El pa negre era el tipus de pa que menjaven les classes més pobres en temps de postguerra, és a dir, la major part de la població. Pa negre és també el títol de la novel·la que Emili Teixidor va ambientar en la Catalunya de la dècada dels anys quaranta, aquella població que amb dificultats intentava superar el trauma que va significar la Guerra Civil, una història que, degut al seu extraordinari èxit de vendes, des del passat 15 d’octubre és també una de les estrenes cinematogràfiques més importants dels darrers anys al nostre país.

Les primeres escenes de la pel·lícula són brutals, Villaronga utilitza una crueltat gens dissimulada per descriure un fet transcendental en el desenvolupament de la història: un assassinat al bosc que acaba amb l’home mort, el seu fill, el seu carro i el seu cavall caient per un barranc. Els cossos els descobreix l’Andreu, un nen fill d’un militant del bàndol republicà, que serà acusat de l’assassinat. Empresonat el pare, i amb la mare dedicada en cos i ànima a la feina per tal de sobreviure a la dura postguerra, l’Andreu és enviat a casa de l’àvia perquè se’n faci càrrec, on conviurà amb els seus cosins, i allà s’enfrontarà als decisius moments en què deixarà de ser un infant per entrar en un món de societat convulsa on la repressió, la violència i les venjances dels poderosos són el pa de cada dia.

Definir Pa negre no és una feina senzilla, ja que Agustí Villaronga construeix una excel·lent història que entrellaça elements de diversos gèneres: és un drama rural de postguerra, sí, però el que la fa especial i la diferencia d’altres pel·lícules amb la mateixa temàtica és que aquí també hi trobem pinzellades de faula infantil, amb pors i presències fantasmagòriques, intrigues i venjances, llegendes obscures, fins i tot hi ha lloc pel despertar sexual dels joves protagonistes, i tot combinat de forma magistral. Aquesta barreja de gèneres, amb la Guerra Civil i els seus efectes com a teló de fons, recorda a pel·lícules tan prestigioses com El espinazo del diablo o El laberinto del fauno, èxits de crítica i públic quan van ser estrenades, fet que augura a Pa negre un gran futur comercial. A l’hora de realitzar el guió, Villaronga es basa principalment en la novel·la homònima de Teixidor, però la combina amb dos contes escrits pel mateix escriptor, Retrat d’un assassí d’ocells i Sic transit Gloria Swanson. A més, el director català s’ajuda d’una acurada fotografia per donar aquest ambient fosc, gèlid i en ocasions fantasmagòric que en cada moment demana la història.

Un altre dels grans èxits de Pa negre el trobem en els seus intèrprets, cares ben conegudes pel gran públic: Sergi Lòpez, Eduard Fernández, Roger Casamajor, Mercè Arànega, Laia Marull, … Entre tots aquests magnífics actors cal destacar dos nens desconeguts, convertits en els autèntics descobriments de la pel·lícula: Francesc Colomer és el protagonista absolut d’aquesta història, mentre que Marina Comas fa les funcions del seu contrapunt femení. Menció especial mereix Nora Navas, la mare de l’Andreu, personatge que esdevé un merescut homenatge a aquelles sofertes dones que, en temps de postguerra, van haver de fer el cor fort i tirar endavant sense la presència de cap home al seu costat, un paper interpretat de forma extraordinària i que va merèixer el premi a la millor actriu del passat Festival de Sant Sebastià.

Així, doncs, Pa negre no és una altra obra de postguerra, és molt més que això: és una sòlida història rodada amb acurada senzillesa i on hi trobarem alguns dels millors actors catalans de l’actualitat. Per tot això, Pa negre és una de les pel·lícules imprescindibles de l’any.

Títol: Pa negre
Director: Agustí Villaronga
Intèrprets: Nora Navas, Francesc Colomer, Roger Casamajor, Marina Comas, Laia Marull, Sergi López
País: Catalunya
Duració: 120 minuts
———————————-
Escrit per: Robert Martínez Colomé