L’altre dia us vaig parlar del primer lliurament d’aquesta col·lecció de còmics en petit format sobre l’univers paral·lel que viu el llegendari i carismàtic Darh Vader amb el seu fill, Luke, en què l’antic Anakin Skywalker pot fer de pare del nen.

Avui ens toca enraonar de la segona part de la tetralogia (de moment) que el dibuixant especialitat en Star Wars Jeffrey Brown ha tingut la brillant idea de crear i compartir amb tots els amants de la saga en particular i el còmic en general.

En aquest cas, el mini àlbum també té 58 vinyetes com l’anterior. La gran diferència temàtica amb el primer és que si a Darth Vader e Hijo només se’ns mostrava Luke nen, no adolescent, i per tant les problemàtiques entre pare i fill eren, tant sols, les habituals de l’edat, en aquesta ocasió la història dels sentiments és cap endavant i comparteix dos temps i dues etapes vitals molt diferents i diferenciades: Leia nena i Leia adolescent, on exactament hi trobem els conflictes més agressius i interessants, la qual cosa ens fa comprendre força bé perquè la Princesa serà com serà el dia de demà, sobretot amb els que més estima (Luke, Han Solo, etcètera).

De la mestria amb el llapis i la capacitat imaginativa com a guionista de l’autor ja en vam parlar abastament a la darrera crítica. Per tant, passem a radiografiar les millors vinyetes del mencionat llibre:

• La primera, en què la petitíssima princesa Leia li deixa molt clar a son pare que, ara, mana ella. I ell reacciona com qualsevol pare, és a dir capcot i indefens.

• La desena, en què Darth Vader està portant al col·legi la seva filla amb el seu “cotxe”, és a dir un AT-AT, i la nena li diu a son pare que pot deixar-la a la cantonada, que no cal que l’acompanyi fins a l’entrada, on la resta de nens s’ho estan mirant al·lucinats.
• L’onzena, en què Darth Vader mira fixament i amb molt d’amor una fotografia de la seva filla i se l’imagina quan ja sigui tota una doneta disparant a tort i a dret (exactament el que acabarà succeint) la qual cosa provoca un autèntic sospir d’orgull de l’antic mestre Jedi.
• La setzena, en què Leia interromp una sessió interrogatòria de son pare perquè ha d’escriure una redacció i necessita saber, exactament, a què es dedica.
• La trentena, en què Darth Vader adverteix a sa filla que no pensa acceptar que surti al carrer amb aquell look, el look més sexi que ens mostrarà Leia més tard.

• La quaranta-dosena, en què Leia li crida a son pare que l’odia, cosa que fa molt feliç a Darth Vader.

Encara que l’humor del lliurament dedicat a Luke és molt més innocent i divertit, aquest volum és molt millor des d’un punt de vista narratiu, tant per la complexitat de les escenes com per la varietat de conflictes, molts d’ells transversals, que s’hi recreen.

És evident que Leia, de sempre, ha estat un personatge molt més desenvolupat que Luke, el qual només passa a ser rellevant quan ha d’enfrontar-se i matar el seu pare sense saber, lògicament, qui és en realitat. Perquè és molt difícil pretendre ser l’heroi de la història i conviure al costat de l’antiheroi per excel·lència de la història de l’espai sideral, Han Solo.

Títol: Star Wars. Vader y su princesita
Autor: Jeffrey Brown
Editorial: Planeta Comic
Data publicació: abril 2014
Pàgines: 72
Idioma: Español
Format: 16,8 x 16,8 cm ⁄ Tapa dura sin s/cub. (cartoné)
Colecció: Cómics Legends Star Wars

Octavi Franch