Crítica literària: L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez

¿Com reaccionaríem si, passats uns quants anys, ens retrobéssim amb qui havia estat el nostre millor amic fent de captaire? Aquesta és la qüestió que es planteja Eduard Márquez al seu darrer llibre, L’últim dia abans de demà, una novel•la tant curta com intensa, un còctel de records, amor a qui en el passat vam estimar i melangia vers temps millors, de lectura obligatòria, i que aconsegueix captivar des de la primera pàgina.

Un fet real va inspirar Márquez a l’hora d’escriure aquesta novel•la: la casualitat (el destí?) va fer que un dia es trobés al Portal de l’Àngel aquell qui 20 anys abans havia estat el seu inseparable company d’adolescència, el Robert de la novel•la, un amic a qui la vida havia maltractat fins a convertir-lo en rodamón. En la realitat, l’autor va observar-lo en la distància i, malgrat els anys transcorreguts, hi va reconèixer aquell noi amb qui va créixer, però va quedar tant impactat que va ser incapaç d’apropar-s’hi. Així, doncs, amb aquest llibre l’autor imagina què hauria passat si s’hagués presentat davant seu, com hauria estat el retrobament dels dos amics, al mateix temps que passa comptes amb el passat.

L'autor Eduard Márquez

L’autor utilitza aquesta trobada fortuïta amb el vell amic com a pretext per enfrontar-se al passat que l’ha portat fins a aquí, que coneixerem amb l’ús constant del flashback com a recurs; d’aquesta manera, el protagonista viatjarà del tràgic present al passat, recordarà els temps d’escola catòlica, amb estrictes capellans – al capdavant dels quals hi trobarem l’inoblidable hermano Estruch –, uns moments de repressió que contrasten amb la llibertat viscuda en l’època universitària, instants d’experimentació amb les drogues, el rock’n’roll i la irrupció de la Francesca entre els dos amics. En aquest viatge a mig camí entre el present i el passat també hi haurà temps per enfrontar-se al món adult, en què haurà de deixar de banda els vells somnis literaris i enfrontar-se a la crua realitat.

L’amistat amb el Robert, els flirtejos amb la Francesca, els capellans que van marcar la seva infància, la família tradicional que pretén marcar el futur del seu fill, 623 grams presents en gairebé cada pàgina, les imprevisibles conseqüències que té pel protagonista incorporar un estrany del passat (què en queda de l’amic?) en el present, són els principals ingredients d’aquesta deliciosa (i dura) història que Márquez presenta en format de novel•la curta, d’estil auster, amb una prosa mesurada al detall, pròxima a la poesia, un text curt, escàs, estructurat en breus paràgrafs que faciliten la ràpida lectura d’aquesta emotiva història, fidel al “menys és més” que preconitza l’autor. Tota aquesta simplicitat aparent emmascara una història colpidora no exempta d’esperança, on fins i tot hi ha lloc pel món oníric de les drogues amb què coquetejà el protagonista en el passat.

L’estiu és l’època ideal per fer-se amb els clàssics best-sellers, però també és un moment perfecte per recuperar aquells textos que se’ns han escapat durant la temporada; si vostè encara no ha descobert L’últim dia abans de demà, aquest és el moment ideal per fer-ho.

Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Empúries
Pàgines: 150
ISBN: 9788497876858

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .