Festes de Santa Eulàlia 2014.

Festes-de-Santa-Eulalia-2014Demà divendres comencen les Festes de Santa Eulàlia que enguany transformen la ciutat amb el festival LLUMBCN oferint als ciutadans tradició i avantguarda.

Durant els dies 7, 8, 9 i 12 de febrer la ciutat de Barcelona celebrarà les festes de Santa Eulàlia amb un ampli ventall d’activitats que recolliran les tradicions i la història però també il·luminaran la cara més avantguardista i innovadora.

Durant la Festa Major d’hivern, Barcelona s’omplirà de gegants, capgrossos, colles sardanistes, diables, festes de foc i una moixiganga provinent de la cultura popular i, a més, transformarà racons de la ciutat gràcies al festival LLUMBCN. Durant les festes de Santa Eulàlia la llum esdevindrà l’element central d’un gran festival urbà capaç de mostrar-nos una ciutat nova, de transformar edificis o de conferir a petits racons de la ciutat antiga una màgia carregada de significat i poesia.

LLUM_Ajuntament-1Així, el barri Gòtic mostrarà una desena de paisatges que han nascut del talent i la fantasia dels estudiants i els professors de diversos centres docents dedicats a la il·luminació, el disseny, l’arquitectura o l’interiorisme. En cadascun dels patis de Ciutat Vella en què han intervingut, han estat capaços de suggerir mil i un significats a partir dels ambients creats amb la il·luminació: des d’evocar la història d’un edifici medieval fins a fer plorar Santa Eulàlia amb llàgrimes de gel o convertir un pati en un jardí subaquàtic.

Completen el festival la revisió dels mappings més espectaculars de la Mercè, la il·luminació especial d’edificis de la ciutat (fragments de la muralla de Barcelona i la casa de Salvador Espriu) i un recorregut per una part del parc de la Ciutadella que acull espectacles de llum repartits per camins, edificis i làmines d’aigua.

Bandera+Santa+EulC3A0lia-1Enguany, la festa de Sant Eulàlia se celebra en el marc dels actes del Tricentenari BCN i per això el Born Centre Cultural obre les portes gratuïtament a tots els ciutadans que vulguin veure les restes arqueològiques i les exposicions per descobrir els fets de fa tres-cents anys i descobrir com era aquesta part de la ciutat a principis del segle XVIII. El divendres 7, rebent la cercavila de la copatrona s’encendran prop de 1.500 espelmes per recrear, amb llum, el logotip dels actes del tricentenari dels fets del 1714 i de divendres a diumenge, en fer-se fosc, 300 flames il·luminaran la plaça del Born.

A més, l’any en què Santa Eulàlia commemora el tricentenari dels fets de 1714, Cardona és la ciutat convidada a la festa i porta a la ciutat part del seu imaginari festiu i alguns dels seus col·lectius de cultura popular. D’aquesta manera participaran en les celebracions un total de tretze gegants de Cardona, a més dels nans i de la nova Àliga.

«Festes de Santa Eulàlia 7, 8, 9 i 10 de febrer».

Per a més informació:

http://santaeulalia.bcn.cat/

 

 

HARKET (PROTOCOLO) a La Seca- Espai Brossa: Programada per fascinar

Hi ha amors que es fonamenten en el respecte.
Com el d’una filla al pare.
Altres amors troben la seva fortalesa en la incomunicació.
El d’una noia decidida per un ens d’intel·ligència artificial, per exemple.
La Cristina és amorosa. El seu pare la va convertir en víctima d’un projecte d’aïllament en un búnquer. I el MAP esdevingué el seu únic consol.
I l’escenari que acull aquest triangle alienant és La Seca-Espai Brossa de Barcelona fins al 16 de de febrer.

HARKET (PROTOCOLO)” és una proposta insòlita on la dansa suposa camí narratiu; l’esplendor audiovisual, espai escènic; i l’experimentació artística, poderosa coartada.

En aquesta peça fascinant, Cristina Fernández combina amb convicció exercici físic, ironia quotidiana i tragèdia existencialista.

Els temors de la pretensiositat s’esvaeixen perquè la dramatúrgia de Juan Pablo Mendiola aposta encertadament per documentar els instants de supervivència d’una criatura ingènua que acceptà de bon grat ser conillet d’índies tancant-se. Sense més pulmó exterior que un ordinador eficient, amè i empàtic a priori.

En comptes d’entretenir-se el text a articular un discurs apocalític de verb solemne, es posa al servei de l’agilitat corporal de la Cristina i de la seva entrega interpretativa.

I, gràcies a això, podem somriure davant la preplexitat de la nostra heroïna (perquè és nostra des que la distingim escalfant mentre entrem a la sala) quan comença a afartar-se d’atendre a rutines informatitzades. Riem justament en els moments en què s’enfronta al seu segrestador virtual per la manca de sensibilitat “humana” que el caracteritza. Però és que també ens quedem desconcertats finalment perquè entenem que les coses no podran seguir així i que la protagonista haurà de rebel·lar-s’hi.

Image

“Harket”, dirigida amb pols ferm pel mateix Mendiola, constitueix ensems una mostra curiosa i valuosa de les possibilitats que ofereix la tecnologia visual a l’hora de delimitar (o ampliar, con en aquest cas) no només escenari, sinó que obre la porta a una interacció dramàtica sorprenent: actriu i imatge projectada pertot dialoguen, discrepen i s’enfronten sense pietat.

Aquest “protocol” no està exempt d’alguna irregularitat. La història s’encalla a estones, abusant llavors de l’exhibició dels recursos coreogràfics de la ballarina que principalment és Cristina.

Però això no és més que una taca negra enmig de tan enlluernador espectacle, de ritme vibrant i conclusió desarmant. Que ens recorda que teatre no és només allò que volem veure que passa als altres: Teatre és, a més, tot allò que ens terroritza i que ens pot destapar una artista apassionada, un director minuciós i una posada en escena singular per la seva bellesa. Tots tres, exquisidament arriscats.

 Per Juan Marea

 http://www.laseca.cat/ca/obra/47/harket-protocolo–juan-pablo-mendiola/

Image