Archivo de la etiqueta: Joan Miquel Oliver

Novetat discogràfica: Vostè és aquí, d’Antònia Font

En una indústria cada cop més estereotipada com la musical, sempre és una bona notícia que una banda consolidada arrisqui i presenti un nou disc amb pretensions experimentals. Aquest és el cas dels mallorquins Antònia Font, que trenquen amb aquelles formacions que esperen tres anys per a presentar nou treball amb cançons de tres minuts i mig per a ser difoses fàcilment per la ràdio; així, només divuit mesos després de Lamparetes publiquen el seu vuitè àlbum, Vostè és aquí, un disc amb quaranta microcançons que es resolen en seixanta-set minuts, un material que els seus seguidors han rebut amb entusiasme i l’han fet entrar directament al número 3 de la «Lista Oficial de Ventas» en només una setmana.

Vostè és aquí es va gestar durant la gira de Lamparetes: en aquells dies, Joan Miquel Oliver (autor de tots els temes, amb l’excepció de Llegenda negra, del grup mallorquí Tots Sants) traginava tothora una guitarreta acústica amb què composava petites cançons en els temps morts, i que anava mostrant als seus companys per a conèixer el seu parer. D’aquesta manera, Oliver va crear un total de quaranta cançons curtes –la durada de cadascuna d’elles oscil·la entre el minut i els dos minuts i mig–, reduïdes a la mínima expressió però prou desenvolupades per a explicar una història, sempre amb el seu particular segell, poètic i emotiu. A més, la quantitat i varietat de temes que ofereix el disc fan que el grup sorprengui amb algunes provatures vocals i sonores, esdevenint una proposta sincera que necessita ser escoltada amb més atenció de l’habitual.

Els cinc membres del grup Antònia Font

Així, Antònia Font proposa un viatge en tres etapes, tres sorprenents itineraris encreuats que, a mode de mapa suburbà, combinen diversos gèneres, tradicions i, fins i tot, llengües diferents. La primera parada de la Línia 1 és Sol de taronges, seguida pel single de presentació, Per jo i tots es ciclistes, i que acaba amb l’intimista N’Angelina; la Línia 2 s’obre amb Canta a sa dutxa mi niña, hi trobem l’única versió del treball (Llegenda negra) i acaba amb el blues titulat Goril·les vestits; el tercer trajecte és el més folklòric i amb més sabor balear, s’inicia amb Un hiver à Majorque i a la darrera parada ens transporta fins a la Via Làctia (Polaris).

Ja amb el CD a les botigues, Antònia Font iniciarà la gira de presentació de Vostè és aquí el proper 26 d’Octubre a l’Auditori de Girona, dins el festival Temporada Alta. Després d’aquesta primera actuació, el quintet mallorquí mostrarà el seu nou material a València (20 de novembre), Tarragona (1 de desembre), Madrid (7 de desembre), Barcelona (8 de desembre al Mercat de les Flors), Granollers (19 de gener) i Múrcia (2 de febrer).

Títol: Vostè és aquí
Autor: Antònia Font
Edició: Robot Innocent Companyia Discogràfica
Distribució: Discmedi
Data de publicació: Octubre 2012
Preu: 14,95 €
Més informació: www.antoniafontoficial.com

Crítica musical: Lamparetes, d’Antònia Font

És evident que, en l’actualitat, la música cantada en català està vivint un dels seus moments més dolços: en els darrers anys s’han consolidat nombrosos grups de qualitat, com els Mishima, al mateix temps que han aparegut noves i sorprenents formacions, com Els Amics de les Arts, mentre que d’altres estan experimentant una inesperada segona joventut, com Els Pets. Tot això ha fet que els nous treballs d’alguns d’aquests grups s’hagin convertit en esdeveniments celebrats amb extraordinària passió pels seus fidels seguidors, fins al punt de fer-los encapçalar les llistes de vendes a nivell estatal. Si fa unes setmanes això era el que passava amb els Manel i el seu nou disc, més recentment s’ha viscut un fenomen similar amb Lamparetes, el darrer treball dels illencs Antònia Font, el primer disc del grup mallorquí amb material nou en cinc anys (el darrer, Coser y cantar, era una revisió amb arranjaments d’orquestra clàssica d’alguns dels seus majors èxits).

Imatge promocional d’Antònia Font

Lamparetes conté catorze cançons amb ritmes ben variats, des de mitjos tempos com els d’ Es far de Ses Salines fins a altres més alegres (Sospitosos), i per descomptat lletres de tornades i cors molt divertits, com ja és característic en el seu pop galàctic. El single de presentació d’aquest treball és Clint Eastwood, tot un homenatge, no només a l’actor de Sant Francisco i les seves nombroses pel•lícules, amb mencions especials als seus darrers films com a director, sinó sobretot a aquella manera de fer que el mateix Eastwood representa, és a dir, aquells homes durs amb cert aire a western que tot sols s’enfronten a mil i un perills.

Els Antònia Font són un dels grups més originals i amb més talent de la seva generació, i per aquest motiu no és d’estranyar que, d’una crisi d’inspiració, en puguin treure una cançó tant singular i divertida com Me sobren paraules; o que siguin capaços de cantar amb accent estranger per glosar tots aquells encants que tenen a ses illes (Islas Baleares); també hi ha lloc per a retre homenatge a antics exploradors i aventurers d’altres èpoques (Pioners); fins i tot una bonica història d’amor, passada pel seu particular filtre, i utilitzant els Modern Talking com a banda sonora de fons, es converteix en l’extraordinari himne que és Calgary 88.

Com en els altres treballs, Pau Debon posa veu a les lletres de Joan Miquel Oliver, encarregat també de fer les fotos del llibret que acompanya el CD, uns textos on evidentment hi ha una forta presència del mar i els seus elements més característics, ja siguin ones, barques, fars o pobles de pescadors, que conviuen amb elements més propers a la cultura pop, com ara les diverses cites cinematogràfiques, amb els canons de Navarone i Don Vito Corleone compartint protagonisme amb els diversos personatges d’Eastwood, fins i tot podria funcionar com un peculiar retrat generacional, on conviuen les cintes de cassette i altres «coses modernes» amb la música d’aquells gloriosos anys 80 –Atlantis is Calling (S.O.S. for Love)-.

Els Antònia Font estan en plena forma, han tornat amb més ganes que mai, i el seu públic ho celebra, tal i com va quedar demostrat en el concert de presentació de Lamparetes, una actuació que va fer petit el Casino de l’Aliança del Poble Nou i d’on, com no podia ser d’altra manera, en van sortir triomfants.

Títol: Lamparetes
Autor: Antònia Font
Edició: Robot Innocent Companyia Discogràfica
Distribució: Discmedi
Més informació: www.antoniafontoficial.com

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé