Archivo de la etiqueta: fotografía

Nueva exposición: Alberto García-Alix: Autorretrato, en La Virreina Centre de la Imatge

mi_lado_femenino_2002

Alberto García-Alix (León, 1956) lleva más de treinta años con una cámara fotográfica a cuestas, una sólida carrera en la que ha inmortalizado su entorno más inmediato con su particular mirada, imágenes impactantes y realistas en riguroso blanco y negro de sus amigos, sus principales pasiones –los tatuajes, la música, las motos– y los lugares que más le han marcado a lo largo de su vida. Sin embargo, todo ese bagaje apenas se ha podido ver en Barcelona, donde su presencia ha sido meramente testimonial hasta ahora, cuando La Virreina Centre de la Imatge ha tenido el acierto de programar Autorretrato, la primera gran exposición del fotógrafo en la ciudad, una compilación de sus imágenes más íntimas y personales en las que él es el protagonista absoluto y que se inauguró el pasado 7 de febrero.

Muchos aficionados a la fotografía descubrieron a Alberto García-Alix con sus retratos de la movida madrileña en los años ochenta –aunque insiste en renegar de la etiqueta de “fotógrafo oficial de la movida” porque, en su opinión, él tan solo fotografiaba a sus amigos de entonces, tan protagonistas de ese movimiento como él mismo–, pero quien busque esas instantáneas en La Virreina Centre de la Imatge se llevará una decepción importante: todas las imágenes están estrechamente relacionadas con su persona (tan solo una fotografía junto a Ana Curra remite a esos años), García-Alix ha escogido para la ocasión sus trabajos más introspectivos, aquellos que mejor le definen. Así, Autorretrato –escrito en singular porque, en cierta manera, todas las imágenes incluidas forman, en su conjunto, un gran autorretrato del artista– muestra un personaje sin miedo al desnudo, tanto metafórica como literalmente, fotografías desenfocadas con el objetivo de sugerir que comparten protagonismo con primeros planos de extraordinaria crudeza, luces y sombras para establecer un juego de sensaciones con el espectador, a veces inquietante, a veces despiadado, pero siempre fascinante.

Autorretrato en Toulouse, 1978
Autorretrato en Toulouse, 1978

En La Virreina se podrán ver un total de 76 fotografías, todas ellas relacionadas, de un modo u otro, con el particular universo de García-Alix. De esta manera, el visitante podrá comprobar cómo ha evolucionado su propia visión del autorretrato, desde finales de 1970 (las primeras instantáneas son de 1977) hasta la actualidad: en las primeras, el autor posa desafiante ante la cámara, retratos de cuerpo entero en lugares que han marcado su vida o con sus bienes más preciados (en Mi gran ilusión aparece orgulloso con su Harley-Davidson); a medida que pasan los años, el fotógrafo se centra en primeros planos de su rostro –tan cercanos que a veces queda cortado por el encuadre– o de alguna parte de su anatomía para, de esta manera, acentuar la mirada subjetiva en el espectador (La primera vez sería un buen ejemplo de ello: muestra sin tapujos su primera experiencia con la heroína, sin duda una de las imágenes más impactantes de la exposición); en paralelo, el artista también retrata lo que denomina “paisajes íntimos”, aquellos lugares que han sido significativos para él, ya sean las habitaciones en las que ha vivido o algunos rincones convertidos en testimonios silenciosos de sus actividades (El lugar de mi confesión, donde reveló un gran secreto a un amigo).

En los últimos años, García-Alix ha coqueteado seriamente con el vídeo, y en Autorretrato se incluyen dos de sus composiciones: Tres vídeos tristes y De donde no se vuelve, en los que construye una serie de relatos a partir de sus fotografías y a los que él mismo pone voz, narraciones en primera persona que también le sirven para compartir con el visitante sus impresiones acerca de su propio trabajo (“La fotografía es el espacio donde imaginar”, confiesa).

Autorretrato en Formentera, 2010
Autorretrato en Formentera, 2010

Alberto García-Alix se define a sí mismo como un hombre “tímido” y con cierto pudor a hablar de su trabajo –“Hacer las fotografías no me produce ninguna vergüenza, otra cosa es mostrarlas”, afirma el fotógrafo–; no obstante, los responsables de Autorretrato han logrado vencer sus reticencias y han programado un encuentro entre él y Nicolás Combarro, comisario de la exposición, para que conversen sobre el autorretrato, tema central de la muestra (7 de marzo, a las 19:00 horas).

Autorretrato se podrá ver en La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona hasta el 5 de mayo de 2013, de martes a domingo, de 12:00 horas a 20:00 horas. La entrada es gratuita.

Más información: http://lavirreina.bcn.cat/

Nova exposició: The New York Times Magazine. Fotografies, al Palau Robert de Barcelona

Trenta anys de treball constant han convertit el setmanari “The New York Times Magazine” en un referent de la fotografia contemporània dins els mitjans de comunicació; la seva excel·lent feina l’ha consolidat com un espai de llibertat per a tots els fotògrafs, a més de servir com una plataforma perfecta per a exhibir els treballs dels més destacats professionals de la imatge. Ara, els aficionats a la fotografia podran descobrir els secrets més ben guardats d’aquesta publicació gràcies a l’exposició The New York Times Magazine. Fotografies, una selecció d’imatges publicades a la revista en els darrers anys que serveix per a reflexionar sobre la naturalesa de la fotografia i el paper de les revistes en l’actualitat i l’evolució de l’edició impresa. Els comissaris responsables de l’exposició són Lesley A. Martin, membre d’Aperture –una fundació pionera entre les institucions dedicades a la fotografia en l’àmbit internacional–, i Kathy Ryan, editora fotogràfica de “The New York Times Magazine”, i es podrà veure a Barcelona gràcies a la col·laboració entre Aperture, Canopia –representant exclusiva d’Aperture a Espanya que es dedica a la gestió integral de projectes culturals, consolidada en el sector gràcies a la seva tasca de difusió de la fotografia– i el Palau Robert, seu que acollirà aquest extens material des del 28 de setembre fins al 2 de desembre.

Selma Blair fotografiada per Roger Ballen

La línia editorial de “The New York Times Magazine” es caracteritza per encarregar els seus reportatges a tota mena de fotògrafs; d’aquesta manera, en les seves pàgines hi tenen cabuda els retrats de coneguts actors, imatges de fotoperiodisme pur, reportatges de fotografia artística, de moda i d’esports, una proposta eclèctica que ha servit per a popularitzar el setmanari i convertir-lo en una referència imprescindible en el camp de la fotografia. La responsable de l’exposició, Kathy Ryan, ha treballat en la publicació durant més de 25 anys, i és una de les pioneres de la combinació de fotografia artística i fotoperiodisme a les pàgines de la revista; Ryan creu que l’èxit de “The New York Times Magazine” està en proposar un encreuament entre diferents disciplines i, així, aconseguir que un artista trenqui els seus límits per a treballar en un camp que no sigui pròpiament el seu.

Julianne Moore és una de les protagonistes de «Dream House», de Gregory Crewdson

A Barcelona es podran veure algunes de les imatges captades pels millors professionals de la fotografia que, en els darrers anys, han col·laborat amb la revista. L’exposició està organitzada al voltant d’onze mòduls, cadascun dels quals mostra un projecte destacable que s’ha publicat en les seves pàgines durant les tres darreres dècades. El públic podrà gaudir de més de 130 obres de fins a 35 destacats artistes, noms tan coneguts com Annie Leibovitz o Sebastião Salgado al costat de Lars Tunbjörk, Paolo Pellegrin, Gregory Crewdson, Steve McCurry, Ryan McGinley, Roger Ballen, Chuck Close o Simon Norfolk, entre d’altres, professionals que han documentat l’infern de Kuwait de 1991 o els dies posteriors a l’11-S, s’han passejat per rodatges de films tan coneguts com Revolutionary Road o Sherlock Holmes, han visitat les instal·lacions del CERN a Ginebra, han donat la seva particular visió dels esports d’hivern o han fotografiat reconeguts actors en una casa abandonada.

A més, el Palau Robert ofereix una oportunitat única per conèixer els processos creatius de la revista gràcies al material visual que han aportat els responsables del magazine, com ara fulls de contactes, fotos, quatre vídeos, correspondència personal de l’editora, comprovants i algunes revistes originals.

The New York Times Magazine. Fotografies es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 2 de desembre de 2012, de dilluns a dissabte, de 10:00 hores a 20:00 hores; diumenges i festius, de 10:00 hores a 14:30 hores. L’entrada és gratuïta.

Més informació: www.gencat.cat/probert/

Nova exposició: Barcelona 1957. Leopoldo Pomés, a La Fundació Foto Colectania

A mitjans dels anys 50, l’editor Carlos Barral va proposar a Leopoldo Pomés, aleshores un jove i prometedor fotògraf, un projecte de llibre sobre la Barcelona de l’època, un volum en què Pomés aportaria la seva mirada i Luis Goytisolo signaria els textos que acompanyarien les imatges. Les fotografies, però, no van satisfer el soci de Barral a l’editorial, Víctor Seix –segons el seu parer, el treball no tindria cap futur comercial perquè presentava una ciutat lúgubre i excessivament grisa–, i el projecte va caure en l’oblit fins ara, quan Pomés, en col·laboració amb La Fundació Foto Colectania, les ha recuperat per a presentar-les públicament a Barcelona 1957. Leopoldo Pomés, l’exposició que, des del passat 19 de setembre, es pot veure a la seu de la fundació, un total de vuitanta fotografies que posteriorment es recolliran també en un llibre –coeditat per Foto Colectania i La Fábrica– amb textos del mateix Leopoldo Pomés, Juan Manuel Bonet y Eduardo Mendoza.

El fotògraf Leopoldo Pomés

En el mateix moment en què va rebre l’encàrrec (1957), Leopoldo Pomés va començar la seva personal ruta per la ciutat càmera en mà, un recorregut que es va allargar en el temps fins al 1958 i que no es va limitar a visitar les zones més recurrents pels fotògrafs de l’època, les del centre de la ciutat, sinó que també va voler donar la seva visió de l’extraradi barceloní, fins aleshores poc valorat per la resta de professionals. D’aquesta manera, el Raval, l’Eixample, la zona alta i la Rambla van ser immortalitzats per Pomés sense que s’oblidés dels barris més modestos, com la Barceloneta, Verdum, Els Encants i Sant Andreu.

Metro-1959

El resultat de la seva expedició per la ciutat comtal van ser un recull d’imatges, aparentment senzilles i en rigorós blanc i negre, que mostraven la quotidianitat d’una Barcelona fosca i deprimida, completament allunyada de la imatge idíl·lica i de postal que en té el turista que la visita en ple segle XXI: aquella era una societat soferta que intentava superar la duresa de la postguerra amb paciència, totalment privada d’alegries per la dictadura. Així, el fotògraf va retratar l’heterogènia població de finals dels anys cinquanta, on convivien elegants burgesos amb venedors ambulants, drapaires i barraquistes, a més de fotografiar amb especial atenció les dones que es passejaven pels carrers de la ciutat.

A Barcelona 1957. Leopoldo Pomés només s’hi exposen vuitanta de les fotografies que Pomés va realitzar a finals dels anys cinquanta, una tria que el fotògraf barcelonès ha fet amb la col·laboració de Pepe Font de Mora, comissari de l’exposició i també director de Foto Colectania, en una titànica recerca pels seus atapeïts arxius personals. Així, en aquesta acurada selecció, el visitant trobarà algunes imatges prou conegudes pels seguidors de l’autor, però també en descobrirà fins a una seixantena que, fins ara, s’havien mantingut totalment inèdites malgrat la seva qualitat i el seu interès documental.

Barcelona 1957. Leopoldo Pomés es podrà veure a La Fundació Foto Colectania (C/Julián Romea, núm. 6) fins al 26 de gener de 2013, de dilluns a dissabte, d’11:00 h a 14:00 h i de 16 a 20 h.

Més informació: http://www.colectania.es/

Nova exposició: Barcelona’s multiverse, al Palau Robert de Barcelona

 

Alguna vegada us heu imaginat practicant surf al bell mig de la Plaça Catalunya? ¿O contemplant la Sagrada Família mentre us remulleu els peus al mar? O navegant al voltant de les Torres Venecianes de Plaça Espanya? Potser la nostra imaginació és insuficient a l’hora de crear situacions tan inversemblants com aquestes, però ara ja no haurem de fer cap esforç per contemplar aquest món fictici: l’artista Lluís Bussé ha modificat la realitat gràcies a la seva càmera fotogràfica, i el resultat és Barcelona’s multiverse, un recull de trenta-vuit fotografies que es pot veure al Palau Robert de Barcelona des del 21 de juny i durant tot l’estiu.

La Pedrera envoltada pel mar

L’origen d’aquesta exposició és el llibre Barcelona’s multiverse (publicat només en anglès per Damiani Editore), un volum en què el filòsof i fotògraf Lluís Bussé va decidir donar una imatge diferent de Barcelona, una ciutat que el seu objectiu va immortalitzar com una localitat misteriosa, màgica i onírica, i en la qual no hi ha cap idea impossible. Bussé va realitzar milers de fotografies de la ciutat, i de la combinació de les imatges més estranyes i sorprenents n’obtenia una tan irreal com suggeridora. Amb aquest exercici l’artista barceloní associava la fotografia amb la cosmologia –disciplina filosòfica que estudia l’origen i la constitució de l’Univers–; així, i basant-se en la teoria del “multivers” del matemàtic Hugh Everett –“el nostre univers pot ser un més d’altres possibles universos”– i les teories del físic Max Tegmark –que reforça aquesta idea quan parla d’universos paral·lels que comparteixen les nostres mateixes lleis físiques–, Bussé va crear una nova Barcelona, una ciutat on és habitual trobar les zebres del zoo passejant per la Plaça Francesc Macià o veure l’edifici de La Pedrera envoltat per mar.

Ara, el Palau Robert mostra aquelles imatges del llibre en gran format, fotografies realitzades en rigorós blanc i negre i en què el fotògraf no ha necessitat l’ús del photoshop ni de cap altra eina informàtica: cada peça és simplement la unió de dues fotografies, i l’artista només ha hagut de retallar-les i col·locar-les una a sobre de l’altra per aconseguir la fusió (si el visitant s’hi fixa mínimament podrà observar el punt en què s’uneixen les fotografies). Les trenta-vuit fotografies s’han distribuït en tres àmbits: en el primer trobem alguns dels edificis més significatius de Barcelona situats en una nova ubicació; en el segon, els carrers de la ciutat es presenten inundats d’aigua; finalment, al darrer àmbit de l’exposició trobem una ciutat construïda directament sobre la sorra de les seves platges.

La Sagrada Família vista des de la platja de la Mar Bella

Veure el Passeig de Colom des dels estudis de Catalunya Ràdio, la Torre Agbar situada al Parc Güell, sortir de la Boqueria i topar-se amb el Moll d’Espanya o entrar a Santa Maria del Mar des de la platja de la Barceloneta és possible gràcies al treball exposat a Barcelona’s multiverse, d’on el visitant sortirà amb la sensació d’haver contemplat una ciutat desconeguda, una Barcelona reinventada pel talent de Lluís Bussé que el farà dubtar seriosament si aquest suposat univers paral·lel és real o no ho és.

Barcelona’s multiverse es podrà veure a la Sala 2 del Palau Robert de Barcelona fins al 10 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10:00 hores a 20:00 hores; diumenge, de10:00 hores a 14:30 hores . L’entrada és gratuïta.

Més informació: www.gencat.cat/probert/
                              http://lluisbusse.wordpress.com

Nueva exposición: Instantes privados. La nueva fotografía japonesa, en Fnac Diagonal Mar

 

Décadas después de que llegaran los primeros manga a nuestros televisores, la cultura japonesa se ha convertido en un fenómeno perfectamente conocido en nuestro país; así, en la actualidad la literatura nipona está bien representada en nuestras librerías, cenar sushi ya no se considera una excentricidad propia de esnobs, e incluso el cine manufacturado en Japón es bien recibido por los espectadores. Sin embargo, aún queda mucho por descubrir, y por eso la asociación Gotanda producciones, en colaboración con Fnac, ha organizado “Instantes privados. La nueva fotografía japonesa”, una exposición en la que se incluyen imágenes tomadas por doce profesionales japoneses, una muestra que se inaugurará el próximo 5 de abril en Fnac Diagonal Mar (Barcelona).

Imagen tomada por Junku Nishimura

En los últimos tiempos, Japón ha experimentado varios periodos de inestabilidad: ahora todos tenemos presente el tsunami y la posterior crisis nuclear de 2011, pero debemos recordar que, ya a principios de los 90, la población nipona empezó a sufrir esos momentos delicados con el estallido de la burbuja económica. Todos estos cambios han planteado a la sociedad japonesa la necesidad de reformularse, y de ese deseo surge “Instantes privados. La nueva fotografía japonesa”, una muestra que significa la interpretación que los nuevos fotógrafos orientales tienen de esta situación especial.

De esta manera en Fnac Diagonal Mar se exhibirá una selección de fotografías que nos permitirán descubrir, por ejemplo, la parte menos conocida de Tokio, aquellas callejuelas poco transitadas, la relación de los japoneses con su entorno inmediato, la forma en que los jóvenes de la gran ciudad intentan huir del estrés diario, incluso hay tiempo para conocer los temores y sentimientos de la sociedad nipona tras el desastre nuclear de 2011. Y todo ello a través de las miradas de doce fotógrafos, algunos ya consagrados, otros totalmente desconocidos: Shinya Arimoto, Hiroshi Nomura, Maki Miyashita, Junku Nishimura, Ken Hayafune, Takeshi Sumi, Suwa Minoru, Paula Fujiwara, Hazuki Natuno, Saito Harumichi, Sawako Obara y Kana Park Takeda.

Imagen tomada por Paula Fujiwara

La exposición se podrá ver en nuestro país gracias a los esfuerzos de Gotanda producciones, una asociación cultural que toma el nombre de uno de los barrios de Tokio, y que se muestra interesada en las diversas manifestaciones artísticas y culturales de Japón; además, Gotanda producciones pretende dar voz a los creadores más importantes de ese país, artistas que son unos perfectos desconocidos para el público europeo.

Una vez más Fnac acoge en sus instalaciones una exposición fotográfica, algo que ya no es noticia para los aficionados: en su empeño por contribuir a la difusión de esta disciplina artística, en los últimos años Fnac ha programado con acierto exposiciones de reconocidos artistas, como Man Ray, Marc Riboud o Francesc Catalá Roca, entre otros, además de mostrar las imágenes tomadas por los cineastas Pedro Almodóvar, Bigas Luna y Carlos Saura, o los escritores Tom Sharpe y Gonzalo Torrente Ballester.

“Instantes privados. La nueva fotografía japonesa” se podrá ver de forma gratuita en la tienda Fnac Diagonal Mar (Barcelona) hasta el 4 de junio. Después viajará a A Coruña (Fnac A Coruña, del 21 de junio al 31 de julio), Asturias (Fnac Parque Principado, del 15 de septiembre al 30 de noviembre), Alicante (Fnac Alicante, del 1 de diciembre al 15 de enero de 2013) y Donostia (Fnac Donostia, del 20 de enero al 15 de marzo de 2013).

Más información: www.gotandaproducciones.com

Novetat editorial: Música pels ulls. Barcelona 1974-1994, de Francesc Fàbregas

El Palau Robert va tenir l’encert, l’any 2010, de programar l’exposició fotogràfica “Música pels ulls”, una compilació d’imatges signades per Francesc Fàbregas que documentaven vint anys de música a Barcelona, una època en què la ciutat va acollir els millors músics i alguns dels macroconcerts més interessants del moment, uns temps en què els dies grisos tenien les hores comptades per a deixar pas a uns anys d’efervescència cultural que obriria les portes de la ciutat als artistes més internacionals. Ara, dos anys després d’aquella magnífica exposició, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit publicar les imatges que la van protagonitzar en un llibre (Música pels ulls. Barcelona 1974-1994) imprescindible per als mitòmans i amants de la música que, d’una manera o una altra, van estar vinculats als esdeveniments que va documentar Fàbregas en aquelles dues dècades.

El fotògraf Francesc Fàbregas

L’any 1972, un jove Francesc Fàbregas començava la seva trajectòria com a fotògraf, una decisió arriscada però que aquell noiet va prendre segur de sí mateix; la seva passió per la música el va portar a documentar aquells concerts que tant l’entusiasmaven, actuacions que a Barcelona es van anar fent cada cop més freqüents. D’aquesta manera, Fàbregas va posar el seu talent a disposició de les revistes culturals publicades a la ciutat a mitjans dels anys 70 (Vibraciones, Rock Espezial, Rockdelux), i es convertia, així, en tot un pioner del periodisme gràfic musical del país.

Aquell jove fotògraf va viure en primera persona el concert dels Rolling Stones a la Monumental (1976), va conèixer Bob Marley, Dylan, Freddie Mercury i Sting, va presenciar el debut de Bruce Springsteen a Barcelona (1981), va veure Lou Reed al Palau d’Esports (1975), el seu objectiu va captar també els membres de The Cure i The Smiths i, per descomptat, va viure un dels concerts més importants i amb una major quantitat d’artistes sobre l’escenari a finals dels 80, el que Amnistia Internacional va organitzar al Camp Nou (1988), bons músics reunits per una bona causa.

El Último de la Fila i Bruce Springsteen, al concert d'Amnistia Internacional (1988)

Però Fàbregas no només es va interessar pels artistes de renom internacional. Va passejar la seva càmera pel festival Canet Rock (1975 i 1977) i els membres de l’anomenada Ona Laietana; a més, el seu era un olfacte especial per a intuir maneres d’estrella a joves que començaven les seves carreres artístiques, com ara Loquillo, de qui va presenciar els primers concerts, va documentar les actuacions barcelonines dels grups que protagonitzaven la “movida madrileña”, com Radio Futura o Gabinete Galigari, va immortalitzar Pedro Almodóvar i Fabio McNamara, va fotografiar Alaska,…

Les imatges reunides a Música pels ulls. Barcelona 1974-1994 documenten dues dècades de música en directe a Barcelona, fotografies que al llibre estan acompanyades d’articles de reputats periodistes musicals, com Jordi Turtós o Àngel Cases, i on coneixerem també la opinió del promotor Gay Mercader, un dels principals responsables en convertir aquesta ciutat en destí imprescindible per als millors artistes del moment, un llibre que permetrà il·lustrar els records dels espectadors que omplien els estadis en aquells vint anys.

Títol: Música pels ulls. Barcelona 1974-1994
Autor: Francesc Fàbregas
Editorial: Ajuntament de Barcelona
Pàgines: 264 pàgines
Data de publicació: Març 2012
ISBN: 9788498503630
Preu: 20,00 €

Nova exposició: Penélopes, a la Casa Amèrica Catalunya

 

Quan ja no hi ha esperança per tenir un present favorable al país de naixement, l’única solució és buscar un futur millor fora d’aquestes fronteres. Així molts homes prenen la decisió de fer les maletes i iniciar una aventura que els permeti enviar diners a la família que s’ha quedat al lloc d’origen. El fotògraf Héctor Mediavilla va voler documentar aquest fenomen, i es va centrar en Mèxic, on molts homes deixen les seves dones per començar una nova vida en un altre país; d’aquesta experiència –dos anys en convivència amb les famílies que esperen, pacientment, el retorn del pare–, i amb la intenció de donar veu a les dones abandonades, neix Penélopes, l’exposició que es pot veure a la Casa Amèrica Catalunya des del passat 17 de gener.

Fotografia d'Héctor Mediavilla

Per què estudiar el cas de Mèxic? Es calcula que cada any són més de 800.000 homes els que decideixen abandonar el seu país –per anar majoritàriament a EUA, on els anomenaran norteños– i buscar una feina amb què mantenir la família, que es queda al seu lloc d’origen; un 60 % d’aquests emigrants no torna mai, i altres només ho fan en moments puntuals; així aquest fenomen provoca la fragmentació de la família sense remei.

Héctor Mediavilla agafa el mite grec de Penélope –la dona que va esperar vint anys el retorn del seu espòs, Ulisses– per titular aquesta exposició; Penélopes parla d’aquelles dones que, abandonades a la seva sort amb els seus fills, es veuen obligades a lluitar contra les adversitats per treballar, portar la casa i educar elles soles les seves criatures, i tot això en una societat patriarcal que no els facilita gens la feina. Mediavilla retrata, amb gran sensibilitat, la solitud d’aquestes heroïnes mexicanes, de diferents edats i condicions, unides per l’esperança que el marit retorni algun dia.

L’exposició consta de 40 fotografies i quatre pantalles de vídeo que mostren els testimonis de les protagonistes, a més d’un espai obert a la participació de tots aquells que un dia van arribar a Catalunya des de la seva terra per intentar trobar un futur millor, una instal·lació que, sota el lema Qui has deixat enrere?, proposa als visitants a deixar-hi una foto que respongui a aquesta pregunta i que els responsables de la Casa Amèrica Catalunya en faran una còpia per a integrar-les a l’exposició.

L’exposició es podrà veure a la Casa Amèrica Catalunya fins al 3 de maig, de dilluns a divendres, de 10:00 hores a 14:00 hores i de 17:00 hores a 20:00 hores, amb entrada gratuïta.

Més informació: www.americat.cat
                               www.penelopesmexicanas.org
                               www.hectormediavilla.com

Nova exposició: Francesc Català-Roca a la Pedrera

Una de les fonts més importants per conèixer la Història contemporània és la fotografia. Durant el segle XX van sorgir nombrosos fotògrafs d’immens talent que van saber estar en el moment oportú per captar la instantània perfecta. D’entre tots els fotògrafs catalans, un dels més destacats és Francesc Català-Roca, una figura interessant pel moment en què va exercir la seva professió, en plena època franquista, i per ser considerat el gran renovador de la fotografia espanyola als anys 50 gràcies al concepte neorealista que tenia del seu art.

D’aquesta manera, els seguidors de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Valls (1922-1998) estan d’enhorabona: la sala d’exposicions CatalunyaCaixa de La Pedrera, a Barcelona, l’encerta en muntar la seva darrera exposició al voltant de la seva obra. Així, doncs, hi trobarem aquelles fotografies en blanc i negre amb què l’autor pretenia documentar situacions de la vida quotidiana, imatges caracteritzades per la recerca constant de llum en què les persones eren les protagonistes i amb les quals pretenia fer una aproximació a la realitat, sempre buscant punts de vista originals que conjuguessin bellesa i veritat.

El gruix de l’exposició, una acurada selecció del seu treball entre els anys 50 i 60, està integrat per les imatges que van ser publicades en el llibre que La Fàbrica i la Fundació Barrié de Vigo van dedicar a Català-Roca, a les quals cal sumar una quarantena d’imatges recuperades de l’arxiu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya que demostren l’interès del fotògraf per l’arquitectura, i dos audiovisuals. A més, la mostra està acompanyada d’una sèrie d’objectes i eines emprades en fotografia que permetran al visitant fer-se una idea del món professional de Català-Roca.

L’exposició, estrenada el passat 19 de juliol, es podrà veure al Centre Cultural CatalunyaCaixa de La Pedrera fins al 25 de setembre de forma gratuïta, cada dia de 10:00 a 20:00 hores.

Dibujando pasiones, de Daniel Suárez Pérez. Editorial Cultiva libros

Ahí va la información de un libro que nos han hecho llegar, Dibujando pasiones, de Daniel Suárez Pérez, una obra dedicada a la ilustración y al arte de ilustrar.

A través de la propia pasión por el dibujo, Daniel Suárez hace un recorrido por otras tantas pasiones (el cine, la música, la fantasía…) plasmadas en 48 ilustraciones realizadas con las técnicas más variadas (lápiz, acuarela, óleo, tinta, soporte digital…) y acompañadas por comentarios del propio autor acerca de las mismas y su realización. Un libro para todos los amantes del dibujo y de los mitos con los que todos hemos crecido y con los que seguimos disfrutando.

Daniel Suárez Pérez nace en Madrid. Se licencia en Ciencias de la Imagen Visual y Auditiva en la Facultad de Ciencias de la Información de la Universidad Complutense de Madrid. Ha trabajado como dibujante en varias series de animación tanto españolas (Las tres mellizas, Juanito Jones, Los reinos del arco iris) como extranjeras (El oro del Rhin, producida por la BBC; Billy el gato; La magia del árbol lejano, o el spot Coyote de la Warner Bros). Ha realizado ilustraciones para varias entidades y publicaciones. Ha trabajado asimismo para la filmoteca Española, tanto en la Sección de Fondos Fílmicos, llevando a cabo labores de restauración de películas, como en el museo del cine, catalogando diseños de decorados de Films. También ha trabajando en la Biblioteca Nacional clasificando e informatizando el fondo de carteles de dicha entidad. Ha realizado diversos trabajos como diseñador gráfico y maquetador. Ha realizado un corto de dibujos animados, y tiene otros en proyecto.

Es miembro de la Asociación Profesional de Ilustradores de Madrid (APIM), y de la Asociación de Autores de Cómic de España (AACE).

Lo que quiero señalar siguiendo las pautas del propio libro, es el doble mérito del escritor y artista; que no ha elaborado simplemente unas sucesivas páginas de dibujos, sino que presenta una faceta erudítica que aparece en cada grupo de las imágenes, que van precedidas de un enjundioso estudio histórico de los orígenes del título de cada una de ellas (…) Sus dibujos producen remembranzas cuando traen hasta nosotros temas que hemos percibido de niños y también de jóvenes: El Far West, la ciencia ficción, los vampiros (…) el cine que va apareciendo en sus páginas nos remonta a los mejores años de nuestras vidas. ¿Por qué despiertan estas remembranzas? Porque Daniel Suárez las acompaña como experto narrador con una descripción que induce al lector a resucitar en su imaginación pasajes olvidados de su propia vida…
Vicente Llópiz, escritor e historiador.

Título: Dibujando pasiones
Autor: Daniel Suárez Pérez
Editorial:
Cultiva libros
ISBN:
978-84-9923-079-5
Páginas: 96 págs.
Género: Arte
Precio: 15 €
Fecha de publicación: noviembre de 2009

Dibujando pasiones de Daniel Suárez Pérez está disponible en Amazon, y en formato e-book en El Corte Inglés, Casa del Libro, etc., y en papel en Madrid Comics, Librería Doré, Librería Ocho y Medio, y otras.

Más información:

http://www.cultivalibros.com/libreria/dibujando-pasiones
http://dansupe.iespana.es