Crítica cinematográfica: Bruc, el desafiament, de Daniel Benmayor.

6 de juny de 1808. Aquesta és la data en què l’exèrcit francès, amb el general Duhesme al capdavant, va patir una de les derrotes més doloroses a Catalunya, en una batalla prop del Bruc, quan un repic de campanes cridant a sometent i un exèrcit regular van confondre als invasors, que van fugir espaordits creient que es tractava d’un exèrcit més poderós del que realment era. D’aquest fet va sorgir la llegenda que, en realitat, la confusió va ser creada per un vailet amb l’eco del seu timbal retronant per les agrestes muntanyes de Montserrat, conegut amb el temps com El timbaler del Bruc. I ara, aquesta llegenda s’ha convertit en una de les estrenes més esperades del cinema català: Bruc, el desafiament, un enorme desplegament de mitjans per aconseguir pur cinema d’acció amb les muntanyes de Montserrat de fons, i sota la direcció de Daniel Benmayor (Paintball).

La pel·lícula pren com a punt de partida els instants següents a la batalla al Bruc (de fet, només mostra imatges del jove provocant l’allau de roques amb el so del timbal en flahbacks que turmenten el protagonista), quan el general Duhesme comprova la magnitud de la derrota en les seves files. Després de rebre ordres directes de l’emperador Napoleó, el general iniciarà la caça i captura del jove timbaler, qui es veurà obligat a abandonar la família i buscar refugi a les muntanyes agrestes de Montserrat, on provarà de plantar cara als soldats que l’assetgen sense donar-li treva.

Persecucions, lluites, pirotècnia militar, un jove heroi en perill, un amor adolescent, uns malvats amb ànsies de revenja, entre d’altres aspectes, fan de Bruc, el desafiament una típica pel·lícula d’acció i aventures amb elements del cinema d’època clàssic, una trepidant persecució pels racons abruptes de Montserrat amb pretensions de blockbuster nostrat. En efecte, es tracta d’un magnífic entreteniment, però, en certa manera, és una pel·lícula ja vista, ja que diverses escenes són deutores d’altres films: la baralla entre mercenaris d’un mateix bàndol com una manera de passar el temps, amb la resta de companys encoratjant els lluitadors fent rotllana al seu voltant, sembla sortida d’El club de la lluita; l’estètica del vestuari que exhibeixen els francesos, amb llargs abrics de cuir, juntament amb l’aparició d’un personatge amb poders sensorials que li permeten sentir per on s’ha escapat l’enemic, podrien ser d’El pacte dels llops; fins i tot hi ha trets que descriuen una estranya paràbola abans d’impactar en l’objectiu, un fet que recorda a Wanted; però, sobretot, si d’una pel·lícula és deutora Bruc, el desafiament, aquesta no és altra que Acorralat, la primera part de les pel·lícules protagonitzades per Sylvester Stallone en la pell de John Rambo, de qui copia amb premeditació els silencis, els gestos i la dura mirada del protagonista, l’esquema de fugida i el posterior refugi a la muntanya i, per descomptat, l’escena en què Bruc camufla la seva pell (en aquella es feia servir fang, en aquesta s’utilitzen cendres i carbó) per passar desapercebut. Malgrat tot, Benmayor utilitza aquestes mirades cap al cinema més comercial per construir una pel·lícula amb personalitat pròpia, i se’n surt de forma notable a l’hora d’adaptar una llegenda tant arrelada en l’imaginari català, un exemple de la lluita contra els veïns francesos que a més té com a marc per a l’acció uns paratges excepcionals, màgics, com són les muntanyes de Montserrat, que acaben esdevenint les autèntiques protagonistes del film.

Escena del film

Entre l’elenc d’actors que participen a Bruc, el desafiament, un nom destaca per sobre dels altres: Juan José Ballesta demostra la seva valentia pel fet d’afrontar el seu primer rodatge en català (no és una novetat en ell assumir aquests tipus de reptes, ja que va aprendre basc per a la pel·lícula El viaje de Carol), tot i que se’l nota una mica limitat per l’idioma; de totes maneres, això no resulta un problema, ja que el punt fort de la pel·lícula no són els excessos verbals dels seus personatges, sinó les persecucions, les escenes de lluita i acció, i és en aquest punt on Ballesta destaca, demostrant una bona forma física amb què suportar tot el metratge corrent amunt i avall per les muntanyes, en una angoixant cursa per salvar la pell. El bàndol francès l’encapçala l’actor Vincent Pérez amb una actuació versemblant, i com s’escau en tota pel·lícula d’herois, aquí també hi ha la noia enamorada del protagonista que caurà en mans dels enemics, i que el mateix protagonista haurà de salvar, un paper que recau en la jove Astrid Berges-Frisbey, fins ara un nom desconegut però que aviat ens serà familiar ja que formarà part de la nova entrega de Pirates del Carib. Però, si un actor sorprèn entre tots aquests pel seu paper de mercenari català al servei dels francesos, un paper totalment allunyat dels personatges que acostuma a incorporar, aquest és Santi Millan, físicament irreconeixible, amb un pegat que el presenta borni i amb una particular barba, i que aconsegueix una de les seves millors actuacions fora del seu hàbitat natural, la comèdia.

Així, doncs, Bruc, el desafiament és una notable pel·lícula d’acció, un entreteniment basat en una llegenda amb rerefons històric, i que respon afirmativament a aquells que es preguntaven si seria possible fer des d’aquí un tipus de pel·lícula com el que sovint ens arriba de fora.

Títol: Bruc, el desafiament
Director: Daniel Benmayor
Intèrprets: Juan José Ballesta, Vincent Pérez, Santi Millan, Astrid Berges-Frisbey, Nicolas Giraud
País: España
Durada: 97 minuts
Nacionalitat: Espanya (Catalunya)
Duració: 100 minuts
Data d’estrena: 22 de desembre de 2010.
Productora: Televisió de Catalunya, Ikiru Films i Mes Films.
Guionista: Jordi Gasull, Patxi Amezcua.
Fotografia. Juanmi Azpiroz.
Distribuidora: Universal Pictures International Spain.

Escrit per:  Robert Martínez Colomé

Estreno cinematográfico de la semana: La trampa del mal, de John Erick Dowdle


Llega a las carteleras españolas la nueva película fraguada en la mente de M. Night Shyamalan, La trampa del mal, una historia que mezcla el thriller y el terror en el espacio claustrofóbico de un ascensor donde quedan atrapados cinco extraños. Aunque puede que el Diablo tengo algo que decir acerca de ello…

Cinco extraños en Filadelfia empiezan el día con la rutina habitual. Van a un edificio de oficinas, entran en un ascensor y se ven obligados a compartir un espacio reducido con desconocidos. Nadie mira a nadie, sólo estarán juntos unos momentos. Pero lo que hasta ahora parece un hecho casual, no tiene nada de coincidencia cuando la cabina se detiene. El destino acaba de llamar. Estas cinco personas verán cómo sus secretos salen a la luz y deberán rendir cuentas por lo que han hecho.

Lenta y metódicamente, los cinco extraños pasan de estar en una situación molesta a sentirse impotentes y a sufrir el terror más profundo. A cada uno de ellos le empiezan a ocurrir cosas terribles y la sospecha pasa de uno a otro, ¿quién es el culpable de todo esto? Mientras desde el exterior intentan liberarlos en vano, los ocupantes del ascensor se dan cuenta de que la única forma de sobrevivir es enfrentarse a la maldad que les ha llevado hasta aquí.

La trampa del mal es la primera entrega de The Night Chronicles (Las crónicas de la noche), una serie de historias de terror concebidas por M. NIGHT SHYAMALAN (El sexto sentido, Señales), que lleva a la gran pantalla con la ayuda de prometedores cineastas. M. Night Shyamalan, a través de talentosos guionistas y realizadores, ha encontrado la forma de asustarnos a todos.

La trampa del mal está dirigida por John Erick Dowdle (Cuarentena/Quarantine, The Poughkeepsie Tapes) a partir de un guión de Brian Nelson (Hard Candy, 30 días de oscuridad) y de una historia de M. Night Shyamalan.

Encabeza el reparto del thriller el actor Chris Messina (Julie y Julia, Vicky Cristina Barcelona), Logan Marshall-Green (Los amos de Brooklyn, Across the Universe), Geoffrey Arend (500 días juntos, la serie “Trust Me”), Bojana Novakovic (Arrástrame al infierno, Al límite), Jenny O’Hara (Mystic River, Los impostores), Bokeem Woodbine (El último centinela, Three Bullets) y Jacob Vargas (Death Race: la carrera de la muerte, Jarhead/El infierno espera).
Los productores son M. NIGHT SHYAMALAN y Sam Mercer (Señales, El protegido), y la producción ejecutiva corre a cargo de Drew Dowdle (Cuarentena/Quarantine, The Poughkeepsie Tape) y Trish Hofmann (Las ruinas, El nuevo mundo).

El equipo técnico incluye al director de fotografía Tak Fujimoto (El sexto sentido, El silencio de los corderos), el diseñador de producción Martin Whist (Monstruoso, Ases calientes/Smokin’ Aces), el montador Elliot Greenberg (Cuarentena/Quarantine, Hermandad de sangre), la diseñadora de vestuario Erin Benach (Half Nelson, Sugar) y el compositor Fernando Velázquez (El orfanato, Eskalofrío).

Título: La trampa del mal.
Director: John Erick Dowdle
Intérpretes: Chris Messina, Logan Marshall-Green, Jenny O´Hara, Bojana Novakovic, Bokeem Woodbine, Geoffrey Arend, Jacob Vargas, Matt Craven, Joshua Peace, Caroline Dhavernas, Joe Cobden
Guión: Brian Nelson, a partir de una historia de M. Night Shyamalan
Fotografía: Tak Fujimoto.
Música: Fernando Velázquez
Vestuario: Erin Benach
Efectos de maquillaje: Robert Hall
Nacionalidad: EE.UU.
Duración: 80 min.
Fecha de estreno en España: 4 de febrero de 2011
Productora: Media Rights Capital.
Distribuidora: UIP.
Calificación: No recomendada menores de 16 años.