Crítica literària: Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, d’Albert Espinosa

Ja fa uns mesos que va aparèixer la primera novel·la del polifacètic Albert Espinosa, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, títol amb què debuta com a novel·lista, però no així en el món de les lletres, on l’any 2008 va publicar l’exitós El món groc.

Espinosa ens presenta una història ambientada en un futur incert, un futur on bona part de la societat ja no dorm: gràcies a l’aparició d’un nou fàrmac, tot aquell qui ho desitja pot prescindir de la necessitat de dormir. En aquest context trobem el Marcos, un jove posseïdor d’un do màgic que s’enfronta al dilema de deixar o no de dormir: commocionat per la mort de la seva mare, el protagonista creu necessari un canvi de rumb en la seva vida. Just en el mateix instant en què està a punt d’injectar-se la medicina, una trucada del seu cap, que el reclama de matinada per tal que el do que té l’ajudi en un misteriós cas, i la visió d’una jove que es disposa a entrar al teatre li canviaran la vida.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo és una novel·la estranya, difícil d’etiquetar: malgrat que es situa en un context de ciència-ficció, fins i tot amb la presència d’un personatge no humà, no podem dir que es tracti d’una obra futurista, ni molt menys basada en fenòmens paranormals o d’extraterrestres, aquests només són alguns dels ingredients que l’autor utilitza per donar forma a aquesta singular obra; hi ha misteri, però aquest no és l’únic element vers el qual gira la història; d’altra banda, també es podria enquadrar, per la seva temàtica, dins de les obres d’amor que darrerament estan proliferant (tant si és amor a una desconeguda com si és amor, gairebé veneració, vers la mare finada), però aquesta es troba allunyada del món ensucrat d’altres històries; tampoc podem oblidar la importància de la mort en l’obra (de fet, el personatge de la mare és clau en tota la novel·la), fins al punt que l’autor s’atreveix a especular sobre què hi ha després de la mort. Aquesta barreja de temàtiques fa que el lector es trobi una mica desorientat a l’inici de la novel·la, quan no acaba d’entendre per on anirà la història, però, superats els dubtes dels primers capítols, l’obra el sedueix completament, quedant atrapat en la seva lectura fins la darrera pàgina.

La novel·la té moments brillants, com ara la creació d’aquest món insomne, fascinant, un món on és d’allò més normal anar al teatre de matinada, però la societat del qual es troba amb els inconvenients que comportaria el fet de no dormir: seria molt dur viure sense diferenciar el dia i la nit, sense aquell somni que trenqués un dia horrible per deixar pas a un nou dia. Un altre aspecte destacable el trobem en la creació dels personatges, d’entre els quals cal destacar el de la mare: el Marcos la té present en tot moment, i l’autor la utilitza per parlar dels sentiments, de la importància de ser estimat, de la bellesa de la dansa, …, a més de posar en boca seva algunes idees que ell mateix signaria, en forma de cites tan interessants com ara: “L’amor i el sexe són tan estranys que, segurament, els estranys tenen la clau del que cal fer”, o en altres paraules, en l’amor i en el sexe qualsevol consell pot ser vàlid. Però, sense cap mena de dubte, el millor de l’obra el trobem en el mateix títol, una frase críptica que no pren sentit fins la darrera línia de la novel·la.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo és una mostra més del món groc i optimista que ha anat creant durant anys l’ Albert Espinosa, un autor que ha escrit articles de premsa, obres de teatre i guions, tant per a cinema com per a televisió, a més de dirigir amb èxit teatre i cine; en cap dels seus treballs hi falten referències a aquells temes que l’obsessionen (i ens obsessionen), com ara els sentiments, l’amor, l’amistat, però també hi trobem altres aspectes menys positius com ara la mort, aconsellant-nos no viure d’esquena a ella ni enfrontar-nos-hi amb por.

Així, doncs, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo és una bonica i delicada història on trobarem grans temes de la Humanitat com són l’amor, la mort i el sexe amb lleugers tocs de ciència-ficció, tot passat pel particular filtre de l’Albert Espinosa, i que ve avalada pels gairebé 100.000 exemplars que s’han venut entre l’edició catalana i la castellana.

Títol: Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo
Autor: Albert Espinosa
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 204
Preu: 18,00 €
ISBN: 978-84-01-38726-5

————————————————————

Escrito por Robert Martínez Colomé

Anuncios

3 pensamientos en “Crítica literària: Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, d’Albert Espinosa”

  1. A mi m’encanta l’ Albert Espinosa. He seguit les seves pel-lícules i tots els seus llibres. Reconec que aquest m’ha sorprès. Tot i que el mès màgic i meravellós , per a mi és el de “si tu em dius vine ho deixo tot pero diga’m vine”

  2. Sento contradir una mica les opinions aquí deixades… encara que tot és opinable… jo és el primer llibre que em llegeixo de l’Albert Espinosa i m’agrada com redacta però l’història en sí mateixa m’ha decepcionat… m’esperaba més d’ella… Seguiré llegint El món groc o Si tu em dius vine… a veure què tal…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s