Archivo de la etiqueta: Júlia Jové

Crítica teatral: Fun Home, en el Teatre Condal

Y llegado el mes de septiembre se inicia en Barcelona la nueva temporada teatral. Y para comenzar la crítica hemos elegido el estreno del Teatre Condal  Fun Home, el musical de Broadway basado en la novela autobio-gráfica de Alison Bechdel, con música y libreto de Jeanine Tesori y Lisa Kron, dirigido por Daniel Anglès e interpretado por Mariona Castillo, el propio Anglès, Pilar Capellades, Clara Solé, Júlia Jové y Marc Andurell.

“Cuando su padre muere inesperadamente, la novelista gráfica Alison se sumerge profundamente en su pasado para contar la historia del hombre volátil, brillante y único cuyo temperamento y secretos definieron su familia y su vida. Moviéndose entre el pasado y el presente, Alison revive su infancia única jugando en la empresa familiar, la funeraria Bechdel, su creciente comprensión de su propia sexualidad y las preguntas inminentes y sin respuesta sobre los deseos ocultos de su padre”.

El teatro Condal ha iniciado temporada con una potente propuesta de la mano de ONYRIC, la nueva productora de teatro musical vinculada a la sala que tiene a Daniel Anglès en la dirección artística con la voluntad de convertirse en el espacio de referencia del género en Barcelona.

Y han dado un muy buen paso con Fun Home, un musical que nos permite recorrer los vericuetos emocionales de una típica familia americana (o no tanto) y el tabú de la homosexualidad. La presentación de la obra es original ya que la trama se organiza a partir de la introspección que lleva a cabo la protagonista principal, Alison Bechdel (Mariona Castillo), sobre la historia de su familia a través de la creación de un cómic. De ahí que la trama de la obra no sea lineal, sino que dependa de la elaboración de las viñetas por parte de una adulta Alison. El musical nos transporta, pues, a la niñez de Bechdel, cuando vivía en la casa-funeraria que regentaba su padre, Bruce Bechdel (Daniel Anglès), y a su etapa universitaria, en la que Alison descubrirá su sexualidad.

funhome_teatre condalLo primero que sorprende del espectáculo es la escenografía, que nos muestra la casa-museo de los Bechdel, donde transcurre gran parte de la acción. La representación de la vivienda se nos muestra de forma vertical y compleja, lo que da mucho juego para la materialización de la acción y el movimiento de la maquinaria escénica.

Lo segundo a destacar es lo apropiado de las interpretaciones, la coreografía y las actuaciones musicales, que nos permiten saborear no tan solo la calidad de las composiciones originales, sino también el acierto en el trabajo de adaptación de las mismas para la presente versión. Nadie en la obra está de más. Algo a tener en cuenta ya que parte del casting es infantil, con las complicaciones que esto puede conllevar. En este aspecto se nota la mano de un Anglès que ha conseguido afinar el proyecto con pericia y maestría.

Como digo, todas las interpretaciones y actuaciones están entonadas. Los jovencísimos Noa Flores, Aleix Colomer y Jan Gavilan dan vida a Alison y a sus hermanos en la infancia de forma fresca y ajustada, algo sorprendente por la juventud de todos ellos. Como personajes secundarios, Pilar Capellades y Joan Andurell aciertan en sus interpretaciones. Pero los destacados pertenecen primero a Clara Solé, que encarna a una Alison universitaria y, sobre todo, a Mariona Castillo y Daniel Anglès, que conforman el núcleo de la historia.

Y el desarrollo de la trama, como he dicho, va a golpe de dibujo, con Castillo dirigiendo el avance del espectáculo en busca de rótulos y viñetas para su comic y Anglès mostrándonos las contradicciones de una vida familiar marcada por los estereotipos del momento en los EE.UU. de los años 70 y 80 y el ocultamiento de su verdadera tendencia sexual. Una temática esta que además ayuda a hacer visible situaciones sociales y familiares complicadas y marcadas por el fracaso vital de muchos gays y lesbianas obligados y obligadas a esconderse tras las apariencias para evitar el menosprecio o el desaire de los demás.

Fun Home es un inicio de temporada y de proyecto que ilusiona como espectador, ya que muestra un alto grado de acierto y promete noches mágicas de teatro musical en Barcelona.

“Fun Home” se representa en el Teatre Condal del 20 de septiembre al 4 de noviembre de 2018.

Música: Jeanine Tesori
Libreto y letras: Lisa Kron
Badado en la novela gráfica Alison Bechdel
Dirección: Daniel Anglès
Reparto: Mariona Castillo, Daniel Anglès, Pilar Capellades, Clara Solé, Júlia Jové, Marc Andurell, Noa Flores, Aleix Colomer y Jan Galivan
Coreografía: Óscar Reyes
Dirección musical: Miquel Tejada
Adaptación en catalán: Daniel Anglès y Marc Gómez
Escenografía y vestuario: Raquel Ibort, Marc Salicru y Marc Udina
Iluminación: Xavi Costas
Sonido: Jordi Ballbé
Caracterización: Núria Llunell
Producción: No Day But Today

Horarios y precios: https://www.teatrecondal.cat/es/ex/1519/fun-home/
Idioma: catalán
Duración: 1 hora y 40 minutos

NOTA CULTURALIA: 8,5
——

Jorge Pisa

Anuncios

Crítica teatral: Mar i cel, al Teatre Victòria

Mar_i_Cel

Quaranta anys no es fan cada dia, i la companyia Dagoll Dagom ha decidit celebrar les seves quatre dècades damunt els escenaris recuperant l’espectacle que més fama els ha donat en tot aquest temps: Mar i cel, un muntatge estrenat l’any 1988 –amb l’adaptació que Xavier Bru de Sala va fer del text original d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart–, reposat el 2004 i que, ara, torna per tercera vegada renovat i amb una acurada versió al Teatre Victòria per a delit dels aficionats al gènere musical, grans i petits units per la història d’amor prohibit entre un jove musulmà (Saïd, interpretat per Roger Berruezo) i una noia cristiana (Blanca, Ana San Martín) a la Mediterrània del segle XVII.

Prenent com a punt de partida l’expulsió dels moriscos de l’any 1609, l’obra situa Saïd i els seus homes, un grup de pirates obligats a buscar-se la vida pel món després de que els arrabassessin les seves terres, viatjant sense rumb preestablert en el seu majestuós vaixell amb un grup de presoners cristians, entre ells Blanca, una delicada jove a punt de casar-se. Aviat, però, començaran els conflictes entre els mateixos pirates, incapaços d’arribar a un acord sobre què fer amb els captius, amb Saïd tractant de mantenir la seva autoritat entre els seus companys al mateix temps que veu com l’aversió que sent vers Blanca va deixant pas a l’amor.

Malgrat un inici fred en què l’argument avança fent tentines, Mar i cel guanya en intensitat a partir del darrer tram del primer acte, quan apareix el conflicte interior dels seus protagonistes, educats en l’odi al desconegut i que es veuen arrossegats, irremeiablement, cap a una tràgica història d’amor en què la religió és l’obstacle a salvar, sí, però on també hi ha lloc per a les intrigues, les traïcions i els enfrontaments més insospitats. D’altra banda, l’obra compta amb un excel·lent repartiment coral, amb Berruezo i San Martín acompanyats d’uns cantants magnífics que, alhora, són autèntics acròbates capaços de convertir el vaixell en la seva particular sala d’entrenament, i en què destaquen Pep Cruz com a Joanot –el mateix paper que ja va interpretar en el muntatge de 1988–, Xavi Lite (Hassen) i Júlia Jové en la pell del fidel Idriss. Tanmateix, cap d’ells no podrà fer ombra al veritable protagonista de la història, l’imponent vaixell pirata, una espectacular nau que es mou per l’escenari amb efectivitat i desimboltura, i que el públic premia merescudament amb una enorme ovació final.

Aquesta versió actualitzada resol amb imaginació els diferents entrebancs de logística a què s’enfrontaven els seus responsables per tal de representar una navegació en alta mar convincent; en aquest sentit, les projeccions permeten mostrar el palau on es signa el decret d’expulsió dels moriscos o les cases incendiades d’on fuig el petit Saïd, mentre que la il·luminació juga un paper essencial a l’hora de crear imatges de gran bellesa, com ara situar la nau sota un immaculat cel estrellat o reproduir la tempesta a què s’enfrontaran els viatgers.

Per tot això resulta evident que Dagoll Dagom sap crear musicals de factura impecable, els avalen quaranta anys de trajectòria triomfal, però el gran encert de Mar i cel, ara ja convertit en un clàssic del musical català, és haver aconseguit popularitzar les seves cançons entre el seu públic potencial, que arriba al Teatre Victòria completament entregat a la causa, predisposat a gaudir dels temes més coneguts de l’espectacle; així, no és d’estranyar que les interpretacions de “Per què he plorat?” i, sobretot, l’“Himne dels Pirates” siguin els moments més celebrats pels espectadors.

Mar i cel es representarà al Teatre Victòria a partir del 20 de setembre de 2014.

Autor: Xavier Bru de Sala
Direcció: Joan Lluís Bozzo
Compositor musical: Albert Guinovart
Intèrprets: Roger Berruezo, Ana San Martín, Pep Cruz, Xavi Lite, Júlia Jové, Xavi Fernández, Toni Viñals, Mireia Dolç, Rubén Yuste, Elena Tarrats, Víctor Arbelo, Xavi Navarro, Marc Vilavella, Lucía Torres, Dídac Flores, Clara Moraleda, Paula Vives, Raúl Grau, Luís Moya, Dimas Bozzo
Càsting i ajudant de direcció: Miquel Periel
Ajudant de direcció: David Pintó
Direcció musical: Joan Vives
Escenografia i vestuari: Montse Amenós, Isidre Prunés
Ajudants vestuari: Carlota Ricars, Maria Albadalejo
Ajudant d’escenografia: Josep Carreras
Disseny d’il·luminació: Albert Faura
Disseny de so: Roc Mateu
Disseny d’audiovisuals: Joan Rodón
Caracterització: Eva Fernàndez

Horaris: dijous, a les 20:30 hores; divendres, a les 21:30 hores; dissabte, a les 17:30 hores i a les 21:30 hores; i diumenge a les 18:00 hores
Preu: de 29 € a 45 €
Idioma: català
Durada: dues hores, amb descans de deu minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez