Archivo de la etiqueta: Mau Boada

Novetat discogràfica: Música de consum, d’Els Surfing Sirles

Música de consum

El passat 10 de juliol una notícia funesta sacsejava el panorama musical català: aquell dia moria Uri Caballero, el guitarrista de la banda de rock’n’roll barcelonina Els Surfing Sirles. Des del primer moment, els seus companys de formació van entendre que, sense el seu talent, el grup com a tal deixava de tenir sentit, i van anunciar la seva dissolució imminent; abans, però, publicarien el seu darrer àlbum, aquell en què estaven treballant aquest estiu, i ara, gairebé quatre mesos després, apareix Música de consum, el tercer i últim treball d’un grup que va recuperar la contundència del so garatge per als escenaris catalans.

El mateix Uri Caballero va ser el responsable de l’elecció del títol; així, Música de consum es refereix a la problemàtica relació entre l’anomenada música “underground” i la “mainstream”, a més de qüestionar la dificultat evident per a discernir quina pertany a un grup i quina a l’altre. D’altra banda, aquest és un disc que impacta ja des de la mateixa imatge de portada: es tracta d’una fotografia del multitudinari enterrament del líder anarquista Buenaventura Durruti a Barcelona, una escena que, en opinió del cantant Martí Sales, encaixava molt bé amb la temàtica de l’àlbum, on la mort és una idea constant en les seves lletres, però tractant-la sempre “d’una forma molt sirlera, amb la desimboltura que ha caracteritzat el quartet en la seva trajectòria.

Els Surfing Sirles, en una imatge promocional
Els Surfing Sirles, en una imatge promocional

A la primavera de 2013, Martí Sales, Uri Caballero, Guillem Caballero i Xavi Garcia estaven llestos per a entrar a enregistrar els seus nous temes, i es van traslladar a l’estudi Calacari del músic Mau Boada (Esperit!) per a gravar a l’aire lliure Minifalda rural i El fons de la qüestió; en aquell moment, però, van creure que seria bona idea enregistrar la resta de les cançons en directe per aconseguir un so més proper al dels anys seixanta, i aquí entrava en acció el segon col·laborador del disc: Joan Pons els oferia aquesta possibilitat al seu estudi, el teatre de Ca l’Eril (on també s’hi va deixar caure Joan Colomo per a aportar-hi el seu granet de sorra a Oda), i cap allà se’n van anar; malgrat les primeres intencions, però, només la instrumental Merda alemanya es va gravar en directe. Instal·lats a Osona, Els Surfing Sirles van polir la resta de cançons fins a completar un total de 12 nous temes, amb Festa amb morts –la primera i única lletra de l’Uri– obrint l’LP, Tinc una secreta devoció i Centre del món exemplificant el so més punk de l’àlbum, Àngel explicant la tràgica història d’un excompany d’escola que va atracar una fleca i en va matar la dependenta, i Epitafi com a cloenda del disc, un tema que Sales destaca amb admiració pel meravellós solo de guitarra que Uri Caballero va gravar al primer intent.

Ara, Els Surfing Sirles entenen que, sense la presència de l’Uri a la guitarra, presentar en directe Música de consum no té sentit, i és per aquest motiu que la banda ha decidit no realitzar cap actuació en directe ni concedir entrevistes promocionals per a parlar d’aquest nou LP, un treball de comiat excel·lent que els seus seguidors podran adquirir en format CD, en doble vinil o en suport digital.

Títol: Música de consum
Autor: Els Surfing Sirles
Edició: Bankrobber
Data de publicació: Octubre 2013
Preu: 15,00 €
Més informació: https://www.facebook.com/Els-Surfing-Sirles

Anuncios

Novetat discogràfica: La figura del buit, d’El Petit de Cal Eril

La figura del buit

Joan Pons debutava l’any 2009 amb I les sargantanes al sol, el seu primer disc sota el nom d’El Petit de Cal Eril que esdevenia una proposta a mig camí entre el folk i la cançó popular, una sorpresa agradable en el panorama musical català que es refermava més tard amb Vol i dol (2010), un treball intimista i transcendent que mantenia el difícil equilibri entre la nostàlgia i l’optimisme. Ara, El Petit de Cal Eril estrena el seu tercer àlbum, La figura del buit, 17 cançons convertides en tot un festival vitalista que la crítica especialitzada ja ha rebut amb gran entusiasme.

Tots els detalls d’aquest disc han passat el filtre meticulós de Pons, qui no només s’ha encarregat de la música i les lletres de tots els temes (tan sols La fi no és del tot original, ja que està inspirat en el conte homònim de Pere Calders), sinó que també ha triat la portada de l’LP (decidida abans de confeccionar el disc, i pensada per a una edició doble en vinil), on veiem les terrasses de l’Hotel Can Pamplona de Vic com si fossin nou vinyetes ocupades per persones en actituds estranyes i en què descobrirem fins i tot un fantasma. Així, el músic català es va tancar al seu teatre de Guissona entre el mes de novembre de 2012 i gener del 2013 per a enregistrar aquest àlbum inclassificable i polièdric en què podrem gaudir de la seva proposta arrelada en el folk rural amb pinzellades britpop, country, jazz, vents inspirats en el soul de la Motown,…, i tot sota l’influx del seu humor subtil en cançons protagonitzades per personatges ben curiosos (a Lleida frega Fraga hi trobem un farmacèutic enganxat a l’Orfidal), entre les quals destaquen La figura del 8 (que obre el treball), Com un plom (on es mostra “capficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys”), Gribi bestial o Amb tot (en què assegura que “Ningú ens traurà mai les ganes de riure”).

 

Joan Pons, en una imatge promocional
Joan Pons, en una imatge promocional

El més jove de ca l’Eril confessa sentir-se més influït pels seus amics músics que no pas per l’obra d’artistes menys propers, i La figura del buit n’és un bon exemple, un disc en què no hi podien faltar els seus habituals còmplices: Mau Boada (també en funcions de productor) i Joan Colomo, a més dels Mates Mates (a qui produeix el seu debut discogràfic) i l’Orchestra Fireluche, entre d’altres.

Pons insisteix en que els seus anhels professionals són ben senzills: “Només aspiro a fer cançons, gravar-les i tocar-les en directe”, i és per això que es mostra frisós per a presentar el seu nou treball en directe; tant és així que, només uns dies després de publicar La figura del buit, el músic de Guissona ja té previstos una sèrie de concerts amb què mostrar els temes nous als seus seguidors: Saragossa, Madrid, Múrcia, Alcoi, València i Castelló seran els escenaris on s’estrenaran les cançons del disc, rodatge suficient abans d’encarar quatre nits consecutives a la Sala Beckett de Barcelona (del 4 al 7 d’abril), una mini-gira en la qual El Petit de Cal Eril estrenarà nova banda, amb Artur Tort (hammond i rhodes), Ildefons Alonso (bateria) i Dani Comas (baix i guitarra tenor) acompanyant Joan Pons.

Títol: La figura del buit
Autor: El Petit de Cal Eril
Edició: Bankrobber
Data de publicació: Febrer 2013
Preu: 13,95 €
Més informació: https://www.facebook.com/elpetitdecaleril