Archivo de la etiqueta: Paula Bosch

CrĆ­tica teatro: La Venus de les pells, en el teatro AkadĆØmia

El pasado 10 de marzo el Teatre Akadèmia estrenaba una nueva versión de La Venus de las pieles, obra estrenada originalmente en el año 2010 que adapta la novela de Leopold von Sacker-Masoch, considerado padre del masoquismo, de la mano del dramaturgo estadounidense David Ives. Esta nueva adaptación estÔ dirigida por Guido Torlonia e interpretada por Rubén de Eguía i Raquel Ferri.

Ives y Torlonia nos presenta un tour de force entre dos actores que arranca de la suma de un tema controvertido, el masoquismo, y un tema reivindicativo y actual como el del papel de la mujer en la sociedad. La obra se enmarca, por otra parte, en un juego de teatro dentro del teatro, ya que asistimos al casting que el director y dramaturgo Thomas Novachek (Rubén de Eguía) estÔ realizando para su nueva obra, la adaptación de La Venus de las pieles, y seremos conscientes de los problemas que tiene para encontrar una actriz vÔlida para el papel femenino principal. La situación darÔ un giro con la llegada de una nueva aspirante, Vanda Jordan (Raquel Ferri), con la que se iniciarÔ un juego de dominación y seducción que trascenderÔ, con mucho, el casting de la obra.

La Venus de les pells_1

Una actriz, un actor y el espacio en el que se desarrolla la acción que se convierte en el lugar en el que la masculinidad y la feminidad se enfrentan a carne viva y que nos proporciona una excusa amargamente deliciosa para reflexionar sobre el papel de la mujer en la sociedad, ya sea en la época en la que se escribió la novela, en la segunda mitad del siglo XIX, en el Ômbito de la representación teatral o en el mundo actual, ya que los diÔlogo, la confusión y el juego constante nos llevarÔn de un lugar a otro indistintamente.

Para una obra así es bÔsico un actor y una actriz con recursos y talento y con una energía que se intercambie fÔcilmente entre ellos. La versión del Akadèmia apuesta por la dirección atrevida, aunque a veces no tanto, de Guido Torlonia y la interpretación de Rubén de Eguía y Raquel Ferri. Los dos estÔn intensos, como la situación escénica requiere, si bien a de Eguía le falta en algunos momentos cierto grado de concreción que su papel requiere. Por lo que se refiere a Ferri, da en el clavo en la doble, o triple, interpretación que lleva a cabo en la obra, ya sea de la actriz que llega tarde al casting, de la señorial Vanda von Dunajew, o del personaje misterioso que realmente encarna.

La Venus de les pells nos permite, así, reflexionar de una forma muy teatral en la que se mezcla la verdad, la ficción e incluso la fantasía mitológica, sobre un tema candente en la actualidad, que es de lo que se trata cando nos topamos con el buen teatro. La representación es, ademÔs, muy cercana, lo que permite al espectador introducirse fÔcilmente en la trama para intentar dilucidar qué es lo que verdaderamente estÔ pasando, con un mensaje de empoderamiento femenino que recorre de inicio a final la representación de la obra.

«La Venus de les pells» se representa en el Teatre Akadèmia del 10 de marzo al 11 de abril de 2021.

Autor: David Ives
Traducción: Neus Bonilla
Dirección: Guido Torlonia
Reparto: RubƩn de Eguƭa y Raquel Ferri
Espacio escƩnico: SebastiƠ Brosa y Paula Bosch
Iluminación: Lluís Serra
Espacio sonoro: Ricardo GonzƔlez
Horarios: de miƩrcoles a sƔbado a las 20:00 horas, domingo a las 18:00 horas
Precio: 22€
Idioma: catalƔn
Duración: 1 hora y 30 minutos
NOTA CULTURALIA: 8
——
Jorge Pisa

CrĆ­tica teatral: Maldita fortuna, al Teatre Apolo

Maldita_fortuna

ĀæHeu imaginat mai com serien les vostres vides si tinguĆ©ssiu una fortuna amagada en un paradĆ­s fiscal? O millor encara: Āæheu pensat com reaccionarien els vostres amics i coneguts si sospitessin que sou rics? Francis Veber (El sopar dels idiotes) deuria fabular alguna vegada amb aquestes idees, i el resultat d’aquest exercici imaginari Ć©s Maldita fortuna, la darrera comĆØdia d’embolics signada per l’escriptor francĆØs que ara arriba al Teatre Apolo de la mĆ  del tricicle Paco Mir, un veritable expert en arrencar rialles que dirigeix un repartiment excelĀ·lent encapƧalat per David FernĆ”ndez, aquĆ­ convertit en un pocapena que tan sols aspira a deixar de ser invisible a ulls del seu entorn mĆ©s proper. CrĆ­tica amb el model econòmic que premia les aparences i sense grans pretensions, Maldita fortuna garanteix una bona quantitat de rialles a tot aquell que accepti participar del joc que proposa: riure’s d’un mateix i de l’ésser cobdiciós que, qui mĆ©s qui menys, tots amaguem al nostre interior.

Fart de ser permanentment ignorat per aquesta societat materialista, AgustĆ­n Morillo (FernĆ”ndez), un aturat de llarga durada amb greus problemes econòmics, creu trobar la manera de sortir del pou forjant-se una falsa identitat, la d’home ric amb un enorme patrimoni amagat a l’estranger i perseguit per Hisenda. AixĆ­, i un cop ha convenƧut per a la seva causa l’inspector Ernesto Caravaca (Carles Gilabert, capaƧ de mostrar una gestualitat sinistra que esdevĆ© perfecta pel personatge), s’inventarĆ  una inspecció amb quĆØ posarĆ  en evidĆØncia la part mĆ©s mesquina d’aquells que l’envolten: la decoradora del pis que custodia (Anna Gras-CarreƱo), la seva ex (Susanna Garachana) i el banquer que fins aquell moment es negava a donar-li un cop de mĆ  (Pep MirĆ s). GairebĆ© sense adonar-se, el joc de Morillo deixa de ser una fantasia pueril i, poc a poc, en va perdent el control al mateix temps que comprova espantat com aquells diners ficticis el converteixen en un estrany objecte de desig –«¿Es que todo el mundo esconde un monstruo?Ā», es pregunta en veure les reaccions d’aquells que l’havien deixat de banda en el seu infern particular–. Per sort, trobarĆ  refugi en la seva veĆÆna, Olga (Marta Capel), amb qui no haurĆ  de fingir ser aquell que no Ć©s.

D’aquesta manera, entre crĆ­tiques a la crisi econòmica actual i al qüestionable art contemporani i oportunes reflexions sobre el gĆØnere humĆ  i l’amistat real, l’obra avanƧa encadenant gags mĆ©s o menys encertats (els cara a cara entre FernĆ”ndez i Gilabert són els millors moments d’aquesta primera part) fins a la irrupció de VĆ­ctor Blasco (sensacional Toni Sevilla en el paper d’un milionari despreocupat i un pĆØl barrut), el padrĆ­ de Morillo que torna per capgirar la situació i descolĀ·locar tothom, personatges i espectadors. A partir d’aquest moment, Maldita fortuna aconsegueix redreƧar el seu camĆ­ per conduir la història cap a un final no exempt d’ironia vers els principals protagonistes d’aquesta bona comĆØdia, una aposta segura si cerquem una proposta teatral amb quĆØ riure una estona.

Maldita fortuna es representarƠ al Teatre Apolo a partir del 16 de marƧ de 2015.

Autor: Francis Veber
Direcció: Paco Mir
Intèrprets: David FernÔndez, Pep Miràs, Carles Gilabert, Susanna Garachana, Marta Capel, Toni Sevilla, Anna Gras-Carreño
Escenografia: Paula Bosch
Il·luminació: Eudald Gili
Vestuari: Carlota Ricart, Maria Albadalejo
Regidoria: Olalla Calvo
Productora: VANIA PRODUCCIONS

Horaris: dimecres, dijous i divendres a les 20:30 hores; dissabte a les 18:00 hores i a les 20:30 hores; i diumenge a les 18:00 hores
Preu: de 15 € a 28 €
Idioma: catalĆ  i castellĆ 
Durada:Ā una hora i quaranta minuts

____________________
Escrit per: Robert MartĆ­nez