Crítica literària: L’objectiu del crim, de X. R. Trigo

L’escriptor X. R. Trigo (Betanzos, 1959) sempre ha desitjat unir, d’una manera o una altra, les seves grans passions: la literatura i la fotografia –“No entenc que hi hagi poquíssimes novel·les basades en la fotografia”, ha declarat recentment–. Va ser, però, el destí, o la casualitat, tant és, qui li va oferir aquesta oportunitat el dia que, de passeig per Girona, va conèixer una velleta amb qui compartia l’afició fotogràfica; ella era Erika Ernemann (nom fictici per a una dona real), que compartí amb ell els detalls més foscos de la seva vida, un material excel·lent que Trigo no podia desaprofitar: hi va veure la protagonista d’una sèrie policíaca que s’inicia amb L’objectiu del crim (Edicions B, també en castellà), una novel·la potent que es troba a mig camí entre el relat policíac convencional –la investigació que portarà la jove a Barcelona– i l’històric –gràcies al dietari de la noia, probablement la part més delicada i interessant del llibre pel seu valor documental–, i que funciona, a més, com a homenatge a la fotografia dels anys seixanta.

En aquella trobada, Ernemann li va explicar com, després de la Segona Guerra Mundial, amb només dotze anys i sent aprenent a la fàbrica de càmeres fotogràfiques Contax a Alemanya, va ser segrestada per l’exèrcit rus –juntament amb dues-centes persones més, entre elles la mare i la germana– per fer una rèplica d’aquelles càmeres a la Unió Soviètica, les anomenades Kiev. És així com comença la novel·la, amb la por i el desconcert lògics d’una criatura que ignorava el seu destí final. Anys després tornaria a Alemanya i es convertiria en policia al Berlín anterior a la construcció del mur, sempre amb una càmera a la mà, fins que uns assassinats ocorreguts a Barcelona la faran viatjar al nostre país per ajudar els investigadors catalans.

L’escriptor X. R. Trigo, en una imatge promocional

Trigo supera amb bona nota el repte de novel·lar una història real, i l’encerta en fer avançar les dues trames principals en paral·lel: és així com descobrim l’infern que va patir Ernemann com a presonera del comandant Gólubev –només la fotografia va impedir que embogís–, al mateix temps que comprovem com els traumes derivats del seu captiveri la converteixen en una meritòria investigadora que no s’arronsa sota cap circumstància, ni tan sols quan ha d’actuar en un país desconegut i ancorat en el passat –el xoc cultural entre ella i la policia barcelonina de la dècada dels seixanta és evident, encara més si tenim en compte la seva condició de dona–. A més, l’autor, confés lector de novel·la negra, demostra haver après perfectament els mecanismes propis del gènere per mantenir la tensió i regalar-nos, com no podia ser d’una altra manera, un desenllaç sensacional.

Per tot això, doncs, ens hem de felicitar amb l’aparició d’aquesta nova heroïna, una policia menuda i astuta que properament viurà noves aventures a Nova York, París i Buenos Aires, sempre amb Barcelona i Berlín com a epicentres de la història principal, i amb el component fotogràfic com a element característic d’aquesta prometedora sèrie policíaca.

Títol: L’objectiu del crim
Autor: X. R. Trigo
Editorial: Ediciones B
Data de publicació: Febrer 2017
ISBN: 9788466658188
Pàgines: 355 pàgines
Preu: 18,00 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Anuncios

Crítica literària: Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals, de Mercè Balada

La fascinació pels crims ha consolidat la novel·la negra com un dels gèneres més atractius entre els lectors, però sovint oblidem aquella dita popular que assegura allò de “la realitat supera la ficció”. Probablement aquest va ser el pensament original de l’escriptora Mercè Balada (Barcelona, 1965) quan decidí encarar el seu primer llibre, Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals (Albertí Editor), un volum interessantíssim amb un total de setze casos sensacionals que semblen sorgits de la ment pertorbada d’un novel·lista, una crònica negra esfereïdora que es devora d’una tirada i en què hi ha venjances personals, infanticidis, robatoris que acaben amb vessament de sang, estraperlistes embogits per la gelosia, enfrontaments polítics convertits en una carnisseria… En definitiva: tots els ingredients que trobaríem en un best-seller, però basat en fets reals.

Tan sols amb una ullada al llibre podem reconèixer una feina de documentació meticulosa a càrrec de l’autora, qui en els primers paràgrafs dels capítols ens presenta cada cas, recupera la investigació policial i, finalment, arriba al judici i la posterior condemna (si és que n’hi ha). Balada aconsegueix el to adequat per a un text com aquest, a mig camí entre l’estil periodístic i el novel·lesc, i en el seu relat incorpora fragments de les sentències i dels articles apareguts en la premsa, a més de fotografies –no només dels assassins, també dels jutges o policies que van portar el cas i que els diaris van difondre–, gravats, anuncis i fins i tot vinyetes publicades en revistes satíriques que evidencien que els catalans fem befa de qualsevol tema, per escabrós que aquest sigui.

Imatge dels criminals de Ginestar publicada a La Campana de Gràcia

Més enllà de ser una mera compilació dels casos més significatius ocorreguts a la nostra terra entre 1838 i 1976, Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals és una forma excel·lent de conèixer una època i les singularitats de la seva societat: comprovarem que els judicis eren una oportunitat d’entreteniment per al poble, mentre que les execucions dels criminals més sanguinaris –amb el garrot vil com a gran protagonista– esdevenien un espectacle públic multitudinari que seria impossible veure en l’actualitat; a més, sovint el component supersticiós –la possibilitat de resoldre un suposat mal d’ull amb vessament de sang– o esotèric –l’aprenent de torero convertit en vampir pels seus veïns– era, per a una part de la població, la millor explicació als crims més atroços.

D’altra banda, la sang que esquitxa les pàgines d’aquesta obra comparteix protagonisme amb anècdotes sorprenents, com ara la fama de l’urinari instal·lat a la Rambla de Barcelona (cèlebre gràcies al moviment anarquista), les voltes que va donar el crani del comte Charles d’Espagnac abans no es reuní definitivament amb la resta del cos, el crim que va esgarrifar tothom (publicat per la premsa internacional) a excepció de Salvador Dalí, o l’entrevista d’un periodista a una assassina dins la presó, entre d’altres històries glorioses.

Títol: Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals
Autora: Mercè Balada
Editorial: Albertí Editor
Col·lecció: Orígens
Data de publicació: Març 2017
ISBN: 9788472461581
Pàgines: 224 pàgines
Preu: 18,00 €
____________________
Escrit per: Robert Martínez

Publicación: La invención de la ciencia. Una nueva historia de la revolución científica, David Wootton, Ed. Crítica

portada_la-invencion-de-la-ciencia_david-woottonOs presentamos en Culturalia La invención de la ciencia de David Wootton, un libro que hará cambiar nuestra comprensión de cómo se produjo la revolución científica, y de lo que es la ciencia.

Vivimos en un mundo hecho por la ciencia pero ¿desde cuándo es así? Este libro cuenta la historia de la extraordinaria revolución intelectual y cultural que dio a luz a la ciencia moderna, y supuso un gran desafío a la ortodoxia prevaleciente de su propia historia. Antes de 1492 se asumía que todo el conocimiento significativo ya estaba disponible; no existía el concepto de progreso. Este libro sostiene que el descubrimiento de América demostró que nuevos conocimientos eran posibles, y abrió el camino a la invención de que la ciencia se basaba en una nueva comprensión de lo que podría ser el conocimiento. Y con esto se produjo un nuevo lenguaje: descubrimiento, progreso, hechos, experimentos, hipótesis, teorías y leyes de la naturaleza. Casi todos estos términos existían antes de 1492, pero sus significados se transformaron radicalmente, por lo que se convirtieron en herramientas con las cuales pensar cientiíficamente. Todos nosotros ahora hablamos este lenguaje de la ciencia, que fue inventado durante la Revolución Científica. La nueva cultura tuvo sus mártires (Giordano Bruno, Galileo), sus héroes (Kepler, Boyle), sus propagandistas (Voltaire, Diderot) y sus pacientes trabajadores (Gilbert, Hooke). Este libro de David Wootton, convertido ya en una obra de referencia, cambia nuestra comprensión de cómo se produjo esta gran transformación, y de lo que es la ciencia.

David Wootton es profesor de Historia. Trabaja en historia cultural e intelectual en países anglosajones, en Italia y Francia. Ha ejercido de profesor de Historia y Ciencias Políticas en cuatro universidades británicas y cuatro universidades canadienses, además colabora con distintas universidades de EE.UU.

Título: La invención de la ciencia. Una nueva historia de la revolución científica
Autor: David Wootton
Editorial: Crítica
Fecha de publicación: 7 de marzo de 2017
Páginas: 800
ISBN: 978-84-16771-70-7
Formato: 15,5 x 23 cm
Presentación: Tapa dura con sobrecubierta
Colección: Serie Mayor
Precio:
• Libro: 38.00 €
• Libro Electrónico: 14.99 €