Archivo de la etiqueta: Eudald Gili

Crítica teatral: Maldita fortuna, al Teatre Apolo

Maldita_fortuna

¿Heu imaginat mai com serien les vostres vides si tinguéssiu una fortuna amagada en un paradís fiscal? O millor encara: ¿heu pensat com reaccionarien els vostres amics i coneguts si sospitessin que sou rics? Francis Veber (El sopar dels idiotes) deuria fabular alguna vegada amb aquestes idees, i el resultat d’aquest exercici imaginari és Maldita fortuna, la darrera comèdia d’embolics signada per l’escriptor francès que ara arriba al Teatre Apolo de la mà del tricicle Paco Mir, un veritable expert en arrencar rialles que dirigeix un repartiment excel·lent encapçalat per David Fernández, aquí convertit en un pocapena que tan sols aspira a deixar de ser invisible a ulls del seu entorn més proper. Crítica amb el model econòmic que premia les aparences i sense grans pretensions, Maldita fortuna garanteix una bona quantitat de rialles a tot aquell que accepti participar del joc que proposa: riure’s d’un mateix i de l’ésser cobdiciós que, qui més qui menys, tots amaguem al nostre interior.

Fart de ser permanentment ignorat per aquesta societat materialista, Agustín Morillo (Fernández), un aturat de llarga durada amb greus problemes econòmics, creu trobar la manera de sortir del pou forjant-se una falsa identitat, la d’home ric amb un enorme patrimoni amagat a l’estranger i perseguit per Hisenda. Així, i un cop ha convençut per a la seva causa l’inspector Ernesto Caravaca (Carles Gilabert, capaç de mostrar una gestualitat sinistra que esdevé perfecta pel personatge), s’inventarà una inspecció amb què posarà en evidència la part més mesquina d’aquells que l’envolten: la decoradora del pis que custodia (Anna Gras-Carreño), la seva ex (Susanna Garachana) i el banquer que fins aquell moment es negava a donar-li un cop de mà (Pep Miràs). Gairebé sense adonar-se, el joc de Morillo deixa de ser una fantasia pueril i, poc a poc, en va perdent el control al mateix temps que comprova espantat com aquells diners ficticis el converteixen en un estrany objecte de desig –«¿Es que todo el mundo esconde un monstruo?», es pregunta en veure les reaccions d’aquells que l’havien deixat de banda en el seu infern particular–. Per sort, trobarà refugi en la seva veïna, Olga (Marta Capel), amb qui no haurà de fingir ser aquell que no és.

D’aquesta manera, entre crítiques a la crisi econòmica actual i al qüestionable art contemporani i oportunes reflexions sobre el gènere humà i l’amistat real, l’obra avança encadenant gags més o menys encertats (els cara a cara entre Fernández i Gilabert són els millors moments d’aquesta primera part) fins a la irrupció de Víctor Blasco (sensacional Toni Sevilla en el paper d’un milionari despreocupat i un pèl barrut), el padrí de Morillo que torna per capgirar la situació i descol·locar tothom, personatges i espectadors. A partir d’aquest moment, Maldita fortuna aconsegueix redreçar el seu camí per conduir la història cap a un final no exempt d’ironia vers els principals protagonistes d’aquesta bona comèdia, una aposta segura si cerquem una proposta teatral amb què riure una estona.

Maldita fortuna es representarà al Teatre Apolo a partir del 16 de març de 2015.

Autor: Francis Veber
Direcció: Paco Mir
Intèrprets: David Fernández, Pep Miràs, Carles Gilabert, Susanna Garachana, Marta Capel, Toni Sevilla, Anna Gras-Carreño
Escenografia: Paula Bosch
Il·luminació: Eudald Gili
Vestuari: Carlota Ricart, Maria Albadalejo
Regidoria: Olalla Calvo
Productora: VANIA PRODUCCIONS

Horaris: dimecres, dijous i divendres a les 20:30 hores; dissabte a les 18:00 hores i a les 20:30 hores; i diumenge a les 18:00 hores
Preu: de 15 € a 28 €
Idioma: català i castellà
Durada: una hora i quaranta minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Crítica teatral: Nadie sabe nada, a l’Artèria Paral·lel

nadiesabenada_00

“Nadie sabe nada” va ser la conclusió que Andreu Buenafuente va compartir amb els espectadors en la darrera emissió de Buenas noches y Buenafuente, una frase que li va servir per a finalitzar la seva darrera etapa televisiva i començar, així, un exili forçat que avui dia encara dura. Aquest reusenc inquiet, però, és incapaç d’estar sense fer res, i per això s’ha tret de la màniga un projecte a mig camí entre la televisió i el teatre: en companyia del seu “nebot” catòdic, Berto Romero, l’Andreu ha decidit prendre aquelles llunyanes paraules per a batejar la seva nova aventura, Nadie sabe nada, una xerrada amb tocs surrealistes entre aquests dos grans còmics basada en la improvisació, un muntatge que es podrà veure al teatre Artèria Paral·lel de Barcelona fins al 6 de gener de 2013 i que és, sens dubte, la millor manera d’acabar i començar l’any amb l’humor per bandera.

Si els títols dels espectacles sovint juguen a despistar o no són prou clarificadors, en aquesta ocasió no podria estar millor escollit: en aquest cas ningú sap absolutament res, ni l’Andreu, ni el Berto, ni tan sols el públic; bé, potser el públic sí sap alguna cosa: abans d’entrar ja està al corrent que assistirà a una representació única i irrepetible, amb dues talentoses figures que s’enfrontaran al difícil repte de fer riure la gent sense un guió treballat amb anterioritat, un desafiament que, no cal dir, tots dos superen amb escreix. Així, i vestits de negre rigorós, Buenafuente i Romero reben els seus seguidors des d’un escenari ben acollidor, transformat per a l’ocasió en una mena de sala d’estar en què destaquen dues còmodes butaques d’orelles. Des del primer instant, els espectadors podran comprovar que aquesta no serà una funció teatral convencional: un audiovisual amb imatges dels protagonistes a mode de careta introductòria emparenta l’espectacle amb un programa de televisió, presentat en aquesta ocasió per un tàndem de còmics sense egos ni recels vers l’altre.

Nadie sabe nada es vertebra en tres parts clarament diferenciades: en la primera, Buenafuente i Romero pretendran saber més coses l’un de l’altre, i per això sotmetran el seu contendent a les preguntes més insòlites –la principal obsessió del Berto serà esbrinar si l’Andreu sap del cert que no és homosexual–, sempre intentant sorprendre’l i deixar-lo sense paraules; la segona part estarà lligada a les notícies més interessants del dia, que els dos comentaran de forma descarada i sense embuts –molts de vostès es preguntaran si es pot fer humor amb la situació actual; doncs sí, és possible, tot i que no faltarà alguna petita dosi de mala llet disfressada amb ironia, que així tot resulta més fàcil–, i on, encara que sembli impossible, Silvio Berlusconi o Benet XVI podran compartir protagonisme amb la desconeguda figura del panda català, i és que l’actualitat pot donar molt joc, fins i tot per a inventar una cançó amb només quatre paraules suggerides des de la platea i en companyia del guitarrista Iván Lagarto; finalment, l’espectacle acabarà amb les preguntes del públic, un joc interactiu en què el secret rau en l’enginy de les qüestions, potser massa interessades en la destresa de l’Andreu amb la seva acabada d’estrenar faceta com a pare.

No hi ha dubte que aquest és un projecte fet a mida per a lluïment d’aquests dos referents de l’humor català: Buenafuente reconeix que té “incontinència improvisadora” i el que realment el posa nerviós és enfrontar-se a un text fix, mentre que Romero li ha agafat gust a dir el primer que li passa pel cap sense pensar en les conseqüències posteriors; d’aquesta manera demostren que entre ells hi ha una enorme química i complicitat, forjades en tots els anys en què han compartit platós televisius. I el públic agraït: per primera vegada tindrà la sensació d’assistir a una conversa privada entre aquests dos còmics que, relaxats i amb molta habilitat, són els primers en divertir-se amb les seves ocurrències, se’n riuen de tot i de tothom amb elegància i sense excepció, ni tan sols les mares dels artistes se’n salvaran.

Nadie sabe nada és l’espectacle que els seguidors d’aquests dos showmans estàvem esperant, una brillant proposta basada en la improvisació en què no hi ha regles preconcebudes i on tot està permès, i que provocarà grans riallades entre el públic, totalment entregat a la manera de fer humor amb el segell característic d’El Terrat. Fa massa temps que no tenen un programa a la televisió, però és evident que mantenen intactes els reflexos que els va consolidar entre els millors humoristes del país. Ah, i permetin-me un darrer consell: no se’ls passi pel cap arribar tard a la funció; i si ho fan, no s’espantin si els dos protagonistes els demanen explicacions des de l’escenari, en aquest espectacle pot passar qualsevol cosa. Estan avisats.

Nadie sabe nada es representarà a l’Artèria Paral·lel del 12 de desembre de 2012 al 6 de gener de 2013.

Direcció: Andreu Buenafuente
Intèrprets: Andreu Buenafuente, Berto Romero
Guitarrista: Iván Lagarto
Veu en off: Fermí Fernàndez
Adaptació guió: Rafel Barceló
Escenografia i atrezzo: Rafel Vives
Vestuari: Laia Cambrils
Il·luminació: Eudald Gili
Muntatge musical: Ramon Juncosa
Audiovisual: Frankie de Leonardis

Horaris: dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte a les 21:00 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 12,00 €
Durada: Una hora i trenta minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé