Archivo de la etiqueta: Joanot Martorell

CrĆ­tica teatro: Tirant lo Blanc, en el Teatre Romea

El verano es un perƭodo de calores y de historias, de aquellas que se explican por el mero hecho de disfrutar de un buen relato, ya sea acompaƱando una buena sobremesa o ayudando a soportar las altas temperaturas. Y Tirant lo Blanc, es eso, una historia de caballerƭa que han adaptado el Festival Grec y el Teatre Romea con la voluntad de actualizar, en lo posible, y hacer accesible las aventuras del archifamoso caballero medieval obra de Joanot Martorell.

ā€œPartiendo de la presunta traición de la princesa Carmesina con el jardinero negro Leuseta, seguimos las peripecias del caballero Tirant cuando naufraga en el MediterrĆ”neo, justo ante las costas de Barbaria. AquĆ­, en el norte de Ɓfrica, primero bajo las órdenes del Emir y despuĆ©s acompaƱado por la tambiĆ©n superviviente Plaerdemavida y el rey de EtiopĆ­a Escariano, empieza la lucha de Tirant por cristianizar al infiel, regresar a Constantinopla para abrazar a Carmesina y liberar al imperio de la amenaza musulmana. Entre la acción y la memoria, los episodios mĆ”s Ć©picos del intrĆ©pido caballero Tirant lo Blanc se entrelazan con las debilidades amorosas que acompaƱan a los personajes de esta colosal historiaā€.

Una propuesta, la de este Tirant lo Blanc que, aunque con una reflexión sobre la naturaleza del personaje y una formato minimalista, no acaba de convertirse en la producción destacada del Festival Grec de este año. Algo entendible al ser la novela de caballería escrita por Joanot Martorell en el siglo XV algo complicada en su relato y poseedora de un estilo y un contexto muy vinculado a su época.

El Tirant lo Blanc de este aƱo tiene elementos convincentes y elementos que no acaban de funcionar en un escenario y para un pĆŗblico del siglo XXI. Aunque la producción ha hecho un claro esfuerzo por adaptar el texto original, trabajo que ha recaĆ­do en las manos de Marius Serra, y ha confiado la dirección a Joan ArquĆ©, responsable de obras como Encara hi ha algĆŗ al bosc, Canto jo i la muntanya balla o L’Amic retrobat, el resultado final no es el esperado.

La obra es algo fatigosa en su desarrollo, con toda una serie de aventuras que, desde la mirada actual, quedan en el Ômbito de la anécdota amorosa y las gestas militares, con demasiadas referencias insinuadas que lastran el desarrollo de la historia. El Tirant de este Grec es un personaje bastante plano que dirige sus esfuerzos vitales hacia la concreción amorosa con la bella princesa Carmesina y sus victorias en el campo de batalla. Poco mÔs es lo que destaca de su personalidad, basada, claro estÔ en las pÔginas de Martorell.

La compañía no consigue elevar la propuesta, a pesar de que los esfuerzos son visibles. Quim Ávila, Agnès Jabbour, Laura Aubert, Neus Ballbé, Clara Mingueza y Moha Amazian encarnan a sus personajes con voluntad, aunque su lejanía se hace evidente a través de la adaptación, que ha acercado poco el texto original a las necesidades escénicas actuales.

Tirant lo Blanc_1

El escenario y el atrezo son escasos. Esto y el hecho de que algunos intérpretes encarnen a diversos personajes y que las transiciones entre una escena-situación y otra sean poco claras, hacen que la recepción de la trama por parte del público pueda ser, ademÔs, dificultosa.

A favor de la obra añadiré, ademÔs del esfuerzo interpretativo, la voluntad de la propuesta de valorar el personaje de Tirant, ya sea como héroe, como amante o como asesino en masa, hecho este que, desgraciadamente, no se desarrolla como debería a lo largo de la representación. Otro acierto es el acompañamiento musical de la representación, ya sea por la música 2.0 de Judit Neddermann o por la canción que entona Laura Aubert y que sirve de entreacto entre dos situaciones-escena.

Tirant lo Blanc no es, como ya dije, la obra que quedarĆ” en el recuerdo de este Grec 2024, aunque sĆ­ que nos permite recuperar la literatura medieval y ser conscientes del tesoro cultural que representa la lengua catalana, aunque algunos, por desgracia, no lo quieran ver asĆ­.

ā€œTirant lo Blancā€ se representa en el Teatre Romea del 25 de junio al 4 de agosto de 2024.

Texto: MĆ rius Serra (a partir del clĆ”sico de Joanot Martorell)
Dirección: Joan Arqué
IntĆ©rpretes: Quim ƀvila, Laura Aubert, Judit Neddermann, Moha Amazian, Neus BallbĆ©, Clara Mingueza, Ireneu Tranis, AgnĆØs Jabbour
EscenografĆ­a: Judit Colomer
Vestuario: NĆ­dia Tusal
Iluminación: Toni Ubach
Espacio sonoro: Roger Gimenez Veciana
Caracterización: Núria Llunell
Producción: Teatre Romea y Grec 2024 Festival de Barcelona

Horarios: Web Teatre Romea
Precio: A partir de 21€
Duración: 110 minutos
Idioma: catalƔn
NOTA CULTURALIA: 6
——

Jorge Pisa

CrĆ­tica: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert ToldrĆ , Editorial Base.

Es curiós el fet que quan iniciem la lectura d’un llibre d’història que analitza una altra ĆØpoca, sempre deixem que la veu, o millor dit, la mĆ  de l’especialista, en aquest cas de l’ historiador, ens guiĆÆ, amb una visió subjectiva i a vegades personalista d’allò que ens estĆ  intentant exposar. Són pocs els casos en els quals, i en llibres de difusió, l’autor es converteix en un mer presentador i deixa parlar a aquells que van viure fa segles.

Aquest Ć©s el cas de La carn, cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert ToldrĆ , llibre publicat per l’editorial Base, que ens proposa una petita Ā«visita guiadaĀ» a l’Edat Mitjana, i mĆ©s concretament a la mentalitat i les formes de pensar sobre el cos (la carn) i la sexualitat de les persones que van viure en aquella ĆØpoca.

ToldrĆ , amb una llarga trajectòria en l’anĆ lisi d’aquestes matĆØries, que inclou, entre d’altres, AprĆ©s la mort. Un viatge amb sant Vicent al mĆ©s enllĆ  medieval (2000); Mestre Vicent ho diu per espantar. El mĆ©s enllĆ  medieval (2010); Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’edat mitjana (2011) o En nom de DĆ©u. La Inquisició i les seues vĆ­ctimes al PaĆ­s ValenciĆ  (2011), realitza un buidatge de les fonts escrites medievals per mostrar-nos, en primera persona, que pensaven els homes i les dones medieval sobre el món, el cos humĆ  i les seves necessitats emotives i fĆ­siques, sobre el sexe i la seva vertadera imbricació en la configuració social i cultural del moment i dels tabĆŗs que envoltaven tots aquests temes, i que, no hem d’oblidar, encara sobreviuen, d’alguna manera, a la societat dels nostres dies.

ToldrĆ  es deixa amarar de medievalisme (i, tambĆ©, d’Edat Moderna) i permet parlar als autors de l’ĆØpoca perquĆØ puguem conĆØixer el que pensaven. Autors com Sant Vicent Ferrer, Fray Luis de Granada, Ramon Llull, Joanot Martorell, Arcipreste de Hita, Francesc Eixemenis, Dante o Boccaccio… Un punt de vista que, encara que pròpiament medieval, hem de considerar parcial, ja que ens provĆ© d’una part de la societat, aquella lletrada o que pertanyia al món de l’EsglĆ©sia, allunyada en molts aspectes dels grups socials mĆ©s humils, la veu dels quals no acostuma a arribar amb forƧa fins a nosaltres. Tot i aixĆ­, el llibre de ToldrĆ  ens proveeix d’un gran nombre de visions, anĆØcdotes i informació sobre el que la societat cristiana de l’Edat Mitjana (i Moderna) pensava sobre el seu cos.

Es curiós analitzar aquest tema des del punt de vista de gent d’EsglĆ©sia com confessors, clergues, inquisidors i perseguidors de bruixes i heretges (categoria, aquesta Ćŗltima, que incloĆÆa a tots aquells que tinguessin una visió religiosa o moral diferent de la catòlica oficial). I Ć©s a travĆ©s dels ulls dels autors medievals que coneixem els costums i les formes de pensar i de comportar-se de la gent medieval. I ens permet ser conscient de que, en veritat, si ens oblidem de l’aspecte mĆ©s tecnològic i modern, aquella gent cercava, en relació al sexe i la seva relació fĆ­sica i emocional amb els altres, el mateix que busquem nosaltres, i que aquesta ha estat una de les veritats fixes de la història de l’home i de la dona, per molt que certes institucions socials i religioses s’hagin esforƧat a ocultar-la.

Albert ToldrĆ 

El llibre de ToldrĆ  ens ajuda a comprendre que la sexualitat sempre ha estat quelcom proper i volgut per les dones i els homes, no per altre, ha estat la Ćŗnica forma de reproducció que s’ha conegut fins fa menys de un segle. Es curiós confirmar que la literatura que podrĆ­em considerar Ā«eròticaĀ» o d’ Ā«aventures sexualsĀ», tant de moda Ćŗltimament, fa segles que existeix (tambĆ© a l’Edat Mitjana!!), i que no es limita al segle XX, com moltes vegades un estĆ  temptat de pensar.

Els puc assegurar que la lectura del llibre Ć©s un continu aprenentatge sobre la realitat històrica d’unes temĆ tiques poc tractades en els llibres de difusió. ToldrĆ  ens guia a travĆ©s de les idees i les falses veritats que la societat i sobretot l’EsglĆ©sia posseĆÆen sobre aspectes que no coneixien, o coneixien molt poc, i com certes supersticions cientĆ­fiques forƧaven als homes i sobretot a les dones, a creure que posseĆÆen un cos corrupte i pecaminós. Son molt interessants els capĆ­tols que ToldrĆ  dedica a la visió medieval del cos de la dona i com aspectes com la vagina, la regla, l’embarĆ s, i el coneixement acientĆ­fic que es tenia d’aquests temes, condicionava el comportament i la vida de les dones del passat medieval i modern. L’autor, però, no es queda en una visió femenina, sinó que dedica tambĆ© l’espai que li pertoca a l’estudi del cos de l’home, contrapart indispensable sense la que l’estudi del llibre quedaria incomplert. D’aquĆ­ que veiem tambĆ© quina era la concepció oficial i religiosa del penis, de l’esperma o de les relacions homosexuals.

Són curiosos tambĆ©, els exemples de literatura que avui podrĆ­em considerar contes eròtics i humorĆ­stics populars (les fabliaux franceses dels segles XIII i XIV) que ens permeten conĆØixer la imaginació mĆ©s calenta i sexual d’aquelles ĆØpoques. Són molt interessants les anĆØcdotes i les històries que fan de la imaginació i la voluptuositat sexual intĆØrprets principals i en les que hi són presents els homes d’esglĆ©sia, els nobles, els burgesos, els menestrals i els pagesos, i que ens informen de la naturalitat i l’espontaneĆÆtat amb que vivien els nostres avantpassats llunyans aquests temes.

ToldrĆ  fa parlar als protagonistes de l’ĆØpoca, i ho fa amb un estil gens complicat. No s’esperin el tĆ­pic llibre acadĆØmic poc entenedor i de difĆ­cil lectura. L’autor s’esforƧa per mostrar-nos el passat de la mĆ  dels que el van viure ajudant-nos sempre que pot a entendre el diferent Ćŗs de les paraules. Amb un estil molt proper i clarificador, però sense trair l’originalitat i l’ intencionalitat dels texts que ens mostra. Com els deia al principi, ToldrĆ  ens fa de Ā«guia turĆ­sticĀ» textual grĆ cies a l’ampli coneixement arreplegat al llarg de la seva carrera investigadora i com a escriptor.

D’aquesta forma, La carn, cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, ens permet visitar, literĆ riament, la realitat fĆ­sica i sexual d’una ĆØpoca molt allunyada de la nostra en el temps, però que sembla, en molts aspectes, molt propera a nosaltres, sobretot en allò relacionat amb les passions i la necessitat que els homes i les dones han tingut al llarg del temps d’ unir-se emotiva i fĆ­sicament als altres, fent de la sexualitat la clau dels somnis que formen una part indispensable de la vida.

TĆ­tol: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana
Autor: Albert ToldrĆ 
Editorial: Editorial Base
Col·lecció: Base Històrica
Format: 15,5 x 23,5 cm. 192 pĆ gines.
ISBN: 978-84-15267-43-0
Preu: 18 €.

Escrit per Jordi Pisa SĆ nchez