su estilo interpretativo y a la imagen por él creada, la de un tipo seguro de sí mismo, con cierto éxito en la vida y con un toque de arrogancia ante los demás. Su partenaire, y un elemento básico en el desarrollo de la obra, es la joven Meritxell Calvo, a la que Claramunt/Joan dan la alternativa y proveen de una gran oportunidad en su carrera, iniciada profesionalmente apenas hace cinco años. La duplicidad interpretativa de Wanda/Calvo es la clave de la trama y la clave también de su resultado final.

Venus in fur es una apuesta teatral que juega con las vibraciones físicas y anímicas que tan de moda ha puesto entre la población, sobre todo femenina, Cincuenta sombras de Grey, citada por cierto con bastante chispa en la misma obra, y que nos permite recrearnos con ese juego de sexualidad, sensualidad y seducción que no es tan habitual hallar sobre los escenarios barceloneses. Una reflexión sobre la situación de la mujer en la sociedad occidental del siglo XXI que nos permite ser conscientes de que, aunque muchas cosas han cambiado desde el siglo en el que Sacher-Masoch escribiera Venus in fur, no se ha conseguido, ni mucho menos, la igualdad entre ambos sexos, un juicio este que veremos plasmado en la obra. Y una excusa como otra cualquiera para subir un poco más la temperatura de un verano que aunque parece que llegó con retraso, ha alcanzado las acostumbradas cotas de calor asfixiante a estas alturas del año.

Venus in fur” se representa en el Teatre Goya del 12 de julio al 4 de agosto de 2013.

Autor: David Ives
Adaptación: Héctor Claramunt / Joel Joan
Dirección: Héctor Claramunt
Reparto: Joel Joan y Meritxell Calvo
Iluminación: Bernat Bosch
Vestuario: Maria Albadalejo
Caracterización: Toni Santos
Diseño de sonido: Albert Manera
Producción: Arriska y Focus

Horarios: de martes a viernes a ñas 21:00 horas; sábados a las 18:00 y a las 21:00 horas y domingos a las 18:30 horas:
Precio: de 26 a 30 €
Idioma: catalán
——

Escrito por Jorge Pisa Sánchez

Crítica: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert Toldrà, Editorial Base.

Es curiós el fet que quan iniciem la lectura d’un llibre d’història que analitza una altra època, sempre deixem que la veu, o millor dit, la mà de l’especialista, en aquest cas de l’ historiador, ens guiï, amb una visió subjectiva i a vegades personalista d’allò que ens està intentant exposar. Són pocs els casos en els quals, i en llibres de difusió, l’autor es converteix en un mer presentador i deixa parlar a aquells que van viure fa segles.

Aquest és el cas de La carn, cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert Toldrà, llibre publicat per l’editorial Base, que ens proposa una petita “visita guiada” a l’Edat Mitjana, i més concretament a la mentalitat i les formes de pensar sobre el cos (la carn) i la sexualitat de les persones que van viure en aquella època.

Toldrà, amb una llarga trajectòria en l’anàlisi d’aquestes matèries, que inclou, entre d’altres, Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (2000); Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010); Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’edat mitjana (2011) o En nom de Déu. La Inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011), realitza un buidatge de les fonts escrites medievals per mostrar-nos, en primera persona, que pensaven els homes i les dones medieval sobre el món, el cos humà i les seves necessitats emotives i físiques, sobre el sexe i la seva vertadera imbricació en la configuració social i cultural del moment i dels tabús que envoltaven tots aquests temes, i que, no hem d’oblidar, encara sobreviuen, d’alguna manera, a la societat dels nostres dies.

Toldrà es deixa amarar de medievalisme (i, també, d’Edat Moderna) i permet parlar als autors de l’època perquè puguem conèixer el que pensaven. Autors com Sant Vicent Ferrer, Fray Luis de Granada, Ramon Llull, Joanot Martorell, Arcipreste de Hita, Francesc Eixemenis, Dante o Boccaccio… Un punt de vista que, encara que pròpiament medieval, hem de considerar parcial, ja que ens prové d’una part de la societat, aquella lletrada o que pertanyia al món de l’Església, allunyada en molts aspectes dels grups socials més humils, la veu dels quals no acostuma a arribar amb força fins a nosaltres. Tot i així, el llibre de Toldrà ens proveeix d’un gran nombre de visions, anècdotes i informació sobre el que la societat cristiana de l’Edat Mitjana (i Moderna) pensava sobre el seu cos.

Es curiós analitzar aquest tema des del punt de vista de gent d’Església com confessors, clergues, inquisidors i perseguidors de bruixes i heretges (categoria, aquesta última, que incloïa a tots aquells que tinguessin una visió religiosa o moral diferent de la catòlica oficial). I és a través dels ulls dels autors medievals que coneixem els costums i les formes de pensar i de comportar-se de la gent medieval. I ens permet ser conscient de que, en veritat, si ens oblidem de l’aspecte més tecnològic i modern, aquella gent cercava, en relació al sexe i la seva relació física i emocional amb els altres, el mateix que busquem nosaltres, i que aquesta ha estat una de les veritats fixes de la història de l’home i de la dona, per molt que certes institucions socials i religioses s’hagin esforçat a ocultar-la.

Albert Toldrà

El llibre de Toldrà ens ajuda a comprendre que la sexualitat sempre ha estat quelcom proper i volgut per les dones i els homes, no per altre, ha estat la única forma de reproducció que s’ha conegut fins fa menys de un segle. Es curiós confirmar que la literatura que podríem considerar “eròtica” o d’ “aventures sexuals”, tant de moda últimament, fa segles que existeix (també a l’Edat Mitjana!!), i que no es limita al segle XX, com moltes vegades un està temptat de pensar.

Els puc assegurar que la lectura del llibre és un continu aprenentatge sobre la realitat històrica d’unes temàtiques poc tractades en els llibres de difusió. Toldrà ens guia a través de les idees i les falses veritats que la societat i sobretot l’Església posseïen sobre aspectes que no coneixien, o coneixien molt poc, i com certes supersticions científiques forçaven als homes i sobretot a les dones, a creure que posseïen un cos corrupte i pecaminós. Son molt interessants els capítols que Toldrà dedica a la visió medieval del cos de la dona i com aspectes com la vagina, la regla, l’embaràs, i el coneixement acientífic que es tenia d’aquests temes, condicionava el comportament i la vida de les dones del passat medieval i modern. L’autor, però, no es queda en una visió femenina, sinó que dedica també l’espai que li pertoca a l’estudi del cos de l’home, contrapart indispensable sense la que l’estudi del llibre quedaria incomplert. D’aquí que veiem també quina era la concepció oficial i religiosa del penis, de l’esperma o de les relacions homosexuals.

Són curiosos també, els exemples de literatura que avui podríem considerar contes eròtics i humorístics populars (les fabliaux franceses dels segles XIII i XIV) que ens permeten conèixer la imaginació més calenta i sexual d’aquelles èpoques. Són molt interessants les anècdotes i les històries que fan de la imaginació i la voluptuositat sexual intèrprets principals i en les que hi són presents els homes d’església, els nobles, els burgesos, els menestrals i els pagesos, i que ens informen de la naturalitat i l’espontaneïtat amb que vivien els nostres avantpassats llunyans aquests temes.

Toldrà fa parlar als protagonistes de l’època, i ho fa amb un estil gens complicat. No s’esperin el típic llibre acadèmic poc entenedor i de difícil lectura. L’autor s’esforça per mostrar-nos el passat de la mà dels que el van viure ajudant-nos sempre que pot a entendre el diferent ús de les paraules. Amb un estil molt proper i clarificador, però sense trair l’originalitat i l’ intencionalitat dels texts que ens mostra. Com els deia al principi, Toldrà ens fa de “guia turístic” textual gràcies a l’ampli coneixement arreplegat al llarg de la seva carrera investigadora i com a escriptor.

D’aquesta forma, La carn, cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, ens permet visitar, literàriament, la realitat física i sexual d’una època molt allunyada de la nostra en el temps, però que sembla, en molts aspectes, molt propera a nosaltres, sobretot en allò relacionat amb les passions i la necessitat que els homes i les dones han tingut al llarg del temps d’ unir-se emotiva i físicament als altres, fent de la sexualitat la clau dels somnis que formen una part indispensable de la vida.

Títol: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana
Autor: Albert Toldrà
Editorial: Editorial Base
Col·lecció: Base Històrica
Format: 15,5 x 23,5 cm. 192 pàgines.
ISBN: 978-84-15267-43-0
Preu: 18 €.

Escrit per Jordi Pisa Sànchez

Novetat editorial: La carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’ Albert Toldrà, editorial Base.

Culturalia us presenta, també per aquest estiu, una lectura fresca sobre el cos i la sexualitat a l’Edat Mitjana, una publicació de l’editorial Base que ens pot apropar a com veien el cos i la carn els nostres avantpassats medievals.

La Carn, Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert Toldrà.

La carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana és un recorregut de caire antropològic per diferents aspectes de la complexa cultura medieval sobre el cos i la sexualitat. A través de fonts historiogràfiques i literàries, l’autor mostra com el cos (la seva representació i la seva vivència) és un camp de batalla de les contradiccions i els conflictes culturals i ideològics.

Fins ara, la sexualitat a l’Edat Mitjana havia estat un tema que només s’havia abordat de manera estrictament acadèmica. La visió que en fa Toldrà és molt més lúdica, no s’està d’abocar-la pel broc gros, i en resulta un llibre que alhora que satisfarà els historiadors per la rigorositat, resulta tremendament atractiu per al gran públic.

En definitiva, una obra innovadora, divertida i agosarada que mostra com és possible combinar l’estudi històric amb la voluntat de mostrar una època tal com fou, en què el cos era la mesura de les coses i els actes i les paraules mostraven una sexualitat genital i transgressora, sovint lliure i alegre.

Albert Toldrà i Vilardell (Barcelona,1964) ha viscut gairebé sempre a la ciutat de València. Estudià l’especialitat d’Història Medieval a la Universitat de València, on també es va doctorar l’any 2006. Ha publicat articles especialitzats i de divulgació sobre diferents aspectes de la cultura i la religiositat medievals, i els llibres Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (premi Octubre d’assaig, 3i4, 2000), Un cafè amb Raixida (El Bullent, 2004), Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (Afers, 2010), Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’edat mitjana (premi Micalet d’assaig, Universitat de València, 2011) i En nom de Déu. La Inquisició i les seues víctimes al País Valencià (El Bullent, 2011).

Títol: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana
Autor: Albert Toldrà
Editorial: Editorial Base
Col·lecció: Base Històrica
Format: 15,5 x 23,5 cm. 192 pàgines.
ISBN: 978-84-15267-43-0
Preu: 18 €

Crítica literària: Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, d’Albert Espinosa

Ja fa uns mesos que va aparèixer la primera novel·la del polifacètic Albert Espinosa, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, títol amb què debuta com a novel·lista, però no així en el món de les lletres, on l’any 2008 va publicar l’exitós El món groc.

Espinosa ens presenta una història ambientada en un futur incert, un futur on bona part de la societat ja no dorm: gràcies a l’aparició d’un nou fàrmac, tot aquell qui ho desitja pot prescindir de la necessitat de dormir. En aquest context trobem el Marcos, un jove posseïdor d’un do màgic que s’enfronta al dilema de deixar o no de dormir: commocionat per la mort de la seva mare, el protagonista creu necessari un canvi de rumb en la seva vida. Just en el mateix instant en què està a punt d’injectar-se la medicina, una trucada del seu cap, que el reclama de matinada per tal que el do que té l’ajudi en un misteriós cas, i la visió d’una jove que es disposa a entrar al teatre li canviaran la vida.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo és una novel·la estranya, difícil d’etiquetar: malgrat que es situa en un context de ciència-ficció, fins i tot amb la presència d’un personatge no humà, no podem dir que es tracti d’una obra futurista, ni molt menys basada en fenòmens paranormals o d’extraterrestres, aquests només són alguns dels ingredients que l’autor utilitza per donar forma a aquesta singular obra; hi ha misteri, però aquest no és l’únic element vers el qual gira la història; d’altra banda, també es podria enquadrar, per la seva temàtica, dins de les obres d’amor que darrerament estan proliferant (tant si és amor a una desconeguda com si és amor, gairebé veneració, vers la mare finada), però aquesta es troba allunyada del món ensucrat d’altres històries; tampoc podem oblidar la importància de la mort en l’obra (de fet, el personatge de la mare és clau en tota la novel·la), fins al punt que l’autor s’atreveix a especular sobre què hi ha després de la mort. Aquesta barreja de temàtiques fa que el lector es trobi una mica desorientat a l’inici de la novel·la, quan no acaba d’entendre per on anirà la història, però, superats els dubtes dels primers capítols, l’obra el sedueix completament, quedant atrapat en la seva lectura fins la darrera pàgina.

La novel·la té moments brillants, com ara la creació d’aquest món insomne, fascinant, un món on és d’allò més normal anar al teatre de matinada, però la societat del qual es troba amb els inconvenients que comportaria el fet de no dormir: seria molt dur viure sense diferenciar el dia i la nit, sense aquell somni que trenqués un dia horrible per deixar pas a un nou dia. Un altre aspecte destacable el trobem en la creació dels personatges, d’entre els quals cal destacar el de la mare: el Marcos la té present en tot moment, i l’autor la utilitza per parlar dels sentiments, de la importància de ser estimat, de la bellesa de la dansa, …, a més de posar en boca seva algunes idees que ell mateix signaria, en forma de cites tan interessants com ara: “L’amor i el sexe són tan estranys que, segurament, els estranys tenen la clau del que cal fer”, o en altres paraules, en l’amor i en el sexe qualsevol consell pot ser vàlid. Però, sense cap mena de dubte, el millor de l’obra el trobem en el mateix títol, una frase críptica que no pren sentit fins la darrera línia de la novel·la.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo és una mostra més del món groc i optimista que ha anat creant durant anys l’ Albert Espinosa, un autor que ha escrit articles de premsa, obres de teatre i guions, tant per a cinema com per a televisió, a més de dirigir amb èxit teatre i cine; en cap dels seus treballs hi falten referències a aquells temes que l’obsessionen (i ens obsessionen), com ara els sentiments, l’amor, l’amistat, però també hi trobem altres aspectes menys positius com ara la mort, aconsellant-nos no viure d’esquena a ella ni enfrontar-nos-hi amb por.

Així, doncs, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo és una bonica i delicada història on trobarem grans temes de la Humanitat com són l’amor, la mort i el sexe amb lleugers tocs de ciència-ficció, tot passat pel particular filtre de l’Albert Espinosa, i que ve avalada pels gairebé 100.000 exemplars que s’han venut entre l’edició catalana i la castellana.

Títol: Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo
Autor: Albert Espinosa
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 204
Preu: 18,00 €
ISBN: 978-84-01-38726-5

————————————————————

Escrito por Robert Martínez Colomé