Archivo de la etiqueta: Pep Prieto

Novetat editorial: 17. Vivir, revivir, sobrevivir, d’Àlex Santaló

9788490940822

Als disset anys a l’il·lustrador Àlex Santaló (Santa Coloma de Gramanet, 1977) li van diagnosticar un càncer als testicles; als trenta-quatre, i quan la malaltia ja estava superada, la situació es va repetir. Un doble revés com aquest marca la vida de qualsevol, així que, seguint els consells dels seus amics, el dibuixant va decidir explicar la seva experiència en un còmic a mode de catarsi, i el resultat és 17. Vivir, revivir, sobrevivir, una història –amb pròleg de l’exfutbolista Éric Abidal– que convida a l’esperança en moments tan delicats com els que ha viscut, i que ha volgut convertir en «una carta d’agraïment a la gent que tenia al meu voltant, als 17 i als 34 anys, família, amics i metges».

Santaló confessa que al principi era reticent a escriure aquesta peça, però que un dia va decidir començar a fer un esbós del guió i, gairebé sense adonar-se, ja el tenia acabat; més tard va consultar la família i els amics per afegir aquells fets que a ell se li escapaven, i d’aquesta manera va anar completant aquesta història, dibuixada gairebé en la seva totalitat en blanc i negre perquè, en la seva opinió, reflectia millor la cruesa de la realitat (tot i no recrear-s’hi, no ha volgut amagar el patiment que el càncer provoca), relegant el color als moments de fantasia i ciència-ficció. Així, a l’obra hi aboca tots els referents que van modelar la seva personalitat ja des de l’adolescència, incloent els còmics (Akira), la ciència-ficció (Alien) i la música (Queen, Pink Floyd) que van esdevenir el seu refugi particular.

El dibuixant Àlex Santaló, acompanyat de Pep Prieto i Marc Pastor, durant la presentació del còmic
El dibuixant Àlex Santaló, acompanyat de Pep Prieto i Marc Pastor, durant la presentació del còmic

A la presentació de 17. Vivir, revivir, sobrevivir Santaló va estar envoltat de nombrosos familiars i amics, i va cedir la paraula als escriptors Pep Prieto i Marc Pastor; amb ells manté una complicitat especial i tots tres van convertir l’esdeveniment en una presentació alegre i festiva, gens ortodoxa, amb molt humor, constants rialles i l’imprescindible punt d’emotivitat que l’ocasió mereixia. Prieto i Pastor van mostrar públicament l’admiració vers el seu amic per la forma amb què va afrontar la situació –«Ara el meu superheroi és l’Àlex», va confessar el primer, mentre que al segon se li trencava la veu al definir-lo com un «cabró entranyable que dibuixa molt bé i és el meu millor amic»– i per la seva capacitat de riure’s d’ell mateix en uns moments tan delicats com els que afortunadament ja ha deixat enrere.

Malgrat que no és un còmic eminentment humorístic, l’humor hi és present perquè és una qualitat inherent al seu autor, tal i com afirma Marc Pastor: «Quan em va explicar que tornava a patir càncer, estava convençut que el venceria perquè té moltíssima empenta, hi posa molt humor a tot, i això es pot veure al còmic». Per la seva part, Àlex Santaló no vol ser un referent per a ningú, només pretén oferir un punt d’humor a la situació perquè, encara que reconeix que és difícil, el càncer es pot viure d’una manera menys dramàtica de la que s’acostuma a vendre, i així passa millor i més ràpid.

Títol: 17. Vivir, revivir, sobrevivir
Autor: Àlex Santaló
Editorial: Panini
Col·lecció: Evolution
Data de publicació: Març 2015
ISBN: 9788490940822
Preu: 16,00 €

Anuncios

Duel de sèries: True Detective vs Game Of Thrones

Duel de sèries

En els darrers anys el fenomen de les sèries s’ha popularitzat de tal manera que els espectadors ens hem acabat tornant verdaders hooligans, seguidors apassionats que defensem les nostres preferències amb un fervor poc justificable i totalment irracional. El crític Toni de la Torre, convençut que confrontar dues propostes exitoses seria un bon espectacle, va decidir organitzar el primer duel de sèries a la Fàbrica Moritz de Barcelona: True Detective vs Game Of Thrones, un original combat serièfil convertit en l’excusa perfecta per a presentar la col·lecció de samarretes Suxinsu, il·lustrades amb motius de les sèries i pel·lícules més conegudes.

Així, a la Fàbrica Moritz es van citar el Team Rust (Pep Prieto i Àlex Santaló) i el Team Tyrion (Josep Maria Bunyol i Oriol Estrada), uns valents amb ganes de gresca o, segons els va definir De la Torre, “quatre crítics que no tenen vergonya de res”. El combat dialèctic va començar amb serenitat i joc net per ambdues parts, amb el Team Rust afirmant que el mèrit de True Detective està en haver reinventat el gènere policíac i les buddy movies, mentre que el Team Tyrion sostenia que el discurs sobre el poder que manté Game Of Thrones li juga a favor, a més d’haver aconseguit el que a priori semblava impossible: malgrat estar condemnada al públic més freaky, ha acabat convertint-se en un fenomen mainstream gairebé sense voler.

Malgrat tot, la sang no va arribar al riu i els dos equips van acabar brindant
Malgrat tot, la sang no va arribar al riu i els dos equips van acabar brindant

Ben aviat, però, les bones paraules i intencions del principi van deixar pas als atacs més furibunds (amb molt d’humor, això sí): el Team Tyrion definia True Detective com un refregit d’altres pel·lícules (amb especial menció a Hannibal), mentre que el Team Rust acusava Game Of Thrones d’aprofitar-se perillosament de l’imaginari de J. R. R. Tolkien. Per la seva part, Prieto desmitificava el missatge de Game Of Thrones per superficial, “només tetes i dracs”, i Estrada desenfundava la seva tablet per a desmuntar el mite d’“actor de mètode” que enguany acompanya Matthew McConaughey: va mostrar els pòsters (sospitosament semblants) de les nombroses pel·lícules romàntiques que l’estrella de True Detective ha protagonitzat durant la seva carrera, i va arribar a la conclusió evident que la sèrie haurà estat el seu únic moment de glòria perquè va mancat de registres. D’altra banda, Santaló es queixava que els responsables de Game Of Thrones s’inventaven morts cada vegada més estrambòtiques (amb l’assassinat d’un dels protagonistes en un lavabo com a màxim exemple), i Bunyol arrencava les rialles del públic amb la idea que Albert Espinosa segur que es va emocionar amb el final de True Detective perquè “semblava el de la pel·lícula Planta 4a”.

Després de gairebé una hora d’apassionats arguments a favor de l’opció defensada i, sobretot, sentències que desacreditessin els rivals, arribava el moment en què el públic s’havia de mullar i votar a mà alçada pel Team Rust o el Team Tyrion: victòria ajustadíssima dels primers (23 a 22); el resultat, però, va ser el de menys: els guanyadors van ser els espectadors, que van gaudir d’un duel de sèries divertidíssim (regat, com no podia ser d’altra manera, amb cervesa Moritz), confiats que ben aviat es repeteixi la cita amb dues noves propostes.