Archivo de la etiqueta: Ferran Castells

Crítica teatral: T’estimo però no tant, al Teatre Gaudí.

CARTELL_t_estimo_pero_no_tantT’estimo però no tant” és la versió catalana revisada i actualitzada de l’obra de José Luis Alonso de Santos Pares y Nines. En la versió de Miquel Murga, situem els protagonistes a un pis de l’eixample de Barcelona. Així l’espectador pot veure reconeguts cadascun dels referents que apareixen enmig de les històries de conflictes i relacions que viuen els personatges.

La història ens presenta la vida del Fede (Josep Linuesa), un informàtic, i el Robert (Ferran Castells), un professor d’institut en atur, dos amics que comparteixen pis perquè el Robert ha trencat amb la dona, la Carmeta, que resulta ser la exparella del Fede. Al pis, amb les neures i la depressió del Robert, la situació es va escalfant. A més, aviat apareix la veïna, la Nines (Mònica Corral), una noia molt més jove que ells, que enceta un nou conflicte entre els dos homes. La situació, amb atractiva i seductora veïna i els llastres del passat, provocarà una sèrie d’embolics i malentesos que complicaran la relació d’ambdós amics i els portaran a viure escenes d’autèntica bogeria que embrollaran la trama, sempre en to de comèdia.

Fins aquí podria semblar que estem davant un projecte teatral encertat, molt similar al de “L’estranya parella” de Neil Simon: un home separat que busca refugi i consol emocional a casa del seu millor amic. En aquesta obra el que trobem són dos homes enfrontats pel seu caràcter, l’un serè i l’altre nerviós i cridaner. Enmig d’ells la Nines que provocarà conflictes entre tots dos. Ans així la proposta no arriba a crear una atmosfera de comèdia que captivi al públic.

T estimo pero no tant_GaudiL’espai escènic pensat per Armand Tarragó, ajuda a l’espectador a fer-se seva l’escena. Podríem estar a un estudi qualsevol de l’eixample de Barcelona. A més l’espai ajuda molt en el desenvolupament de les trames dels personatges. Tot i això el resultat final de l’obra, si bé ajuda a passar una bona estona als espectadors, no acaba de ser del tot rodó. Hi ha alguns moments per riure, però ni els nuus de la Nines i el Robert aconsegueixen estimular al públic. En certs moments el text resulta reiteratiu i se’ns fa llarg. A més, la direcció no acaba de trobar un ritme adequat i una gran part dels gags que podrien ajudar a fer fluid el text, és queden en simples bromes disperses que no tenen continuïtat.

Pel que fa al treball dels actors, Josep Linuesa mostra la seva experiència dalt l’escenari. Tot i que arrossegat de vegades i rebaixada la seva intensitat per una novell Mònica Corral, que debuta en el teatre professional. Possiblement per això el seu paper és veu poc creïble i de vegades sobreactuat, sobretot en els moments que ha de mostrar-se exageradament contenta, feliç i despreocupada. Pel que fa a Ferran Castell, creiem que tot i la bona feina interpretativa en alguns moments sembla mimetitzar-se amb Joan Pera (l’Estranya Parella).

T’estimo però no tant” es representa al Teatre Gaudí des del 13 de novembre de 2014.

ESPECTÁCULO PRORROGADO del 6 al 29 de marzo en el Teatre Gaudí.

Autor: José Luís Alonso de Santos
Versió catalana i Direcció: Miquel Murga
Repartiment: Ferran Castells, Mònica Corral i Josep Linuesa
Producció: Teatre Gaudí
Espai escènic: Armand Tarragó
Vestuari: Albert Carrasco
Disseny d’il·luminació: Daniel Gener

Horaris: dimecres i dijous a les 20:00 hores; divendres i dissabte a les 22:00 hores i diumenges a les 20:00 hores

Horarios: viernes a las 22:00 horas; sábados a las 19:00 y a las 22:00 horas y domingos a las 18:00 horas.

Preu: 20 €

Duració: 1 hora y 40 minuts
Idioma: català
——

Tere Gilisbars

Anuncios

Estreno teatral: La importància de ser Frank, en el Teatre Gaudí Barcelona.


Aterriza este mes de julio en el Teatre Gaudí Barcelona una de las obras de teatro más reconocidas de Oscar Wilde, La importància de ser Frank, una comedia de enredos donde el sentido del humor, la ironía y los dobles sentidos marcan una trama salpicada por el amor y las falsas mentiras.

La importància de ser Frank de Oscar Wilde es una comedia de líos y falsas identidades en la que John Worthing, un joven adinerado que se relaciona con el alta sociedad de Londres, lleva una doble vida: en su residencia en el campo es John, un hombre serio y respetable, tutor de la joven y adorable Cecily, mientras que a la ciudad se hace pasar por Frank, un supuesto hermano imaginario de John, que vive sólo para distraerse y pasarlo bien con su amigo Algernon, un bala perdida de buena familia. Algernon, descubre esta doble vida de John y confiesa que él mismo también lleva a cabo un juego similar para huir de sus obligaciones sociales.

John, haciéndose pasar por Frank, se enamora y pide en matrimonio a Gwendolen, prima de Algernon, pero Algernon, también haciéndose pasar por Frank, se presenta en casa de John y enamora y pide en matrimonio a Cecily. Cuando las chicas, que viven enamoradas del nombre de Frank, descubren que ninguno de ellos se llama así, empiezan los problemas.

Además, lady Bracknell, madre de Gwendolen, se niega a dar en matrimonio a su hija a consecuencia de las extrañas circunstancias que rodean los orígenes familiares de John, que fue adoptado de pequeño y no conoce a sus padres, ni siquiera su nombre auténtico.

Estrenada en el año1895, The importance of being Earnest suele ser considerada la mejor obra teatral de Wilde. Contiene escenas dignas de figurar en la más selectiva de las antologías del teatro universal. La obra es una parodia de parodias. El autor aplica hasta las últimas consecuencias su dogma estético según la cual sólo de la forma artística puede nacer otra forma artística.

Wilde usa mucho en esta obra el ingenio verbal y los juegos de palabras. Ya en el título mismo, The importance of being Earnest, juega con el nombre Ernesto y el adjetivo earnest, “serio”, “formal”… “Frank”. En esta obra, como en otras comedias, Wilde hace un retrato de la alta sociedad de su época, un retrato crítico, ácido y sobre todo cómico.

“La importància…” es una obra alegre, con unos diálogos de un humor inteligente, irónico y, a veces, absurdo, donde nada es lo que parece. Un malentendido originado por un nombre falso, nos lleva a toda una serie de líos amorosos que se resolverán con un final sorpresivo y rocambolesco que acabará poniendo todas las cosas a su lugar”. En definitiva, es una comedia alegre, amable y fresca para pasar un buen rato estos días de verano.

La importància de ser Frank” se representará en el Teatre Gaudí Barcelona del 5 de agosto al 2 de octubre de 2011.

Autor: Oscar Wilde
Director: Ivan Campillo
Reparto: Miquel Agell, Ivan Campillo, Ferran Castells, Clara Galí, Montse Sagués, Laura Sancho y Manel Solàs
Escenografía: Eloi Linuesa
Vestuario: Aitziber Sanz y Mireia Llatge
Iluminación: Dani Gener
Caracterización: Toni Santos
Producción: Cia i Produccions Lazzigags

Horarios: de miércoles a sábado a las 20:45 horas y domingos a las 19:00 horas.
Precio: 18 €.
Idioma: catalán.