Archivo de la etiqueta: Poblenou

Pueblonuevo, radiografĆ­a de un barrio de Barcelona (II): La Historia

El territorio donde se encuentra el barrio era desde antiguo una zona húmeda y pantanosa. Ya en la Edad Media era un lugar de pastores y rebaños en la cual también alternaban campos de cultivo.

En el siglo XVIII se construyó una casa de cuarentena y el cementerio, el primero general de la ciudad. También se instalaron campos de prÔcticas militares. La zona serÔ así, un territorio ocupado por servicios de carÔcter molesto para la ciudad de Barcelona. SerÔ también a partir del siglo XVIII, con el inicio del proceso de industrialización, cuando llegaran los prados de indianas para blanquear y secar los tejidos de algodón. Este proceso se acelerarÔ en el siglo XIX y la zona atraerÔ, por los bajos precios del suelo y la abundancia de agua, la instalación de grandes centros fabriles.

Poblenou a inicios del siglo XVIII
Fragmento plano de Barcelona, Nicolas Visscher (1706)

Este mismo proceso atraerÔ también al primer núcleo urbano, formado por los obreros que trabajaban en las diversas industrias. Su primera localización serÔ la de la actual Plaça Prim. La época de 1840-1850 serÔ la del verdadero nacimiento del barrio que fue conocido como el Taulat. Otras denominaciones del barrio serÔn la Llacuna e Icària, hasta que finalmente recibió el nombre de Poblenou. Con el tiempo el barrio se convirtió en la mayor concentración industrial del país y así sería también conocido popularmente como la Manchester catalana. La tipología de industrias que se instalaron en su solar fue diversa destacando desde el textil, vino y aguardiente, boteros, harineras, curtidurías, químicas y alimenticias. Como era normal las condiciones de vida del barrio eran pésimas, dominadas desde siempre por su carÔcter marcadamente industrial.

Fragmento plano de los alrededores de Barcelona, Proyecto de reforma y ensanche, Ildefons CerdĆ  (1859)

En el aƱo 1897 el Municipio de Sant Martƭ de ProvenƧals, y dentro de Ʃl el Poblenou, junto a otras poblaciones, fueron anexionados a la ciudad de Barcelona.

A partir de la dƩcada de 1960 se inicia la crisis industrial del barrio, que se extenderƔ hasta la actualidad, propiciando el abandono de las grandes fƔbricas (muchas de ellas emigrarƔn a la Zona Franca) que serƔn ocupadas por actividades mƔs reducidas como almacenes, talleres, agencia de transporte y la llegada de profesionales vinculados al arte, al diseƱo y a la creatividad, que ocuparƔn muchas de las naves abandonadas.

Poblenou_1933
Fragmento plano sector Poblenou, Servei TopogrĆ fic de l’Ajuntament (1933)

La progresiva decadencia industrial del barrio a partir de la década de 1960 y la poca disponibilidad de espacio urbano en la ciudad ha propiciado que el ayuntamiento haya redescubierto la potencialidad de la zona y que haya puesto en marcha el proyecto 22@, que pretende redefinir los usos de la antigua zona industrial de Poblenou para transformarla en un distrito de actividades vinculadas a las nuevas tecnologías de la información y la comunicación y a diversas actividades artísticas y culturales. Este amplio proyecto prevé la recalificación de mÔs de 200 hectÔreas de terreno. No obstante el proyecto 22@ ha generado una gran polémica en el barrio que prevé los negativos efectos de una especulación urbanística masiva en interés de mÔs bien pocos.

El turismo y la masificación que ha prosperado en Barcelona desde la celebración de los Juegos Olímpicos del año 1992, ha afectado de pleno al barrio del Poblenou, debido a la disponibilidad de espacio y su cercanía a las playas, lo que ha hecho prosperar toda una serie de hoteles, alojamiento y servicios turísticos que estÔn remodelando progresivamente el aspecto del barrio y provoca tensiones con sus vecinos.

Pueblonuevo, radiografĆ­a de un barrio de Barcelona (II): Las zonas

Centro de Poblenou.

La Rambla de Poblenou y la calle Marìà Aguiló son las principales arterias del barrio, donde se concentra la mayor parte de las viviendas, la actividad comercial y cultural del barrio. La Rambla del Poblenou, es la vía central del barrio, y tiene una organización en tramos arbolados separados por rotondas. La Rambla se urbanizó en el año 1886 y pronto atrajo las viviendas de la burguesía del barrio.

Algunos de los edificios muestran detalles modernistas. Es en la Rambla donde encontramos algunos de los establecimientos mÔs característicos y con mÔs solera del barrio como El Casino de la Aliança (Rambla de Poblenou, 26) que es una de las entidades sociales y culturales históricas de Poblenou y fue creado en el año 1869. Su sede actual data de 1929 y sigue acogiendo diversos tipos de actividades culturales, como teatro, conciertos o bailes.

Casino L'AlianƧa del Poblenou
Casino L’AlianƧa del Poblenou

TambiĆ©n se localiza en la Rambla el Monumento al Doctor Trueta (Rambla de Poblenou/Pere IV). Este monumento que se erigió en el aƱo 1978 se sitĆŗa donde hasta hace poco finalizaba la Rambla del Poblenou en la altura de la calle Pere IV, y estĆ” dedicado al doctor Josep Trueta, medico de fama mundial que nació en el barrio. El escultor de la obra fue Josep Ricart i Maimós, artista oriundo tambiĆ©n del Poblenou. El monumento fue sufragado por suscripción popular siendo la iniciativa de la Coordinadora d’Entitats del Poblenou.

Al_Doctor_Trueta,_Josep_Ricart
Monumento Al Doctor Trueta

TambiĆ©n se sitĆŗa en la Rambla uno de los establecimientos mĆ”s caracterĆ­sticos y mĆ”s conocidos del barrio, la horchaterĆ­a El TĆ­o Che (Rambla del Poblenou, 44 – 46). La actividad en el local que ocupa actualmente se remonta al aƱo 1940 despuĆ©s de que una bomba destruyera el antiguo local que tenĆ­a en la calle Doctor Trueta. Esta es una horchaterĆ­a y heladerĆ­a que lleva mĆ”s de 100 aƱos endulzando el dĆ­a a dĆ­a del barrio.

El TĆ­o Che

La calle de Marià Aguiló fue la calle mayor del barrio hasta la construcción de la Rambla. Posee una gran actividad comercial (sobre todo comercios pequeños) dirigida principalmente a los vecinos del barrio. Su tramo mÔs meridional es peatonal igual que alguna de las calles mÔs cercanas. Cerca se sitúa el pequeño mercado municipal de alimentación, conocido como Mercat del Poblenou o Mercat de la Unió (Plaça de la Unió, 25). El edificio fue construido en el año 1889 por el arquitecto Pere Falqués i Urpi y sigue el modelo de mercado con estructura de hierro de finales del siglo XIX, de obra vista y con vidrieras laterales. El mercado ha sido totalmente restaurado y modernizado en su interior.

Mercat de la Unio_Poblenou
Mercado de la Unión

MĆ”s hacia la playa en la PlaƧa Prim se localiza el nĆŗcleo urbano mĆ”s antiguo del barrio. Alrededor de esta placita se instalaron las primeras viviendas de obreros que genero el proceso de industrialización de la zona. TodavĆ­a hoy la plaza conserva su estructura arquitectónica original y alguna de las pequeƱas casas blancas de planta y un piso. Se dice que en estas viviendas se alojaron obreros socialistas utópicos del Poblenou, seguidores de las ideas de Ɖtienne Cabet, autor de Viaje a Icaria. De ahĆ­ que algunas zonas del barrio se hayan conocido y se sigan conociendo como Icaria o Nova Icaria. Las calles mĆ”s cercanas a esta plaza, como Taulat, Fernando Poo, Perelló o Sant Francesc tambiĆ©n conservan edificaciones originales que ayudan a imaginar el carĆ”cter fundacional del nĆŗcleo histórico del barrio.

Plaça Prim
Plaza Prim

La zona industrial.

La mayor parte del territorio del Poblenou corresponde, sin embargo, a la zona industrial donde desde el siglo XIX hasta la dĆ©cada de 1960 se asentaron la mayor parte de los centros fabriles de la ciudad. Aunque el barrio estĆ” inmerso en un proceso de renovación y transformación liderado por el Proyecto 22@ aĆŗn persisten recuerdos de este pasado industrial dispersos por el barrio, destacando los siguientes conjuntos: Ca l’Aranyó (Llacuna/TĆ”nger), una antigua fĆ”brica textil dedicada al sector de la lana y fundada por una firma inglesa en el aƱo 1878. El edificio industrial, construido en obra de ladrillo visto es un bello ejemplo de construcción industrial de finales del siglo XIX.

Ca_l'Aranyó
Ca_l’Aranyó

Can Ricart (Pasaje Marqués de Santa Isabel), fÔbrica de estampados diseñada en el año 1853 por el arquitecto Josep Oriol Mercader; La Escocesa (Pere IV, 345-351) fÔbrica de hilados fundada en el año 1850; Platería Ribera (Roc Boronat, 72-80) conocida como Can Culleras. La fÔbrica fue construida en el año 1912 dedicÔndose a la metalurgia no férrea; Can Felipa (Pallars, 277) antigua fÔbrica textil fundada en el año 1855, que fue una de las industrias mÔs importantes de Barcelona. Después de su cierre la empresa cedió al barrio parte de sus instalaciones, entre las que destaca el edifico central, de una calidad arquitectónica sorprendente para una instalación industrial. El edificio acoge actualmente en centro cívico de Can Felipa y es la sede del archivo histórico del barrio.

Centre Civic Can Felipa
Centre Civic Can Felipa

Palo Alto (Pellaries, 6) antigua curtiduría que en la actualidad acoge talleres de artistas como el de Xavier Mariscal; La Torre de les Aigües (Plaça Ramon Calsina), edificada en el año 1883 con el objetivo de elevar las aguas del río Besós y explotarlas comercialmente; FÔbrica El Cànem (Llacuna, 25-31) fundada hacia 1880 por la familia Godó, reconvertida en la actualidad en un hotel.

FƔbrica El CƠnem
FƔbrica El CƠnem

Todos estos complejos industriales estƔn esparcidos por la trama ortogonal de Poblenou dando asƭ una imagen del pasado industrial y artesanal del barrio. Muchos de los solares de las antiguas fƔbricas han sido reutilizados, una vez abandonados, por empresas mƔs pequeƱas, talleres, agencias de transporte o por actividades artƭsticas y en muchos casos se han reconvertido y adaptado.

Del pasado obrero y sindical del barrio también perdura algún recuerdo como el edificio sede de la antigua cooperativa La Flor de Maig (Doctor Trueta, 195) Esta se fundó en el año 1896 y llegó a ser una de las mÔs importantes de la ciudad. La cooperativa desapareció como tal en el año 1950 y desde 1978 se creó en el mismo edificio, típico de una entidad social del siglo XIX, un ateneo popular con el mismo nombre.

La Flor de Maig
La Flor de Maig

El republicanismo fue una fuerza importante en el barrio, sobre todo antes de la creación de la CNT. De su gran representación en el barrio, destaca en la actualidad la que fue la sede de la Joventut Democràtica Radical Instructiva, que se inauguró en el año 1911. La fachada del edificio muestra en una especie de nicho circular, un busto de la República (Badajoz, 79). Otro edificio del barrio, muestra también, en otro nicho circular, otra efigie de la República (Marià Aguiló, 47).

Edifici La RepĆŗblica
Edifici La RepĆŗblica

Un poco alejado del centro histórico del barrio pero siendo uno de los núcleos organizadores del mismo, se encuentra el Cementerio del Este o de Poblenou (Taulat, 2). Situado entre las calles de Badajoz y Llacuna ha sido uno de los cementerios mÔs importantes de Barcelona. El cementerio actual fue construido en 1819 (el anterior cementerio de 1775 había sido destruido por los franceses en el año 1813) y fue obra del arquitecto italiano Antonio Ginesi y en sus elementos decorativos destacan símbolos egipcios como el disco el solar de la fachada de la capilla o los pabellones laterales que recuerdan antiguas pirÔmides. Se realizan visitas guiadas para conocer mejor el patrimonio funerario que contiene el cementerio.

Cementiri Poblenou
Cementerio del Poblenou

Si de día Poblenou es un territorio ocupado cada vez mÔs por oficinas, almacenes, talleres y vestigios de fÔbricas industriales, por las noches se transforma, despertando una viva actividad relacionada con los locales de ensayo, los bares y establecimientos de ocio nocturno, que en los últimos han invadido, entre otras, las calles de Almogàvers, Pere IV i Pallars. Entre estos locales destacan Razmatazz (Almogàvers, 122), Como tú Bar (Pere IV, 101), Burros Catina, BB+ y Open (Pere IV, 63-67), La Ovella del Poblenou (Zamora, 78) o Bóveda (Roc Boronat, 33).

Sala Razzmatazz
Sala Razzmatazz

La Plaça de les Glòries y el norte de la Diagonal.

La apertura del último tramo de la Av. Diagonal desde Plaça de les Glòries hasta el mar ha dividido en dos el barrio de Poblenou. Mientras que en la parte baja de la ancha avenida se sitúa el barrio tradicional en el norte de la Av. Diagonal se estÔ desarrollando una nueva zona residencial atraída mÔs por las transformaciones de la Plaça de les Glòries y la actividad de su nuevo centro comercial Barcelona Glories que por el propio dinamismo del barrio.

Barcelona Glories
Barcelona Glories

Es en la misma Plaça de les Glòries donde se cruzan tres de los ejes mÔs importantes de la ciudad, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Avinguda Diagonal i la Avinguda de la Meridiana. Este hecho ha motivado un espacio urbano dedicado mÔs a la circulación rodada que a la actividad peatonal. Las soluciones arquitectónicas, siempre polémicas, realizadas sobre este emplazamiento no han logrado todavía, encajarlo en el casco urbano ni a adaptarlo a la vida de los ciudadanos.

Es también en este sector donde se encuentran las instalaciones de Barcelona Activa, empresa municipal creada en 1986 como vivero para la creación de nuevas empresas y el apoyo a los emprendedores, la innovación, la mejoría profesional y la creación de ocupación. La sede de este organismo ocupa parte de lo que fue la fÔbrica Can Jaumeandreu (Perú, 56) fÔbrica textil construida a finales del siglo XIX y restaurada para su nuevo uso en el año 2002.

Un representante de la nueva imagen que se pretende dar al barrio lo constituye la Torre Agbar (Plaça de les Glòries), un gigantesco complejo de oficinas diseñado por Jean Nouvel. El edificio tiene 144 metros de alto y 34 plantas (mÔs cuatro plantas subterrÔneas) y es el tercer edificio mÔs alto de la ciudad. Su fachada compuesta de vidrio y de miles de pequeñas ventanas hace que la luz se refleje en ella dando una coloración a la zona que varía a lo largo del día. AdemÔs por la noche el edificio se ilumina proporcionando un toque festivo a los alrededores.

Torre Agbar
Torre Agbar

Las playas.

Poblenou posee tres de las seis playas de las que dispone la ciudad de Barcelona: Bogatell, Mar Bella y la Nova Mar Bella. Después de varios años en los cuales la ciudad ha vivido de espaldas la mar, abandonando a su suerte las playas, ha realizado en los últimos tiempos un gran esfuerzo de mejora y transformación de estos espacios, convirtiendo su fachada marítima en playas que acogen cada año alrededor de siete millones de visitantes. Sus condiciones y servicios son de gran calidad y estÔn bien comunicados con el resto de la ciudad. AdemÔs las playas estÔn delimitadas por el gran y amplio Paseo Marítimo y por el Parc del Poblenou, una gran zona verde en las cercanías del antiguo cementerio.

Playas Poblenou
Playas Pueblonuevo

Pueblonuevo, radiografĆ­a de un barrio de Barcelona (I)

El barrio de Pueblonuevo (Poblenou, Barcelona) ha tenido siempre un perfil claramente obrero e industrial, aunque este último estÔ en franca decadencia desde los años 60 del siglo XX. La Rambla de Poblenou y la calle Marià Aguiló, junto con las calles mÔs cercanas, tienen la mÔxima concentración de edificios de residencia de las clases trabajadora y media. El sector de carÔcter industrial, con fÔbricas y naves abandonadas, ha sido desde siempre la zona mÔs conflictiva del barrio, aunque ahora todo el panorama estÔ cambiando.

La población del barrio es de carÔcter trabajador y comercial y son las familias que han vivido toda la vida en el barrio. A estos se ha sumado, cada vez mÔs, la población inmigrante (norte de África, Asia y Sur América) y en los últimos años extranjeros y turistas. El ambiente que ha tenido siempre el barrio es marcadamente popular.

Se pueden distinguir dos tipos diferenciados de vivienda: las casas que desde siempre han sido habitadas por obreros sencillas y modestas. La excepción las marcan los edificios de la Rambla de Poblenou que se construyeron con la intención de albergar a la pequeña y mediana burguesía industrial del barrio a finales del siglo XIX y principios del XX. Por tanto son edificios mÔs notables, mejor construidos y con un aire modernista. El 70% de los pisos oscilan entre los 60 y los 120 m, el 28,4% tiene menos de 60 m y el 1,3% tiene mÔs de 120 m. El 36,6% de los edificios fueron construidos antes de 1940, el 53,8% se construyeron entre 1940 y 1980 y solo el 9,5% se han construido a partir de 1980, porcentajes estos que se han ido modificando con la revalorización turística del barrio.

poblenou_plano

Poblenou es uno de los barrios mĆ”s extensos de Barcelona. La estructura urbanĆ­stica del barrio se basa, igual que el caso de l’Eixample, en la trama ortogonal del Pla CerdĆ , ideada por Ildefons CerdĆ . Aunque en el caso de Poblenou la zona no estĆ” ocupada por edificios de viviendas sino mayoritariamente por industrias y pequeƱos y medianos talleres.

En el barrio de Poblenou pueden distinguirse cuatro sectores claramente diferenciados:

• El centro del barrio, situado a lo largo de la Rambla de Poblenou, MariĆ  Aguiló y sus inmediaciones
• La zona industrial que se extiende sobre la mayor parte del territorio
• La Plaza de las Glorias y la nueva Ć”rea residencial
• El litoral y sus playas

Llum BCN Festival d’Arts LumĆ­niques 2020

Hoy comienza el Llum BCN Festival d’Arts LumĆ­niques 2020, el festival de luces y performances lumĆ­nicas que enciende el barrio de Poblenou de Barcelona entre los dĆ­as 14 y 16 de febrero.

cuando anochece, la luz transforma el barrio del Poblenou de Barcelona en un laboratorio de investigación al servicio de artistas de todo el mundo. Creadores que utilizan la luz, el movimiento, la realidad virtual o la inteligencia artificial para explorar nuevas formas y significados en el espacio público y ampliar los límites de nuestras percepciones. Atrévete a desafiar tus sentidos en una experiencia sensorial de alta intensidad y únete a un experimento colectivo que busca nuevos modelos de participación y convivencia.

Los nombres mÔs importantes de la escena internacional, como Luke Jerram, el estudio United Visual Artists, Kurt Hentschläger o Antoni Arola, por mencionar algunos de los 23 artistas que participan en Llum BCN 2020, se unen a las escuelas de arte, diseño, iluminación y arquitectura de Barcelona, en un gran acontecimiento que desafía las convenciones y reivindica que la luz, la tecnología digital o la imagen en movimiento pueden formar parte del paisaje urbano de la ciudad sin estar al servicio de su comercialización.

Llum BCN Festival d’Arts LumĆ­niques 2020
CuƔndo: 14, 15 y 16 de febrero

OS DEJAMOS AQUƍ EL MAPA DE INSTALACIONES Y RUTAS DEL LLUM BCN FESTIVAL D’ARTS LUMƍNIQUES 2020

llum-bcn-map-2020

 

Entrevista: Llibreria EtcĆØtera, al barri del Poblenou de Barcelona.

Etcetera_00Des de Culturalia volem donar visibilitat als establiments i als professionals que es dediquen a la cultura, i per això inaugurem una nova secció: ā€œCulturoscopiaā€, on intentarem mostrar com s’ho fan alguns per sobreviure dins del complex i moltes vegades difĆ­cil món de la cultura. En aquesta secció volem fer difusió deĀ les llibreries, les editorials, els teatres, el món del cinema i l’audiovisual, la mĆŗsica, el turisme cultural, els museus…

I per inaugurar la secció hem entrevistat els responsables de la llibreria EtcĆØtera, que des de fa mĆ©s de trenta anys ofereix la seva saviesa literĆ ria a tot aquell qui es vulgui deixar caure pel barri del Poblenou de Barcelona. Amb ells hem parlat de la seva història, del comerƧ de barri, de l’IVA cultural i, sobretot, parlem de literatura, la seva gran passió.

EtcĆØtera va nĆ©ixer fa mĆ©s de trenta anys. Explica’ns quina Ć©s la història de la llibreria. ĀæQuin balanƧ feu d’aquestes tres dĆØcades?

Nosaltres vam adquirir el negoci a finals del 1983. La llibreria ja existia d’abans. Al principi vam continuar amb la idea d’una papereria diferent amb la venda de joguines didĆ ctiques i llibres. Amb el temps va anar guanyant espai el llibre i al cap d’uns quinze anys vam decidir convertir-nos en una llibreria i vam deixar l’altre material. El balanƧ que fem es positiu perquĆØ treballem en el que ens agrada, que Ć©s el llibre.

Us definiu com una llibreria ā€œespecialitzada: la nostra especialització Ć©s la cultura. Ɖs el llibre, el paper, les personesā€. En un temps en quĆØ la cultura no passa pel seu millor moment, sobreviure Ć©s una veritable heroĆÆcitat?

Actualment ja Ć©s una heroĆÆcitat conservar la feina. BĆ©, nosaltres diem que la nostra especialització Ć©s la cultura en general i el tracte amb la gent en relació a la idea de llibreria superespecialitzada, una tendĆØncia cada cop amb mĆ©s forƧa a Europa i tambĆ© a Barcelona. AixĆ­ doncs, nosaltres ens especialitzem en la cultura en general, per tant igual podem parlar d’un llibre de cuina, com d’un llibre infantil, com d’una novelĀ·la negra, un llibre de filosofia… Intentem abastar-ho tot, perquĆØ estem en un barri on mĆ©s que una missió tenim una funció i intentem tenir-ho tot.

Com us ha afectat la pujada del 21 % de l’IVA cultural?

No, això Ć©s un error! Els mitjans i la gent no fa mĆ©s que repetir-ho i als llibres no se li ha pujat l’IVA. Encara estan al 4%, en el super reduĆÆt. Nosaltres, fins i tot, vam penjar a l’entrada de la llibreria un cartell en quĆØ informĆ vem que l’IVA del llibre no s’havia pujat. Però la gent s’ho pensa, i d’aquesta forma tambĆ© ens afecta la pujada de l’IVA cultural encara que sigui d’una forma indirecta

La vostra ubicació –els trobareu al carrer LLull, nĆŗmero 203, al barri del Poble Nou– estĆ  allunyada del centre de la ciutat. ĀæPenses que això us fa tenir un tipus de client diferent o caracterĆ­stic? ĀæQuins són els vostres pĆŗblics?

SĆ­, crec que tenim un pĆŗblic propi. Creiem que a l’estar en un barri fidelitzem mĆ©s al client. Si algĆŗ que viu a prop vol un llibre i no el tenim, l’encarrega i nosaltres li portem. Per tant, la relació amb el client Ć©s molt diferent. Si tu vas a una llibreria del centre i no tenen el llibre que busques no el demanes. El buscarĆ s en un altre lloc. Si ets del barri potser vindrĆ s a la nostra llibreria. AixĆ­, doncs, tenim un ventall de pĆŗblic immens, des de molt pĆŗblic infantil, forƧa pĆŗblic adolescent, molt pĆŗblic gran, tenim molt pĆŗblic femenĆ­… En definitiva, tenim un gran ventall de clients.

Quin creus que ha de ser el paper del llibreter al segle XXI? ĀæHa canviat en referĆØncia al passat?

Jo penso que, d’entrada, no t’has de posar en contra de res. Per exemple, nosaltres portem un any negociant per poder vendre llibre electrònic. Hem arribat a un acord i segurament al marƧ o a l’abril d’aquest any comenƧarem a vendre llibre electrònic, tant e-readers com e-books. Estarem amb altres llibreries en una plataforma que es diu liberdrac, que s’ha creat des del gremi i on podrĆ s triar a quina llibreria vols comprar el llibre.

A mĆ©s, tambĆ© hem d’aprofitar les coses positives de la tecnologia i jo crec que el món del llibre no l’estĆ  acabant d’aprofitar. Nosaltres, per exemple, fa temps vam decidir que com no Ć©rem una gran llibreria no ho podĆ­em tenir tot. AixĆ­, doncs, vam optar per donar servei. Ens vam posar en contacte amb un distribuĆÆdor i un parell de subdistribuĆÆdors que et donen serveis de 24-48 hores. I en això ens hem abocat.

Quins són els tipus de llibres que més es venen a Etcètera?

Nosaltres treballem molt amb la novelĀ·la negra perquĆØ ens agrada, dediquem una especial atenció a la història i tambĆ© tractem molt les monografies locals. Tenim al barri un arxiu històric molt actiu que a mĆ©s a mĆ©s coedita amb l’Ajuntament i un barri que tĆ© molta vida cultural i molta inquietud i tenim molts autors que s’autoediten. A mĆ©s hem comprovat que tot el que Ć©s història de Barcelona tambĆ© interessa. En general som una llibreria de novelĀ·la, tenim molt poca cosa d’assaig i prestem especial atenció a la literatura infantil perquĆØ es ven molt.

Etcetera_01Quina Ć©s la temĆ tica que mĆ©s t’agrada a tu com a lector?

Jo (Xon) sóc molt lectora de novelĀ·la negra; l’ƀlex Ć©s molt lector de novelĀ·la històrica i d’història (assaig); al Pedro tambĆ© li agrada molt la novelĀ·la negra i la fantasia. AixĆ­ cobrim gĆØneres diferents.

Els darrers anys la literatura romĆ ntica-eròtica ha tingut un gran actiu de vendes grĆ cies a Cinquanta ombres d’en Grey, mentre que al seu moment la literatura policĆ­aca es va tornar a posar de moda grĆ cies a Stieg Larsson. Quina opinió us mereixen els anomenats ā€œfenòmens literarisā€? ĀæCreieu que Ć©s una manera de captar nous lectors o nomĆ©s serveix per a vendre puntualment un tipus de llibres concrets?

No, els fenòmens literaris serveixen per a captar lectors. La novelĀ·la eròtica, de la qual Cinquanta ombres d’en Grey va ser el detonant, ha servit perquĆØ molta gent llegeixi. Aquest llibre l’ha llegit gent que no llegia i que quan ha acabat els tres volums et pregunta quĆØ mĆ©s hi ha i descobreixen altres autors i a potser tens sort i un tant per cent d’aquests lectors els desvies cap a una altra banda i descobreixen altres coses. Aquesta Ć©s la part bona. Apart, com a venedora vull que hi hagin fenòmens literaris ja sigui que me’l crea l’editor, els mitjans de comunicació, o el que sigui… perquĆØ ho necessito, perquĆØ m’agrada recomanar llibres però tambĆ© m’agrada vendre’ls.

Veiem que teniu uns llibres destacats en relació a la resta. ĀæCom decidiu a quin llibre doneu mĆ©s visibilitat? ¿És una aposta personal vostra o ve marcada per altres factors externs?

El 90% de les vegades Ć©s una aposta nostra perquĆØ ens ha agradat un llibre o perquĆØ Ć©s un fenomen literari. Les Ombres de Grey van anar a l’aparador, m’entens… Però normalment Ć©s una aposta nostra. S’han de trobar els dos elements, l’oportunitat i el desig de tenir-ho. BĆ©, arribarĆ  Sant Jordi, i es clar, a l’aparador hi haurĆ  nomĆ©s novetats. A nosaltres ens agrada Sant Jordi, el Nadal i tot el que sigui vendre. Però tambĆ© ens agrada els perĆ­odes de entremig, perquĆØ llavors Ć©s quan posem un llibre de fa un any a l’aparador perquĆØ ha passat desapercebut i a mi m’han agradat i mira, li puc dedicar a aquest llibre un espai que en altres moments no puc.

Ja fa uns anys que el llibre en format paper ha de competir amb el llibre digital i les noves tecnologies. ¿Com és la vostra relació amb el llibre electrònic? Creieu que el llibre en paper està en perill?

Jo crec que els dos formats podran conviure perfectament. Nosaltres vendrem llibre electrònic malgrat que la demanda Ć©s molt petita, la majoria de la gent utilitza la tablet per mirar les notĆ­cies destacades, els titulars, però pocs lectors em comenten que hi llegeixen un llibre. A mĆ©s, segons les dades que he pogut consultar, el consum de llibre electrònic Ć©s un percentatge molt baix, aixĆ­ que anirem convivint i nosaltres estarem expectants, però estic segura que el llibre en paper no desapareixerĆ . O potser sigui una qüestió generacional, i els que han nascut en l’era digital s’acostumaran a llegir en aquest format mĆ©s fĆ cilment, però serĆ  una evolució lenta ja que llegir requereix un esforƧ, i Ć©s el mateix esforƧ mirant una pantalla que fent-ho en paper.

EtcĆØtera aposta per les noves tecnologies? ĀæLes utilitzeu en el vostre model de vendes?

SĆ­, sĆ­, molt. Encara no venem llibres a travĆ©s del nostre web, però estem estudiant vendre el llibre en paper a la plataforma en quĆØ ja venem llibres digitals. I si no ens hi hem posat abans Ć©s perquĆØ requereix un gran esforƧ, i nosaltres nomĆ©s som tres, no donem a l’abast i no ens atrevim a fer-ho. D’altra banda, preferim els avantatges del comerƧ de proximitat, que vinguin els clients a demanar-nos llibres que en altres llibreries els han dit que trigaran una o dues setmanes, i nosaltres els entreguem en quaranta-vuit hores.

A més de vendre llibres, oferiu als vostres clients diferents activitats culturals. De quin tipus? Com decidiu què programeu en cada moment? Quines activitats teniu previstes per a les properes setmanes?

Improvisem molt, la veritat. Vam comenƧar organitzant durant un parell d’anys i amb forƧa ĆØxit els ā€œSopars d’autorā€: convidĆ vem un escriptor a un restaurant del barri, i durant el sopar els lectors podien preguntar tot el que volguessin. Però ens vam cansar perquĆØ se’ns allargava massa la jornada, i nosaltres fem les coses nomĆ©s per motivació. A mĆ©s, no ens agradava que vinguĆ©s gent sense haver-se llegit el llibre. Ara fem presentacions d’autors o llibres sobre el barri, i ho fem a la Biblioteca, a l’Arxiu Històric o al Centre Moral. TambĆ© som una mica mercenaris: si una editorial ens proposa anar a vendre uns llibres a algun lloc concret, doncs allĆ  hi anem. El proper dia 3 de marƧ presentarem El tant per cent, de Rafael Vallbona, novelĀ·la negra ambientada al barri –i ens cita a nosaltres a la pĆ gina 161–; el 10 de marƧ estarem a la presentació de l’Autobiografia de Barcelona, escrita per un autor del barri, Daniel Venteo; el 21 de marƧ presentarem el llibre dels Encants. I tambĆ© colĀ·laborarem en una conferĆØncia de Jordi Pujol al Centre Moral.

Etcetera_02Al web veiem que oferiu viatges literaris.

MĆ©s aviat nosaltres colĀ·laborem amb Global Book, una empresa que treballa tot el sector del llibre per aconseguir dades, fer estadĆ­stiques, ajudar amb informacions a les llibreries i els editors, etc., i han creat aquest projecte: oferir un viatge literari al lector, i la nostra funció Ć©s fer d’intermediari perquĆØ qui vulgui fer un viatge d’aquest tipus el pugui fer; per exemple, si vols anar a Anglaterra i vols fer la ruta Jane Austen, realitzen un itinerari per la zona on va nĆ©ixer, els llocs on va ambientar les seves novelĀ·les,… TambĆ© tenim clients que ho fan pel seu compte, hi ha qui admira a Henning Mankell i se’n va a SuĆØcia perquĆØ s’ha creat la ruta Mankell. A la nostra ciutat existeix la ruta Carlos Ruiz Zafón, i segurament tambĆ© la del Manolo VĆ”zquez MontalbĆ”n.

Recomana’ns algun llibre que hagis llegit darrerament i t’hagi interessat especialment.

Xon: ara he descobert Jo NesbĆø, vaig llegir la preedició d’El ninot de neu i em va agradar tant que vaig devorar la resta de les seves novelĀ·les. TambĆ© tinc predilecció per la literatura anglesa i la novelĀ·la victoriana, em va agradar molt que es reeditĆ©s l’obra de G. K. Chesterton, i ara estic llegint un llibre d’aire victoriĆ  però d’època actual: El libro de la seƱorita Buncle, de D.E. Stevenson, la història d’un poblet anglĆØs que m’estĆ  agradant molt. Ah, i vull destacar La lladre de llibres, que Ć©s un llibre genial i grĆ cies a la pelĀ·lĆ­cula ara se’n torna a parlar.

ƀlex: La rubia de ojos negros, de Benjamin Black, que es publicarĆ  el 26 de febrer. Black (alter ego de John Banville) pren Philip Marlowe, el personatge de Raymond Chandler que protagonitzĆ  Adiós, muƱeca i El llarg adĆ©u, juga amb el personatge i li fa viure una nova història, a mĆ©s de recrear encertadament l’estil i la forma de les novelĀ·les dels anys 40 i 50. Val molt la pena, de veritat.

Pedro: m’agrada molt la fantasia, i he descobert Patrick Rothfuss, un autor nord-americĆ  que sembla que hagi agafat el relleu a George R. R. Martin. Els lectors de Rothfuss ja estan impacients perquĆØ surti el tercer volum que tancarĆ  la trilogia, però abans publicarĆ  un nou llibre al marge de la sĆØrie. A mĆ©s, el vam conĆØixer en l’acte de presentació de la novelĀ·la a Random House Mondadori (l’editorial que el publica aquĆ­), i va demostrar ser sĆŗperdivertit tot i estar tres hores signant llibres, va estar molt proper amb els seus lectors, mĆ©s que no pas altres autors ja consagrats; va signar fins que no va quedar ningĆŗ a qui signar. D’altra banda, com autor de novelĀ·la policĆ­aca m’agrada Petros MĆ”rkaris, un autor grec que mostra la GrĆØcia del moment a les seves novelĀ·les, i ara estĆ  fent una trilogia sobre la crisi en quĆØ descriu les penĆŗries que estĆ  passant la població del seu paĆ­s.

Xon: nosaltres som molt seguidors de la novel·la negra i creiem que es pot aprendre molt llegint aquest gènere, pots apreciar la realitat grega o, pel que fa als autors nòrdics com Mankell, podem desmitificar la societat nòrdica, que no és tan idíl·lica com ens imaginàvem.

Una darrera curiositat: veig que teniu un munt de fotografies d’autors signades, hi ha alguna que us hagi fet especial ilĀ·lusió?

Xon: n’estem orgullosos de totes. Tot va comenƧar quan vam veure l’aparador d’una joieria a SuĆÆssa en quĆØ hi havia tot un seguit de fotografies de gent famosa (Sofia Loren, Paul Newman…) que hi havia anat a comprar, i vam pensar que nosaltres tenĆ­em molt accĆ©s als escriptors i podĆ­em apropar l’autor al lector penjant aquestes fotografies. Per a mi una de les mĆ©s entranyables Ć©s la del Miquel MartĆ­ i Pol, a qui li va costar molt fer la signartura.

ƀlex: el problema Ć©s que se’ns han esborrat alguns autògrafs, com ara el d’Eduardo Mendicutti, o el de Roberto Saviano, que va signar el llibre amb bolĆ­graf vermell i se’ns ha esborrat. Aquestes que hem perdut ens dolen moltĆ­ssim.

Xon: i encara tenim fotografies per emmarcar, en total en tenim mĆ©s de 70. En lĆ­nies generals estem contents de totes les signatures, potser triaria la de Josep Maria Huertas per la proximitat. Però aquells que s’hi esforcen mĆ©s ens fan molta ilĀ·lusió, com JesĆŗs Montcada, un autor entranyable mort el 2005 i que ens va dedicar uns dibuixets. TambĆ© la de Paul Auster, que ens la va aconseguir un amic que se’l va trobar per la Rambla. D’altra banda, ens va saber greu no aconseguir la signatura de JosĆ© Saramago perquĆØ la editorial no el va deixar signar, o la d’Andrea Camilleri, per evitar-li esforƧos per l’edat.

Llibreria etcetera_5

Llibreria EtcĆØtera
C/LLull, nĆŗmero 203 08005 Barcelona
Horari: 10:00–14:00, 17:00–20:00
TelĆØfon: 933 09 34 36

«El arte desarma tu cabeza», en la Biblioteca Manuel Arranz del Poblenou.

CapturaEl próximo sÔbado 5 de octubre el arte desarmarÔ la cabeza de grandes y pequeños frente a la Biblioteca Manuel Arranz del Poblenou.

En el marco de la presentación al pĆŗblico de ā€œPetit Poblenouā€, una plataforma de pequeƱos comercios del barrio orientados al pĆŗblico infantil y familiar, se realizarĆ” el sĆ”bado, 5 de octubre, frente a la biblioteca Manuel Arranz, un original evento que promueve la relación entre a lectura, la plĆ”stica y el juego. Veinticuatro de entre los mĆ”s reputados artistas e ilustradores de libros infantiles se dan cita en Poblenou para ilustrar en directo un rompecabezas gigante. La acción lleva por tĆ­tulo El arte desarma tu cabeza.

Este encuentro, organizado por un conjunto de pequeñas editoriales especializadas en literatura infantil, propicia el acercamiento de los artistas a su público a partir del armado y la ilustración colectiva de un rompecabezas gigante. Cada uno de los veinticuatro ilustradores invitados, tendrÔ a su cargo la ilustración de dos caras de alguno de los doce cubos de 1 m³ que formarÔn el rompecabezas, el cual alcanzarÔ unas dimensiones totales de 2x3x2 m. Una vez concluido el trabajo, todos los cubos se desordenarÔn y se invitarÔ al público a recomponer libremente el rompecabezas, formando así imÔgenes nuevas y sorprendentes

Esta iniciativa retoma una propuesta de la editorial ā€œPequeƱo editorā€ que tuvo lugar el aƱo pasado en Buenos Aires. A travĆ©s de este intercambio lĆŗdico, adultos y niƱos fortalecen su relación creativa con las palabras y las imĆ”genes, haciĆ©ndolas parte de su vida cotidiana.

Entre los artistas que participarÔn se encuentran nombres como Ramón París, Gusti, Sergio Mora, Joan Negrescolor, Arianne Faber o Gustavo RoldÔn, entre otros.

La celebración de El arte desarma tu cabeza ha logrado reunir a un buen número de pequeñas editoriales de prestigio especializadas en el Ôlbum ilustrado infantil. Forman ese grupo: Thule, Kalandraka, Libros del Zorro Rojo, A Buen Paso, Ekaré, SD Edicions, Takatuka y Pequeño Editor.

Petit Poblenou es una plataforma de reciente creación que busca potenciar y fomentar la cultura y el comercio de barrio en Poblenou desde una perspectiva y con una orientación claramente infantil. En el momento de su presentación en sociedad, la integran trece negocios comprometidos con el consumo responsable, la cultura de barrio y la atención profesional y especializada a los mÔs pequeños de la casa.

Evento: El arte desarma tu cabeza
Fecha: SƔbado 5 de octubre de 2013
Hora: 11:00 horas
Lugar: Poblenou, Biblioteca Manuel Arranz (c/ Joncar, 35)

Festival Escena Poblenou. Del 18 al 24 d’octubre de 2011.


Del 18 al 224 d’octubre se celebrarĆ  al barri de Poblenou de Barcelona la 10ĀŖ edició de l’Escena Poblenou, festival multidisciplinar d’arts escĆØniques. L’event tindrĆ  lloc en diferents sales i espais del barri, i ho farĆ  amb un cartell on destaquen la gran quantitat d’estrenes que s’hi podran veure, com el work-in-progress de ‘Bestiari‘, nou espectacle de CaboSanRoque, la presentació del nou treball de Leo Bassi o el de Tangram, un projecte de residĆØncia amb La Central del Circ, entre d’altres. A mĆ©s, l’actuació de la cantant i agitadora madrilenya Ajo, amb un espectacle de poesia acompanyada als plats per Judit FarrĆ©s, o Esther Freixa, que actuarĆ  als interiors de les cases dels espectadors, seran tambĆ© noms a tenir en compte.

Us deixem aquí la programació de Festival Escena Poblenou 2011.


Programa definitiu Festival Escena Poblenou 2011

—————-

TANGRAM
Instants
(Circ)

Estrena

Dijous 20 d’octubre, 18h
Diumenge 23 d’octubre, 17h
PlaƧa Can Felipa

Tangram ens presentarĆ  Instants, un projecte de residĆØncia conjunta amb La Central del Circ en el que quatre intĆØrprets de diferents paĆÆsos, procedents de les millors escoles europees, s’ajunten per dur a terme un projecte de circ contemporani de carrer, que serĆ  estrenat a Escena Poblenou.

ā€œAquests personatges posaran una mĆŗsica, un color, una imatge, un poema diferent a cada instant per crear un instant de vida a escena.ā€

———————————————————————————————————-

ROSA MUƑOZ i SOFIA ASENCIO
John, Johnny
(Dansa)

Estrena

Dijous 20 d’octubre, 21h
Diumenge 23 d’octubre, 19h
Sala de conferĆØncies Can Felipa

En aquesta peƧa, John, Johnny, que s’estrenarĆ  al Festival Escena Poblenou, es farĆ  un mapa-recorregut amb els mites de la protagonista, Rosa MuƱoz, a partir del joc proposat per Sofia Asencio. Partint d’unes regles del joc molt clares, la intĆØrpret s’endinsa en el seu submón aĆÆllat. Converteix el pĆŗblic en observador, en voyeur d’algun fet molt Ć­ntim, privat i una mica pervers. El camĆ­ transcorre jugant amb l’atzar del moment a travĆ©s de la mĆŗsica i el moviment.

Segona col laboració, desprĆ©s de l’estrena de Sosa el 2006, de les creadores i intĆØrprets Rosa MuƱoz, integrant de la companyia Raravis, i Sofia Asencio, que ha treballat entre d’altres amb Lanònima Imperial, Mudances, TomĆ”s Aragay o General ElĆØctrica.

Concepte i direcció Sofia Asencio
Selecció musical /sonora Rosa Muñoz
Interpretació i creació Rosa Muñoz, Sofia Asencio/Aimé Malena Pansera
Espai escĆØnic Sofia Asencio
Il luminació Llorenç Parra
Vestuari Caterina PƩrez, Rosa MuƱoz
Fotografies Caterina PƩrez
Producció-gestió Mónica Pérez
Ajudant de producció Mercè Moreno

AgraĆÆments- Roberto Romero, Carme Torrent

Una producció de RARAVIS

www.raravisdanza.blogspot.com

———————————————————————————————————-

AJO i JUDIT FARRƉS
MicropoesĆ­as
(MĆŗsica i poesia)

Dijous 20 d’octubre, 22h
Teatre Can Felipa

Ajo presenta Micropoesías, un recital de micropoesia i música, acompanyada als plats per Judit Farrés.

Micropoetissa, cantant i agitadora, Ajo Ć©s un personatge de referĆØncia en la contracultura madrilenya que participa per primera cop al Festival. Directora de Yuxtaposiciones, un festival internacional de poesia i polipoesia que se celebra a La Casa Encendida de Madrid des de 2004, actualment s’ha centrat en la seva activitat poĆØtica malgrat que tambĆ© ha emprĆØs una etapa en la que comparteix escenari amb artistes de molt variada trajectòria, des de Don Simón i Telefunken a Judit FarrĆØs passant per l’artista mexicana Julieta Venegas.

www.myspace.com/ajomicropoetisa

———————————————————————————————————-

COLLETIVO CINETICO

divendres 21 d’octubre, 18h
Preu: gratuĆÆt
Rambla del Poblenou amb c/Joncar
Durada: 30 min

XD Vignette sfuse per uso tópico
XD Scritture retiniche sull’oscenita dei denti
(Performance i Dansa)

Estrena a Espanya

Divendres 21 d’octubre, 18h
Rambla del Poblenou
Dissabte 22 d’octubre, 21h
Teatre Can Felipa

Collettivo Cinetico presenta, per primera vegada a Espanya, dues peces:

XD Vignette Sfuse per uso tópico Ć©s una proposta de teatre urbĆ  composada per caricatures i jocs teatrals. Intervencions que s’adapten a l’especificitat del llloc concret escollit i el moment.

Concepte i direcció Francesca Pennini, CollettivO CineticO
Acció i creació Andrea Amaducci, Nicola Galli, Angelo Pedroni, Francesca Pennini

XD Scritture retiniche sull’ oscenitĆ” dei denti Ć©s una peƧa per a 4 ballarins.

ā€œUna pĆ tina d’art Pop cobreix el treball conceptual de Colletivo Cinetico, una dansa que Ć©s al mateix temps crĆ­tica i celebració de la iconografia de massa, dels seus mites i dels seus herois. Enderrocats els herois, nomĆ©s queda el blanc de les dents, un somriure ossi, forƧat, ossos blancs sense emoció.ā€ Matteo Antonaci

Collettivo Cinetico investiga des de 2007 en els espais ambigus entre el teatre, la performance i les arts visuals.

Concepte i direcció Francesca Pennini, CollettivO CineticO
Acció i creació Andrea Amaducci, Nicola Galli, Angelo Pedroni, Francesca Pennini

ResidĆØncia Teatro Comunale di Ferrara, Operaestate Festival
Veneto, Cantieri Danza, Rifrazioni Festival

www.collectivocinetico.it

———————————————————————————————————-

HIERBA ROJA
Box Series II: Calle Mojada, Caja Cerrada
(Dansa i Arts Visuals)

Divendres 21 d’octubre, 19h
Pati de Can Framis
Dissabte 22 d’octubre, 19:30h
Hangar

Calle Mojada, Caja Cerrada Ć©s el segon treball de Box series; una sĆØrie d’intervencions per a espais no convencionals. Una sĆØrie conceptual i poĆØtica en la investigació del moviment, exploració del cos i la seva relació amb la videocreació.

En aquest projecte els artistes inspirats en Jano, antiga divinitat de la Roma pagana, representen una imatge de la condició humana, el Limes. La frontera entre la intimitat i la socialització, la presĆØncia i l’absĆØncia.

www.hierbarojadanza.blogspot.com

———————————————————————————————————-

STRANGE vs NEV.ERA (Col laboració amb NIU Espai escènic)
Diario sonoro
(MĆŗsica)

Divendres 21 d’octubre, 21h
NIU Espai escĆØnic

Diario sonoro desprĆØn electrònica melòdica, d’aires cinematogrĆ fics, pels quatre costats, i suposa un pas mĆ©s enllĆ  en el treball de Strange2 i Nev.Era. Ɖs una recopilació de fragments extrets de la vida quotidiana (frases, converses, reflexions, emocions i sentiments) escrits amb la tinta de notes musicals; sons que, enlloc de plasmar-se en un paper en blanc, s’han anat transformant en arranjaments musicals. El resultat: una orquestra electrònica en la que cada so estĆ  treballat al detall i emplaƧat allĆ  on toca; una producció potent en un viatge conceptual cap a camins desconeguts.

Strange2 i Nev.Era, o el que Ć©s el mateix, David Jornet i Sergio Mesa, són dos amics barcelonins que, des de la distĆ ncia (un viu a ParĆ­s i l’altre a Barcelona), han volgut donar forma a les seves inquietuds creatives del moment. El que va comenƧar com un experiment, una mena de desafiament cordial entre dos amics -amb l’intercanvi de melodies, mostres, sons, gravacions de carrer-, ha acabat convertint-se en un Ć lbum de 9 temes amb un estil que, tot i que pretĆ©n, a priori, allunyar-se de la marca pròpia dels seus treballs en solitari, mostra sens dubte la bona feina dels dos mĆŗsics en el terreny electrònic.

http://vimeo.com/diariosonoro

———————————————————————————————————-

CABOSANROQUE
Bestiari
(MĆŗsica i teatre d’objectes)

Divendres 21 d’octubre, 22h
Teatre Can Felipa

Pre-estrena

La feina de CaboSanRoque en els Ćŗltims anys ha girat al voltant de les possibilitats expressives d’instruments mecĆ nics automĆ tics construĆÆts a partir d’objectes quotidians en desĆŗs. Donant una passa endavant, aquesta formació barcelonina decideix ara afegir certa ambigüitat escĆØnica dotant les noves mĆ quines de formes que recorden animals. Animals imaginaris que junt amb la complicitat del pĆŗblic, els transportarĆ  a un món atemporal i apĆ trida, escĆØnic i musical, allunyat del que tots coneixem.

www.cabosanroque.com

———————————————————————————————————-

CIA. CACAHUETTE (espectacle part del Projecte Euroregional V.I.A.)
L’enterrement de Maman
(Teatre de carrer/Itinerant)

Dissabte 22 d’octubre, 18h
Rambla del Poblenou-platja

Estrena a Barcelona

L’enterrement de Maman Ć©s la deambulació trĆ gico-còmica d’una processió fĆŗnebre a travĆ©s de la ciutat. Una famĆ­lia molt excĆØntrica intenta desesperadament trobar un llloc on enterrar a la difunta mare. El pĆŗblic, la ciutat i la transgressió són els principals elements de l’espectacle.

L’enterrement de Maman Ć©s el major ĆØxit de la companyia i celebra el 2011 els seus 20 anys de gira.

Segons el diari francĆØs LibĆ©ration, ā€œElls són al teatre el que Jacques Tati Ć©s al cinemaā€

———————————————————————————————————-

CIA DEJABUGO
Chocolate Muffin
(Humor)

Dissabte 22 d’octubre, 23h
Centre Moral

Partint dels seus petits personatges i del seu humor, Dejabugo presenta Chocolote Muffin, l’espectacle mĆ©s Ć­ntim i personal de la companyia. Fernando i Stephannie, els seus inesperables amics, presentaran un variat repertori d’històries, personatges i sketches que no deixaran ningĆŗ indiferent.

DeJabugo, companyia fundada el 2004 per Judit MartĆ­n i Emma Bassas, ens presenta el seu cinquĆØ espectacle desprĆ©s de Gratuit-o (2004), WayamaƱaƱo (2006), La Rifa (2007) i Proyecto Proyector (2008), amb els que han realitzat temporades en sales com el Teatreneu, Versus, Antic Teatre, Almazen o Llantiol, a mĆ©s de passar per diferents festivals. En els seus espectacles -pensats, escrits i dirigits per elles- recullen influĆØncies molt variades, des del còmic fins la mĆŗsica passant pel cinema i la literatura, i ho posen al servei de la tĆØcnica del clown i la improvisació, terrenys que coneixen ampliament desprĆ©s d’haver-los treballat durant molts anys.

Chocolate Muffin va ser escollit Millor espectacle Scena simulacro 2011
Madrid

Creació i direcció Cia. Dejabugo
IntĆØrprets Judit MartĆ­n, Emma Bassas
Llums i So Marina Herrera, Sandra Roles

http://www.dejabugo.net

———————————————————————————————————-

CIA PAI
Debajo un telón
(Teatro infantil)

Diumenge 23 d’octubre, 12h
Teatre Can Felipa

Debajo un telón és un espectacle de contes, titelles i cinema, pensat per a nens i nenes a partir dels tres anys.

En Felipe Ć©s tramoista d’un antic teatre de guinyol. Ɖs el Ā«manetesĀ» que posa a punt tot allò necessari per a les representacions. Però, a mĆ©s, coneix a fons, com no podria ser d’una altra manera, a tots els personatges que hi apareixen. Parla amb ells i explica les seves històries, a vegades nomĆ©s amb la paraula, a vegades sense paraules, a vegades amb malabars i d’altres vegades amb el petit acordió que sempre porta a sobre. Però Ć©s un teatre molt peculiar; cada dos per tres Ć©s una gran caixeta de mĆŗsica a manovella que, de sobte, es converteix en un cinema on es projecten pel lĆ­cules i en Felipe les acompanya amb el seu minĆŗscul acordió.

www.pai.com.es

———————————————————————————————————-

MADAME ET MOI
MĆŗsica cega
(MĆŗsica i teatre d’objectes)

Diumenge 23 d’octubre, 18h i 20h
Teatre Can Felipa

Estrena a Catalunya

Madame et moi Ć©s un grupo de mĆŗsica que neix la primavera de 2007 format per Anna CarnĆ© i NĆŗria Carrera que, desprĆ©s d’haver participat en diversos muntatges multidisciplinars, dirigeixen un espectacle musical basat i inspirat en el concepte de cinema mut titutat MĆŗsica cega.

A l’espectacle MĆŗsica cega el guió es basa en les diferents fases d’una relación que tenen els protagonistes: un comissari i la seva amant, anomenada Dominique. La mĆŗsica ha estat especialment composta per aquest projecte, les composicions del qual són descriptives, com postals sonores, i fan de guia per a la imaginació de l’espectador. La combinació de la mĆŗsica misteriosa, els objectes poĆØtics i els jocs de llum i ombra, creen ambients que ens transporten a pel lĆ­cules del cinema negre americĆ , però tambĆ© de la nouvelle vague francesa i del neorrealisme italiĆ .

www.myspace.com/madameetmoi

———————————————————————————————————-

LEO BASSI
The Best of
(Humor)

Pre-estrena

Diumenge 23 d’octubre, 21.30h
Casino

Torna al festival el reconegut pallasso Leo Bassi desprĆ©s del gran ĆØxit d’Utopia, presentat en la passada edició del Festival.

Bassi pre-estrenarà a Poblenou la seva nova creació.

www.leobassi.com

———————————————————————————————————-

ESTHER FREIXA
Medea a la carta
(Teatre FĆ­sic)

18, 19, 23 i 24 d’octubre (20h; dg 23, 18h)
Pisos particulars del Poblenou

Un espectacle de teatre fĆ­sic i moviment que es composa de quatre peces diferents, cadascuna amb la seva pròpia dramaturgia. Quatre investigacions sobre el mite de Medea. A cada representació, Esther Freixa presenta dues d’aquestes 4 peces.

Amb la voluntat de trencar les fronteres existents entre artista i espectador, Esther Freixa aposta per presentar la peƧa en la intimitat d’una vivenda privada. Rebent-nos com a espectadors, l’artista ens presentarĆ  el desenvolupament de l’esdeveniment. Primer l’escenificació per desprĆ©s passar a la tertĆŗlia.

Creació Esther Freixa i Ràfols, Toni Cots
Interpretació Esther Freixa i Ràfols

Projecte en residĆØncia en CRA’P – prĆ ctiques de creació i recerca artĆ­stica
ProduĆÆt per Mi otro trabajo
Amb el suport de La Serradora – espai de creació d’arts escĆØniques i del moviment, Ajuntament de Mollet del VallĆØs

http://medealacarta.wordpress.com

———————————————————————————————————-

ALTRES ESDEVENIMENTS I COL LABORACIONS

Per tal de celebrar el seu 10ĆØ aniversari, Escena Poblenou convida a la plataforma AADK de BerlĆ­n i dedica un espai a la programació mĆ©s innovadora. Al llarg del divendres 21, a l’espai Erre es podran veure diferents instal lacions dels artistes Mario Garcia SaĆ©z, Abraham Hurtado, Adam Green, Thierry Decottignies, John Holten, Jan Ferreira i Lidia Mombiela. A partir de les 23h tindrĆ  lloc la festa Back Door que compta amb la intervenció del dissenyador grĆ fic Jordi Surribas, les instal lacions de Kike Segurola, Roman Torre i altres artistes inesperats i les actuacions de Dj Manati/Dj Inesperat.

———————————————————————————————————-

TALLER

El cuerpo poblado. Concentraciones, dispersiones, desalojamientos del cuerpo en la escena contemporƔnea

Taller teòric d’aproximació als llenguatges escĆØnics contemporanis, impartit per Roberto Fratini.

6 d’octubre 18.30h – 20.30 h
Concentraciones: las trampas del cuerpo

13 d’octubre: 18.30h – 20.30h
Dispersiones: el cuerpo como virus

20 d’octubre 18h – 20h
Desalojamientos: el vacĆ­o y la desemejanza del cuerpo

La Escocesa, un nou espai de creació i formació per a actors i directors.


L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) presenta el seu projecte de gestió i pla d’usos de la fĆ brica de creació La Escocesa, una antiga fĆ brica del barri de Poblenou reconvertida en centre de creació teatral, que esdevindrĆ  un espai cultural neurĆ lgic de Barcelona, a imatge d’altres ja existents dedicats a diferents disciplines (la Central del Circ, el Centre de Creació de Dansa de l’Illa Philips, La Seca o la Fabra i Coats), complementant el mapa d’equipaments culturals de la ciutat que ha impulsat l’ICUB de l’Ajuntament de Barcelona els darrers anys.

Aquest centre de creació i formació per a actors i directors, dirigit i gestionat per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), serĆ  el projecte de futur d’una associació que enguany celebra 30 anys i busca nous horitzons: per aconseguir que la societat cregui cada cop mĆ©s en la necessitat de consumir teatre, Ć©s imprescindible teixir una pedrera de futur i posar a l’abast dels actors i directors del nostre paĆ­s totes aquelles eines necessĆ ries per quĆØ puguin seguir trobant noves maneres d’explicar històries.

Aquesta idea es farĆ  realitat a La Escocesa, un laboratori d’idees que aportarĆ  unes condicions òptimes per al suport de la creació actoral i escĆØnica, un centre d’investigació i recerca de nous llenguatges on prevalgui l’acció, el risc, l’experimentació, la formació, la prĆ ctica, l’assaig, la repetició i l’actuació. Es crearĆ  doncs un espai estable i definitiu per a la trobada, fonamentat en dues lĆ­nies essencials: la de l’actor i la del director.

El compromĆ­s de l’AADPC Ć©s la reflexió i el debat per a la creació de sinergies i acords que enforteixin el sector, impulsant les activitats que colĀ·laborin a elevar el nivell cultural, artĆ­stic i professional. Amb La Escocesa, els objectius passen a un pla tant material com teòric: oferir un espai en condicions òptimes que estimuli la creació contemporĆ nia i, per l’altra, capacitar els actors i directors per quĆØ puguin adaptar-se als nous temps i a les noves demandes. PermetrĆ , en definitiva, compensar l’actual desequilibri entre la vocació professional i les oportunitats reals.

Objectius:

– Generador de projectes. Plataforma que inverteixi, atregui, descobreixi, desenvolupi i exposi talent.
– Aparador. Escenari de les propostes dels professionals del sector que estiguin treballant en projectes teatrals i no estiguin sotmesos als circuits comercials. La exhibició d’aquests projectes no Ć©s comercial sinó per confrontar experiĆØncies i enriquir-se de les opinions dels companys.
– TrampolĆ­ al món laboral. Motor de foment de l’ocupació i treball per a actors i directors professionals.
– Pont entre el producte experimental i el producte comercial.
– ResidĆØncies, aules de formació, punt de trobada.

AtĆØs que l’espectador Ć©s l’element que tanca el cercle de la creació escĆØnica, els actors i directors disposaran d’un escenari que els permetrĆ  mostrar, internament, tots aquells treballs que s’hagin creat a La Escocesa, ja siguin productes acabats o works in process. Aquest escenari estarĆ  situat a la principal sala d’assaig de La Escocesa, un multi-espai perfectament equipat.

La Escocesa Ć©s a mĆ©s un espai de relació obert al barri, als veĆÆns, als ciutadans, al pĆŗblic consolidat i al pĆŗblic nouvingut. Vol acostar el procĆ©s de creació teatral, els seus diferents mĆØtodes i llenguatges a la ciutadania mitjanƧant una pedagogia ben definida i vertebrada, a partir d’un programa d’activitats didĆ ctiques, formatives i lĆŗdiques.

El nou equipament també vol establir un circuit regular de produccions: creacions amb segell distintiu de qualitat que permetin la vinculació de totes les propostes que generi amb els diferents festivals i fires de teatre de Catalunya, Espanya i Europa.

Més informació: http://www.aadpc.cat/