El passat 10 de juliol una notícia funesta sacsejava el panorama musical català: aquell dia moria Uri Caballero, el guitarrista de la banda de rock’n’roll barcelonina Els Surfing Sirles. Des del primer moment, els seus companys de formació van entendre que, sense el seu talent, el grup com a tal deixava de tenir sentit, i van anunciar la seva dissolució imminent; abans, però, publicarien el seu darrer àlbum, aquell en què estaven treballant aquest estiu, i ara, gairebé quatre mesos després, apareix Música de consum, el tercer i últim treball d’un grup que va recuperar la contundència del so garatge per als escenaris catalans.

El mateix Uri Caballero va ser el responsable de l’elecció del títol; així, Música de consum es refereix a la problemàtica relació entre l’anomenada música “underground” i la “mainstream”, a més de qüestionar la dificultat evident per a discernir quina pertany a un grup i quina a l’altre. D’altra banda, aquest és un disc que impacta ja des de la mateixa imatge de portada: es tracta d’una fotografia del multitudinari enterrament del líder anarquista Buenaventura Durruti a Barcelona, una escena que, en opinió del cantant Martí Sales, encaixava molt bé amb la temàtica de l’àlbum, on la mort és una idea constant en les seves lletres, però tractant-la sempre “d’una forma molt sirlera”, amb la desimboltura que ha caracteritzat el quartet en la seva trajectòria.

A la primavera de 2013, Martí Sales, Uri Caballero, Guillem Caballero i Xavi Garcia estaven llestos per a entrar a enregistrar els seus nous temes, i es van traslladar a l’estudi Calacari del músic Mau Boada (Esperit!) per a gravar a l’aire lliure Minifalda rural i El fons de la qüestió; en aquell moment, però, van creure que seria bona idea enregistrar la resta de les cançons en directe per aconseguir un so més proper al dels anys seixanta, i aquí entrava en acció el segon col·laborador del disc: Joan Pons els oferia aquesta possibilitat al seu estudi, el teatre de Ca l’Eril (on també s’hi va deixar caure Joan Colomo per a aportar-hi el seu granet de sorra a Oda), i cap allà se’n van anar; malgrat les primeres intencions, però, només la instrumental Merda alemanya es va gravar en directe. Instal·lats a Osona, Els Surfing Sirles van polir la resta de cançons fins a completar un total de 12 nous temes, amb Festa amb morts –la primera i única lletra de l’Uri– obrint l’LP, Tinc una secreta devoció i Centre del món exemplificant el so més punk de l’àlbum, Àngel explicant la tràgica història d’un excompany d’escola que va atracar una fleca i en va matar la dependenta, i Epitafi com a cloenda del disc, un tema que Sales destaca amb admiració pel meravellós solo de guitarra que Uri Caballero va gravar al primer intent.

Ara, Els Surfing Sirles entenen que, sense la presència de l’Uri a la guitarra, presentar en directe Música de consum no té sentit, i és per aquest motiu que la banda ha decidit no realitzar cap actuació en directe ni concedir entrevistes promocionals per a parlar d’aquest nou LP, un treball de comiat excel·lent que els seus seguidors podran adquirir en format CD, en doble vinil o en suport digital.

Títol: Música de consum
Autor: Els Surfing Sirles
Edició: Bankrobber
Data de publicació: Octubre 2013
Preu: 15,00 €
Més informació: https://www.facebook.com/Els-Surfing-Sirles