Crítica novel·la històrica: Aquitània, de Eva García Sáenz de Urturi

T’ha passat mai que has agafat un llibre i no has pogut deixar de llegir fins que devoraves un capítol rere d’altre. Això és el que m’ha passat amb Aquitània, de Eva G. Saenz de Urtiri.

Ens situem a ple segle XII entre Aquitània i França. 1137. El duc d’Aquitània, la regió més cobejada de França, apareix mort a Compostel·la. El cos queda de color blau i amb la marca de l’«àguila de sang», una ancestral tortura normanda. La seva filla Elionor decideix venjar-se, i per això es casa amb el fill de qui creu que és l’assassí: Luy VI el Gras, rei de França.
Però el rei mor durant la boda en idèntiques circumstàncies, i l’Elionor i en Luy VII intentaran descobrir, juntament amb els èpics espies dels ducs, a qui interessa que uns reis inexperts ocupin el tron.
I això seria, la sinopsi oficial.

Eva G. Saenz de Urtiri ens presenta uns novel·la històrica molt ben documentada. I allí on els relats oficials no han arribat ha pogut destil·lar el «what if (i si)» L’Elionor hagués fet això?» barrejant intel·ligentment la història amb la ficció.

Estam davant una estructura literària molt ben filada. Quatre parts amb tres veus narradores, dues misterioses morts a investigar i una trama que a partir de la tercera part és va desenredant i es van desvetllant els dubtes que el lector tenia. L’important d’aquesta ficció històrica és que partint d’una base real es construeix un univers que desperta la imaginació i el lector sent curiositat per saber mes.

Cadascun dels capítols està narrat des del punt de vista d’un dels tres grans protagonistes: Elionor, Luy i el nen. I tots ells amaguen un secret que només es revelarà al ritme que ells marquen, tot i que deixaran pistes als lectors, per tenir-los atrapats dins la trama.

Els personatges nombrosos i els fets es van barrejant en diferents escenaris geogràfics i temps al llarg de les quatre parts. Les analèpsies ajuden a dibuixar al lector com es forma la personalitat dels personatges, com han arribat fins on són i perquè prenen les decisions que prenen. Com l’Elionor i Ray que s’han de separar i seguir el seu lema, SSS, per tractar d’esbrinar qui hi ha darrere de la mort del seu pare i poder venjar-lo. Finalment coneixem el paper del tercer narrador, Nen, de qui només en sabrem el nom real a la quarta i última part, i serà el personatge que ens aclarirà tots els dubtes.

Al finalitzar, la novel·la tens ganes de conèixer més sobre la vida de Elionor d’Aquitània, ja que va ser una dona forta i singular. Una dona que va superar molts entrebancs sota el lema dels Aquitans SSS, «Només sé pujar», transformat després per SSS «Només sé seguir». I aquest lema final, em fa pensar que en algun moment del final de la segona part em va passar una mica això, volia seguir i seguir fins acabar-la. Ja m’havien atrapat els personatges de l’Elionor i del Luy, perfilats perfectament dins una ambientació que et transporta a la vida del segle XII.

D’altra banda, als personatges secundaris els falta més definició, com és el cas del seu oncle Ray, i fins i tot la seva àvia que queda desdibuixada, i jo li hagués donat més protagonisme ja que les seves accions afecten les decisions de l’Elionor.

Definir-la com a intriga històrica és molt agosarat, ja que tot i que iniciem el viatge per descobrir qui va causar la mort del pare de l’Elionor, aquesta trama es va desdibuixant. I ens trobem davant de salts temporals, venjances, espionatge, i fins i tot algunes intrigues de baix interès i una mica disperses que m’han avorrit en alguns moments.

I el final, l’he trobat una mica precipitat, l’autora ha procurat no deixar cap serrell ni pregunta de les que el lector es planteja a la primera part. Però aquest final….? No m’ha acabat de convèncer, i tampoc la rapidesa en que tot és desvetlla. Molt poc creïble, si tenim en compte que l’autora li ha donat una personalitat a la protagonista que no es correspon gens a la reacció que li causa saber, juntament amb el lector, tota la veritat.

Títol: Aquitània
Autora: Eva García Sáenz de Urturi
Editorial: Columna Edicions
Temàtica: Novel·la històrica | Europa medieval | Novel·la negra | Thriller
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Garcia Caldés
Nombre de pàgines: 448
Premis: PREMI PLANETA 2020
——

Tere Gilisbars