Archivo de la etiqueta: Joanot Martorell

Crítica teatro: Tirant lo Blanc, en el Teatre Romea

El verano es un período de calores y de historias, de aquellas que se explican por el mero hecho de disfrutar de un buen relato, ya sea acompañando una buena sobremesa o ayudando a soportar las altas temperaturas. Y Tirant lo Blanc, es eso, una historia de caballería que han adaptado el Festival Grec y el Teatre Romea con la voluntad de actualizar, en lo posible, y hacer accesible las aventuras del archifamoso caballero medieval obra de Joanot Martorell.

“Partiendo de la presunta traición de la princesa Carmesina con el jardinero negro Leuseta, seguimos las peripecias del caballero Tirant cuando naufraga en el Mediterráneo, justo ante las costas de Barbaria. Aquí, en el norte de África, primero bajo las órdenes del Emir y después acompañado por la también superviviente Plaerdemavida y el rey de Etiopía Escariano, empieza la lucha de Tirant por cristianizar al infiel, regresar a Constantinopla para abrazar a Carmesina y liberar al imperio de la amenaza musulmana. Entre la acción y la memoria, los episodios más épicos del intrépido caballero Tirant lo Blanc se entrelazan con las debilidades amorosas que acompañan a los personajes de esta colosal historia”.

Una propuesta, la de este Tirant lo Blanc que, aunque con una reflexión sobre la naturaleza del personaje y una formato minimalista, no acaba de convertirse en la producción destacada del Festival Grec de este año. Algo entendible al ser la novela de caballería escrita por Joanot Martorell en el siglo XV algo complicada en su relato y poseedora de un estilo y un contexto muy vinculado a su época.

El Tirant lo Blanc de este año tiene elementos convincentes y elementos que no acaban de funcionar en un escenario y para un público del siglo XXI. Aunque la producción ha hecho un claro esfuerzo por adaptar el texto original, trabajo que ha recaído en las manos de Marius Serra, y ha confiado la dirección a Joan Arqué, responsable de obras como Encara hi ha algú al bosc, Canto jo i la muntanya balla o L’Amic retrobat, el resultado final no es el esperado.

La obra es algo fatigosa en su desarrollo, con toda una serie de aventuras que, desde la mirada actual, quedan en el ámbito de la anécdota amorosa y las gestas militares, con demasiadas referencias insinuadas que lastran el desarrollo de la historia. El Tirant de este Grec es un personaje bastante plano que dirige sus esfuerzos vitales hacia la concreción amorosa con la bella princesa Carmesina y sus victorias en el campo de batalla. Poco más es lo que destaca de su personalidad, basada, claro está en las páginas de Martorell.

La compañía no consigue elevar la propuesta, a pesar de que los esfuerzos son visibles. Quim Ávila, Agnès Jabbour, Laura Aubert, Neus Ballbé, Clara Mingueza y Moha Amazian encarnan a sus personajes con voluntad, aunque su lejanía se hace evidente a través de la adaptación, que ha acercado poco el texto original a las necesidades escénicas actuales.

Tirant lo Blanc_1

El escenario y el atrezo son escasos. Esto y el hecho de que algunos intérpretes encarnen a diversos personajes y que las transiciones entre una escena-situación y otra sean poco claras, hacen que la recepción de la trama por parte del público pueda ser, además, dificultosa.

A favor de la obra añadiré, además del esfuerzo interpretativo, la voluntad de la propuesta de valorar el personaje de Tirant, ya sea como héroe, como amante o como asesino en masa, hecho este que, desgraciadamente, no se desarrolla como debería a lo largo de la representación. Otro acierto es el acompañamiento musical de la representación, ya sea por la música 2.0 de Judit Neddermann o por la canción que entona Laura Aubert y que sirve de entreacto entre dos situaciones-escena.

Tirant lo Blanc no es, como ya dije, la obra que quedará en el recuerdo de este Grec 2024, aunque sí que nos permite recuperar la literatura medieval y ser conscientes del tesoro cultural que representa la lengua catalana, aunque algunos, por desgracia, no lo quieran ver así.

“Tirant lo Blanc” se representa en el Teatre Romea del 25 de junio al 4 de agosto de 2024.

Texto: Màrius Serra (a partir del clásico de Joanot Martorell)
Dirección: Joan Arqué
Intérpretes: Quim Àvila, Laura Aubert, Judit Neddermann, Moha Amazian, Neus Ballbé, Clara Mingueza, Ireneu Tranis, Agnès Jabbour
Escenografía: Judit Colomer
Vestuario: Nídia Tusal
Iluminación: Toni Ubach
Espacio sonoro: Roger Gimenez Veciana
Caracterización: Núria Llunell
Producción: Teatre Romea y Grec 2024 Festival de Barcelona

Horarios: Web Teatre Romea
Precio: A partir de 21€
Duración: 110 minutos
Idioma: catalán
NOTA CULTURALIA: 6
——

Jorge Pisa

Crítica: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert Toldrà, Editorial Base.

Es curiós el fet que quan iniciem la lectura d’un llibre d’història que analitza una altra època, sempre deixem que la veu, o millor dit, la mà de l’especialista, en aquest cas de l’ historiador, ens guiï, amb una visió subjectiva i a vegades personalista d’allò que ens està intentant exposar. Són pocs els casos en els quals, i en llibres de difusió, l’autor es converteix en un mer presentador i deixa parlar a aquells que van viure fa segles.

Aquest és el cas de La carn, cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert Toldrà, llibre publicat per l’editorial Base, que ens proposa una petita «visita guiada» a l’Edat Mitjana, i més concretament a la mentalitat i les formes de pensar sobre el cos (la carn) i la sexualitat de les persones que van viure en aquella època.

Toldrà, amb una llarga trajectòria en l’anàlisi d’aquestes matèries, que inclou, entre d’altres, Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (2000); Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010); Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’edat mitjana (2011) o En nom de Déu. La Inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011), realitza un buidatge de les fonts escrites medievals per mostrar-nos, en primera persona, que pensaven els homes i les dones medieval sobre el món, el cos humà i les seves necessitats emotives i físiques, sobre el sexe i la seva vertadera imbricació en la configuració social i cultural del moment i dels tabús que envoltaven tots aquests temes, i que, no hem d’oblidar, encara sobreviuen, d’alguna manera, a la societat dels nostres dies.

Toldrà es deixa amarar de medievalisme (i, també, d’Edat Moderna) i permet parlar als autors de l’època perquè puguem conèixer el que pensaven. Autors com Sant Vicent Ferrer, Fray Luis de Granada, Ramon Llull, Joanot Martorell, Arcipreste de Hita, Francesc Eixemenis, Dante o Boccaccio… Un punt de vista que, encara que pròpiament medieval, hem de considerar parcial, ja que ens prové d’una part de la societat, aquella lletrada o que pertanyia al món de l’Església, allunyada en molts aspectes dels grups socials més humils, la veu dels quals no acostuma a arribar amb força fins a nosaltres. Tot i així, el llibre de Toldrà ens proveeix d’un gran nombre de visions, anècdotes i informació sobre el que la societat cristiana de l’Edat Mitjana (i Moderna) pensava sobre el seu cos.

Es curiós analitzar aquest tema des del punt de vista de gent d’Església com confessors, clergues, inquisidors i perseguidors de bruixes i heretges (categoria, aquesta última, que incloïa a tots aquells que tinguessin una visió religiosa o moral diferent de la catòlica oficial). I és a través dels ulls dels autors medievals que coneixem els costums i les formes de pensar i de comportar-se de la gent medieval. I ens permet ser conscient de que, en veritat, si ens oblidem de l’aspecte més tecnològic i modern, aquella gent cercava, en relació al sexe i la seva relació física i emocional amb els altres, el mateix que busquem nosaltres, i que aquesta ha estat una de les veritats fixes de la història de l’home i de la dona, per molt que certes institucions socials i religioses s’hagin esforçat a ocultar-la.

Albert Toldrà

El llibre de Toldrà ens ajuda a comprendre que la sexualitat sempre ha estat quelcom proper i volgut per les dones i els homes, no per altre, ha estat la única forma de reproducció que s’ha conegut fins fa menys de un segle. Es curiós confirmar que la literatura que podríem considerar «eròtica» o d’ «aventures sexuals», tant de moda últimament, fa segles que existeix (també a l’Edat Mitjana!!), i que no es limita al segle XX, com moltes vegades un està temptat de pensar.

Els puc assegurar que la lectura del llibre és un continu aprenentatge sobre la realitat històrica d’unes temàtiques poc tractades en els llibres de difusió. Toldrà ens guia a través de les idees i les falses veritats que la societat i sobretot l’Església posseïen sobre aspectes que no coneixien, o coneixien molt poc, i com certes supersticions científiques forçaven als homes i sobretot a les dones, a creure que posseïen un cos corrupte i pecaminós. Son molt interessants els capítols que Toldrà dedica a la visió medieval del cos de la dona i com aspectes com la vagina, la regla, l’embaràs, i el coneixement acientífic que es tenia d’aquests temes, condicionava el comportament i la vida de les dones del passat medieval i modern. L’autor, però, no es queda en una visió femenina, sinó que dedica també l’espai que li pertoca a l’estudi del cos de l’home, contrapart indispensable sense la que l’estudi del llibre quedaria incomplert. D’aquí que veiem també quina era la concepció oficial i religiosa del penis, de l’esperma o de les relacions homosexuals.

Són curiosos també, els exemples de literatura que avui podríem considerar contes eròtics i humorístics populars (les fabliaux franceses dels segles XIII i XIV) que ens permeten conèixer la imaginació més calenta i sexual d’aquelles èpoques. Són molt interessants les anècdotes i les històries que fan de la imaginació i la voluptuositat sexual intèrprets principals i en les que hi són presents els homes d’església, els nobles, els burgesos, els menestrals i els pagesos, i que ens informen de la naturalitat i l’espontaneïtat amb que vivien els nostres avantpassats llunyans aquests temes.

Toldrà fa parlar als protagonistes de l’època, i ho fa amb un estil gens complicat. No s’esperin el típic llibre acadèmic poc entenedor i de difícil lectura. L’autor s’esforça per mostrar-nos el passat de la mà dels que el van viure ajudant-nos sempre que pot a entendre el diferent ús de les paraules. Amb un estil molt proper i clarificador, però sense trair l’originalitat i l’ intencionalitat dels texts que ens mostra. Com els deia al principi, Toldrà ens fa de «guia turístic» textual gràcies a l’ampli coneixement arreplegat al llarg de la seva carrera investigadora i com a escriptor.

D’aquesta forma, La carn, cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, ens permet visitar, literàriament, la realitat física i sexual d’una època molt allunyada de la nostra en el temps, però que sembla, en molts aspectes, molt propera a nosaltres, sobretot en allò relacionat amb les passions i la necessitat que els homes i les dones han tingut al llarg del temps d’ unir-se emotiva i físicament als altres, fent de la sexualitat la clau dels somnis que formen una part indispensable de la vida.

Títol: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana
Autor: Albert Toldrà
Editorial: Editorial Base
Col·lecció: Base Històrica
Format: 15,5 x 23,5 cm. 192 pàgines.
ISBN: 978-84-15267-43-0
Preu: 18 €.

Escrit per Jordi Pisa Sànchez