Hoy se ha inaugurado en el Centro Cultural Quinta del Berro de Madrid la nueva exposición del dibujante e ilustrador Daniel Suárez titulada «La realidad de la fantasía«.
Esta es la primera muestra del autor en la que todas las obras que expone son producto de su «propia imaginación», variada e imaginativa.
La exposición se puede visitar del 15 al 30 de abril de 2012.
Exposición: La realidad de la fantasía Autor:Daniel Suárez Lugar: Centro Cultural Quinta del Berro (Madrid) Dirección: Enrique D´Almonte,1 (metro O´Donnell) Horario: de lunes a viernes de 9:00 a 21:30 horas; sábados y festivos de 10:00 a 21:30 horas, y domingos sólo visitable por la tarde.
El 15 d’abril de 1912 s’enfonsava el Titanic, un vaixell de luxe que la publicitat de l’època havia tingut l’atreviment de qualificar com l’“Insubmergible”. Amb la intenció de commemorar el centenari d’aquesta tragèdia, el Museu Marítim de Barcelona ha programat l’exposició Titanic The Exhibition, una mostra realitzada sota la supervisió de l’historiador Claes-Göran Wetterholm que ja han vist milers de persones en altres països, i que estarà a Barcelona fins al 30 de setembre de 2011.
Reproducció de l'escalinata del Titanic
El Royal Mail Steamship Titanic va ser construït a les drassanes Harland & Wolff de Belfast, a Irlanda del Nord, entre 1909 i 1912, i va ser considerat el vaixell més gran i luxós de la seva època. El 10 d’abril de 1912 iniciava el seu primer (i últim) trajecte envoltat d’una gran expectació; sortia de Southampton (Anglaterra) i tenia previst arribar a Nova York. Però només quatre dies després, la nit del 14 al 15 d’abril, el transatlàntic topava contra un iceberg al sud de l’illa de Terranova, i s’enfonsava en menys de tres hores; així morien un total de 1.517 passatgers.
La fascinant història d’aquest vaixell va fer que ben aviat s’hi interessessin els historiadors especialitzats en els primers anys del segle XX. En la dècada dels 80 es van descobrir les seves restes, i ja en la dècada dels 90 l’historiador Claes-Göran Wetterholm, responsable de Titanic The Exhibition, iniciava la seva participació en les tasques de rescat dels objectes del vaixell, un idil·li que l’han convertit en un dels principals especialistes en el Titanic.
Reproducció d'una de les estances del Titanic
Aquesta exposició ja es va poder veure a Barcelona l’any 2004; ara, però, s’ha ampliat amb l’exhibició de nous objectes. Titanic The Exhibition mostra 200 objectes originals del vaixell –la llista de passatgers oficial, dues cartes originals del Titanic escrites pel seu primer oficial, William Murdoch, algunes peces de la vaixella de primera classe, o una carta de navegació mai exposada abans, entre d’altres– i recreacions de diverses estances del transatlàntic, com la d’una de les habitacions, els passadissos de primera classe o la majestuosa escalinata del vaixell. A més, diverses fotografies i maquetes permetran que el públic es faci una idea de com era el famós vaixell, des de la seva concepció i construcció fins a l’estat actual de les restes.
Titanic The Exhibition es podrà veure al Museu Marítim de Barcelona fins al 30 de setembre, de dilluns a diumenge, de 10:00 hores a 20:00 hores. El preu de l’entrada és de 12,00 €.
Décadas después de que llegaran los primeros manga a nuestros televisores, la cultura japonesa se ha convertido en un fenómeno perfectamente conocido en nuestro país; así, en la actualidad la literatura nipona está bien representada en nuestras librerías, cenar sushi ya no se considera una excentricidad propia de esnobs, e incluso el cine manufacturado en Japón es bien recibido por los espectadores. Sin embargo, aún queda mucho por descubrir, y por eso la asociación Gotanda producciones, en colaboración con Fnac, ha organizado “Instantes privados. La nueva fotografía japonesa”, una exposición en la que se incluyen imágenes tomadas por doce profesionales japoneses, una muestra que se inaugurará el próximo 5 de abril en Fnac Diagonal Mar (Barcelona).
Imagen tomada por Junku Nishimura
En los últimos tiempos, Japón ha experimentado varios periodos de inestabilidad: ahora todos tenemos presente el tsunami y la posterior crisis nuclear de 2011, pero debemos recordar que, ya a principios de los 90, la población nipona empezó a sufrir esos momentos delicados con el estallido de la burbuja económica. Todos estos cambios han planteado a la sociedad japonesa la necesidad de reformularse, y de ese deseo surge “Instantes privados. La nueva fotografía japonesa”, una muestra que significa la interpretación que los nuevos fotógrafos orientales tienen de esta situación especial.
De esta manera en Fnac Diagonal Mar se exhibirá una selección de fotografías que nos permitirán descubrir, por ejemplo, la parte menos conocida de Tokio, aquellas callejuelas poco transitadas, la relación de los japoneses con su entorno inmediato, la forma en que los jóvenes de la gran ciudad intentan huir del estrés diario, incluso hay tiempo para conocer los temores y sentimientos de la sociedad nipona tras el desastre nuclear de 2011. Y todo ello a través de las miradas de doce fotógrafos, algunos ya consagrados, otros totalmente desconocidos: Shinya Arimoto, Hiroshi Nomura, Maki Miyashita, Junku Nishimura, Ken Hayafune, Takeshi Sumi, Suwa Minoru, Paula Fujiwara, Hazuki Natuno, Saito Harumichi, Sawako Obara y Kana Park Takeda.
Imagen tomada por Paula Fujiwara
La exposición se podrá ver en nuestro país gracias a los esfuerzos de Gotanda producciones, una asociación cultural que toma el nombre de uno de los barrios de Tokio, y que se muestra interesada en las diversas manifestaciones artísticas y culturales de Japón; además, Gotanda producciones pretende dar voz a los creadores más importantes de ese país, artistas que son unos perfectos desconocidos para el público europeo.
Una vez más Fnac acoge en sus instalaciones una exposición fotográfica, algo que ya no es noticia para los aficionados: en su empeño por contribuir a la difusión de esta disciplina artística, en los últimos años Fnac ha programado con acierto exposiciones de reconocidos artistas, como Man Ray, Marc Riboud o Francesc Catalá Roca, entre otros, además de mostrar las imágenes tomadas por los cineastas Pedro Almodóvar, Bigas Luna y Carlos Saura, o los escritores Tom Sharpe y Gonzalo Torrente Ballester.
“Instantes privados. La nueva fotografía japonesa” se podrá ver de forma gratuita en la tienda Fnac Diagonal Mar (Barcelona) hasta el 4 de junio. Después viajará a A Coruña (Fnac A Coruña, del 21 de junio al 31 de julio), Asturias (Fnac Parque Principado, del 15 de septiembre al 30 de noviembre), Alicante (Fnac Alicante, del 1 de diciembre al 15 de enero de 2013) y Donostia (Fnac Donostia, del 20 de enero al 15 de marzo de 2013).
El fotoperiodisme és una de les disciplines gràfiques més interessants de l’actualitat, un gènere que serveix per a descobrir els esdeveniments periodístics més rellevants del moment, a més de denunciar aquelles injustícies que ens passen desapercebudes per semblar-nos llunyanes. Així, i gràcies a les nombroses exposicions i premis que en els darrers anys han proliferat, la feina del reporter dedicat al fotoperiodisme ha aconseguit una difusió important que serveix, a més, com a reconeixement a una feina tan valuosa com arriscada.
Imatge de la catàstrofe de Japó feta Koichiro Tezuka
Un dels festivals més prestigiosos –i més antics– que mostra les fotografies d’aquests especialistes és Visa pour l’Image – Perpignan, una exposició que, per primera vegada, surt del seu espai habitual per aterrar a Barcelona, concretament al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on des de l’1 de març el públic podrà descobrir una selecció de les imatges que van protagonitzar l’edició del 2011, un total de 165 fotografies que aquí es presenten sota el títol de «Més fotoperiodisme», i que serveixen per a conèixer quatre esdeveniments que durant l’any 2011 van ser notícia en els informatius d’arreu del món: el tsunami que va patir Japó, les revoltes conegudes com “la primavera àrab”, la narcocultura mexicana o la vida quotidiana d’una dona mutilada a Uganda.
La primera edició de Visa pour l’Image – Perpignan es remunta a l’any 1989, quan Jean-François Leroy va idear aquest festival internacional de fotoperiodisme que, actualment, és el més important que se celebra a Perpinyà any rere any, amb l’objectiu de reunir tots els professionals de la fotografia periodística. Vint-i-dos anys després d’aquella primera edició aquest festival ja està totalment consolidat, i s’ha convertit en una cita ineludible tant per als professionals com per als apassionats seguidors del fotoperiodisme, tal i com ho demostren els més de 225.000 visitants que, en la seva darrera edició, es van interessar per aquesta mostra.
Imatge que forma part del reportatge "La narcocultura", feta per Shaul Schwarz
Al CCCB es podran veure les 165 imatges que La Fundació Photographic Social Vision va triar d’entre tot el material exposat a Perpinyà. Així, a Barcelona podrem contemplar la mirada que la revista mensual Days Japan va oferir del tsunami succeït el mes de març passat al Japó –imatges de més de quaranta fotògrafs, tant professionals com amateurs, per documentar la difícil situació a què es va veure sotmesa la població japonesa després del drama natural–, les revolucions àrabs captades per l’ull del fotògraf de l’Agència NOOR Yuri Kozyrev –en aquest cas, una quarta part del material és inèdit, ja que s’hi inclouen els esdeveniments succeïts a partir de setembre de 2011 que el mateix Kozyrev va fotografiar–, la mirada, entre sarcàstica i irònica, de Shaul Schwarz sobre la narcocultura a Mèxic –una cultura compartida per milions de mexicans i llatinoamericans involucrats o afectats pel tràfic de drogues–, i el treball en blanc i negre, íntim i respectuós, de la fotògrafa italiana Martina Bacigalupo sobre la vida quotidiana a la Uganda postbèl·lica a través de la mirada d’una dona lluitadora que va perdre una cama, el seu fill petit i els seus dos marits com a conseqüència de la violència que pateixen els habitants del país.
«Més fotoperiodisme» es podrà veure al CCCB fins al 28 de maig, de dimarts a diumenge, d’11:00 hores a 20:00 hores. El preu de l’entrada és de 5,00 €.
Quan ja no hi ha esperança per tenir un present favorable al país de naixement, l’única solució és buscar un futur millor fora d’aquestes fronteres. Així molts homes prenen la decisió de fer les maletes i iniciar una aventura que els permeti enviar diners a la família que s’ha quedat al lloc d’origen. El fotògraf Héctor Mediavilla va voler documentar aquest fenomen, i es va centrar en Mèxic, on molts homes deixen les seves dones per començar una nova vida en un altre país; d’aquesta experiència –dos anys en convivència amb les famílies que esperen, pacientment, el retorn del pare–, i amb la intenció de donar veu a les dones abandonades, neix Penélopes, l’exposició que es pot veure a la Casa AmèricaCatalunya des del passat 17 de gener.
Fotografia d'Héctor Mediavilla
Per què estudiar el cas de Mèxic? Es calcula que cada any són més de 800.000 homes els que decideixen abandonar el seu país –per anar majoritàriament a EUA, on els anomenaran norteños– i buscar una feina amb què mantenir la família, que es queda al seu lloc d’origen; un 60 % d’aquests emigrants no torna mai, i altres només ho fan en moments puntuals; així aquest fenomen provoca la fragmentació de la família sense remei.
Héctor Mediavilla agafa el mite grec de Penélope –la dona que va esperar vint anys el retorn del seu espòs, Ulisses– per titular aquesta exposició; Penélopes parla d’aquelles dones que, abandonades a la seva sort amb els seus fills, es veuen obligades a lluitar contra les adversitats per treballar, portar la casa i educar elles soles les seves criatures, i tot això en una societat patriarcal que no els facilita gens la feina. Mediavilla retrata, amb gran sensibilitat, la solitud d’aquestes heroïnes mexicanes, de diferents edats i condicions, unides per l’esperança que el marit retorni algun dia.
L’exposició consta de 40 fotografies i quatre pantalles de vídeo que mostren els testimonis de les protagonistes, a més d’un espai obert a la participació de tots aquells que un dia van arribar a Catalunya des de la seva terra per intentar trobar un futur millor, una instal·lació que, sota el lema Qui has deixat enrere?, proposa als visitants a deixar-hi una foto que respongui a aquesta pregunta i que els responsables de la Casa Amèrica Catalunya en faran una còpia per a integrar-les a l’exposició.
L’exposició es podrà veure a la Casa Amèrica Catalunya fins al 3 de maig, de dilluns a divendres, de 10:00 hores a 14:00 hores i de 17:00 hores a 20:00 hores, amb entrada gratuïta.
Un any més el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta una nova edició de World Press Photo, una exposició amb les millors imatges del fotoperiodisme realitzades en el darrer any i que està considerada mundialment la mostra més important en el seu àmbit per la qualitat, la força i la bellesa de cadascuna de les seves fotografies.
Des del 23 de novembre al CCCB es podran veure les 170 fotografies guanyadores d’aquest prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, 170 imatges que són una oportunitat única perquè el públic es faci una idea sobre la situació del món avui dia. Així, i sota el lema “Veure per creure”, Photographic Social Vision convida els visitants a reflexionar sobre la importància i el paper de la fotografia documental en l’actualitat, a més de ser un aparador excel·lent per als millors reporters fotogràfics del moment que han presenciat els esdeveniments socials, polítics i esportius més destacables de l’últim any.
En aquesta edició la fotografia guanyadora porta la signatura de la periodista sud-africana Jodi Bieber, qui ha immortalitzat, en una de les imatges més colpidores que es poden veure al CCCB, a Bibi Aisha, una noia afgana de 18 anys que va ser mutilada com a càstig per haver fugit del marit que la maltractava, a la província d’Oruzgan, al centre d’Afganistan.
Fotografia de Corentin Fohlen
Tanmateix la de Bieber no serà l’única fotografia que denunciï les barbàries i injustícies que, encara avui, en ple segle XXI, es continuen produint. D’aquesta manera, a World Press Photo també trobarem documentades les revoltes contra el govern que van tenir lloc a Bangkok, o les seqüeles que pateix Nguyen Thi Ly, una nena de 9 anys víctima del químic conegut com Agent Taronja, a Vietnam.
L’exposició també inclou imatges de gran bellesa relacionades amb el medi ambient, com els cignes cantors fotografiats a l’alba, a Hokkaido (Japó), o l’atac que van patir un grup de sardines per part d’uns peixos vela de l’Atlàntic, a prop de la península de Yucatán (Mèxic). També hi ha lloc per evidenciar els estralls provocats per la força incontrolable de la naturalesa, com les conseqüències del terratrèmol succeït a Haití o les inundacions a Pakistan.
L’esport també està present a World Press Photo, amb imatges del mundial de futbol celebrat a Sud-Àfrica (la puntada de peu rebuda per l’holandès Demy de Zeeuw en el partit que enfrontava a la seva selecció amb la d’Uruguai va ser mereixedora del primer premi Fotografies Individuals en Esport), les proves de classificació de salts de trampolí de tres metres a la inauguració dels Jocs Olímpics de la Joventut o, ja en l’apartat d’entreteniment, la lluita lliure entre dones a Bolívia (conegudes com les cholitas voladoras).
Fotografia de Stefano Unterthiner
Aquest any han estat premiats tres fotògrafs espanyols i dos projectes relacionats amb Internet i les xarxes socials. Per una banda, Gustavo Cuevas ha guanyat el segon premi Esport per la fotografia de la cornada que va rebre el torero Julio Aparicio, mentre que a Fernando Moleres se li ha atorgat el premi Vida Quotidiana per la sèrie “Menors darrere les reixes de Sierra Leone” que denuncia la situació dels menors tancats a la presó de Pademba Road; finalment Guillem Valle s’ha emportat el tercer premi Retrats per la fotografia d’un home de la tribu dels Dinka en el sud del Sudan, independitzada fa poc.
En quant a Internet i les xarxes socials, World Press Photo ha premiat per primer cop el projecte d’un web documental, un fet que demostra com els nous mitjans comencen a fer-se un lloc al costat dels tradicionals. A més s’ha atorgat una menció d’honor i un segon premi a treballs relacionats amb Internet i les xarxes socials: Michael Wolf presenta “Una sèrie de desafortunats esdeveniments”, en què utilitza la nova tecnologia Google Street View per captar de la xarxa accidents, incendis i baralles entre ciutadans que han estat enregistrats per aquesta eina sense que els protagonistes se n’adonessin; i Wolfran Hahn ha estat premiat per imatges de persones fent-se un autoretrat per pujar la seva imatge al perfil de MySpace.
Els responsables d’aquesta exposició, que estarà al CCCB fins al 18 de desembre, són World Press Photo i Photographic Social Vision. Per un costat, la fundació holandesa World Press Photo porta més de 50 anys difonent el fotoperiodisme internacional i organitza aquest prestigiós concurs per exposar després el resultat a més de 80 ciutats de 40 països cada any. Les seves imatges no només informen, també ens emocionen i ens conviden a reflexionar sobre la nostra societat.
D’altra banda, l’entitat organitzadora de l’exposició a Barcelona és Photographic Social Vision, una fundació privada sense ànim de lucre que enguany celebra el seu desè aniversari, deu anys en què ha gestionat la creació, producció i difusió de reportatges fotoperiodístics i audiovisuals amb l’objectiu d’informar i conscienciar la societat sobre les realitats problemàtiques socials poc conegudes, com també fomentar l’interès públic per la fotografia documental.
L’exposició es podrà veure al CCCB fins al 18 de desembre, de dimarts a diumenge, d’11:00 hores a 20:00 hores, i els dijous, d’11:00 hores a 22:00 hores. El preu de l’entrada és de 5,00€.
Hay artistas que no pueden centrar su talento en una única disciplina; así, muchos coquetean con otras actividades, a modo de válvula de escape de la que propiamente es su profesión. Una de esas personas inquietas es Manolo García, un músico que estos días será noticia por partida triple: el 25 de octubre saldrán a la venta su nuevo disco (Los días intactos) y el libro El fruto de la rama más alta (Editorial Temas de hoy), y tres días más tarde inaugurará la exposición Apuntes de campo de un escéptico participativo, una recopilación de sus dibujos y pinturas que se podrá visitar en la Sala de Exposición de la Fundación Círculo de Lectores de Barcelona.
Los seguidores de Manolo García sabrán que su ídolo tiene inquietudes artísticas, al margen de la música, desde tiempos inmemoriales: cuando empezó a viajar debido a sus constantes giras, decidió inmortalizar los mejores instantes con su cámara fotográfica, mientras que su pasión por los pinceles se remonta aún más lejos, cuando aquel adolescente se hizo con sus primeros útiles para pintar, una tarea que le permitió ganarse la vida con el diseño de carátulas para covers (copias) de discos de éxito, a principios de los años 80. Así, en la actualidad, el que fuera cantante de El Último de la Fila aprovecha cualquier momento de descanso para pintar, ya sea en los hoteles donde se hospeda en sus largas giras, como en la tranquilidad de su casa, cuando desaparece de la vida pública para reposar de su frenética actividad musical.
Ahora, Manolo García reúne en esta exposición un total de sesenta cuadros y cincuenta dibujos, todos ellos realizados desde que acabó la gira de su anterior álbum, en el año 2009. Para esta ocasión, García cuidará hasta el más mínimo detalle, ya que está preparando de forma artesanal los marcos para cada una de sus obras, además de diseñar la decoración de la sala que exhibirá su obra, con pinturas que reproducirán sus propios bocetos. Asimismo, en los próximos días, y con la ayuda de los alumnos de la Escola Massana de Barcelona, el músico del Poble Nou decorará también la antesala de la exposición, una ornamentación que reproducirá algunos de los textos incluidos en el libro El fruto de la rama más alta.
Apuntes de campo de un escéptico participativo es una oportunidad inmejorable para conocer la figura del Manolo García pintor, algo que no es habitual en él, ya que son pocas las ocasiones en las que decide mostrar sus obras al público. La exposición se inaugurará el próximo 28 de octubre en la Sala de Exposición de la Fundación Círculo de Lectores de Barcelona, situada en la calle Consell de Cent, 323, y podrá visitarse hasta el mes de diciembre, de 10 a 20 horas. A partir de enero de 2012, la muestra viajará a Madrid.
Els darrers dies estem experimentant un fenomen de memòria històrica global: l’11 de setembre es commemora el desè aniversari de l’atemptat terrorista als Estats Units, l’esfereïdora caiguda de les Torres Bessones de Nova York en rebre l’impacte de dos avions, imatges colpidores que van quedar gravades en la memòria col•lectiva gràcies a les televisions que ràpidament van arribar al lloc dels fets. Aquest atac va trasbalsar la població mundial, alhora que significava, a nivell històric, el final d’una època i l’inici d’un nou període, però pels mateixos ciutadans nord-americans va significar encara molt més: demostrava la seva fragilitat, ni tan sols ells eren intocables, des d’aleshores, l’amenaça terrorista ja no era un fet aïllat en poblacions llunyanes.
Al mateix temps que la població intentava refer-se del cop, l’Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey (propietària dels edificis afectats) va autoritzar un grup d’arquitectes i enginyers a recollir vestigis que servissin per documentar tot el que havia succeït aquell dia, uns 1500 objectes que van trobar resguard en l’Hangar 17 de l’Aeroport Internacional John F. Kennedy, i que serien exposats en el futur National September 11 Memorial Museum. Uns anys més tard, l’abril del 2009, els responsables van permetre a Francesc Torres, artista barceloní que també era a la ciutat el dia de l’atemptat, l’accés a l’Hangar 17 per fotografiar tots aquells objectes amb la seva càmera; d’aquest recull d’imatges neix ‘Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17’, una exposició que pretén recordar aquell dramàtic esdeveniment històric a partir dels objectes recuperats, i que es podrà veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 3 de novembre.
Imatge de la mostra
Les condicions en què va treballar Francesc Torres no van ser precisament les idònies: la il•luminació de l’hangar no era l’adequada, era una llum industrial, mentre que aquelles parets de tonalitats grises tampoc l’ajudaven gaire. Amb tot, Torres va ser capaç de captar el significat ocult dels objectes que hi va trobar, des de cotxes de policia destrossats fins a ferros rovellats que el foc va retorçar de forma capriciosa, tots ells testimonis silenciosos de la violència amb què es va produir l’atemptat de l’11 S.
Al CCCB s’hi podran veure fins a 176 de les imatges que va fer Torres als objectes guardats a l’Hangar 17, fotografies que estaran projectades en 6 pantalles; a més, també s’hi exposarà un fragment de l’escultura “WTC Stabile”, d’Alexander Calder, una peça que presidia la plaça on s’alçava el World Trade Center. La mostra també inclourà un cicle de conferències sota el títol 11S / El món deu anys després, cicle en què participaran el mateix Francesc Torres, l’assessor de programació del National September 11 Memorial Museum, Clifford Chanin, la novelista Pankaj Mishra i la periodista i assagista Barbara Ehrenreich.
Una de les peculiaritats de ‘Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17’ és que es tracta d’un projecte que no només es podrà veure a Barcelona: paral•lelament estarà instal•lada a l’Imperial War Museum de Londres (entre el 26 d’agost de 2011 i el 26 de febrer de 2012), a l’International Center of Photography de Nova York (entre el 9 de setembre de 2011 i el 8 de gener de 2012) i al CentroCentro. Palacio de Cibeles de Madrid (entre el 16 de setembre i el 31 de gener de 2012).
L’exposició, estrenada el passat 9 de setembre, es podrà veure al CCCB fins al 3 de novembre, de dimarts a diumenge, d’11:00 hores a 20:00 hores, i els dijous, d’11:00 hores a 22:00 hores. El preu de l’entrada és de 3,00€.
En l’actualitat, Barcelona és una de les ciutats europees més fotografiades, com a conseqüència dels milers de turistes que envaeixen els seus carrers a diari. Aquest afany per immortalitzar els seus edificis més emblemàtics ens fa creure que ja no podrem trobar cap altra imatge original i sorprenent de la ciutat. Afortunadament, sempre hi ha professionals que van més enllà, superant els límits creatius per aconseguir fer realitat les seves fantasies més barroques; aquest és el cas de Jean-François Rauzier, un fotògraf francès amb més de 30 anys de professió que per primera vegada porta les seves oníriques i misterioses fotografies al nostre país amb l’exposició ‘Voyages Extraordinaires Barcelona’, una mostra organitzada per Villa del Arte Galleries que es podrà visitar al Museu Diocesà de Barcelona.
‘Voyages Extraordinaires Barcelona’ és un recull de 30 obres de gran format de Rauzier, de les quals 7 representen els llocs més emblemàtics de Barcelona, aquells que han fascinat aquest artista multidisciplinari – també ha treballat la pintura i l’escultura, i durant anys s’ha guanyat la vida amb la fotografia publicitària – , com ara el cementiri de Montjuïc, el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de Sant Pau, la basílica de la Sagrada Família, la catedral de Barcelona o La Pedrera.
Rauzier, pioner de la fotografia digital, és el creador de l’anomenada hiperfotografia, una tècnica que podríem definir com un immens collage digital que permet a l’artista crear una imatge unint entre 600 i 1.000 fotografies d’alta resolució, fusionades digitalment, i que dóna com a resultat una impressionant imatge on els petits detalls són els protagonistes. Gràcies a aquesta particular tècnica, el fotògraf francès aconsegueix imatges de gran espectacularitat, com la que ha fet del Palau de la Música, on ha congregat compositors i músics de tots els períodes i d’estils musicals ben diferents (si ens hi fixem, allà hi trobarem Elvis Presley, Bach, Lady Gaga, Michael Jackson, …), o la de La Pedrera, edifici que ha buidat de turistes per convertir-lo en una mena de peixera plena d’aigua i animals, en una de les fotografies que caracteritza la seva gran obsessió, la relació existent entre l’arquitectura i la naturalesa.
L’exposició, estrenada el passat 21 de juliol, es podrà veure al Museu Diocesà de Barcelona fins a l’11 de setembre de forma gratuïta, cada dia de 10:00 a 20:00 hores.
Una de les fonts més importants per conèixer la Història contemporània és la fotografia. Durant el segle XX van sorgir nombrosos fotògrafs d’immens talent que van saber estar en el moment oportú per captar la instantània perfecta. D’entre tots els fotògrafs catalans, un dels més destacats és Francesc Català-Roca, una figura interessant pel moment en què va exercir la seva professió, en plena època franquista, i per ser considerat el gran renovador de la fotografia espanyola als anys 50 gràcies al concepte neorealista que tenia del seu art.
D’aquesta manera, els seguidors de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Valls (1922-1998) estan d’enhorabona: la sala d’exposicions CatalunyaCaixa de La Pedrera, a Barcelona, l’encerta en muntar la seva darrera exposició al voltant de la seva obra. Així, doncs, hi trobarem aquelles fotografies en blanc i negre amb què l’autor pretenia documentar situacions de la vida quotidiana, imatges caracteritzades per la recerca constant de llum en què les persones eren les protagonistes i amb les quals pretenia fer una aproximació a la realitat, sempre buscant punts de vista originals que conjuguessin bellesa i veritat.
El gruix de l’exposició, una acurada selecció del seu treball entre els anys 50 i 60, està integrat per les imatges que van ser publicades en el llibre que La Fàbrica i la Fundació Barrié de Vigo van dedicar a Català-Roca, a les quals cal sumar una quarantena d’imatges recuperades de l’arxiu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya que demostren l’interès del fotògraf per l’arquitectura, i dos audiovisuals. A més, la mostra està acompanyada d’una sèrie d’objectes i eines emprades en fotografia que permetran al visitant fer-se una idea del món professional de Català-Roca.
L’exposició, estrenada el passat 19 de juliol, es podrà veure al Centre Cultural CatalunyaCaixa de La Pedrera fins al 25 de setembre de forma gratuïta, cada dia de 10:00 a 20:00 hores.
Culturalia 