Als disset anys a l’il·lustrador Àlex Santaló (Santa Coloma de Gramanet, 1977) li van diagnosticar un càncer als testicles; als trenta-quatre, i quan la malaltia ja estava superada, la situació es va repetir. Un doble revés com aquest marca la vida de qualsevol, així que, seguint els consells dels seus amics, el dibuixant va decidir explicar la seva experiència en un còmic a mode de catarsi, i el resultat és 17. Vivir, revivir, sobrevivir, una història –amb pròleg de l’exfutbolista Éric Abidal– que convida a l’esperança en moments tan delicats com els que ha viscut, i que ha volgut convertir en «una carta d’agraïment a la gent que tenia al meu voltant, als 17 i als 34 anys, família, amics i metges».
Santaló confessa que al principi era reticent a escriure aquesta peça, però que un dia va decidir començar a fer un esbós del guió i, gairebé sense adonar-se, ja el tenia acabat; més tard va consultar la família i els amics per afegir aquells fets que a ell se li escapaven, i d’aquesta manera va anar completant aquesta història, dibuixada gairebé en la seva totalitat en blanc i negre perquè, en la seva opinió, reflectia millor la cruesa de la realitat (tot i no recrear-s’hi, no ha volgut amagar el patiment que el càncer provoca), relegant el color als moments de fantasia i ciència-ficció. Així, a l’obra hi aboca tots els referents que van modelar la seva personalitat ja des de l’adolescència, incloent els còmics (Akira), la ciència-ficció (Alien) i la música (Queen, Pink Floyd) que van esdevenir el seu refugi particular.

A la presentació de 17. Vivir, revivir, sobrevivir Santaló va estar envoltat de nombrosos familiars i amics, i va cedir la paraula als escriptors Pep Prieto i Marc Pastor; amb ells manté una complicitat especial i tots tres van convertir l’esdeveniment en una presentació alegre i festiva, gens ortodoxa, amb molt humor, constants rialles i l’imprescindible punt d’emotivitat que l’ocasió mereixia. Prieto i Pastor van mostrar públicament l’admiració vers el seu amic per la forma amb què va afrontar la situació –«Ara el meu superheroi és l’Àlex», va confessar el primer, mentre que al segon se li trencava la veu al definir-lo com un «cabró entranyable que dibuixa molt bé i és el meu millor amic»– i per la seva capacitat de riure’s d’ell mateix en uns moments tan delicats com els que afortunadament ja ha deixat enrere.
Malgrat que no és un còmic eminentment humorístic, l’humor hi és present perquè és una qualitat inherent al seu autor, tal i com afirma Marc Pastor: «Quan em va explicar que tornava a patir càncer, estava convençut que el venceria perquè té moltíssima empenta, hi posa molt humor a tot, i això es pot veure al còmic». Per la seva part, Àlex Santaló no vol ser un referent per a ningú, només pretén oferir un punt d’humor a la situació perquè, encara que reconeix que és difícil, el càncer es pot viure d’una manera menys dramàtica de la que s’acostuma a vendre, i així passa millor i més ràpid.
Títol: 17. Vivir, revivir, sobrevivir
Autor: Àlex Santaló
Editorial: Panini
Col·lecció: Evolution
Data de publicació: Març 2015
ISBN: 9788490940822
Preu: 16,00 €