Archivo de la etiqueta: Diana Krall

Festival Jardins de Pedralbes 2022

El pasado 7 de junio se puso en marcha la décima edición del Festival Jardins Pedralbes. Un festival que vuelve a apostar por la calidad musical y la diversidad de estilos.

En total, 34 conciertos de artistas de la talla de James Blunt, Simply Red, Rosario, Blaumut, Jehtro Tull, Diego El Cigala, AndrĆ©s Calamaro, Patti Smith, Els Amics de les Arts, Raphael, Nile Rodgers & CHIC, Madness, Tom Jones, A-HA, LP, The Beach Boys, Jorge Drexler, Crowded House, IL Divo – Tributo a Carlos MarĆ­n, Pablo AlborĆ”n, Alan Parsons, Agnes Obel, Paul Anka, George Benson, Juanes, Loquillo, Yann Tiersen, Kool & The Gang, Jessie J, Gilberto Gil, Ben Harper, Diana Krall y Crystal Fighters.

Os dejamos, aquĆ­, el cartel del Festival. Una propuesta que no puede faltar en el caluroso verano de la ciudad condal.

MƁS INFORMACIƓN Y ENTRADAS: Web festival de Pedralbes

Entrevista: Alma Simonne, cantant que presenta el seu primer disc, Alma Simonne.

Alma_Simonne

Deixar la feina per dedicar-te a la teva veritable passió no deu ser una decisió fĆ cil de prendre, però encara avui hi ha gent que ho arrisca tot per emprendre un nou camĆ­ que el motivi mĆ©s. Alma Simonne Ć©s una d’aquestes persones capaces de donar aquest pas i dedicar-se a allò que realment l’entusiasma: la mĆŗsica. Les canƧons del seu primer disc (Alma Simonne) es poden trobar a iTunes des de fa un any, però per aconseguir el seu treball fĆ­sicament encara haurem d’esperar: Simonne utilitzarĆ , properament, la plataforma de crowdfunding Verkami per a reunir els diners necessaris amb quĆØ fer una primera edició del treball. Culturalia va voler parlar amb ella del procĆ©s que la va portar a canviar la seva feina en publicitat per la carrera de cantant, i ella va acceptar prendre un te en una coneguda cafeteria del carrer Muntaner, una conversa en quĆØ va transmetre grans dosis de simpatia, passió i una confianƧa total en la seva feina.

Nosaltres et vam descobrir al recital poĆØtic organitzat per ā€œTens la Paraulaā€ el passat mes de desembre. ĀæCom va sorgir aquella colĀ·laboració? Coneixies prĆØviament la tasca del grup?

Va ser molt curiós: jo no els coneixia, ells van contactar amb mi per convidar-me a la presentació de l’Antologia poĆØtica; en aquella trobada jo hi vaig anar amb els meus CDs per a mostrar la meva feina al Joan (Grasa), i els devia agradar ja que, mĆ©s endavant, em van proposar que fes una petita actuació durant la presentació d’un altre llibre, on vaig interpretar quatre temes acompanyada d’un guitarrista. Finalment, em van tornar a trucar pel recital del passat mes de desembre, i aixĆ­ va anar tot.

Ets llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, però vas deixar la teva feina per apostar fort per la música. ¿Què et va fer prendre aquesta decisió tan arriscada?

Portava molts anys compaginant les dues coses –la meva feina com a publicista, relacions pĆŗbliques i, ocasionalment, com a periodista amb la mĆŗsica–, i sempre tenia la sensació de fer moltes feines i no dedicar-me al 100 % a cap, massa dispersió. TambĆ© pensava que si dedicava mĆ©s temps a la mĆŗsica aconseguiria una evolució mĆ©s notable, saps? Arriba un moment en quĆØ Ć©s esgotador tocar en sales en males condicions, el resultat no acaba sent el desitjat, des d’un punt de vista musical no Ć©s satisfactori. A mĆ©s, va coincidir que vaig tenir unes quantes canƧons escrites, vaig conĆØixer un productor que em va animar a gravar un disc amb aquell material, amb els onze temes, aixĆ­ que em vaig veure obligada a deixar la feina i tancar-me tres mesos a l’estudi per gravar, havia d’estar disponible per a la promoció, buscar actuacions de manera activa, planificar bĆ© els assajos amb els mĆŗsics,… Va arribar un moment en quĆØ tot va confabular a favor per deixar completament la publicitat i centrar-me en la mĆŗsica.

Te n’has penedit en alguna ocasió?

[Dubta uns instants, s’ho pensa bĆ© abans de respondre] No d’una manera real, però, de vegades, per la inestabilitat del sector sĆ­ que he tingut moments de replantejar-me la situació. La de mĆŗsic Ć©s una carrera de fons i no saps mai quĆØ t’espera en el futur, hi ha moments en quĆØ mires al teu voltant i penses: ā€˜Ostres, quĆØ complicat, no?’, i no saps mai si ha arribat el moment de tornar a dedicar-te a alguna cosa en paralĀ·lel i, aixĆ­, assegurar-te la vida, o si, pel contrari, encara Ć©s aviat i has d’apostar mĆ©s fort per tu mateixa i posar-hi mĆ©s energia i mĆ©s forƧa. Aquest punt de dubte, vulguis o no, de tant en tant va apareixent perquĆØ no tens la certesa del que vindrĆ  desprĆ©s. Però penedir-me com a decisió personal, no, de fet ha estat el millor que he fet a la vida.

Defineix-te com a cantant. Quin Ć©s l’estil amb quĆØ t’identifiques mĆ©s: jazz, soul, blues?

Ɖs mĆ©s aviat jazz amb tocs de soul, potser m’inclino mĆ©s per una lĆ­nia mĆ©s clĆ ssica, no tant per la vessant mĆ©s indie, com poden ser Bjƶrk o Lana Del Rey. M’agrada que els recursos que faig servir s’assemblin mĆ©s als de les dives jazzĆ­stiques de l’època de l’Aretha Franklin que no a les artistes que ara estan sorgint en la mĆŗsica mĆ©s independent, m’inclino mĆ©s per l’old style. I en aquest procĆ©s tambĆ© estic treballant per tal que la tĆØcnica i l’expressivitat vagin de la mĆ , no busco una tĆØcnica molt depurada que acabi sent freda ni tampoc pretenc que l’expressivitat sigui tan exagerada que acabi desvirtuant la cançó, mĆ©s aviat busco l’equilibri perfecte entre les dues vessants.

Ets l’autora dels onze temes del teu disc de debut, Alma Simonne. ĀæQuan i per quĆØ vas comenƧar a compondre?

Componc des de fa molts anys, però el material que estĆ  inclòs al disc Ć©s dels darrers cinc anys, són temes que ja vaig veure amb una certa lògica, amb una estructura ben marcada, amb una riquesa concreta,… Les d’abans potser eren mĆ©s aviat intencions, no acabaven de quallar pròpiament com a canƧons. ĀæI el per quĆØ? Doncs no hi ha un propòsit conscient, no ho sĆ©, m’estic a casa i em surt una melodia, m’assec al piano, hi incloc uns acords…

ĀæQuin procĆ©s creatiu segueixes a l’hora de crear les teves canƧons: primer escrius la lletra i desprĆ©s la mĆŗsica, o treballes just a l’inrevĆ©s? Quina part Ć©s per a tu la mĆ©s senzilla?

En general surt primer la melodia, i a partir d’aquĆ­ faig petits arranjaments, hi incloc uns acords concrets, penso en el tempo que pot convenir-li mĆ©s segons el que em suggereix aquella melodia,…, i aixĆ­ vaig desenvolupant el tema, busco una tornada, penso els canvis que li poden convenir mĆ©s, modulacions, vaig fent proves, gravo fragments per veure com queda, i si al final n’estic satisfeta, si el resultat Ć©s una cançó amb entitat i no el fruit de ā€œtallar-enganxarā€ diversos fragments sense connexió, doncs ja la tinc. D’altres vegades el procĆ©s Ć©s diferent: ā€˜Ain’t No Revolution’ o ā€˜Rickshawalaa’ són dos exemples de canƧons que van sorgir senceres, jo sempre vaig amb la gravadora a sobre per conservar les idees que em vĆ©nen al cap, i aquelles dues les vaig fer en un moment, hi vaig afegir els acords i… ja tenia temes nous! Pel que fa a la lletra, sempre Ć©s l’últim que faig.

La primera cançó que vas fer de forma completa va ser ā€˜I’m not easy’, un tĆ­tol molt eloqüent. QuĆØ volies expressar amb aquesta peƧa?

La vaig escriure fa uns cinc anys, i Ć©s d’un moment en quĆØ havia renunciat a moltes coses per a evolucionar com a persona, vaig marxar a l’altra punta del món durant un any per estar amb mi mateixa, per endreƧar els meus pensaments, i tambĆ© venia d’independitzar-me de casa dels pares, aixĆ­ vaig fer la cançó, Ć©s una mena de reivindicació de mi mateixa i de les meves decisions, com si diguĆ©s a tothom: ā€˜Tinc els meus motius i crec que Ć©s el que he de fer’.

ā€˜Abuse’ parla de la violĆØncia de gĆØnere. ĀæQuĆØ et va fer escriure aquest tema?

Empatia amb les persones que pateixen violĆØncia de gĆØnere. Aquesta sembla una problemĆ tica molt televisiva, però sovint no hem d’anar massa lluny per a trobar persones que estan destrossades desprĆ©s de patir abusos, ja siguin psicològics o fĆ­sics. Per tot això volia fer una cançó esperanƧadora, volia transmetre la idea que amb un tractament adequat, amb un bon entorn, etc., si la persona tĆ© la capacitat de trobar-se a si mateixa una altra vegada i vol deixar enrere la por, l’abĆŗs, ho pot fer, fugir, en definitiva, dels factors negatius que implica una relació desigual entre dues persones que no necessĆ riament han de ser parella: malgrat que el cas mĆ©s evident Ć©s el de la violĆØncia de gĆØnere, l’abĆŗs moltes vegades sorgeix per altres bandes (famĆ­lia, amistat,…). Personalment, sento molta empatia amb aquest tema, i vaig pensar que aquesta seria una bona manera d’enviar un missatge d’esperanƧa i de forƧa.

Portada del disc 'Alma Simonne'
Portada del disc ‘Alma Simonne’

Quins altres temes t’inspiren a l’hora de realitzar les teves canƧons?

La veritat Ć©s que el camp de coses que m’interessa Ć©s una mica heterogeni. En els meus temes m’agrada introduir elements reivindicatius, però no amb vocació per generar un impacte especial, sinó simplement per expressar una opinió, Ć©s a dir: potser no estem creant la societat de la millor manera possible i tenim dret a qüestionar-nos si el que tenim ara Ć©s el mĆ xim a quĆØ podem aspirar, perquĆØ segurament hi ha elements que no funcionen bĆ©, i a mi no em sembla que un sistema en el qual una cinquena part de la població viu molt bĆ© a costa de la resta sigui l’ideal. Tot això a mi em preocupa, i ho utilitzo en alguna cançó, com per exemple ā€˜Ain’t No Revolution’, on parlo des de la perspectiva del consum responsable; aquesta cançó dibuixa una persona a qui no li importa res que no siguin les seves pròpies necessitats, i si a la televisió hi apareix una notĆ­cia desagradable, doncs l’apaga i llestos. Aquest Ć©s un tema habitual en les meves canƧons, però tambĆ© hi Ć©s present el desamor, evidentment; suposo que parlo principalment d’aquelles coses que em remouen per dins. El cert Ć©s que escriure les lletres em costa bastant perquĆØ, per fer-ho, has de remoure sentiments, i per això Ć©s molt mĆ©s difĆ­cil que no pas realitzar la mĆŗsica.

Escrius les teves cançons en anglès. ¿Per què en anglès, i no en català, per exemple? ¿Has pensat incloure, en un futur, alguna cançó en un altre idioma en el teu repertori?

Ɖs possible però no Ć©s segur, depĆØn del que em demani la cançó. Fins ara, per l’estil que faig no trobava coherent utilitzar el catalĆ  o el castellĆ  perquĆØ Ć©s un estil mĆ©s aviat americĆ , per dir-ho d’alguna manera. A mĆ©s, de petitona sempre anava cantant tot el dia, era una mica plasta [Riu]! Em passava el dia cantant, no parlava anglĆØs però ho intentava a la meva manera perquĆØ pretenia imitar el que em posaven els pares –tambĆ© mĆŗsics, i escoltaven molta mĆŗsica anglosaxona–. Suposo que he crescut cantant en anglĆØs, fins i tot pensant les canƧons en anglĆØs, no crec que hagi estat ni tan sols una decisió conscient, quan em vaig posar a escriure ho vaig fer directament en anglĆØs aprofitant que ara el parlo i el puc expressar decentment, i a mĆ©s em quadrava mĆ©s per l’estil, la fonĆØtica, la manera d’executar-lo, per tot això em sento molt mĆ©s còmoda en aquest idioma.

Hi ha algun artista que t’hagi influĆÆt especialment?

N’hi ha bastants: Aretha Franklin, Janis Joplin, Alanis Morissette, Diana Krall, Norah Jones, Frank Zappa, Andrew Bird, en el seu moment Coldplay, tambĆ© The Beatles, JoĆ£o Gilberto,… M’agrada escoltar tot tipus de mĆŗsica i per això les meves influĆØncies són una mica heterogĆØnies.

I algun cantant actual amb qui t’agradaria fer un duet?

M’encantaria actuar amb Concha Buika, tambĆ© amb Diana Krall, no sĆ©, suposo que amb qualsevol artista que tingui una coherĆØncia musical i estigui fent coses interessants.

Has viatjat per mig món –BĆØlgica, SuĆØcia i AustrĆ lia–, però Āæel destĆ­ que mĆ©s t’ha marcat Ć©s lā€™Ćndia? AllĆ  has colĀ·laborat en diverses onegĆ©s, com ā€˜Music for Them’, i hi vas rodar el videoclip de ā€˜Rickshawalaa’. Parla’ns de la teva experiĆØncia allĆ . QuĆØ hi feies?

Hi he estat quatre vegades, la primera hi vaig anar desprĆ©s d’estar a AustrĆ lia, on vaig tenir contacte amb gent de lā€™Ćndia perquĆØ, durant un temps, vaig treballar de cambrera en un restaurant dels Hare Krishna [Riu], una experiĆØncia molt curiosa, la veritat. En aquell entorn em vaig acabar encisant per tot aquell estĆ­mul sensorial que sovint s’associa a lā€™Ćndia, pel tema religiós, la fe, la litĆŗrgia tan bonica que tenen, aixĆ­ que nomĆ©s un any desprĆ©s de tornar d’AustrĆ lia vaig comprar un bitllet bĆ© de preu cap a lā€™Ćndia i me n’hi vaig anar amb nomĆ©s una motxilla, sense pensar-m’ho gaire…

Molt valenta.

O impulsiva. I aquell viatge em va transformar, Ć©s un altre món, hi ha molts factors que fan trontollar els teus pensaments, l’estructura social d’allĆ  Ć©s totalment diferent, Ć©s qüestionen tots els seus referents, amb els aspectes positius i negatius que això comporta. Realment Ć©s diferent, te n’adones que el que havies aprĆØs fins aquell instant no tĆ© perquĆØ ser com t’han ensenyat, hi ha altres maneres d’entendre el món, d’entendre l’existĆØncia, de relacionar-se,… TambĆ© hi trobes molts contrastos, gent molt rica i gent molt pobra, i això et provoca una mica de mala consciĆØncia, però no des de la pena, connectes amb moltes coses que aquĆ­ amaguem perquĆØ no són agradables, com ara la malaltia, la mort, la pobresa extrema,… Quan estĆ s allĆ  tot això ho naturalitzes, passar-ho malament perquĆØ veus com estan les coses lluny de casa tambĆ© Ć©s un bon aprenentatge, a partir d’aquella estada penses molt en quines coses dónes prioritat, en quĆØ inverteixes el teu temps, en quĆØ et preocupa, per quĆØ estĆ s lluitant, tot això Ć©s una bona manera de replantejar-te la pròpia vida.

Vas estudiar interpretació a l’escola Eòlia. ¿És aquesta la teva segona passió?

La carrera completa no, nomĆ©s vaig fer entrenament actoral. Durant un temps em vaig qüestionar si incorporar la interpretació a les meves actuacions era una possibilitat interessant, però ara mateix estic mĆ©s enfocada en la mĆŗsica, vaig comenƧar en teatre per guanyar expressivitat dalt de l’escenari, em va agradar molt, personalment em va aportar moltes coses, i m’ho vaig plantejar, però ara nomĆ©s penso en la mĆŗsica i no desviar-me tant del meu camĆ­.

Descartes dedicar-t’hi en un futur?

No ho descarto, però hauria de dedicar-m’hi molt per polir moltes coses.

Els primers dies de l’any són ideals per a expressar els nostres desitjos per als propers mesos. QuĆØ esperes del 2013? ĀæQuins projectes tens previstos per aquest any?

Properament utilitzarĆ© la plataforma Verkami per tal de finanƧar el meu primer disc, però no Ć©s el projecte de l’any, de fet a finals del 2013 m’agradaria tenir clar el repertori pel proper disc i comenƧar a buscar la manera de finanƧar-lo. Tinc molts propòsits a nivell personal, que són els mĆ©s importants, com no deixar de creure en el que faig ni en el que vull encara que de vegades sigui molt difĆ­cil, ni tampoc permetre que m’afecti la negativitat del moment actual; en definitiva, mantenir la consciĆØncia i la disciplina.

Per acabar, aprofita aquest espai per a promocionar els teus propers concerts; on et podrem veure en les pròximes setmanes?

El 15 de febrer estarĆ© com a convidada especial en un concert benĆØfic per l’associació AFA (una escola d’esport adaptat) a l’Auditori de CornellĆ , els propers dies penjarĆ© tota la informació al meu web. TambĆ© estic organitzant la presentació del meu darrer videoclip: ā€˜Photograph’, gravat juntament amb el Patrick Hopmans, una vetllada en quĆØ tambĆ© farem un petit concert i que ja anunciarĆ© quan estigui tot tancat.

N’estarem pendents.

Ā 

Més informació: http://almasimonne.com/