“T’estimo però no tant” és la versió catalana revisada i actualitzada de l’obra de José Luis Alonso de Santos Pares y Nines. En la versió de Miquel Murga, situem els protagonistes a un pis de l’eixample de Barcelona. Així l’espectador pot veure reconeguts cadascun dels referents que apareixen enmig de les històries de conflictes i relacions que viuen els personatges.

La història ens presenta la vida del Fede (Josep Linuesa), un informàtic, i el Robert (Ferran Castells), un professor d’institut en atur, dos amics que comparteixen pis perquè el Robert ha trencat amb la dona, la Carmeta, que resulta ser la exparella del Fede. Al pis, amb les neures i la depressió del Robert, la situació es va escalfant. A més, aviat apareix la veïna, la Nines (Mònica Corral), una noia molt més jove que ells, que enceta un nou conflicte entre els dos homes. La situació, amb atractiva i seductora veïna i els llastres del passat, provocarà una sèrie d’embolics i malentesos que complicaran la relació d’ambdós amics i els portaran a viure escenes d’autèntica bogeria que embrollaran la trama, sempre en to de comèdia.

Fins aquí podria semblar que estem davant un projecte teatral encertat, molt similar al de “L’estranya parella” de Neil Simon: un home separat que busca refugi i consol emocional a casa del seu millor amic. En aquesta obra el que trobem són dos homes enfrontats pel seu caràcter, l’un serè i l’altre nerviós i cridaner. Enmig d’ells la Nines que provocarà conflictes entre tots dos. Ans així la proposta no arriba a crear una atmosfera de comèdia que captivi al públic.

L’espai escènic pensat per Armand Tarragó, ajuda a l’espectador a fer-se seva l’escena. Podríem estar a un estudi qualsevol de l’eixample de Barcelona. A més l’espai ajuda molt en el desenvolupament de les trames dels personatges. Tot i això el resultat final de l’obra, si bé ajuda a passar una bona estona als espectadors, no acaba de ser del tot rodó. Hi ha alguns moments per riure, però ni els nuus de la Nines i el Robert aconsegueixen estimular al públic. En certs moments el text resulta reiteratiu i se’ns fa llarg. A més, la direcció no acaba de trobar un ritme adequat i una gran part dels gags que podrien ajudar a fer fluid el text, és queden en simples bromes disperses que no tenen continuïtat.

Pel que fa al treball dels actors, Josep Linuesa mostra la seva experiència dalt l’escenari. Tot i que arrossegat de vegades i rebaixada la seva intensitat per una novell Mònica Corral, que debuta en el teatre professional. Possiblement per això el seu paper és veu poc creïble i de vegades sobreactuat, sobretot en els moments que ha de mostrar-se exageradament contenta, feliç i despreocupada. Pel que fa a Ferran Castell, creiem que tot i la bona feina interpretativa en alguns moments sembla mimetitzar-se amb Joan Pera (l’Estranya Parella).

“T’estimo però no tant” es representa al Teatre Gaudí des del 13 de novembre de 2014.

ESPECTÁCULO PRORROGADO del 6 al 29 de marzo en el Teatre Gaudí.

Autor: José Luís Alonso de Santos
Versió catalana i Direcció: Miquel Murga
Repartiment: Ferran Castells, Mònica Corral i Josep Linuesa
Producció: Teatre Gaudí
Espai escènic: Armand Tarragó
Vestuari: Albert Carrasco
Disseny d’il·luminació: Daniel Gener

Horaris: dimecres i dijous a les 20:00 hores; divendres i dissabte a les 22:00 hores i diumenges a les 20:00 hores

Horarios: viernes a las 22:00 horas; sábados a las 19:00 y a las 22:00 horas y domingos a las 18:00 horas.

Preu: 20 €

Duració: 1 hora y 40 minuts
Idioma: català
——

Tere Gilisbars