Archivo de la etiqueta: Els Pirates

Adrià Aubert, director de “Nit de Reis” al Círcol Maldà: “A través del teatre, entenc què faig al món.”

Els embolics amorosos de Shakespeare airegen el tarannà reflexiu de l’Adrià. I la meva gravadora queda desaparellada.

463836_10151161184247058_1180997561_o

L’Adrià a l’abordatge
(Fotografia: Antonio Poveda)

Què passa la “Nit de Reis”?

Doncs que, amb la mateixa il·lusió que tenen tots els nens la vigília del sis de gener, els personatges s’enfronten als seus dilemes prenent una decisió. I tot plegat, envoltat de misteri…

Dius que és una obra que “ens serà rabiosament propera”.

No m’agrada fer servir la paraula “actual”: És absurd quan parlem d’un autor que va escriure fa quatre-cents cinquanta anys. També ho és que volguem apropiar-nos de la seva actualitat. Però Shakespeare parlava sobre nosaltres mateixos, i sobre el que vivim diàriament. Per això, dic “propera”. I “rabiosament” perquè aquí no tracta ningú amb pietat: Ho fa amb una crueltat que fa pensar!

La veu principal de “Nit de Reis” és la del bufó. És cruel també?

Totalment! És l’únic que s’atreveix a dir la veritat a tothom. I no només això: Aconsegueix que els altres la reconeguin i l’acceptin. I és necessària aquesta crueltat: Ens cal que posin la veritat davant dels nostres ulls per poder descobrir el que ens passa.

El duc Orsino representa la idealització de l’amor.

El mateix bufó canta al duc una cançó que és una burla sarcàstica sobre l’amor i sobre aquells que el viuen d’una manera passional i turmentosa alhora. I diu: “Deixa de viure autoflagel·lant-te i mira de saber què és el que sents realment en comptes de donar contínuament consells als altres.”

Els criats, en canvi, practiquen un amor terrenal.

Són els que actuen amb menys seny, però els que probablement millor assoleixen els seus objectius al final. Per bé o per mal. I és que no hi ha res fàcil per a ningú! A l’època en què Shakespeare escriu aquesta obra, deixa enrere la comèdia més ingènua i passa a adoptar un tractament més fosc amb uns personatges més complexos.

La vostra proposta destaca per la jovialitat i dinamisme dels actors.

Això és el resultat de treballar molt per a què tinguessin claríssim el que estan fent. D’aquesta manera, pot crear-se entre ells un ambient de complicitat i gaudeixen de la seva feina.

Quines són les teves virtuts principals com a director?

M’interessa allò que és teatral i, a la vegada, amb una part molt humana, molt viva. Justament, en això últim Shakespeare era un expert: Sabia perfectament com som! M’apassiona la lectura interpretativa del text i enriquir-la amb la visió dels actors després.

I els teus defectes?

Tendeixo al perfeccionisme. I m’agradaria aprendre a mirar-me les coses des de fora i aconseguir que l’expressió i el gest dels actors fossin prou visibles a l’espectador.

Amb els teus actors, sou Els Pirates i ja porteu uns anys solcant mars escènics.

Fa quinze anys que estem junts i ens entenem malgrat que tinguem visions diferents del teatre. Sabem què vol dir treballar junts i, sobretot, què vol dir treballar. També és important saber què fem.

I què us uneix?

Sobretot, una amistat immensa. Vam començar a fer teatre quan érem adolescents i mai no ens hem separat. Mentre es forjava la nostra amistat, anàvem aprenent a fer teatre. Els Pirates són un lloc on tenim espai per aprendre!

En què us diferencieu de les altres companyies que estrenen amb regularitat a Barcelona avui?

En l’antiguitat; en què la música és indestriable als nostres espectacles (ens vam conèixer estudiant música a diferents escoles de Barcelona). I en les nostres arrels escèniques, que són clàssiques.

Què és el teatre per als Pirates?

Som com nens petits: No ens hem preguntat mai perquè ens agrada el que fem. I juguem junts sense plantejar-nos quina és la nostra estètica o el nostre estil.

I per a tu?

Una manera d’explicar el món i la societat que anem construint… Allò que ens fa viure. Qualsevol espectador que trepitja un teatre, es pregunta coses. Molt sovint, els creadors pequem de voler concretar quines preguntes han de ser. La nostra feina hauria de limitar-se a fer viure el text i servir-lo al públic de manera que li fos possible fer-ne una lectura. A través del teatre, arribo a entendre què faig jo aquí i perquè m’agrada relacionar-me amb la gent.

La gravadora entén ara que la soledat és un estat joiós per capturar respostes.

Per Juan Marea

“Nit de Reis” es representa al Círcol Maldà de Barcelona fins a l’11 de gener.
http://circolmalda.cat/nit-de-reis/

“Nit de Reis” dels Pirates: carbó per als amargats

Els Pirates a l’abordatge a la Biblioteca de Catalunya! Al màstil sobre la coberta de l’XI Festival Shakespeare, bramaven amb ferotgia “que els folls facin servir el seu talent i que Déu doni seny als qui ja en tenen”.

Deixem-nos abordar: No pensen saquejar-nos als temorencs espectadors que els esperem des de les aigües calmades de la platea. Ans al contrari: Són pirates solidaris. Volen compartir un tresor lluent i molt solvent: la “Nit de Reis” de Shakespeare, que ja és una festa sobre el paper i ara torna a escenificar-se amb alegria contagiosa.

Nit ReisAubert, Puig i la cursa per l’amor escènic
(Fotografia de Marina Raurell)

L’obra enfronta amants vergonyosos (expressiva Mònica Barrio, serena Queralt Casasayas, radiant Ricard Farré) amb amants desvergonyits (sensacional Arnau Puig, esvalotador Bernat Cot, eixerida Núria Cuyàs) sota la mirada entremaliada d’una encisadora Laura Aubert. En William els confon i barreja perquè, al capdavall, què els mou amb més convicció que la il·lusió d’estimar-se plegats?

Aquesta peça és un divertiment que ara Adrià Aubert esprem amb deliciosos apunts musicals i retaules plens d’esvalot escènic. I entre gags còmics i reflexions saboroses, Els Pirates gaudeixen de l’assalt.

El vers ennuega els que més seriosament se’l prenen (molt rígids Xavi Frau i Cot com a nàufrag retornat) però la “joie de vivre” de la Companyia encén la metxa de la pirotècnia escènica, que enlluerna un espai sobri interromput graciosament per les corredisses dels incendiaris actors. Potser per això quan arriba el moment d’airejar els capítols més fulletonescos (el retrobament dels dos germans, el turment del duc incapaç de fer volar el seu amor idealitzat) ensopeguen exhausts. No hem de patir: Amb prou feines es fan alguna rascada al genoll i, al final, oneja amenaçadora la calavera, que no és senyal de mort segura, sinó el símbol del triomf de les entranyes!

Per Juan Marea

“Nit de Reis” es va presentar al XI Festival Shakespeare i es representarà al Círcol Maldà de Barcelona a partir del 10 de desembre.
http://circolmalda.cat/nit-de-reis/
http://fesshakespeare.wix.com/shake2014