Crítica literària: Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals, de Mercè Balada

La fascinació pels crims ha consolidat la novel·la negra com un dels gèneres més atractius entre els lectors, però sovint oblidem aquella dita popular que assegura allò de “la realitat supera la ficció”. Probablement aquest va ser el pensament original de l’escriptora Mercè Balada (Barcelona, 1965) quan decidí encarar el seu primer llibre, Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals (Albertí Editor), un volum interessantíssim amb un total de setze casos sensacionals que semblen sorgits de la ment pertorbada d’un novel·lista, una crònica negra esfereïdora que es devora d’una tirada i en què hi ha venjances personals, infanticidis, robatoris que acaben amb vessament de sang, estraperlistes embogits per la gelosia, enfrontaments polítics convertits en una carnisseria… En definitiva: tots els ingredients que trobaríem en un best-seller, però basat en fets reals.

Tan sols amb una ullada al llibre podem reconèixer una feina de documentació meticulosa a càrrec de l’autora, qui en els primers paràgrafs dels capítols ens presenta cada cas, recupera la investigació policial i, finalment, arriba al judici i la posterior condemna (si és que n’hi ha). Balada aconsegueix el to adequat per a un text com aquest, a mig camí entre l’estil periodístic i el novel·lesc, i en el seu relat incorpora fragments de les sentències i dels articles apareguts en la premsa, a més de fotografies –no només dels assassins, també dels jutges o policies que van portar el cas i que els diaris van difondre–, gravats, anuncis i fins i tot vinyetes publicades en revistes satíriques que evidencien que els catalans fem befa de qualsevol tema, per escabrós que aquest sigui.

Imatge dels criminals de Ginestar publicada a La Campana de Gràcia

Més enllà de ser una mera compilació dels casos més significatius ocorreguts a la nostra terra entre 1838 i 1976, Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals és una forma excel·lent de conèixer una època i les singularitats de la seva societat: comprovarem que els judicis eren una oportunitat d’entreteniment per al poble, mentre que les execucions dels criminals més sanguinaris –amb el garrot vil com a gran protagonista– esdevenien un espectacle públic multitudinari que seria impossible veure en l’actualitat; a més, sovint el component supersticiós –la possibilitat de resoldre un suposat mal d’ull amb vessament de sang– o esotèric –l’aprenent de torero convertit en vampir pels seus veïns– era, per a una part de la població, la millor explicació als crims més atroços.

D’altra banda, la sang que esquitxa les pàgines d’aquesta obra comparteix protagonisme amb anècdotes sorprenents, com ara la fama de l’urinari instal·lat a la Rambla de Barcelona (cèlebre gràcies al moviment anarquista), les voltes que va donar el crani del comte Charles d’Espagnac abans no es reuní definitivament amb la resta del cos, el crim que va esgarrifar tothom (publicat per la premsa internacional) a excepció de Salvador Dalí, o l’entrevista d’un periodista a una assassina dins la presó, entre d’altres històries glorioses.

Títol: Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals
Autora: Mercè Balada
Editorial: Albertí Editor
Col·lecció: Orígens
Data de publicació: Març 2017
ISBN: 9788472461581
Pàgines: 224 pàgines
Preu: 18,00 €
____________________
Escrit per: Robert Martínez

Un comentario en “Crítica literària: Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals, de Mercè Balada”

Deja un comentario

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.