Crítica teatral: Entrevista amb un vampir que al final va resultar que potser no ho era tant, de Paco Mir

A finals dels anys 70 l’escriptora Anne Rice va publicar una novel·la titulada Entrevista amb un vampir, una crònica gòtica que va adquirir una gran popularitat gràcies a la versió cinematogràfica que en va fer Hollywood, estrenada l’any 1994. Els relats enfrontant una periodista i un vampir, però, no han de ser necessàriament foscos i tenebrosos, i demostrar això és el que pretén el Versus Teatre amb el seu nou espectacle: Entrevista amb un vampir, una història que té un subtítol –que al final va resultar que potser no ho era tant– prou indicatiu del caràcter humorístic que ofereix aquesta obra de teatre.

La companyia Grappa Teatre s’ha associat amb el tricicle Paco Mir per realitzar aquest muntatge amb el vampirisme com a motiu principal; així, el petit escenari del Versus Teatre ha estat transformat en el plató on es grava l’emissió del programa Mysteryus, un d’aquells espais televisius que tant han triomfat en els darrers anys, centrat en la investigació dels fenòmens paranormals. Al capdavant del programa hi ha la famosa Maria Pau Palau, una presumptuosa periodista que, uns dies abans, va escandalitzar els seus seguidors al publicar un article negant l’existència dels anomenats vampirs, una opinió polèmica que el convidat del programa –el senyor Joan Taboada– intentarà rebatre amb un argument contundent: ell mateix és un vampir i, com s’encarrega de deixar clar en la seva intervenció, ho és per vanitat, convertit en un ésser d’aquestes característiques pel mateix Johann Sebastian Bach al segle XVIII.

D’aquesta manera, i seguint l’estructura d’una típica entrevista televisiva, es van succeint, un darrere l’altre, una sèrie de gags que ens permetran conèixer la vida d’aquest excèntric personatge, una criatura de la nit que comparteix pis amb una dona-llop, que pot llegir els pensaments de les persones, que té la capacitat de transformar-se en ratpenat (això sí, només quan ell ho vol) i que ens demostrarà com n’estem, d’equivocats, quan pensem en els tòpics que envolten aquesta clàssica figura d’ultratomba, malgrat les sospites que sosté la presentadora sobre si el que explica aquest home és cert o tan sols es tracta d’un farsant.

Entrevista amb un vampir… és un espectacle senzill, de petit format, basat en l’única novel·la publicada per l’escriptora noruega Josephine P. Hey en la dècada dels anys trenta. Possiblement el públic espera assistir a una funció on l’humor negre sigui omnipresent, però no és així, ja que els seus responsables s’han decantat per un estil més aviat blanc, fins i tot una mica surrealista, que aprofita la confrontació de dos caràcters diametralment oposats per provocar el riure de l’espectador: per un costat, la incrèdula periodista que, amb les seves punyents preguntes, intenta descobrir la veritat; per altra banda, el senyor Taboada, un personatge pusil·lànime que, en tot moment, se sent atacat i humiliat per la senyora Palau, fent constants intents per abandonar el plató, però tornant sempre al seu seient. En aquest sentit, els permanents equívocs i les diferents situacions plantejades en l’espectacle recorden els enfrontaments pallasso llest-pallasso ximple que tantes vegades ens han fet riure amb anterioritat, i que aquí ho tornaran a fer, arribant a la conclusió que, sovint, ni el llest és tan espavilat ni el ximple és tan babau.

Damunt d’un escenari pràcticament buit (dues cadires i un panell galàctic), sense cap mena d’artifici, només hi trobarem dos actors, i per aquest motiu es fa imprescindible que existeixi una bona entesa entre ells, ja que l’èxit de la representació depèn exclusivament del seu treball, i, aquí, la complicitat entre tots dos resulta evident. Així, tant Teresa Ros com Gilbert Bosch fan una tasca excepcional defensant els seus personatges; Ros fa la feina fosca al realitzar les preguntes per intentar descobrir la veritable identitat del seu entrevistat, mentre que Bosch exerceix de simpàtic vampir, un paper agraït a qui l’actor assigna una actitud insegura que esdevé còmica cada cop que se sent ultratjat per la presentadora. A més Bosch treu molt profit de la seva capacitat gestual, un fet que ens fa pensar que hi ha tingut molt a veure la mà del director de l’obra, Paco Mir, un mestre en aquest sentit.

En definitiva, si voleu conèixer una de les figures més terrorífiques del cinema i la literatura dels darrers temps però des d’un punt de vista més divertit i menys sinistre, Entrevista amb un vampir… és la vostra obra, una magnífica ocasió per riure amb la manera com alguns defensen les seves insòlites creences, pensaments que, encara ara, conserven aquelles persones que no es perden els programes sobre inexplicables fenòmens, similars al Mysteryus.

“Entrevista amb un vampir que al final va resultar que potser no ho era tant” es podrà veure al Versus Teatre fins al 6 de novembre de 2011.

Autora: Josephine P. Hey
Adaptació: Paco Mir, Teresa Ros i Gilbert Bosch
Direcció: Paco Mir
Intèrprets: Teresa Ros, Gilbert Bosch
Espai escènic: Paula Bosch
Vestuari: Anna Güell
Disseny d’il·luminació: Àlex Felip
Tècnic d’il·luminació: Andriy Kravchyk
Tècnic de so: Montse Lila
Disseny gràfic: Masato Takagaki
Assessor esotèric: David Bosch

Idioma: català.
Durada: 1 hora i 15 minuts
Horaris: de dijous a dissabte a les 21:00 hores; diumenge a les 20:00 hores
Preu: 16 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .