Exposició i cicle de recitals: La Nova Cançó. La veu d’un poble

El Museu d’Història de Catalunya posa el colofó final a les celebracions del 50è aniversari de la Nova Cançó amb l’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble.

La cançó en català ha estat la banda sonora que ha acompanyat la vida quotidiana dels ciutadans dels Països Catalans en l’últim mig segle. Des del despertar del final de la postguerra, l’any 1959 es considera oficialment l’inici del moviment, fins a les acaballes de la primera dècada del segle XXI, els cantants catalans han posat veu a l’ànsia de llibertat del seu país projectant-la cap al món i han consolidat l’ús de la nostra llengua com a vehicle d’expressió.

L’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble és un recorregut, des dels inicis de la Nova Cançó fins a l’herència llegada a les noves generacions, que evoca sobretot el paper dels cantants en la lluita antifranquista i en el trànsit de la dictadura a la democràcia. La mostra, que és de gran format, està concebuda com un trajecte des de la germinació de la cançó catalana en els anys 50, protagonitzada pel que van significar els primers ballables en català en ple franquisme, passant per l’aparició d’artistes que van donar visibilitat als anhels de tota una generació i l’impuls que van donar els promotors que van crear i desenvolupar la indústria discogràfica catalana i en català.

L’exposició està dividida en una introducció, La bases per a una cançó moderna, i quatre àmbits que dibuixen les etapes del moviment des que els primers cantants comencen el fenomen com Una aventura de complicitat (1961-1968) en un context en què La resistència a una dictadura en agonia (1969-1975) va en augment. És aleshores quan la Nova Cançó es converteix en La banda sonora d’una eufòria col•lectiva (1976-1979) que acaba deixant L’herència d’uns cantants en una crisi crònica (1980-2010) un cop arribada la democràcia. L’exposició, però, també reserva un espai pels grups actuals, els hereus del moviment i els continuadors de la música en català.

Gairebé 300 objectes representatius de la Nova Cançó van vestint una exposició en què es veuran cobertes de EP, LP i CD; cartells; programes d’actuacions; documents originals de les discogràfiques com contractes d’enregistrament de discs o d’actuacions, certificats de la censura i correspondència; agendes de mànagers; partitures manuscrites dels mateixos autors de cançons representatives; llibres i revistes que tracten el fenomen; i, objectes com l’escultura dedicada al moviment per Andreu Alfaro que té com a títol La veu d’un poble, subtítol de l’exposició, o la mascota del programa radiofònic descobridor de nous talents i difusor de la Nova Cançó, RadioScope, que dirigia Salvador Escamilla. La majoria d’aquestes peces provenen de la col•lecció particular de Fermí Puig, cronista de cançó i gran col•leccionista, i de la Biblioteca de Catalunya.

Tot plegat, integrat en una escenografia evocadora i emotiva, en què l’espectador reviurà els moments emblemàtics de la nostra memòria col•lectiva; ambientat per la música, autèntica protagonista de l’exposició; i acompanyat per projeccions audiovisuals excepcionals: com les entrevistes realitzades especialment per aquesta exposició als protagonistes de la Nova Cançó; fragments de les pel•lícules La Nova Cançó i Canet Rock dirigides per Francesc Bellmunt; imatges dels grans concerts multitudinaris de l’època; i un espai final dedicat als grups hereus dels que se’n projecten vídeos.

El Museu d’Història de Catalunya complementarà l’exposició sobre la Nova Cançó amb recitals dels seus protagonistes i nous grups.

Aquest cicle de recitals a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya comptarà amb les actuacions de cantants de la Nova Cançó i nous intèrprets hereus del moviment. Als recitals de la terrassa, que es faran tots els dijous de juliol i agost i el 2 i 10 de setembre, estaran protagonitzats per cantautors clàssics com Jaume Sisa, Quico Pi de la Serra, Toti Soler, Joan Isaac, Francesc Burrull i el Grup de Folk i nous intèrprets com Roger Mas, Sanjosex, Mazoni, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien i Miquel Lladó. Seran un total d’11 concerts al preu de 4 euros i amb reserva prèvia. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions.

Programa d’actuacions Cicle de Recitals de la Nova Cançó a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya:

1 juliol – Jaume Sisa
8 juliol – Grup de Folk
15 juliol – Joan Isaac
22 juliol – Mazoni
29 juliol – Sanjosex
5 Agost – Pi de la Serra
12 Agost – Francesc Burrull
19 Agost – Toti Soler
26 Agost – Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien
2 Setembre – Miquela Lladó
10 Setembre – Roger Mas

El cicle de recitals està compost per un total d’onze concerts al preu de 4 euros. Per assistir-hi cal reservar l’entrada, a partir del 15 de juny, al telèfon 93 552 61 82 (de dilluns a divendres de 10 a 18 h.) o a l’adreça de correu electrònic concertsestiu.mhc@gencat.cat. L’Aforament als concerts està limitat a les places que permet la terrassa del Museu d’Història de Catalunya. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions. Aquests dies l’exposició amplia l’horari de visita en tres hores, és a dir, de 10 a 22 h.
El cicle de recitals de Nova Cançó a la terrassa està organitzat pel Museu d’Història de Catalunya i l’Institut Català de les Indústries Culturals, institucions que depenen del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Més informació:
Web del Museu d’Història de Catalunya: www.mhcat.cat

Exposició:
La Nova cançó. La veu d’un poble
Museu d’Història de Catalunya
Del 3 de juny al 31 d’octubre de 2010


Anuncios

Crítica teatral: Fashion.Feeling.Music

Fashion.Feeling.Music es una obra difícil de calificar y sobretodo difícil de etiquetar. Lo que nos presenta el espectáculo es una visión de la actualidad, de la modernidad (incluso de la posmodernidad) a través de una serie de sketches que nos diseccionan el comportamiento de los hombres y de las mujeres en la era y la sociedad actual. Unos hombres y unas mujeres presionados, influenciados e incluso atormentados por situaciones tan corrientes y actuales como el éxito profesional, las drogas, el sexo, la insatisfacción, los sentimientos o el fracaso.

Es así que la obra no se presenta con un hilo argumental lineal, con un inicio, un argumento y un desenlace, sino que se organiza como una suma de sketches o historias más pequeñas que se irán sucediendo, a veces incluso abalanzándose, una detrás de otra. Es a través de estas mini-historias que iremos conociendo cada una de las situaciones que no se apartan demasiado de lo que, seguro, rodea a cada uno de los espectadores en su vida cotidiana: El precio del éxito en el mundo de la música (como en cualquier otra faceta laboral); Las terribles consecuencias que puede comportar al individuo y a su ambiente familiar la adicción a las drogas; los problemas de satisfacción y el propio reconocimiento sexual; la pesada carga sentimental que arrastramos a lo largo de la vida; el drama vital y existencial que puede unir los destinos de un paralítico y una prostituta; la incomprensión; la incomunicación; la inmensa e irracional influencia de la televisión, de las marcas y del mundo del marketing en la vida de las personas de a pie…

Es así que la obra de una forma fresca, joven y, gamberra, como ellos mismos se autoconsideran, avanza no tanto centrándose en un texto (aunque también existe) sino en la fuerza de las imágenes y de las situaciones. El público tampoco necesita mucho más ya que las diversas historias presentadas son fácilmente reconocibles y asumidas por el espectador, que en parte se puede reconocer en lo que pasa en el escenario y puede, y lo hace, acabar de matizar los aspectos que no han quedado fijados.

Las historias o sketches se adaptan de esta forma a la perfección a lo que la televisión y la cultura de masas ofrece al público en general: historias cortas que no obliguen al receptor, al hombre o a la mujer de ahora, a memorizar o prestar demasiada atención (nunca más de 10 minutos entre sketch y sketch), hecho que convierte a la obra de forma perfecta en un producto totalmente adaptado a la actualidad y a la modernidad.

Las actuaciones siguen también este modelo. Marc Barbena, Roger Cantos, Adriana Feito, David Masqueda, Alex Mitjà, Marina Mulet y Brisa Ronda interpretan a diferentes personajes en cada una de las historias. Podríamos decir que se metamorfosean encima del escenario, adaptando sus interpretaciones, sus voces, y sus actitudes a cada una de las historias que poco a poco avanzan a través del tiempo escénico.

A destacar la escena del programa de televisión al estilo “El Diario de Patricia” donde de una forma cómica al mismo tiempo que dramática, se nos muestra la dureza de los tiempos en que vivimos y de cómo el espectáculo y las audiencias marcan el paso no tan solo de los programadores televisivos sino también de la vida de algunas personas.

Otro aspecto a destacar es la interacción con la trama teatral de las pantallas y de diversas escenas de video en diferentes momentos de la obra, en las cuales aparecen algunos rostros conocidos afianzando la configuración de la obra. Pantallas, que por otra parte, se convierten en la única escenografía presente encima del escenario.

A tener en cuenta, también, en el caso de Fashion.Feeling.Music, la extensión del escenario a otros lugares del teatro, principalmente el patio de butacas, hecho que acerca y nivela la interpretación de los actores en relación con el público. Aún así se recomienda no escoger las primeras filas de asientos, ya que si no la visualización del conjunto puede salir perjudicada.

Fashion.Feeling.Music
no aporta más de lo que puede aportar (y eso es mucho!!!). Una obra sin complejos que nos habla del hoy, de nosotros y de la sociedad en que vivimos, y de los derroteros por los que parece que todo ello está, cada día más, condenado a dirigirse. Una ocasión perfecta para divertirse y disfrutar con la propuesta teatral y para poder reflexionar, en su debido momento, sobre qué somos ahora y hacia donde nos dirigimos.

“Fashion.Feeling.Music” se representa en la Sala Muntaner del 27 de mayo al 1 de agosto de 2010.

Dirección: Ivan Labanda
Autores: Lluís Hansen y Josep Mª Mestres
Intérpretes: Roger Cantos, Marc Barbena, Brisa Ronda, Adriana Feito, Marina Mulet, Âlex Mitjà i David Maqueda
Escenografía: Mònica Gálvez
Vestuario: Ariadna Pons
Iluminación: Ganecha Gil
Diseño de sonido: Òscar Villar
Video: Marc Barbena
Producción: Narinanti y Perricierdo

Horarios: De miércoles a sábado a las 22:45 horas y domingos a las 20:30 horas.
Precio: miércoles y jueves 14 €; viernes, sábado y domingo 16 €.

Duración del espectáculo:
75 minutos

————————————————————–

Jorge Pisa Sánchez

Publicado originalmente en http://www.indienauta.com