Archivo de la etiqueta: catalana

Crítica teatral: Sopar per a dos

El Almeria Teatre finaliza su programación de temporada con la programación de seis espectáculos durante la segunda quincena de julio dentro del IV Festival Romano de Barcelona Barcino’10.
Seis espectáculos de diverso formato que incluyeron cine, teatro, danza y zarzuela. Este último género representado con la escenificación durante los días 22, 23, 24 y 25 de julio de Sopar per a dos, una pequeña zarzuela catalana escrita por Narcís Campmany i Pahissa y musicada por Joan Rius en el año 1876.

Y hemos de viajar un poco en el tiempo para explicar las sensaciones vividas durante su representación. Una pequeña traslación temporal de unos 130 años, año más año menos, ya que uno tuvo la sensación de hallarse en otro lugar y en otro siglo. Me pareció estar presente el día del estreno original de la obra, allá por la segunda mitad del siglo XIX, y haber sido llevado al teatro de Gracia por un carromato tirado por caballeriza, acompañado por una joven hiladora de la que seguramente estaba muy enamorado. Estábamos disfrutando de un día de fiesta, seguramente de un domingo, y ella había insistido en ir al estreno del vodevil.

Esta es sin duda la sensación que se tiene cuando uno va al teatro a experimentar la zarzuela, o mejor dicho, la “sarsuela” catalana de la mano del Teatre Joventut de l’Hospitalet y del Almeria Teatre. Un espectáculo de bajo presupuesto, seguramente; con un cartel desconocido para el gran público, posiblemente; pero con una gran calidad tanto en el espacio recreado, como en el estudio de la obra, en las voces y en las interpretaciones de los componentes de la compañía.

Sopar per a dos es un vodevil, una zarzuela, casi un entreacto, como las que eran gustadas en la época, pero llevado a escena con un preciosismo propio de las grandes voluntades. Todo en el parece pasado. El escenario, los vestidos, las canciones, la forma de interpretar y de cantar, todo parece pasado, y esto no es un desprecio si este es el objetivo de toda la producción.

Sopar per a dos es sin duda un ejemplo de ejemplaridad. Uno disfruta al poder revivir, solo de vez en cuando, el teatro que se construía y se representaba antes. Olvidémonos de modernismos, de abstracciones sin sentido y de la voluntad de actualizar algo propio del pasado. Sopar para dos nos revela y nos revalora el teatro hecho por nuestro abuelos, ¡¡que digo yo!!, el hecho por nuestros bisabuelos o tatarabuelos, y nos lo trae a la Barcelona post-moderna del siglo XXI, tal y como se hacía antes, como se sentía antes y como se gozaba antes.

Aquí radica el secreto de su éxito. Ir a ver Sopar per a dos es hacer arqueología teatral, ahora que un programa como Sota terra consigue altas cotas de audiencia en la televisión. Aunque en este caso el guión está bien hecho, bien interpretado y, como no podía ser de otra forma en la Zarzuela, bien cantado.

Es aquí donde reluce el trabajo interpretativo y cantoral de su elenco: Mª Teresa Vert, Marta Valero, Ferran Campabadal y Josep Jarque y el esfuerzo de investigación que la puesta en escena de la obra ha comportado y en el que han trabajado, seguro intensamente, Viviana Salisi y Artur Arrannz.

Por cierto, se me olvidaba decir algo sobre el argumento: Como cualquier buena zarzuela vodevilesca su trama es tan clara como sencilla. En la Barcelona de finales del siglo XIX nos hallamos en la mansión de una medianamente joven pareja, la cual, por lo que parece, no mantienen una gozosa y armoniosa relación: Mientras el marido simula ir al entierro de un antiguo amigo, con el objetivo de pasar la tarde con uno de sus amores, la mujer aprovecha para ir al teatro, aunque verdaderamente su intención en verse con su amante. En este campo de batalla sentimental y amatoria la criada de la casa aprovechará para invitar a su novio a una cena en casa de sus amos. Los problemas darán inicio cuando el señor tenga que abandonar indeseada e involuntariamente a su amante cortejada y se presente en la casa para disponerse a cenar. Como es normal toda una serie de equívocos, enredos y situaciones cómicas se darán cita cuando la señora, el señor, la criada y su novio se encuentren en la mansión.

Un argumento que, sin duda alguna, nos ha de recordar a la zarzuela, al vodevil y a un teatro musical concebido y hecho en otra época y que el Almeria Teatre nos traslada a nuestro tiempo de sofocos, crisis, y modernismo desmesurado.

“Sopar per a dos”
se representó en el Almeria Teatre del 22 al 25 de julio de 2010.

Música: Joan Rius
Letra: Narcís Campmany i Pahissa
Intérpretes: Mª Teresa Vert, Marta Valero, Ferran Campabada
Investigación, adaptación y dirección: Viviana Salisi y Artur Arrannz
Iluminación: Roger Egea
Vestuario: Dress Art, Sastreria teatral
Producción: Teatre Joventut de l’Hospitalet

————————————————————————————————

Jorge Pisa Sánchez

Publicado originalmente en http://www.indienauta.com

Anuncios

Exposició i cicle de recitals: La Nova Cançó. La veu d’un poble

El Museu d’Història de Catalunya posa el colofó final a les celebracions del 50è aniversari de la Nova Cançó amb l’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble.

La cançó en català ha estat la banda sonora que ha acompanyat la vida quotidiana dels ciutadans dels Països Catalans en l’últim mig segle. Des del despertar del final de la postguerra, l’any 1959 es considera oficialment l’inici del moviment, fins a les acaballes de la primera dècada del segle XXI, els cantants catalans han posat veu a l’ànsia de llibertat del seu país projectant-la cap al món i han consolidat l’ús de la nostra llengua com a vehicle d’expressió.

L’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble és un recorregut, des dels inicis de la Nova Cançó fins a l’herència llegada a les noves generacions, que evoca sobretot el paper dels cantants en la lluita antifranquista i en el trànsit de la dictadura a la democràcia. La mostra, que és de gran format, està concebuda com un trajecte des de la germinació de la cançó catalana en els anys 50, protagonitzada pel que van significar els primers ballables en català en ple franquisme, passant per l’aparició d’artistes que van donar visibilitat als anhels de tota una generació i l’impuls que van donar els promotors que van crear i desenvolupar la indústria discogràfica catalana i en català.

L’exposició està dividida en una introducció, La bases per a una cançó moderna, i quatre àmbits que dibuixen les etapes del moviment des que els primers cantants comencen el fenomen com Una aventura de complicitat (1961-1968) en un context en què La resistència a una dictadura en agonia (1969-1975) va en augment. És aleshores quan la Nova Cançó es converteix en La banda sonora d’una eufòria col•lectiva (1976-1979) que acaba deixant L’herència d’uns cantants en una crisi crònica (1980-2010) un cop arribada la democràcia. L’exposició, però, també reserva un espai pels grups actuals, els hereus del moviment i els continuadors de la música en català.

Gairebé 300 objectes representatius de la Nova Cançó van vestint una exposició en què es veuran cobertes de EP, LP i CD; cartells; programes d’actuacions; documents originals de les discogràfiques com contractes d’enregistrament de discs o d’actuacions, certificats de la censura i correspondència; agendes de mànagers; partitures manuscrites dels mateixos autors de cançons representatives; llibres i revistes que tracten el fenomen; i, objectes com l’escultura dedicada al moviment per Andreu Alfaro que té com a títol La veu d’un poble, subtítol de l’exposició, o la mascota del programa radiofònic descobridor de nous talents i difusor de la Nova Cançó, RadioScope, que dirigia Salvador Escamilla. La majoria d’aquestes peces provenen de la col•lecció particular de Fermí Puig, cronista de cançó i gran col•leccionista, i de la Biblioteca de Catalunya.

Tot plegat, integrat en una escenografia evocadora i emotiva, en què l’espectador reviurà els moments emblemàtics de la nostra memòria col•lectiva; ambientat per la música, autèntica protagonista de l’exposició; i acompanyat per projeccions audiovisuals excepcionals: com les entrevistes realitzades especialment per aquesta exposició als protagonistes de la Nova Cançó; fragments de les pel•lícules La Nova Cançó i Canet Rock dirigides per Francesc Bellmunt; imatges dels grans concerts multitudinaris de l’època; i un espai final dedicat als grups hereus dels que se’n projecten vídeos.

El Museu d’Història de Catalunya complementarà l’exposició sobre la Nova Cançó amb recitals dels seus protagonistes i nous grups.

Aquest cicle de recitals a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya comptarà amb les actuacions de cantants de la Nova Cançó i nous intèrprets hereus del moviment. Als recitals de la terrassa, que es faran tots els dijous de juliol i agost i el 2 i 10 de setembre, estaran protagonitzats per cantautors clàssics com Jaume Sisa, Quico Pi de la Serra, Toti Soler, Joan Isaac, Francesc Burrull i el Grup de Folk i nous intèrprets com Roger Mas, Sanjosex, Mazoni, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien i Miquel Lladó. Seran un total d’11 concerts al preu de 4 euros i amb reserva prèvia. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions.

Programa d’actuacions Cicle de Recitals de la Nova Cançó a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya:

1 juliol – Jaume Sisa
8 juliol – Grup de Folk
15 juliol – Joan Isaac
22 juliol – Mazoni
29 juliol – Sanjosex
5 Agost – Pi de la Serra
12 Agost – Francesc Burrull
19 Agost – Toti Soler
26 Agost – Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien
2 Setembre – Miquela Lladó
10 Setembre – Roger Mas

El cicle de recitals està compost per un total d’onze concerts al preu de 4 euros. Per assistir-hi cal reservar l’entrada, a partir del 15 de juny, al telèfon 93 552 61 82 (de dilluns a divendres de 10 a 18 h.) o a l’adreça de correu electrònic concertsestiu.mhc@gencat.cat. L’Aforament als concerts està limitat a les places que permet la terrassa del Museu d’Història de Catalunya. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions. Aquests dies l’exposició amplia l’horari de visita en tres hores, és a dir, de 10 a 22 h.
El cicle de recitals de Nova Cançó a la terrassa està organitzat pel Museu d’Història de Catalunya i l’Institut Català de les Indústries Culturals, institucions que depenen del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Més informació:
Web del Museu d’Història de Catalunya: www.mhcat.cat

Exposició:
La Nova cançó. La veu d’un poble
Museu d’Història de Catalunya
Del 3 de juny al 31 d’octubre de 2010