El próximo 9 de diciembre se estrena en las pantallas de nuestro país La fuente de las mujeres, la historia de unas mujeres que intentarán cambiar una de las tradiciones de su pueblo, una película que se presentó en el pasado Festival de Cannes, dirigida por Radu Mihaileanu y protagonizada por Leila Bekhti y Hafsia Herzi.
Fotograma de la película
Las mujeres de una pequeña población, situada entre el norte de África y Oriente Medio, llevan años resignadas a aceptar la tradición que las obliga a buscar el agua a una fuente que nace en lo alto de una montaña. Sin embargo Leila, una de las jóvenes que, día a día, realiza ese trayecto, decide convencer al resto de mujeres para hacer una huelga muy especial: se negaran a mantener relaciones sexuales hasta que los hombres colaboren en el traslado del agua hasta la aldea.
Radu Mihaileanu (El concierto) es el director de La fuente de las mujeres, un relato sobre cómo las mujeres pretenden resolver una situación injusta, una comedia que protagonizan Leila Bekhti (Tout ce qui brille), Hafsia Herzi (Cuscús), Biyouna (Delice Paloma), Sabrina Ouazani (De dioses y hombres), Saleh Bakri (La sal de este mar), Hiam Abbass (Paradise Now) y Mohamed Majd (El largo viaje).
La fuente de las mujeres se estrenará en nuestros cines el 9 de diciembre de 2011.
Título: La fuente de las mujeres
Título original: La source des femmes
Género: Comedia, Drama
Nacionalidad: Bélgica, Italia, Francia
Año: 2011
Duración: 135 minutos
Director: Radu Mihaileanu
Guión: Alain-Michel Blanc, Radu Mihaileanu
Intérpretes: Leila Bekhti, Hafsia Herzi, Biyouna, Sabrina Ouazani, Saleh Bakri, Hiam Abbass, Mohamed Majd, Amal Atrach
Ens apropem a les festes nadalenques i, un any més, rebrem infinitats de missatges apel·lant a la nostra solidaritat envers els altres. Aquest any, però, no serà fàcil que ens hi involucrem massa, ja que la crisi afecta a tothom, així que probablement ens ho pensarem dues vegades a l’hora de fer qualsevol donatiu. Amb tot, de vegades una petita aportació econòmica pot quedar compensada amb una bona contraprestació, com succeeix amb La Marató de TV3, enguany dedicada a la regeneració i el transplantament d’òrgans i teixits, que el dia 11 de desembre posarà a la venda el disc de versions que ha preparat per aquesta edició.
Aquest any el disc de La Marató serà especial ja que, per celebrar l’edició número vint del programa, els seus responsables han decidit que s’hi incloguin un total de vint cançons, totes elles conegudíssimes i d’estils tan diferents com l’òpera, el pop, la rumba, la cançó tradicional i fins i tot una balada heavy, temes que interpreten en català alguns dels músics més interessants de l’escena catalana, a qui s’hi han afegit alguns artistes de fora de les nostres fronteres.
La banda sonora de l’anunci de La Marató d’enguany és “Em dónes força” (“You raise me up”, del baríton nord-americà Josh Groban), interpretada per Sergio Dalma, a qui acompanyen l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música de Montserrat. Al CD també hi trobem cantants pop que canten en català per primera vegada, com Malú (que transforma la mítica “The show must go on” en “No tinguis por”), Ana Torroja (“Per sempre més”, versió de “Forever young”) o Melendi (qui fa seva una cançó de Cyndi Lauper amb el títol “Ulls dolços”).
Imatge dels artistes que col·laboren al disc
També hi ha lloc per a grups joves i cantants poc coneguts pel gran públic. Entre els primers trobem els Teràpia de Shock, grup revelació de la temporada gràcies a la banda sonora de “Polseres vermelles” i que aquí interpreten una cançó d’El Canto del Loco (“Em quedo al teu costat”), La Pegatina, que posen la seva rumba descarada al servei de “Love is in the air”, La Iaia, que recorden John Lennon amb el tema “Una altra vegada”, i The Pepper Pots, autors d’una de les millors versions d’aquest treball, la de la lluminosa “Sunny” de Bobby Hebb. El disc permet descobrir intèrprets menys mediàtics com Èric Vinaixa (“La clau de tots ets tu”), Nia (“Sentir l’eternitat”), Lidia Guevara (“Ho faig per tu”) i Joan Masdeu en la seva nova faceta en solitari (“Tot el que tinc”).
En aquest treball també s’hi inclouen uns duets ben especials, com el que formen Momo Ballesteros i Sergi Albert per interpretar un dels passatges més coneguts de l’òpera “La traviata”, o el del músic d’Alella Narcís Perich amb els lleidatans Hewel per cantar un tema de Marshall Crenshaw (“Someday, someway”, que han traduït per “Com et puc ajudar?”). Altres curiositats d’aquest CD són l’adaptació als sons cubans de “Time after time”, de Cyndi Lauper, que han fet els Salsa de Reyes, o la cançó col·lectiva “Teixit humà” que Marc Parrot ha realitzat amb les set-centes lletres que ha rebut per a l’ocasió. Finalment els Always Drinking Marching Band s’encarreguen d’interpretar la “Sintonia de la Marató”.
A més els responsables d’aquest disc l’han encertat plenament amb la inclusió de dues joies de la música catalana actual: per un costat hi trobem una versió de la conegudíssima balada “More than words”, dels Extreme, que aquí es titula «Més que paraules» i la interpreta la joveníssima Andrea Motis (acompanyada pel Joan Chamorro Group), una de les veus més espectaculars i increïbles del jazz fet al nostre país amb només disset anys; d’altra banda Sílvia Pérez Cruz s’ha consolidat en l’escena del país com una veu inclassificable, amb un talent insòlit per emocionar a aquells que l’escolten, capaç d’interpretar amb la mateixa facilitat boleros, jazz, flamenc fusió, fados,… Pérez Cruz canta «Plora amb mi”, versió que unifica tres cançons en una (“Per tu ploro”, “L’hereu Riera” i “El testament d’Amèlia”).
La cirereta d’aquest extraordinari pastís, i una de les curiositats més interessants del CD, és la versió en català de “I say a little prayer” que canta Raphael («Tinc un pensament per a tu») amb La Principal de la Bisbal i The Gospel Viu Choir, un artista que no va dubtar ni un instant a col·laborar en aquesta edició de La Marató ja que ell mateix va superar una delicada operació: es va haver de sotmetre a un transplantament del qual ja està totalment recuperat.
A la nostra memòria queda molt lluny aquell 19 de desembre de 1992, la data en què es va celebrar la primera edició de La Marató de TV3. Poc es podien imaginar els seus responsables que, vint anys després, aquell fenomen televisiu, nascut al mateix temps que altres telemaratons de l’estat que avui ja són història, s’hauria consolidat de tal manera que es consideraria una tradició més en les jornades prèvies al Nadal de la societat catalana. L’objectiu de La Marató de TV3 ha estat sempre recaptar diners per emprar-los en investigar les malalties que afecten la societat i, en aquesta ocasió, el 18 de desembre dedicaran els seus esforços en la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits sota el lema “Quan acaba una vida, en comencen sis”.
Produït de forma conjunta per Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino, el disc de La Marató es podrà adquirir només el proper 11 de desembre amb qualsevol edició dels diaris catalans, un disc extraordinari de versions que té el simbòlic preu de 9 €.
Un any més el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta una nova edició de World Press Photo, una exposició amb les millors imatges del fotoperiodisme realitzades en el darrer any i que està considerada mundialment la mostra més important en el seu àmbit per la qualitat, la força i la bellesa de cadascuna de les seves fotografies.
Des del 23 de novembre al CCCB es podran veure les 170 fotografies guanyadores d’aquest prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, 170 imatges que són una oportunitat única perquè el públic es faci una idea sobre la situació del món avui dia. Així, i sota el lema “Veure per creure”, Photographic Social Vision convida els visitants a reflexionar sobre la importància i el paper de la fotografia documental en l’actualitat, a més de ser un aparador excel·lent per als millors reporters fotogràfics del moment que han presenciat els esdeveniments socials, polítics i esportius més destacables de l’últim any.
En aquesta edició la fotografia guanyadora porta la signatura de la periodista sud-africana Jodi Bieber, qui ha immortalitzat, en una de les imatges més colpidores que es poden veure al CCCB, a Bibi Aisha, una noia afgana de 18 anys que va ser mutilada com a càstig per haver fugit del marit que la maltractava, a la província d’Oruzgan, al centre d’Afganistan.
Fotografia de Corentin Fohlen
Tanmateix la de Bieber no serà l’única fotografia que denunciï les barbàries i injustícies que, encara avui, en ple segle XXI, es continuen produint. D’aquesta manera, a World Press Photo també trobarem documentades les revoltes contra el govern que van tenir lloc a Bangkok, o les seqüeles que pateix Nguyen Thi Ly, una nena de 9 anys víctima del químic conegut com Agent Taronja, a Vietnam.
L’exposició també inclou imatges de gran bellesa relacionades amb el medi ambient, com els cignes cantors fotografiats a l’alba, a Hokkaido (Japó), o l’atac que van patir un grup de sardines per part d’uns peixos vela de l’Atlàntic, a prop de la península de Yucatán (Mèxic). També hi ha lloc per evidenciar els estralls provocats per la força incontrolable de la naturalesa, com les conseqüències del terratrèmol succeït a Haití o les inundacions a Pakistan.
L’esport també està present a World Press Photo, amb imatges del mundial de futbol celebrat a Sud-Àfrica (la puntada de peu rebuda per l’holandès Demy de Zeeuw en el partit que enfrontava a la seva selecció amb la d’Uruguai va ser mereixedora del primer premi Fotografies Individuals en Esport), les proves de classificació de salts de trampolí de tres metres a la inauguració dels Jocs Olímpics de la Joventut o, ja en l’apartat d’entreteniment, la lluita lliure entre dones a Bolívia (conegudes com les cholitas voladoras).
Fotografia de Stefano Unterthiner
Aquest any han estat premiats tres fotògrafs espanyols i dos projectes relacionats amb Internet i les xarxes socials. Per una banda, Gustavo Cuevas ha guanyat el segon premi Esport per la fotografia de la cornada que va rebre el torero Julio Aparicio, mentre que a Fernando Moleres se li ha atorgat el premi Vida Quotidiana per la sèrie “Menors darrere les reixes de Sierra Leone” que denuncia la situació dels menors tancats a la presó de Pademba Road; finalment Guillem Valle s’ha emportat el tercer premi Retrats per la fotografia d’un home de la tribu dels Dinka en el sud del Sudan, independitzada fa poc.
En quant a Internet i les xarxes socials, World Press Photo ha premiat per primer cop el projecte d’un web documental, un fet que demostra com els nous mitjans comencen a fer-se un lloc al costat dels tradicionals. A més s’ha atorgat una menció d’honor i un segon premi a treballs relacionats amb Internet i les xarxes socials: Michael Wolf presenta “Una sèrie de desafortunats esdeveniments”, en què utilitza la nova tecnologia Google Street View per captar de la xarxa accidents, incendis i baralles entre ciutadans que han estat enregistrats per aquesta eina sense que els protagonistes se n’adonessin; i Wolfran Hahn ha estat premiat per imatges de persones fent-se un autoretrat per pujar la seva imatge al perfil de MySpace.
Els responsables d’aquesta exposició, que estarà al CCCB fins al 18 de desembre, són World Press Photo i Photographic Social Vision. Per un costat, la fundació holandesa World Press Photo porta més de 50 anys difonent el fotoperiodisme internacional i organitza aquest prestigiós concurs per exposar després el resultat a més de 80 ciutats de 40 països cada any. Les seves imatges no només informen, també ens emocionen i ens conviden a reflexionar sobre la nostra societat.
D’altra banda, l’entitat organitzadora de l’exposició a Barcelona és Photographic Social Vision, una fundació privada sense ànim de lucre que enguany celebra el seu desè aniversari, deu anys en què ha gestionat la creació, producció i difusió de reportatges fotoperiodístics i audiovisuals amb l’objectiu d’informar i conscienciar la societat sobre les realitats problemàtiques socials poc conegudes, com també fomentar l’interès públic per la fotografia documental.
L’exposició es podrà veure al CCCB fins al 18 de desembre, de dimarts a diumenge, d’11:00 hores a 20:00 hores, i els dijous, d’11:00 hores a 22:00 hores. El preu de l’entrada és de 5,00€.