ELS REGIDORS: LA SECTA MÉS PERILLOSA

Tinc por. Moltíssima por. Aquest és un article molt complicat d’escriure per a mi. Però ho he de fer. Perquè la gent té dret a saber la veritat, a saber qui hi ha darrere de cada ajuntament, qui són les persones que administren els nostres impostos locals. No podré donar-ne noms ni dades que m’hi puguin vincular. Perquè tinc por. Només caldrà esperar 4 anys perquè torni la pau a aquesta vila costanera de la província de Tarragona.

Per motius professionals, tinc contacte amb aquest poble des de 2009. Dels gairebé 1000 clients que té la meva empresa, una dotzena tenen el seu negoci en aquest indret. La veritat és que l’experiència laboral en aquest lloc no ha estat mai prou reeixida, i de fet diversos d’aquests empresaris i empreses han estat denunciats i denunciades per estafa pel nostre departament jurídic. Però encara hi ha algú que s’hi salva, malgrat tot. Arran del meu càrrec societari, col·laboro amb un munt d’intermediaris, tant públics com privats. I aquí és on es desencadena aquest drama.

Està clar que no té re a veure ser una bona persona amb ser un bon empresari, com tampoc no ho és ser un bon polític amb ser una bona persona. ¿Però què succeeix quan un és una mala persona i un nefast empresari? ¿Algú es creu que aquesta mateixa persona pot esdevenir un excel·lent polític? Jo, no.

D’aquest govern municipal, doncs, en conec personalment 4 membres. De 2 d’ells, no en tinc re negatiu a dir. Són excel·lents persones i professionals. Un, com a polític, ja el coneixia d’oïda, però l’altre no. I, per tant, insisteixo que de moment no n’hi ha notícies, per tant tot va bé, com havia d’anar de fet i és que per això els van votar. No és el meu cas, emperò, perquè primer que mai no votaria aquest partit i després perquè no estic empadronat en aquest llogaret.

Però 2 d’aquests regidors sí que els conec a un altre nivell, malauradament, i tota la informació que en tinc és del tot negativa. Pel que fa al primer cas, estem parlant d’un empresari del sector comerç al menor. Com a empresari em sembla desigual, perquè als temps que corren no em pareix bé que tingui un marge de benefici del 5000%, quan els fabricants del producte que comercialitza són nens esclaus de l’altra punta del planeta. A banda com a persona és esquerpa, arrogant i ignorant. Per acabar-ho d’arreglar, des de fa relativament poc també es dedica a un altre sector, suposadament de manera altruista, el que l’ha dut a esdevenir polític també en aquesta altra matèria. Quina casualitat…

I el pitjor dels dos és l’altre. En aquest cas estem parlant de la persona que, directament, administra les finances d’aquest poble, i que per tant és el responsable de cobrar i pagar. Doncs bé, aquest polític és un morós de l’Estat i ha estat denunciat, en diverses ocasions, al gremi al qual pertany com a empresari. Diversos proveïdors l’esperen al jutjat per cobrar el que els deu de fa anys. Però és que per acabar de reblar-ho, aquest polític també és el responsable de la seguretat cibernètica de l’ens local que representa. Perdoni? ¿Una persona que no sap com funciona el correu electrònic ni té domini web propi i els seus treballadors utilitzen adreces de correu personal ha de ser el cappare de la informàtica de tota la vila? No entenc re, però re de re… I, al capdamunt, aquest polític és tinent d’alcalde. Ara sí que tinc por de debò.

Doncs sí, tinc molta por per la meva persona i per la meva família. Perquè un tinent d’alcalde pot ser (i ho és de fet) el batlle en funcions en qualsevol moment. I aleshores què? Eh? Tot acomplint les funcions del càrrec, pot enviar-te la policia a casa i detenir-te, amb qualsevol pretext. I llavors què, eh? I ho pot fer per venjança personal, és a dir empresarial.

Però jo no sóc polític, ara mateix, però no descarto ser-ho d’aquí 4 anys. Perquè ja ha quedat demostrat que qualsevol pot ser regidor a certes poblacions de la província de Tarragona. I jo no sóc qualsevol. Jo sóc molt bona persona i un excel·lent empresari. Només faltaria comprovar si seria eficient com a polític. Temps al temps.

Octavi Franch

Anuncios

EDICIONS DEL PIRATA: ELS COLORS CORSARIS

Vaig conèixer na Maria Grau, la propietària de l’editorial barcelonina Edicions del Pirata, el 2005 a través d’una altra editora. De seguida de tots els originals que li vaig enviar, en va seleccionar un, de fet l’únic que l’hi va interessar, ja que com ella em va confessar no li interessa pas la fantasia ni la ciència-ficció ni res semblant.

El llibre en qüestió és la novel·la infantil Un àngel a l’infern, la qual vaig escriure el seu dia per poder participar en un premi que no va guanyar, perquè el jurat em va informar que la veien per a un públic més adolescent. La història en qüestió tracta de l’adopció d’un nen víctima de la guerra dels Balcans, i també aprofundeix en el panorama de les ONG.

Dit això la novel·la es va publicar, es va presentar i fins i tot es va rellançar la proppassada tardor després de la meva tornada al mercat literari després de 7 anys en silenci, per motius purament laborals.

Per la meva professió d’escriptor he tractat amb centenars d’editors de tot el país, principalment de Catalunya, ja que habitualment escric en català encara que també ho faig en espanyol per encàrrec i tradueixo d’una llengua a una altra sense problemes; avantatges de ser llicenciat en Filologia Hispànica especialitzat en Català.

Edicions del Pirata, i per extensió la seva editora i líder Maria Grau, és una editorial atípica en el bon sentit de l’expressió. És una excel·lent persona en el tracte humà i una grandíssima coneixedora de la literatura infantil i juvenil. Els seus començaments al sector van ser editant revistes d’aquest gènere, però finalment es va llançar a l’aventura de crear el seu propi segell editorial. I gràcies als déus que el va portar a terme, per a benefici dels petits lectors i dels grans autors.

Les col·leccions d’aquesta editorial es classifiquen per colors, això és: Taronja per als lectors a partir de 7 anys, Groc a partir de 8, Verd a partir de 10 i Blau a partir 12. A part, disposa d’altres col·leccions per a altres edats (Petits Lectors i Petit Pirata a partir de 6 anys) i altres temàtiques (Talpirons, Els Brons, Comissari Llampec i el Servei de bruixeria de la Tina i la Mina).

Cal destacar que aquest segell editorial, referent a Catalunya, ha publicat llibres d’autors tan consagrats de la literatura infantil i juvenil com Miquel Desclot, Gabriel Janer Manila, Teresa Duran, Joaquim Carbó, Enric Larreula i Josep Gòrriz, entre molts d’altres.

En definitiva, una excel·lent editorial en mans d’una excepcional editora que ara, per raons de la vida mateixa, se’ns jubila encara que, per a goig de tots, un fill seu continuarà amb la missió literària que la seva mare va començar fa uns anys.

Octavi Franch