Archivo de la etiqueta: Discmedi

Novetat discogràfica: Viatge de l’home que esturnuda, de Bruno Oro

Viatge de l’home que esturnuda

Molts van considerar el seu debut discogràfic, Napoli (2008), com el caprici d’un actor televisiu amb ganes d’aprofitar el moment i la fama, però Bruno Oro ja tenia clar aleshores que combinar la seva faceta interpretativa amb la de músic no era una excentricitat oportunista, sinó que responia a una necessitat personal per satisfer el seu tarannà polifacètic. A aquell primer treball (cantat íntegrament en italià i que va esdevenir una agradable sorpresa) el va seguir Tempus Fugit (2011), i ara arriba Viatge de l’home que esturnuda, un disc que bascula encertadament entre el latin-jazz i el funk que serveix per confirmar el talent d’aquest músic plurilingüe (en els seus temes utilitza el català, el castellà, l’italià i l’anglès).

Considerat a si mateix com un veritable “cul inquiet”, Oro es va desplaçar fins a Cuba per aprendre a tocar el tumbao de la mà del pianista Alexis Bosch; Viatge de l’home que esturnuda és hereu directe d’aquells dies, quan es va familiaritzar amb els ritmes cubans que ara ha incorporat a les seves composicions i que fan, d’aquest disc, un producte alegre i vitalista. Aquesta aventura musical, però, no l’ha fet tot sol, l’han acompanyat els músics amb què col·labora en els directes des de fa dos anys –Manuel Krapovickas (al contrabaix i que exerceix també les funcions de productor), Didac Fernández (bateria), Marcel·lí Bayer (saxos)–, convertits ja en un grup consolidat que, lluny de ser tan sols uns espectadors de luxe, s’han mostrat molt participatius a l’hora de confeccionar l’àlbum.

Bruno Oro al piano, amb la resta dels músics que l'acompanyen al disc
Bruno Oro al piano, amb la resta dels músics que l’acompanyen al disc

Enregistrat als estudis Musiclan amb els quatre components de la banda tocant conjuntament, Viatge de l’home que esturnuda és, segons Bruno Oro, el seu treball més madur, un disc amb una voluntat optimista que es fa evident des del mateix single de presentació, Si la vida te da la espalda tócale el culo, un cant alegre que pretén foragitar la negativitat a ritme dels sons cubans. No hi falten píndoles de jazz frenètic i vibrant –Jazz, Harpo– i exemples d’acid-jazz combinat amb electrònica –Viva el amore, Music wil survive–. D’altra banda, Oro no defuig mostrar el seu costat més personal, amb lletres íntimes com la de Wise Man, dedicada a qui considera un home savi de vint-i-dos anys que va estar a punt de morir per una estranya infecció, el seu germà. I així fins a un total de catorze cançons amb les quals intentarà distanciar-se de la imatge còmica amb què, inevitablement, l’associa la gent i el considerin, per fi, un cantant seriós.

Títol: Viatge de l’home que esturnuda
Autor: Bruno Oro
Edició: Discmedi
Data de publicació: Març 2014
Preu: 11,00 €
Més informació: http://brunooro.com/

Novetat discogràfica: Vostè és aquí, d’Antònia Font

En una indústria cada cop més estereotipada com la musical, sempre és una bona notícia que una banda consolidada arrisqui i presenti un nou disc amb pretensions experimentals. Aquest és el cas dels mallorquins Antònia Font, que trenquen amb aquelles formacions que esperen tres anys per a presentar nou treball amb cançons de tres minuts i mig per a ser difoses fàcilment per la ràdio; així, només divuit mesos després de Lamparetes publiquen el seu vuitè àlbum, Vostè és aquí, un disc amb quaranta microcançons que es resolen en seixanta-set minuts, un material que els seus seguidors han rebut amb entusiasme i l’han fet entrar directament al número 3 de la “Lista Oficial de Ventas” en només una setmana.

Vostè és aquí es va gestar durant la gira de Lamparetes: en aquells dies, Joan Miquel Oliver (autor de tots els temes, amb l’excepció de Llegenda negra, del grup mallorquí Tots Sants) traginava tothora una guitarreta acústica amb què composava petites cançons en els temps morts, i que anava mostrant als seus companys per a conèixer el seu parer. D’aquesta manera, Oliver va crear un total de quaranta cançons curtes –la durada de cadascuna d’elles oscil·la entre el minut i els dos minuts i mig–, reduïdes a la mínima expressió però prou desenvolupades per a explicar una història, sempre amb el seu particular segell, poètic i emotiu. A més, la quantitat i varietat de temes que ofereix el disc fan que el grup sorprengui amb algunes provatures vocals i sonores, esdevenint una proposta sincera que necessita ser escoltada amb més atenció de l’habitual.

Els cinc membres del grup Antònia Font

Així, Antònia Font proposa un viatge en tres etapes, tres sorprenents itineraris encreuats que, a mode de mapa suburbà, combinen diversos gèneres, tradicions i, fins i tot, llengües diferents. La primera parada de la Línia 1 és Sol de taronges, seguida pel single de presentació, Per jo i tots es ciclistes, i que acaba amb l’intimista N’Angelina; la Línia 2 s’obre amb Canta a sa dutxa mi niña, hi trobem l’única versió del treball (Llegenda negra) i acaba amb el blues titulat Goril·les vestits; el tercer trajecte és el més folklòric i amb més sabor balear, s’inicia amb Un hiver à Majorque i a la darrera parada ens transporta fins a la Via Làctia (Polaris).

Ja amb el CD a les botigues, Antònia Font iniciarà la gira de presentació de Vostè és aquí el proper 26 d’Octubre a l’Auditori de Girona, dins el festival Temporada Alta. Després d’aquesta primera actuació, el quintet mallorquí mostrarà el seu nou material a València (20 de novembre), Tarragona (1 de desembre), Madrid (7 de desembre), Barcelona (8 de desembre al Mercat de les Flors), Granollers (19 de gener) i Múrcia (2 de febrer).

Títol: Vostè és aquí
Autor: Antònia Font
Edició: Robot Innocent Companyia Discogràfica
Distribució: Discmedi
Data de publicació: Octubre 2012
Preu: 14,95 €
Més informació: www.antoniafontoficial.com