Sempre que m’arriba un llibre intento no escoltar els comentaris d’amics i coneguts, perquè sé que soc molt influenciable a les opinions d’altres lectors.
Així que tan bon punt Columna edicions em va fer arribar l’exemplar, el vaig començar a llegir i el vaig devorar en tres hores. Són 159 pàgines de lectura molt amena, senzilla, que et va atrapant. Penso que la seva lectura és tan fàcil perquè Paula Hawkins crea una trama tan previsible que des de la pàgina vint ja intueixes que passarà. El lector s’enganxa si, però es perquè va reafirmant les seves idees i se sent satisfet d’haver-ho endevinat.
Just quan començava a pensar que potser m’equivocava i hi hauria un gir argumental per sorprendre’m, l’autora cau en els tòpics com si fos dins una roda de hàmster d’on no sap sortir sense ensopegar en l’evident.
I que me’n dieu de l‘Edie? Com és possible que una dona en ple segle XXI no sigui capaç de veure i confrontar la realitat que es va coent al seu voltant? El Jake i en Ryan juntament amb l’Edie van creixent creant una xarxa de secrets, mentides i desitjos, que embolcallen la seva suposada amistat. I la posen per sobre del bé i del mal. No és fins a la mort del Jake que aquesta sinergia és veu pertorbada i es descobreix tota la veritat. I aquests tres personatges principals, amb unes personalitats ben marcades haurien pogut donar més joc a Hawkins per crear una trama amb més girs i sorprendre mínimament el lector.
Però Hawkins es queda a la superfície amb uns personatges estereotipats i previsibles. L’autora s’oblida fins i tot del que jo considero que hagués pogut ser el cinquè personatge, el paisatge d’Escòcia, el seus penya-segats i la seva boira que ho embolcalla tot. L’autora intenta fer una descripció de la casa on es produeixen les morts, però no és suficient perquè el lector s’imagini l’associació del paisatge amb la vida de l’Edie, que durant quinze anys ha estat cegada per una amistat malaltissa (la boira) que l’ha precipitat fins a la mort (penya-segats).
Així que la sensació al final, d’una banda, et fa sentir satisfet per haver predit quin rol jugaven tots els personatges i decebut i una mica enfurismat, de l’altra, perquè al fons volies haver-te equivocat i que l’autora s’hagués esforçat més a l’hora de crear una atmosfera d’intriga.
Paula Hawkins va treballar com a periodista més de quinze anys abans de passar-se a la ficció. Nascuda i criada a Zimbàbue, es va traslladar a Londres el 1989, on viu des de llavors. El seu nom va donar la volta al món quan va publicar La noia del tren, i es va consolidar després amb Sota l’aigua. Durant anys els seus llibres han estat a les llistes dels més venuts d’arreu del món, amb més de 27 milions d’exemplars venuts a més de 50 països. Paula Hawkins s’ha convertit en un dels fenòmens editorials més grans de l’última dècada. A foc lent és la seva tercera novel·la.
Sinopsis:
Des que eren petits, l’Edie, en Jake i en Ryan han estat inseparables. Ells tres contra el món. L’Edie pensava que la seva amistat podria amb tot, així que quan el seu marit, en Jake, és brutalment assassinat i el seu millor amic, en Ryan, és acusat del crim, el món se li enfonsa.
L’Edie està sola per primer cop en molts anys a la casa del penya-segat que compartia amb en Jake. Està de dol i té por, i té raó de tenir-ne perquè algú l’està vigilant, algú que ha estat esperant aquest moment. Ara que l’Edie és vulnerable, el passat del qual ha intentat fugir desesperadament està a punt de trucar-li a la porta.
Títol: Punt cec
Autora: Paula Hawkins
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 159
Publicació: 2022
ISBN: 9788466429658
Format: Tapa dura sobrecoberta i eBook
Preu:
• Tapa dura: 16.90 €
• eBook: 9.99 €
Nota Culturalia: 7,1
Tere Gilisbars