Concert de Betty Belle al Pop Bar de la Sala Razzmatazz

A finals dels anys 60 i durant la dècada dels 70 un nou estil musical va fer fortuna entre els joves de l’època: el soul, una música d’arrels marcadament negres que combinava el rhythm and blues amb elements del gospel, i que va conquerir la societat nord-americana amb els seus ritmes. Quaranta anys després aquest estil ha estat recuperat per grans veus com les d’Amy Winehouse, Alicia Keys, Seal o Joss Stone, un revival del qual també tenim exemples al nostre país: fins ara el màxim exponent del nou soul eren els The Pepper Pots, però un jove grup, els Betty Belle, han començat a fer-se un forat en el panorama musical català, enamorant tots aquells que els han vist actuar en directe ja que el seu disc de debut, Eroticah, no sortirà al mercat fins al 2012.

Betty Belle

A principis del 2011 quatre joves van muntar un grup, una banda instrumental que es va transformar en els actuals Betty Belle amb la incorporació d’una jove de veu poderosa que els va captivar des del primer instant. D’aquesta manera Gemma Tutusaus (veu), David Montoro (guitarra), Javier Zurita (baix), Otger Garcia (hammond) i Roger Guardia (bateria), units per una passió en comú –el deep-soul del Memphis dels 60–, van iniciar la seva carrera musical com a Betty Belle, una banda blanca amb ànima negra que viu entre el soul més pur, les balades de la dècada dels 50, el boogaloo, els ritmes surf i la música disco. El seu primer concert a la Sala Monasterio de Barcelona, el gener de 2011, ja va ser tota una declaració d’intencions dels joves, amb un repertori basat en versions dels temes més emblemàtics de James Brown, Stevie Wonder o Little Richard.

Poc a poc van adquirir la confiança necessària per a tocar les seves pròpies cançons; les primeres, It Hurts To An End –una balada soul obscura– i Allen Gainsbourg –una moguda composició que narra un idil·li amorós amb un imaginari poeta maleït, una figura barreja de Serge Gainsbourg i Allen Ginsberg– van tenir tan bona rebuda que els va convèncer per gravar un LP. Així el passat mes d’octubre Betty Belle es va reunir al teatre GER de Sant Pere de Ribes amb el tècnic David Casamitjana per gravar Eroticah, deu temes enregistrats en un estudi mòbil i a la manera tradicional, és a dir, gravant tots els instruments i la veu a la vegada, una experiència que dóna com a resultat un producte directe, enèrgic i encomanadís amb un punt en comú entre totes les cançons: l’erotisme.

Per cloure aquest any de debut musical Betty Belle actuarà a la festa nadalenca del Club Mensual OldWaveNewWave organitzada per Miqui Puig, un dels seus grans valedors, el proper divendres 23 de desembre al Pop Bar de la Sala Razzmatazz (Barcelona), una ocasió ideal per descobrir un dels grups que tindrà més protagonisme en l’escena musical catalana del 2012, una afirmació fàcil i sense risc d’equivocació si s’escolten les primeres cançons que el grup a penjat en el seu web, quatre temes –That Kind of Women, Boogaloo Toys, Bell Shaped Skirt i Mothers & Sisters– que prometen escalfar la Sala Razzmatazz el proper divendres.

El Pop Bar de la Sala Razzmatazz (C/Almogàvers, 122) acollirà l’OldWaveNewWave, una festa on actuaran Betty Belle + Miqui Puig DJ + Napoleón Pincha, i que obrirà les seves portes al públic a la una de la matinada.

Més informació: www.bettybelle.bandcamp.com