MAR I CEL, AL TEATRE VICTÒRIA

50 anys ja des del naixement de la companyia Dagoll Dagom. I jo recordo com si fos ahir, aquella pujada a Barcelona, amb el grup de teatre del poble , el 1988 per veure Mar i cel,  una obra que em va captivar perquè havíem llegit a l’escola un text de Guimerà, i perquè la Isabel Soriano, amb la seva veu innocent i forta, va arribar fins a dalt de tot de la platea.

Tornar a recuperar l’espectacle, no és banal, és un obra tan actual, encara, que es fa necessària, el conflicte etern entre els diferents, entre els que tenen poder i els que es veuen sotmesos. I tot i estar ambientada al segle XVIII, podem imaginar-nos perfectament el dolor de les famílies que actualment es veuen obligades de fugir de les seves cases.

Mar i cel, un muntatge estrenat l’any 1988 –amb l’adaptació que Xavier Bru de Sala va fer del text original d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart–, reposat el 2004 i el 2014 i que retorna per quarta vegada, amb un repartiment nou, tot i que per mi Saïd , sempre serà el Carlos Gramaje, i nous elements tècnics que de segur faran aixecar al Teatre Victòria.

Prenent com a punt de partida l’expulsió dels moriscos de l’any 1609, l’obra situa Saïd i els seus homes, un grup de pirates obligats a buscar-se la vida pel món després que els arrabassessin les seves terres, viatjant sense rumb preestablert en el seu majestuós vaixell amb un grup de presoners cristians, entre ells Blanca, una delicada jove a punt de casar-se. Aviat, però, començaran els conflictes entre els mateixos pirates, incapaços d’arribar a un acord sobre què fer amb els captius, amb Saïd tractant de mantenir la seva autoritat entre els seus companys al mateix temps que veu com l’aversió que sent vers Blanca va deixant pas a l’amor.

Per tot això resulta evident que Dagoll Dagom sap crear musicals de factura impecable, els avalen cinquanta anys de trajectòria triomfal, però el gran encert de Mar i cel, ara ja convertit en un clàssic del musical català, és haver aconseguit popularitzar les seves cançons entre el seu públic potencial, que arriba al Teatre Victòria completament entregat a la causa, predisposat a gaudir dels temes més coneguts de l’espectacle; així, no és d’estranyar que les interpretacions de “Per què he plorat?” i, sobretot, l’“Himne dels Pirates” siguin els moments més celebrats pels espectadors.

«Mar i cel» es representarà al Teatre Victòria a partir del 14 de setembre de 2024.

Equip artístic

Text: Xavier Bru de Sala
Música i orquestació: Albert Guinovart
Dramaturgia i adaptació: Joan Lluís Bozzo, Xavier Bru de Sala, Anna Rosa Cisquella y Miquel Periel
Direcció original: Joan Lluís Bozzo
Direcció Mar i Cel 2024: Anna Rosa Cisquella y Miquel Periel
Direcció musical: Joan Vives y Sergi Cuenca
Disseny d’escenografia i vestuari: Montse Amenós e Isidre Prunés
Dissey de so: Jordi Ballbé
Disseny de caracterizació: Eva Fernandez
Equip de producció


Horaris: dimarts i dimecres a les 20:00 hores, divendres a les 18:00 hores, dissabtesa les 16:30 i a les 20:15 hores i Diumenges a les 17:30 hores

Web: https://www.teatrevictoria.com/es/cartelera/c/183_mar-i-cel.html

Preu: de 30 € a 60 €
Idioma: català
Durada: dues hores, amb descans de deu minuts.

Deja un comentario

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.