Archivo de la etiqueta: Susanna Garcia-Prieto

“Expedient K” al Círcol Maldà: Sense resoldre però de bon rotllo

Adaptar una obra literària vol dir construir-ne una altra. Literària o no. Però una altra. Amb un esperit propi i que aquest es mogui dins d’un cos amb entitat. Altrament, el resultat no passa de ser un intent d’aprofitar aquella per a fins propers.

El Círcol Maldà lliura aquests dies les claus del seu ambigu espai a l’Associació cultural Manel per a què hi invoqui les ombres de Kafka amb el pretext de posar en escena una història de fantasmes servida en primera persona per un actor refrescant. I tot plegat ens estremeix.

Dafnis d’ultratomba

La Susanna Garcia-Prieto ha vestit amb aire informal la “Carta al pare” del torturat Franz: Ambienta en un castell senyorial posseït per una ànima gens narcisista les tribulacions d’un desgraciat simpàtic (agradable Dafnis Balduz) que és un mèdium poc vocacional però sí molt apanyat. D’aquesta manera, la dramatúrgia intenta combinar el gènere terrorífic amb el morb històric. No hi havia prou amb això: A més, recorre al to humorístic per minimitzar l’impacte de la suposada tragèdia. I, de passada, escombra qualsevol indici de personalitat de la proposta. Tot seguit, ensopega amb el vertader fantasma d’aquesta operació (i no de la funció): El mateix Kafka, que de modernet no té res, i en canvi sí que és molt modern. Les escenes de suspens ordides per a què el públic es distregui són ràpidament engolides per aquelles on el mateix Balduz (hieràtic i monòton) és abduït per un fill reprimit, ofegat i extenuat que ha decidit ajustar comptes amb el pare autoritari i indòmit de la manera menys oportuna: per escrit. Aquí precisament, que és on la companyia podia clavar queixalada, es produeix el pànic escènic: No hi ha més posada en escena que un actor sol (i no només en el sentit físic) recitant una llista interminable de greuges. I els espectadors tremolem. Perquè, després de fer-nos jugar empesos per l’efectisme del so i el poder vocal del protagonista, la direcció d’Alex D. Capo fuig rere l’enigma argumental.

 Per Juan Marea

EXPEDIENT K es representa al Círcol Maldà de Barcelona fins al 15 de febrer.
http://circolmalda.cat/expedient-k/

Anuncios

La breu i càlida humitat del Festiu-Fringe

La xafogor no és només el baròmetre de la calor barcelonina. Es fa extensible a l’entossudiment d’artistes experimentals, que adhereixen les seves obres al món imaginari de l’espectador. La xafogor embolcalla xous d’evasió per aïllar-nos de discursos pretensiosos. Puja i baixa de manera àdhuc vertiginosa amb malabaristes musicals: Volem amb les ales de la seva màgia tècnica.

I el Festiu-Fringe Barcelona 2014, que ha estat tot això i fins i tot més, ha atrinxerat platees fugisseres de la fredor d’una programació majestàtica o massa solemne.

Ara és moment de recordar les batzegades escèniques amb què hem plantat cara a la humitat de finals de juliol. Dins LA PEIXERA, Los Jimenes s’atreviren a fer viatjar a la família d’en Leatherface cap a una llar espanyola de fa uns trenta anys. Si a l’esgarrifosa pel·lícula d’en Tobe Hooper vèiem com col·leccionaven cadàvers de jovenets imprudents, ara són aquests monstres els que es troben acorralats a casa seva i l’amenaça és la seva incomunicació, fruit de la rutina més espantosa, de la necessitat de nedar plegats en un aquari petitburgès on amb prou feines hi ha aigua, i de l’omnipotència de la televisió. Mitjançant el recurs a la màscara, aquesta dinàmica companyia desplegà amb detall el patetisme de la vida domèstica, fent èmfasi en la seva connotació grotesca, queixalant la seva condició de ninots esperpèntics i recreant-se impúdicament en els seus instints animals. I la conclusió, esfereïdora: Només podran comunicar-se quan alliberin col·lectivament el seu sadisme contra l’element extern. Tot això sense pronunciar un mot i mantenint un to agredolç que aconsegueix impactar i desconcertar tot i la prolixitat de la proposta.

Els Espai Dual no només aportaren el seu granet de sorra a la peripècia artística, sinó que també van aplicar amb èxit la fórmula de combinar acrobàcia, dansa i música. Aconseguint uns resultats extraordinaris, a CABARET K-BARAET demostren química, física i matemàtiques: La seva seguretat dalt de l’escenari es multiplica a l’hora de practicar el mim (elèctric i sensacional Oriol Pla), tocar la guitarra amb sensibilitat (serè Marc Sastre) i de fer gairebé íntims els malabarismes i el saxòfon (eixerit Blai Juanet). Tots tres transmeten una energia exultant que només es veu frenada per una innecessària veu en off suposadament divertida.

Des de l’ Espai Jove La Fontana i amb OBSOLESCENCE, El Eje obre un viarany entre l’estil cafre tarantinià (la banalitat violenta i sexual), el discurs filosòfic de Doctor en AlaskaNorthern Exposure (les reflexions sense conclusió possible sobre el sentit de la vida i la Mare-Que-Mai-No-Ens-Devia-Haver-Parit) i les pistes al·lucinògenes d’en David Lynch (l’aparició d’una pedra lunar al mig de desert nord-americà) intentant recórrer-lo amb una veu pròpia. El text de Susanna Garcia-Prieto va de més a menys: A una introducció prometedora i amb un humor negre que fins i tot juga amb encert en el camp metalingüístic, segueix una trama tan enrevessada que acaba per assumir la seva ridiculesa mirant d’anar-se’n per la tangent de la gamberrada absurda transcendental. Vam aplaudir l’ambientació, l’extravagància dels seus personatges i l’estupenda creació d’un refrescant Eric Balbàs, desafiat per un eficaç Marc Ribera i un esforçat David Teixidó. En canvi, el repartiment femení es trobava perdut en la indefinició de les seves interpretacions i la reiteració d’un desenllaç massa prolongat, units a un ritme irregular de l’espectacle, van dificultar que públic i artista compartissin espai.

MrSpector200

Acabo, que ja volen tancar: I dedico les meves últimes línies a les simpàtiques The Marshmallow Girls, que van regar amb il·lusió (Georgina Llauradó), dolçor (Bealia Guerra) i entusiasme (magnífica Laia Piró) musicals l’escenari de l’Almeria Teatre convertit en deliciós estudi de gravació per a WHAT DID YOU EXPECT FROM MR. SPECTOR? LA VERITABLE HISTÒRIA DE LES RAMONETTES. A partir d’una dramatúrgia gairebé inexistent, les tres artistes exhibeixen amb gràcia habilitats “supremes”, ganes de ser amb nosaltres i la humilitat de qui entendreix mentre gaudeix.

I sí: Vam suar. Però és que no som de pedra.

Per Juan Marea

El Festiu-Fringe Barcelona 2014 es va celebrar del 6 al 27 de juliol.