Archivo de la categoría: Exposiciones

Nueva exposición: Alberto García-Alix: Autorretrato, en La Virreina Centre de la Imatge

mi_lado_femenino_2002

Alberto García-Alix (León, 1956) lleva más de treinta años con una cámara fotográfica a cuestas, una sólida carrera en la que ha inmortalizado su entorno más inmediato con su particular mirada, imágenes impactantes y realistas en riguroso blanco y negro de sus amigos, sus principales pasiones –los tatuajes, la música, las motos– y los lugares que más le han marcado a lo largo de su vida. Sin embargo, todo ese bagaje apenas se ha podido ver en Barcelona, donde su presencia ha sido meramente testimonial hasta ahora, cuando La Virreina Centre de la Imatge ha tenido el acierto de programar Autorretrato, la primera gran exposición del fotógrafo en la ciudad, una compilación de sus imágenes más íntimas y personales en las que él es el protagonista absoluto y que se inauguró el pasado 7 de febrero.

Muchos aficionados a la fotografía descubrieron a Alberto García-Alix con sus retratos de la movida madrileña en los años ochenta –aunque insiste en renegar de la etiqueta de “fotógrafo oficial de la movida” porque, en su opinión, él tan solo fotografiaba a sus amigos de entonces, tan protagonistas de ese movimiento como él mismo–, pero quien busque esas instantáneas en La Virreina Centre de la Imatge se llevará una decepción importante: todas las imágenes están estrechamente relacionadas con su persona (tan solo una fotografía junto a Ana Curra remite a esos años), García-Alix ha escogido para la ocasión sus trabajos más introspectivos, aquellos que mejor le definen. Así, Autorretrato –escrito en singular porque, en cierta manera, todas las imágenes incluidas forman, en su conjunto, un gran autorretrato del artista– muestra un personaje sin miedo al desnudo, tanto metafórica como literalmente, fotografías desenfocadas con el objetivo de sugerir que comparten protagonismo con primeros planos de extraordinaria crudeza, luces y sombras para establecer un juego de sensaciones con el espectador, a veces inquietante, a veces despiadado, pero siempre fascinante.

Autorretrato en Toulouse, 1978
Autorretrato en Toulouse, 1978

En La Virreina se podrán ver un total de 76 fotografías, todas ellas relacionadas, de un modo u otro, con el particular universo de García-Alix. De esta manera, el visitante podrá comprobar cómo ha evolucionado su propia visión del autorretrato, desde finales de 1970 (las primeras instantáneas son de 1977) hasta la actualidad: en las primeras, el autor posa desafiante ante la cámara, retratos de cuerpo entero en lugares que han marcado su vida o con sus bienes más preciados (en Mi gran ilusión aparece orgulloso con su Harley-Davidson); a medida que pasan los años, el fotógrafo se centra en primeros planos de su rostro –tan cercanos que a veces queda cortado por el encuadre– o de alguna parte de su anatomía para, de esta manera, acentuar la mirada subjetiva en el espectador (La primera vez sería un buen ejemplo de ello: muestra sin tapujos su primera experiencia con la heroína, sin duda una de las imágenes más impactantes de la exposición); en paralelo, el artista también retrata lo que denomina “paisajes íntimos”, aquellos lugares que han sido significativos para él, ya sean las habitaciones en las que ha vivido o algunos rincones convertidos en testimonios silenciosos de sus actividades (El lugar de mi confesión, donde reveló un gran secreto a un amigo).

En los últimos años, García-Alix ha coqueteado seriamente con el vídeo, y en Autorretrato se incluyen dos de sus composiciones: Tres vídeos tristes y De donde no se vuelve, en los que construye una serie de relatos a partir de sus fotografías y a los que él mismo pone voz, narraciones en primera persona que también le sirven para compartir con el visitante sus impresiones acerca de su propio trabajo (“La fotografía es el espacio donde imaginar”, confiesa).

Autorretrato en Formentera, 2010
Autorretrato en Formentera, 2010

Alberto García-Alix se define a sí mismo como un hombre “tímido” y con cierto pudor a hablar de su trabajo –“Hacer las fotografías no me produce ninguna vergüenza, otra cosa es mostrarlas”, afirma el fotógrafo–; no obstante, los responsables de Autorretrato han logrado vencer sus reticencias y han programado un encuentro entre él y Nicolás Combarro, comisario de la exposición, para que conversen sobre el autorretrato, tema central de la muestra (7 de marzo, a las 19:00 horas).

Autorretrato se podrá ver en La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona hasta el 5 de mayo de 2013, de martes a domingo, de 12:00 horas a 20:00 horas. La entrada es gratuita.

Más información: http://lavirreina.bcn.cat/

Exposición: Entropología, de Miguel Soler.

El Palacio Pimentel de Valladolid inaugura una exposición de la obra de Miguel Soler titulada Entropología, visitable del 18 de octubre al 17 de noviembre de 2012.

ENTROPOLOGÍA
Un proyecto de Miguel Soler
del 18 de octubre al 17 de noviembre de 2012

El ideólogo del vocablo Entropología, fue Claude Lévi-Strauss, quien en 1955 lo citó en su libro Tristes trópicos. Partiendo de este término Miguel Soler, Sevilla (1975) ha realizado un proyecto de investigación, en el que ha analizado tanto su propio proceso creativo, como el de diferentes artistas que han sido referentes en su evolución artística.

La disciplina entropológica tiene como uno de sus objetivos estudiar la sociedad e intentar lograr que las grandes catástrofes o situaciones extremas, aquellas que suponen la extinción, no se vuelvan a repetir; así, el estudio entropológico sirve como ejemplo moralizante de lo que no tiene que suceder en la historia. De igual forma pero desde una perspectiva artística, la disciplina entropológica también intentaría que el mundo no fuese hacia el desastre. Esa sería la determinante función socializadora que realizaría el artista.

Soler ha titulado su exposición ENTROPOLOGÍA, en ella podemos apreciar una selección de obras de los últimos cinco años…

«Miguel Soler (Sevilla, 1975) expone en el Palacio de Pimentel de Valladolid Entropología, su muestra más reciente. El artista, a quien se le ha denominado en el pasado como Entómologo social utiliza este término como punto de partida para su última investigación. Pero ¿qué es la entropología visual? Para acercarnos a una definición concreta, Soler hace referencia a la fórmula de trabajo empleada por algunos artistas-activistas que, con un marcado compromiso social, político y cultural, articulan a través de los nuevos medios de expresión una obra donde concepto y mensaje resultan fundamentales. En una sociedad saturada de información, las noticias y los acontecimientos que tienen lugar a nuestro alrededor nos llegan “multiversionados”, lo que nos impide conocer a fondo la “verdadera realidad” de las cosas. El papel del entropólogo es procurar, pues, la implementación y utilización adecuada de los avances tecnológicos para así contrarrestar los efectos negativos de la mediatización a la que estamos sometidos.»

Exposición: Entropología
Autor: Miguel Soler
Lugar: Palacio Pimentel de Valladolid
Valladolid, del 18 de octubre al 17 de noviembre de 2012
Horario: laborables de 12:00 a 14:00 y de 19:00 a 21:00 horas; domingos y festivos de 12:00 a 14:00 horas; lunes: cerrado.

Más información:

www.miguelsoler.com
www.gatoencerrado.tv

Nova exposició: The New York Times Magazine. Fotografies, al Palau Robert de Barcelona

Trenta anys de treball constant han convertit el setmanari “The New York Times Magazine” en un referent de la fotografia contemporània dins els mitjans de comunicació; la seva excel·lent feina l’ha consolidat com un espai de llibertat per a tots els fotògrafs, a més de servir com una plataforma perfecta per a exhibir els treballs dels més destacats professionals de la imatge. Ara, els aficionats a la fotografia podran descobrir els secrets més ben guardats d’aquesta publicació gràcies a l’exposició The New York Times Magazine. Fotografies, una selecció d’imatges publicades a la revista en els darrers anys que serveix per a reflexionar sobre la naturalesa de la fotografia i el paper de les revistes en l’actualitat i l’evolució de l’edició impresa. Els comissaris responsables de l’exposició són Lesley A. Martin, membre d’Aperture –una fundació pionera entre les institucions dedicades a la fotografia en l’àmbit internacional–, i Kathy Ryan, editora fotogràfica de “The New York Times Magazine”, i es podrà veure a Barcelona gràcies a la col·laboració entre Aperture, Canopia –representant exclusiva d’Aperture a Espanya que es dedica a la gestió integral de projectes culturals, consolidada en el sector gràcies a la seva tasca de difusió de la fotografia– i el Palau Robert, seu que acollirà aquest extens material des del 28 de setembre fins al 2 de desembre.

Selma Blair fotografiada per Roger Ballen

La línia editorial de “The New York Times Magazine” es caracteritza per encarregar els seus reportatges a tota mena de fotògrafs; d’aquesta manera, en les seves pàgines hi tenen cabuda els retrats de coneguts actors, imatges de fotoperiodisme pur, reportatges de fotografia artística, de moda i d’esports, una proposta eclèctica que ha servit per a popularitzar el setmanari i convertir-lo en una referència imprescindible en el camp de la fotografia. La responsable de l’exposició, Kathy Ryan, ha treballat en la publicació durant més de 25 anys, i és una de les pioneres de la combinació de fotografia artística i fotoperiodisme a les pàgines de la revista; Ryan creu que l’èxit de “The New York Times Magazine” està en proposar un encreuament entre diferents disciplines i, així, aconseguir que un artista trenqui els seus límits per a treballar en un camp que no sigui pròpiament el seu.

Julianne Moore és una de les protagonistes de «Dream House», de Gregory Crewdson

A Barcelona es podran veure algunes de les imatges captades pels millors professionals de la fotografia que, en els darrers anys, han col·laborat amb la revista. L’exposició està organitzada al voltant d’onze mòduls, cadascun dels quals mostra un projecte destacable que s’ha publicat en les seves pàgines durant les tres darreres dècades. El públic podrà gaudir de més de 130 obres de fins a 35 destacats artistes, noms tan coneguts com Annie Leibovitz o Sebastião Salgado al costat de Lars Tunbjörk, Paolo Pellegrin, Gregory Crewdson, Steve McCurry, Ryan McGinley, Roger Ballen, Chuck Close o Simon Norfolk, entre d’altres, professionals que han documentat l’infern de Kuwait de 1991 o els dies posteriors a l’11-S, s’han passejat per rodatges de films tan coneguts com Revolutionary Road o Sherlock Holmes, han visitat les instal·lacions del CERN a Ginebra, han donat la seva particular visió dels esports d’hivern o han fotografiat reconeguts actors en una casa abandonada.

A més, el Palau Robert ofereix una oportunitat única per conèixer els processos creatius de la revista gràcies al material visual que han aportat els responsables del magazine, com ara fulls de contactes, fotos, quatre vídeos, correspondència personal de l’editora, comprovants i algunes revistes originals.

The New York Times Magazine. Fotografies es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 2 de desembre de 2012, de dilluns a dissabte, de 10:00 hores a 20:00 hores; diumenges i festius, de 10:00 hores a 14:30 hores. L’entrada és gratuïta.

Més informació: www.gencat.cat/probert/

Nova exposició: Barcelona 1957. Leopoldo Pomés, a La Fundació Foto Colectania

A mitjans dels anys 50, l’editor Carlos Barral va proposar a Leopoldo Pomés, aleshores un jove i prometedor fotògraf, un projecte de llibre sobre la Barcelona de l’època, un volum en què Pomés aportaria la seva mirada i Luis Goytisolo signaria els textos que acompanyarien les imatges. Les fotografies, però, no van satisfer el soci de Barral a l’editorial, Víctor Seix –segons el seu parer, el treball no tindria cap futur comercial perquè presentava una ciutat lúgubre i excessivament grisa–, i el projecte va caure en l’oblit fins ara, quan Pomés, en col·laboració amb La Fundació Foto Colectania, les ha recuperat per a presentar-les públicament a Barcelona 1957. Leopoldo Pomés, l’exposició que, des del passat 19 de setembre, es pot veure a la seu de la fundació, un total de vuitanta fotografies que posteriorment es recolliran també en un llibre –coeditat per Foto Colectania i La Fábrica– amb textos del mateix Leopoldo Pomés, Juan Manuel Bonet y Eduardo Mendoza.

El fotògraf Leopoldo Pomés

En el mateix moment en què va rebre l’encàrrec (1957), Leopoldo Pomés va començar la seva personal ruta per la ciutat càmera en mà, un recorregut que es va allargar en el temps fins al 1958 i que no es va limitar a visitar les zones més recurrents pels fotògrafs de l’època, les del centre de la ciutat, sinó que també va voler donar la seva visió de l’extraradi barceloní, fins aleshores poc valorat per la resta de professionals. D’aquesta manera, el Raval, l’Eixample, la zona alta i la Rambla van ser immortalitzats per Pomés sense que s’oblidés dels barris més modestos, com la Barceloneta, Verdum, Els Encants i Sant Andreu.

Metro-1959

El resultat de la seva expedició per la ciutat comtal van ser un recull d’imatges, aparentment senzilles i en rigorós blanc i negre, que mostraven la quotidianitat d’una Barcelona fosca i deprimida, completament allunyada de la imatge idíl·lica i de postal que en té el turista que la visita en ple segle XXI: aquella era una societat soferta que intentava superar la duresa de la postguerra amb paciència, totalment privada d’alegries per la dictadura. Així, el fotògraf va retratar l’heterogènia població de finals dels anys cinquanta, on convivien elegants burgesos amb venedors ambulants, drapaires i barraquistes, a més de fotografiar amb especial atenció les dones que es passejaven pels carrers de la ciutat.

A Barcelona 1957. Leopoldo Pomés només s’hi exposen vuitanta de les fotografies que Pomés va realitzar a finals dels anys cinquanta, una tria que el fotògraf barcelonès ha fet amb la col·laboració de Pepe Font de Mora, comissari de l’exposició i també director de Foto Colectania, en una titànica recerca pels seus atapeïts arxius personals. Així, en aquesta acurada selecció, el visitant trobarà algunes imatges prou conegudes pels seguidors de l’autor, però també en descobrirà fins a una seixantena que, fins ara, s’havien mantingut totalment inèdites malgrat la seva qualitat i el seu interès documental.

Barcelona 1957. Leopoldo Pomés es podrà veure a La Fundació Foto Colectania (C/Julián Romea, núm. 6) fins al 26 de gener de 2013, de dilluns a dissabte, d’11:00 h a 14:00 h i de 16 a 20 h.

Més informació: http://www.colectania.es/

Nova exposició: Barcelona’s multiverse, al Palau Robert de Barcelona

 

Alguna vegada us heu imaginat practicant surf al bell mig de la Plaça Catalunya? ¿O contemplant la Sagrada Família mentre us remulleu els peus al mar? O navegant al voltant de les Torres Venecianes de Plaça Espanya? Potser la nostra imaginació és insuficient a l’hora de crear situacions tan inversemblants com aquestes, però ara ja no haurem de fer cap esforç per contemplar aquest món fictici: l’artista Lluís Bussé ha modificat la realitat gràcies a la seva càmera fotogràfica, i el resultat és Barcelona’s multiverse, un recull de trenta-vuit fotografies que es pot veure al Palau Robert de Barcelona des del 21 de juny i durant tot l’estiu.

La Pedrera envoltada pel mar

L’origen d’aquesta exposició és el llibre Barcelona’s multiverse (publicat només en anglès per Damiani Editore), un volum en què el filòsof i fotògraf Lluís Bussé va decidir donar una imatge diferent de Barcelona, una ciutat que el seu objectiu va immortalitzar com una localitat misteriosa, màgica i onírica, i en la qual no hi ha cap idea impossible. Bussé va realitzar milers de fotografies de la ciutat, i de la combinació de les imatges més estranyes i sorprenents n’obtenia una tan irreal com suggeridora. Amb aquest exercici l’artista barceloní associava la fotografia amb la cosmologia –disciplina filosòfica que estudia l’origen i la constitució de l’Univers–; així, i basant-se en la teoria del “multivers” del matemàtic Hugh Everett –“el nostre univers pot ser un més d’altres possibles universos”– i les teories del físic Max Tegmark –que reforça aquesta idea quan parla d’universos paral·lels que comparteixen les nostres mateixes lleis físiques–, Bussé va crear una nova Barcelona, una ciutat on és habitual trobar les zebres del zoo passejant per la Plaça Francesc Macià o veure l’edifici de La Pedrera envoltat per mar.

Ara, el Palau Robert mostra aquelles imatges del llibre en gran format, fotografies realitzades en rigorós blanc i negre i en què el fotògraf no ha necessitat l’ús del photoshop ni de cap altra eina informàtica: cada peça és simplement la unió de dues fotografies, i l’artista només ha hagut de retallar-les i col·locar-les una a sobre de l’altra per aconseguir la fusió (si el visitant s’hi fixa mínimament podrà observar el punt en què s’uneixen les fotografies). Les trenta-vuit fotografies s’han distribuït en tres àmbits: en el primer trobem alguns dels edificis més significatius de Barcelona situats en una nova ubicació; en el segon, els carrers de la ciutat es presenten inundats d’aigua; finalment, al darrer àmbit de l’exposició trobem una ciutat construïda directament sobre la sorra de les seves platges.

La Sagrada Família vista des de la platja de la Mar Bella

Veure el Passeig de Colom des dels estudis de Catalunya Ràdio, la Torre Agbar situada al Parc Güell, sortir de la Boqueria i topar-se amb el Moll d’Espanya o entrar a Santa Maria del Mar des de la platja de la Barceloneta és possible gràcies al treball exposat a Barcelona’s multiverse, d’on el visitant sortirà amb la sensació d’haver contemplat una ciutat desconeguda, una Barcelona reinventada pel talent de Lluís Bussé que el farà dubtar seriosament si aquest suposat univers paral·lel és real o no ho és.

Barcelona’s multiverse es podrà veure a la Sala 2 del Palau Robert de Barcelona fins al 10 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10:00 hores a 20:00 hores; diumenge, de10:00 hores a 14:30 hores . L’entrada és gratuïta.

Més informació: www.gencat.cat/probert/
                              http://lluisbusse.wordpress.com

Exposició: Cultures Tribals. Fotografies i objectes tribals de Jordi Llorens i Estapé


Des de Culturalia us presentem la nova exposició del fotògraf Jordi Llorens que ens apropa la vida tribal dels pobles indígenes a través de la seva càmara. Una magnifica oportunitat per adonar-nos de la riquesa cultural del nostre planeta i de la diversitat i les similituds de les experiències humanes.

Cultures tribals és una mostra de la diversitat que existeix al nostre voltant i que enriqueix el nostre planeta. L’acostament i interès en altres cultures ens ajudarà a viure en un món pacífic i ple d’enteniment.

Cultures tribals inclou una selecció d’objectes utilitzats per a diferents tribus i ètnies que evidencien la riquesa cultural i la capacitat d’adaptació i de creació de l’ésser humà allà on estigui.

«En algunes cultures es diu que les fotografies s’enduen l’ànima. Potser me n’he emportat unes quantes, perquè sé que també aquí hi ha gent que vol conèixer l’esperit i l’ànima d’aquells altres amb els qui compartim la nostra Terra.

Per aquesta raó he fet de la fotografia el meu mitjà d’expressió, no solament artístic, sinó també vital, intentant acostar aquestes altres cultures que ens aporten una infinitat de riqueses visuals i personals.

Una petita aportació més al desig de suprimir fronteres espacials i culturals amb l’ànim de presentar l’home en la seva més àmplia diversitat de maneres d’entendre un mateix món, un mateix univers.

Un tresor massa preuat per no compartir-lo amb els altres a través de les fotografies d’aquesta exposició de Cultures tribals, un retrat de la bellesa i la diversitat dels pobles indígenes que també exposa la crisi humanitària i mediambiental que molts d’ells travessen i que fa perillar la seva supervivència. Una crida a l’acció que posa de manifest la necessitat creixent i universal d’anteposar els valors humans als econòmics, de frenar el canvi climàtic i la destrucció de les selves tropicals, de redefinir els conceptes occidentals de progrés i desenvolupament, de donar la importància merescuda als valors indígenes d’equilibri, humilitat i reciprocitat.

En un món com el nostre, hem d’aprendre d’aquestes cultures minoritàries que durant milers d’anys han viscut en harmonia amb el seu entorn i que només després del contacte amb nosaltres han començat a sucumbir. La seva supervivència ens beneficia a tots. La diversitat que representen ens demostra que hi ha formes de vida alternatives que també poden tenir èxit. Ens ensenyen a distingir entre el que realment compartim tots els éssers humans i el que no és més que condicionament social«. Jordi Llorens i Estapé

Cultures Tribals. Fotografies i objectes tribals de Jordi Llorens i Estapé
De l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012

Lloc: Aula de Cultura Caixa Penedès. Fòrum Berger Balaguer
Rambla Nostra Senyora, 6, Vilafranca del Penedès

Horari:
De dimarts a dissabte, de 18:30 a 20:30 hores
Diumenges i festius, de 12:00 a 14:00 hores i de 18:30 a 20:30 hores
Dilluns tancat

Tríptic exposició Cultures tribals de Jordi Llorens

Més informació: www.jordillorens.com

Exposición: La realidad de la fantasía, de Daniel Suárez.


Hoy se ha inaugurado en el Centro Cultural Quinta del Berro de Madrid la nueva exposición del dibujante e ilustrador Daniel Suárez titulada «La realidad de la fantasía«.

Esta es la primera muestra del autor en la que todas las obras que expone son producto de su «propia imaginación», variada e imaginativa.

La exposición se puede visitar del 15 al 30 de abril de 2012.

 


Exposición:
La realidad de la fantasía
Autor: Daniel Suárez
Lugar: Centro Cultural Quinta del Berro (Madrid)
Dirección: Enrique D´Almonte,1 (metro O´Donnell)
Horario: de lunes a viernes de 9:00 a 21:30 horas; sábados y festivos de 10:00 a 21:30 horas, y domingos sólo visitable por la tarde.

Nueva exposición: Titanic The Exhibition, en el Museu Marítim de Barcelona

El 15 d’abril de 1912 s’enfonsava el Titanic, un vaixell de luxe que la publicitat de l’època havia tingut l’atreviment de qualificar com l’“Insubmergible”. Amb la intenció de commemorar el centenari d’aquesta tragèdia, el Museu Marítim de Barcelona ha programat l’exposició Titanic The Exhibition, una mostra realitzada sota la supervisió de l’historiador Claes-Göran Wetterholm que ja han vist milers de persones en altres països, i que estarà a Barcelona fins al 30 de setembre de 2011.

Reproducció de l'escalinata del Titanic

El Royal Mail Steamship Titanic va ser construït a les drassanes Harland & Wolff de Belfast, a Irlanda del Nord, entre 1909 i 1912, i va ser considerat el vaixell més gran i luxós de la seva època. El 10 d’abril de 1912 iniciava el seu primer (i últim) trajecte envoltat d’una gran expectació; sortia de Southampton (Anglaterra) i tenia previst arribar a Nova York. Però només quatre dies després, la nit del 14 al 15 d’abril, el transatlàntic topava contra un iceberg al sud de l’illa de Terranova, i s’enfonsava en menys de tres hores; així morien un total de 1.517 passatgers.

La fascinant història d’aquest vaixell va fer que ben aviat s’hi interessessin els historiadors especialitzats en els primers anys del segle XX. En la dècada dels 80 es van descobrir les seves restes, i ja en la dècada dels 90 l’historiador Claes-Göran Wetterholm, responsable de Titanic The Exhibition, iniciava la seva participació en les tasques de rescat dels objectes del vaixell, un idil·li que l’han convertit en un dels principals especialistes en el Titanic.

Reproducció d'una de les estances del Titanic

Aquesta exposició ja es va poder veure a Barcelona l’any 2004; ara, però, s’ha ampliat amb l’exhibició de nous objectes. Titanic The Exhibition mostra 200 objectes originals del vaixell –la llista de passatgers oficial, dues cartes originals del Titanic escrites pel seu primer oficial, William Murdoch, algunes peces de la vaixella de primera classe, o una carta de navegació mai exposada abans, entre d’altres– i recreacions de diverses estances del transatlàntic, com la d’una de les habitacions, els passadissos de primera classe o la majestuosa escalinata del vaixell. A més, diverses fotografies i maquetes permetran que el públic es faci una idea de com era el famós vaixell, des de la seva concepció i construcció fins a l’estat actual de les restes.

Titanic The Exhibition es podrà veure al Museu Marítim de Barcelona fins al 30 de setembre, de dilluns a diumenge, de 10:00 hores a 20:00 hores. El preu de l’entrada és de 12,00 €.

Més informació: www.mmb.cat

Nueva exposición: Instantes privados. La nueva fotografía japonesa, en Fnac Diagonal Mar

 

Décadas después de que llegaran los primeros manga a nuestros televisores, la cultura japonesa se ha convertido en un fenómeno perfectamente conocido en nuestro país; así, en la actualidad la literatura nipona está bien representada en nuestras librerías, cenar sushi ya no se considera una excentricidad propia de esnobs, e incluso el cine manufacturado en Japón es bien recibido por los espectadores. Sin embargo, aún queda mucho por descubrir, y por eso la asociación Gotanda producciones, en colaboración con Fnac, ha organizado “Instantes privados. La nueva fotografía japonesa”, una exposición en la que se incluyen imágenes tomadas por doce profesionales japoneses, una muestra que se inaugurará el próximo 5 de abril en Fnac Diagonal Mar (Barcelona).

Imagen tomada por Junku Nishimura

En los últimos tiempos, Japón ha experimentado varios periodos de inestabilidad: ahora todos tenemos presente el tsunami y la posterior crisis nuclear de 2011, pero debemos recordar que, ya a principios de los 90, la población nipona empezó a sufrir esos momentos delicados con el estallido de la burbuja económica. Todos estos cambios han planteado a la sociedad japonesa la necesidad de reformularse, y de ese deseo surge “Instantes privados. La nueva fotografía japonesa”, una muestra que significa la interpretación que los nuevos fotógrafos orientales tienen de esta situación especial.

De esta manera en Fnac Diagonal Mar se exhibirá una selección de fotografías que nos permitirán descubrir, por ejemplo, la parte menos conocida de Tokio, aquellas callejuelas poco transitadas, la relación de los japoneses con su entorno inmediato, la forma en que los jóvenes de la gran ciudad intentan huir del estrés diario, incluso hay tiempo para conocer los temores y sentimientos de la sociedad nipona tras el desastre nuclear de 2011. Y todo ello a través de las miradas de doce fotógrafos, algunos ya consagrados, otros totalmente desconocidos: Shinya Arimoto, Hiroshi Nomura, Maki Miyashita, Junku Nishimura, Ken Hayafune, Takeshi Sumi, Suwa Minoru, Paula Fujiwara, Hazuki Natuno, Saito Harumichi, Sawako Obara y Kana Park Takeda.

Imagen tomada por Paula Fujiwara

La exposición se podrá ver en nuestro país gracias a los esfuerzos de Gotanda producciones, una asociación cultural que toma el nombre de uno de los barrios de Tokio, y que se muestra interesada en las diversas manifestaciones artísticas y culturales de Japón; además, Gotanda producciones pretende dar voz a los creadores más importantes de ese país, artistas que son unos perfectos desconocidos para el público europeo.

Una vez más Fnac acoge en sus instalaciones una exposición fotográfica, algo que ya no es noticia para los aficionados: en su empeño por contribuir a la difusión de esta disciplina artística, en los últimos años Fnac ha programado con acierto exposiciones de reconocidos artistas, como Man Ray, Marc Riboud o Francesc Catalá Roca, entre otros, además de mostrar las imágenes tomadas por los cineastas Pedro Almodóvar, Bigas Luna y Carlos Saura, o los escritores Tom Sharpe y Gonzalo Torrente Ballester.

“Instantes privados. La nueva fotografía japonesa” se podrá ver de forma gratuita en la tienda Fnac Diagonal Mar (Barcelona) hasta el 4 de junio. Después viajará a A Coruña (Fnac A Coruña, del 21 de junio al 31 de julio), Asturias (Fnac Parque Principado, del 15 de septiembre al 30 de noviembre), Alicante (Fnac Alicante, del 1 de diciembre al 15 de enero de 2013) y Donostia (Fnac Donostia, del 20 de enero al 15 de marzo de 2013).

Más información: www.gotandaproducciones.com